Tema B4. Medul·la espinal (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II: neuroanatomia
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 14/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej Tema B4. Medul·la espinal 1. Descripció morfològica de la medul·la espinal i els nervis espinals La columna vertebral es divideix en part anterior (cap a l’abdomen) i part posterior (cap a l’esquena). En la columna vertebral hi ha el canal vertebral, que és un buit on es situa la medul·la espinal.
Part anterior Part posterior De la medul·la espinal surten molts nervis, anomenats nervis espinals. Són nervis mixtes, formats per neurones sensorials i neurones motores. A través d’aquests nervis espinals, la medul·la controla la major part del cos, a excepció de la cara i part del cap.
La medul·la es pot dividir en segments o metàmeres (concretament, 31 metàmeres).
De cada metàmera, surt un parell de nervis espinals: un cap a la dreta i un cap a l’esquerra. De fet, això és el que defineix una metàmera. Per tant, hi hauran 31 parells de nervis espinals.
Aquests nervis espinals es classifiquen de la següent manera: - Els 8 primers parells de la part rostral són els nervis cervicals. S’anomenen així perquè és on es troben les 7 vèrtebres cervicals.
1 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia - Oliwia Ciurlej A continuació, hi ha els 12 parells de nervis toràcics, col·locats en les 12 vèrtebres toràciques o dorsals.
A continuació 5 parells nervis lumbars (5 vèrtebres lumbars) Continuen amb 5 parells nervis sacres (5 vèrtebres sacres fusionades + còccix).
I, finalment, un parell de nervis coccigis.
La medul·la és més curta que la columna vertebral. Per tant, en la part on no hi ha medul·la, únicament hi ha nervis que busquen sortir: formen la cua de cavall.
Cada metàmera controla una franja del cos. Per tant, les metàmeres de la part superior de la medul·la controlen la part superior del cos. Les metàmeres de la part inferior controlen, en canvi, la part inferior del cos.
La part externa s’anomena dermatoma, que és la regió en funció de la quantitat de pell que controla cada metàmera. Cada parell de nervis espinals controla una part del dermatoma. Els dermatomes són útils en exploracions clíniques, per localitzar lesions a la medul·la espinal o als nervis espinals.
Hi ha dos regions on la medul·la és més ample: és l’eixamplament cervical. És el lloc on la medul·la controla els braços: allà arriba la informació sensorial, la qual serà enviada per neurones motores cap al SNC.
En la part inferior de la medul·la es troba l’eixamplament lumbar, que controla les cames.
Cada nervi espinal està format per dues arrels, una dorsal (o posterior) i una ventral (o anterior). Una manera per determinar quina és quina és que, en la part ventral de la medul·la, hi ha un plegament molt remarcat. És el solc anterior. Les arrels s’ajunten entre sí per formar els nervis espinals.
Una mica abans que l’arrel dorsal s’ajunti amb la ventral, hi ha el gangli dorsal (o gangli espinal).
2 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej Si és fa una secció transversal de la medul·la, es podrà apreciar com el solc ventral està molt més marcat que el dorsal. En el centre de tot, hi ha el canal central (continuació del sistema ventricular a nivell de medul·la).
L’arrel dorsal està formada per neurones sensorials del nervi espinal. Aquestes neurones sensorials tenen el seu soma en el gangli de l’arrel dorsal. Són neurones en T.
L’arrel ventral està formada per neurones motores que s’ajunten amb les sensorials en el nervi espinal (no s’uneixen, només comparteixen canal). Són neurones multipolars, tipus Golgi 1 (axó llarg mielínic).
- Quins segments medul·lars controlen el moviment dels braços? Els segments cervicals.
2. Substància grisa i substància blanca En fer talls transversals de la medul·la es poden observar els dos tipus de substància. La substància blanca està en la part externa de la medul·la, mentre que la substància grisa està en la part interna (forma de papallona).
La substància blanca està formada per axons, mentre la grisa engloba les dendrites i els somes.
3 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej  Substància grisa La substància grisa es pot dividir en 3 regions: - - Banya dorsal (part superior). És sensorial: rep informació sensorial de les neurones sensorials dels nervis espinals. Les neurones sensorials fan les sinapsis en aquesta banya dorsal.
Zona intermèdia. Està formada per interneurones: són neurones que no surten de la medul·la espinal, es troben entre les sensorials i les motores.
Banya ventral (part inferior). És motora: es troben els somes de les neurones motores dels nervis espinals.
En alguns segments medul·lars (com el toràcic, el lumbar i el sacre) es troba una banya lateral. Aquesta, té un funció vegetativa. S’hi troben els somes d’una part de les neurones preganglionars del sistema nerviós autònom.
