Resum bloc 1 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Maestro en Educación Primaria - 1º curso
Asignatura INICIACIÓ A LA DIDÀCTICA
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 24/03/2015
Descargas 32
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1: PRINCIPIS BÀSICS DE LES CIÈNCIES DEL LLENGUATGE I LA COMUNICACIÓ 1.1 CONCEPTES CLAUS DE DIDÀCTICA  Ensenyar comunicar a algú donant-li’n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics.
 Ensenyar és un concepte molt tradicional, el professor és qui transmet el coneixement i els alumnes són els qui adquireixen el coneixement. No cal interioritzar ni fer-ho propi.
 Aprendre adquirir la coneixença, la pràctica amb l’estudi, l’atenció. Aprendre la lliçó. Aprendre de memòria.
 Aprendre és vivenciar, experimentar, també un component més pràctic i cal fer-ho propi. No és el mateix que adquirir. Adquirir és un fet involuntari i aprendre és voluntari amb un context formal que requereix ensenyament.
 DLL com a punt de partida té en compte el coneixement previ de l’infant i l’experiència prèvia com a base sobre la qual es construeix un aprenentatge. Se centra en el procés d’ensenyament i aprenentatge de la llengua. Com a disciplina és la clau per aconseguir aprenentatge significatiu i crear coneixement. Els objectius i àmbits de la DLL són la formació de:  Parlants competents  Lectors competents En les llengües pròpies dels alumnes i en estrangeres  Escriptors eficaços  Didàctica la ciència que estudia els contingut(què) i els mètodes d’ensenyament(com).
 La llengua oral no obeeix a les regles descrites a les gramàtiques, considerada una degradació del codi. Però constitueix un codi amb les seves regles i les seves pròpies condicions d’ús.
 El professor no ensenya la llengua sinó que gestiona, facilita i ajuda els alumnes en l’adquisició de la competència comunicativa.
1. 2 LES COMPETÈNCIES COMUNICATIVES Competència comunicativaSegons Hymes és la capacitat d’usar el llenguatge apropiadament en les diverses situacions socials en què ens trobem cada dia. S’adquireix mitjançant la participació en processos comunicatius reals. Segons Cantero és el conjunt de coneixements, sabers i recursos que permeten a l’aprenent d’una llengua comunicar-se amb altres parlants de forma eficaç i amb adequació al context comunicatiu.
Segons Canale, la competència comunicativa és el conjunt de coneixements i habilitats requerits per la comunicació i la comunicació real és l’ús de la llengua en una situació comunicativa determinada.
La competència comunicativa es divideix en 4 competències generals i són:  COMPETÈNCIA GRAMATICAL Domini del codi (verbal i no verbal).
 COMPETÈNCIA SOCIOLINGÜÍSTICA Regles d’ús (adequació del significat)  COMPETÈNCIA DISCURSIVA Producció / comprensió de textos  COMPETÈNCIA ESTRATÈGICA Compensació d’errades La competència estratègica és l’eix de la competència comunicativa i determina la ZDP del parlant.
Cada competència general inclou les 4 competències específiques i s’interrelacionen. És a dir, els dos triangles invertits estan relacionats i un està integrat dins de l’altre per això parlem d’un únic triangle múltiple. Les competències específiques són:  Productiva capacitat de produir discursos(escriure i parlar)  Perceptiva la capacitat de comprendre els discursos(llegir i escoltar)  Mediadora capacitat de comprendre i fer comprendre el contingut lingüístic, discursiu o cultural.
 Interactiva capacitat de gestionar la comunicació amb un o més interlocutors(negociació, context compartit, construcció de significats).
Les competències estan desequilibrades perquè no tots tenim les mateixes habilitats.
1.3 LA COMUNICACIÓ Per què ens comuniquem? Necessitat, Relacionar-se, Contactar, Compartir Transmissió i Intercanvi d’informació, Llengua.
Segons Cantero, comunicar-se no és només transmetre informació. La comunicació humana consisteix, més que a transmetre, a contactar, és a dir, a establir i mantenir una relació valuosa en si mateixa, tant si hi ha molta informació com si n’hi ha poca. Comunicar-se és, per sobre de tot, relacionar-se. L’objectiu ésESTABLIR I MANTENIR UNA RELACIÓ (LLIGAM AFECTIU).
Llengua oral i llengua escrita Codi oral diàleg, conversa. És un canal auditiu, espontani, immediat i efímer Característiques contextuals: Característiques textuals: Interacció (comunicació = acció acteentonació marcada comunicatiu) Objectiu: establir contacte i relació afectiva variants dialectals Codi no verbal menor organització Negociació (significats, rols, torns, pronúncia,repeticions..
actituds...) Contextualització (situació comunicativa ) sintaxi + simple Codi escritComunicació escritaActe d’escriptura/lectura. És un canal visual, elaborat, diferit i perdurable.
Característiques contextuals: Característiques textuals: Unidireccional No interacció/negociació Absència del codi no verbal Descontextualitzat autònom puntuació, correcció lingüística no variants dialectals referències, anàfora...
major organització (connectors, repeticions...) sintaxi més elaborada Intel·lectualitzat (artificial) Objectiu: transmetre informació no Varietat lingüística La llengua és un producte cultural i vehiculador de cultura i coneixements, una construcció social i una eina de comunicació i relació interpersonal i social, lligada estretament al seu context.
Una comunitat lingüísticaGrup de persones que fa servir la mateixa llengua (mateix entorn geogràfic, context històric, social i cultural, manera de veure i representar el món…) Diversitat lingüísticaexisteixen idiolectes(varietat individual) i els dialectes(varietats dialectals com les geogràfiques, històriques i socials). Hi ha varietats estàndard i varietat funcional que són els registres.
Text, discurs i gèneres discursius El text o discurs Qualsevol manifestació verbal i completa que es produeixi en una situació de comunicació. El text és una unitat lingüística comunicativa producte de l’activitat verbal humana, que posseeix un caràcter social. Es caracteritza per l’adequació al context comunicatiu, la coherència informativa i la cohesió lineal.
El text està estructurat en funció del caràcter comunicatiu amb funció comunicativa i en funció del caràcter pragmàtic segons la situació comunicativa. Les propietats textuals són: adequació, coherència i cohesió. Les tipologies textuals varien:  Segons factors contextuals i textuals: Descriptiu, Narratiu, Expositiu, Argumentatiu i Instructiu.
 Segons l’àmbit d’ús: personal, familiar i d’amistats, acadèmic, laboral, social i literari.
Gèneres discursius Els gèneres són conjunts de convencions i expectatives que focalitzen l’atenció sobre diferents aspectes del text i que guien el procés de formulació d’hipòtesis i, per tant, el procés de comprensió oral i escrita ...