Lectura 3: Wundt i Titchener (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Historia de la Psicología
Profesor A.M.
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 27/10/2015
Descargas 23
Subido por

Descripción

Resum de la Lectura 3 obligatoria sobre Wundt i Titchener.
IMPORTANT: es pot dir que la lectura té 2 parts:
-la 1º sobre Wundt és un repàs dels apunts de classe, apenes amplia.
-la 2º sobre Titchener és la part nova i important, que entra a examen.

Vista previa del texto

Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 PRIMERA PART: WUNDT 1.- El seu laboratori a Leipzig i la seva revista: La fundació del primer laboratori a Leipzig de psicologia al 1879 marca l’inici d’una nova etapa en la història de la psicologia, el pas cap a una psicologia experimental. Al començament només servia per guardar els instruments que Wundt utilitzava per impartir les seves classes. No és fins 1883 que el laboratori és remodelat, ampliat i finançat oficialment.
Per donar a conèixer les investigacions que es realitzaven al 1881, Wundt funda una revista “Estudis filosòfics” que més endavant va passar a ser “ Estudis psicològics” on els publicaven. El tema central és la psicologia experimental però també s’inclouen treballs purament filosòfics. 325 articles de 121 autors d’Alemanya i Estats Units.
Wundt dirigia les investigacions, assignava problemes als seus alumnes i els guiava en casos de dubte. A vegades, va actuar com subjecte experimental. Wundt deixa la recol·lecta de dades als seus alumnes, mentre ell es centra en analitzar-les, elaborar un marc teològic i metodològic, dissenyar nous aparells i fer noves reflexions filosòfiques que permetin enquadrar tot en una visió científica més global. També es centra en l’estudi de la psicologia dels pobles.
2.- Les bases conceptuals de la seva psicologia filosòfica: Té els seus antecedents en la filosofia britànica del empirisme i associacionisme, i la filosofia alemanya de Kant i Leibniz. Juntament amb les aportacions al camp de la fisiologia de J. Müller, Du Bois – Reymond, Hering i Von Helmholtz i la psicofísica de Fechner.
Vol relacionar dos disciplines que s’ocupen dels fenòmens de la vida humana: filosofia i fisiologia, amb l’objectiu d’estudiar l’experiència immediata. Té la tasca de: - Descompondre el contingut de la nostra consciencia en elements constituents.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 - Estudiar característiques qualitatives i quantitatives d’aquests elements.
Determinar de forma exacta les seves relacions de coexistència i successió.
Wund suposava que: - els processos complexes estan constituïts per elements psicològics més simples en forma de representacions mentals particulars.
el millor era començar estudiant els processos més simples i elementals, sota l’influencia dels estímuls físics: sensacions i percepcions  que formen representacions mentals.
Tema central: la voluntat  psicologia voluntarista.
El eix central de la investigació eren les mesures fisiològiques objectives per garantir la replicabilitat dels fenòmens observats. La introspecció queda en segon pla, reduït a una simple resposta del subjecte sobre el que ha percebut després de l’aplicació d’un estímul (es comprovava si era cert, a partir de les mesures fisiològiques). La mostra de subjectes era reduïda i eren experts en el tema, contràriament a les mostres que utilitzem avui dia.
SEGONA PART - EL DISCÍPUL: EDWARD BRADFORD TITCHENER (1867 – 1927): Anglès que representa la psicologia alemanya de Wundt a EUA. Va ser uns dels dos deixebles més importants de Wunt, juntament amb Oswald Külpe (més filòsof que Wundt).
Titchener: va publicar 216 obres, incloent famosos manuals de psicologia experimental.
Mai va formar part de la psicologia nord-americana, es va mantenir fidel a Wundt  estudiava les ments humanes “normals” (generalitzades: adult, home, blanc). No volia entrar en el camp de la psicologia animal, infantil, etc; que tant èxit va tenir a Amèrica.
Volia estudiar “la ment” no “les ments”.
A Leipzig, els investigadors van observar que la reacció sensorial és aproximadament una dècima de segon més llarga que la reacció muscular. Baldwin va plantejar la idea de que podrien haver dos tipus de persones: les que tenen més tendència a fixar-se en l’estímul sensorial i les que tendeixen a fixar-se en l’estímul muscular  Titchener rebutja aquesta divisió i es separa de la resta de psicòlegs del país que volien senyalar diferents tipus de personalitat i estudiar les diferencies entre humans.
Anomena la seva psicologia com “estructuralista”: l’interessa descriure minuciosament el contingut mental i l’americana com “funcionalista” ja que el que els interessa saber les funcions dels processos mentals.
Pensava que la psicologia només podia considerar-se com a ciència si les investigacions es feien en laboratori.
Va estudiar els sentiments però no va trobar les 3 dimensions de Wundt i va determinar que només hi havia una: agradar - no agradar. També ignora la psicologia dels pobles Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 (psicologia ha de ser ciència experimental i treballar únicament amb la introspecció i experimentació en situacions estandarditzades). Psicologia persegueix triple tasca: - Analitza la suma total dels processos mentals, identificant els seus elements i com es combinen.
Descobrir les lleis que determinen les connexions entre aquest elements.
Detallar les correlacions de la ment i el sistema nerviós.
Rebutja les introspeccions de les persones sense experiència, són errònies i sense valor  cauen en “l’error de l’estímul”, descriuen el procés físic i no les experiències mentals derivades d’aquest succés.
A l’igual que Wundt es va centrar en l’estudi dels sentits i la percepció, però a penes menciona temes com: l’aprenentatge, memòria, motivació i psicologia del desenvolupament.
Identifica una sèrie d’elements mentals: sensacions (que es combinen per donar idees) i sentiments. Tot el que succeeix en la consciencia es redueix a aquests elements.
L’atenció fa que alguns sentiments o sensacions siguin més intensos i clars que altres.
Estava en contra dels tests psicològics i l’ús de la psicotècnica  poc fiable, només una tecnologia, no mètode científic.
Durant la segona dècada del s.XX augmenten les crítiques a la introspecció: - Sempre és una retrospecció (distorsiona observació).
Activitat avorrida, no aporta gaire cosa.
Com procés de consciencia interfereix en el procés que es vol observar.
Al 1912, Knight Dunlap proposa proscriure el seu ús  Tot i així, Titchener va continuar practicant la seva psicologia estructuralista fins que es va retirar, tot i que al final de la seva vida es va adonar que la seva psicologia havia perdut tot el suport que tenia i havia fracassat.
...