 Substància blanca Es pot dividir en tres parts o regions: - Columna dorsal: Està en la part posterior.
Columna ventral: Està en la part anterior.
Columna lateral: Està en la part lateral.
4 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej Es parla de columnes perquè els axons en la substància blanca de la medul·la estan organitzats en paquets (fascicles), recorrent la medul·la de forma vertical, com si fossin columnes (en sentit longitudinal). Aquests fascicles poden ser ascendents o descendents. Els ascendents són els que porten informació sensorial des de la medul·la espinal fins l’encèfal; mentre que els descendents porten informació motora des de l’encèfal cap a la medul·la espinal.
- Fascicles ascendents o sensorials. Porten informació somatosensorial o somestèsica. És la informació sensorial del cos: s’inclou el tacte, el dolor, la temperatura, la propiocepció (sensibilitat dels músculs i de les articulacions, permet saber si el múscul està contret o relaxat). És la sensibilitat general del cos. Aquesta informació captada en el tronc i les extremitats entra al SNC per la medul·la espinal.
Aquests fascicles són els més importants de la medul·la espinal. Un fascicle molt important de la medul·la és el fascicle de la columna dorsal.
S’anomena d’aquesta manera ja que passa per la columna dorsal (part de la substància blanca).
Aquest, a més, es divideix en dues parts més: el fascicle de Goll (gracilis) i el fascicle de Burdach (cuneatus). El de Burdach porta la informació sensorial de la part superior del cos, i el de Goll de la part inferior.
Aquests fascicles s’ocupen de: - Tacte epicrític. Tacte discriminatiu, fi, que permet saber el lloc exacte des del qual es rep la informació.
Propiocepció conscient.
Un altre fascicle sensorial molt important és el fascicle espinotalàmic. Passa per la columna lateral. Condueix la informació de:  - Tacte protopàtic. Tacte que no ens permet saber des d’on rebem la informació sensorial. Exemple: El tacte de la roba que portem.
 Sensació de dolor.
 Temperatura.
Fascicles descendents o motors. Són els que surten de la medul·la per portar la informació cap als músculs, enviant informació de moviment o contracció.
5 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej Estan formats per altres parts: fascicle corticoespinal creuat (piramidal lateral o piramidal creuat). S’ocupen dels moviments voluntaris. Aquest és el fascicle principal, però n’hi ha d’altres que, en conjunt, són els fascicles extrapiramidals (o ventromedials).
S’encarreguen dels moviments automàtics: control del to muscular (que és necessari per fer un moviment), control de l’equilibri corporal etc.
El fascicle corticoespinal creuat passa per la columna lateral de la substància blanca.
A part d’aquests fascicles, els sensorials i els motors, hi ha també fascicles que no surten de la medul·la espinal i comuniquen regions medul·lars. S’anomenen fascicles propis.
3. Aspectes funcionals Primerament, recull i envia a l’encèfal informació sensorial de tronc i extremitats (somatosensorial).
6 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej En segon lloc, la medul·la rep informació motora des de diverses estructures encefàliques i la distribueix cap al tronc i les extremitats. Ho fa a través de les motoneurones espinals.
En tercer lloc, la medul·la també controla respostes vegetatives. Rep informació sensorial de molts òrgans viscerals i envia informació motora a aquests òrgans per controlar el seu funcionament.
S’encarrega també d’organitzar respostes reflexes corresponents al tronc i a les extremitats. Un exemple és el reflex de retirada. Si una persona, per exemple, es crema un dit, apartarà la mà de la font de dolor. Aquesta informació de dolor es conduïda mitjançant una neurona sensorial fins a la medul·la (un segment medul·lar). Aquesta neurona sensorial transmet aquesta informació a una interneurona excitadora. Aquesta neurona excitadora, en activar-se, excita una neurona motora. La neurona motora és la que farà contraure el múscul i apartar la mà de la font de dolor. Només intervé la medul·la espinal, no és necessari que intervinguin estructures superiors, encefàliques. A més, és suficient que només intervinguin tres neurones el qual farà que la resposta es produeixi d’una forma més ràpida. Aquesta informació es conduïda per potencials d’acció i entra a la medul·la per l’arrel dorsal. Aquesta neurona sensorial té el seu soma en el gangli de l’arrel dorsal. La sinapsis sobre la interneurona es produeix en la substància grisa, més concretament, en la banya dorsal. La neurona motora, en canvi, és un una neurona multipolar de tipus Golgi 1. El seu soma es localitza a la banya ventral.
Les motoneurones que controlen els moviments esquelètics i musculars utilitzen l’acetilcolina com a neurotransmissor.
7 ...

Tags:
Comprar Previsualizar