TEMA 6. ETNICITAT (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Estructura Social
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 07/05/2016
Descargas 27
Subido por

Vista previa del texto

María Aperador Montoya maperadormontoya Estructura social ESTRUCTURA SOCIAL TEMA 6. ETNICITAT ORIGENS DE L0HETEROGENEÏTAT ÈTNICA Hi ha països que sempre han estat homogenis i d’altres que estan marcats per les migracions. En els països més homogenis des de un punt de vista ètnic i cultural podem destacar els països nòrdics, una de les seves característiques es que les poblacions son poc variades. El lema d’aquests països es la cohesió social, i això els ha donat uns bons resultats. Hi ha altres països que ja des de l’inici han sigut països que s’han anat formant a base de immigrants procedents de tot el mon. Es el cas de Americà llatina, EUA, països en que habitants autòctons tenien la civilització poc moderna i que això els perjudicava i molts d’ells van acabar exterminats. I després hi ha el cas de països com el nostre que durant molts anys van anar enviant immigrants al estranger, però que a partir d’aquests 20 anys, estan rebent cada vegada més immigrants.
En els seus orígens l’estratificació ètnica te un fort component adscrit, que podem trobar a societats basades en l’esclavatge o en imperis multinacionals o multiracials- en les societats modernes el creixement de la heterogeneïtat ètnica es fruit de circumstancies històriques anteriors (com ara l’existència de poblacions d’origen africà als EUA, al carib o al Brasil procedent del tràfic d’esclaus) o bé es resultat de migracions transnacionals, sovint d’abast intercontinental.
TIPOLOGIA DE SOCIETA TS MODERNES AFECTADE S PER PROCESSOS MIGRATORIS Les societats clàssiques d’immigració com ara els EUA, canada, Australia (o els països d’Iberoamerica) s’han format gracies a l’afluencia continuada d’immigrants (sobretot europeus).
Societats de vella i nova immigració a Europa: s’identifiquen com societats de vella immigració a les del nort de Europa, receptores des de fa mes de cincuanta anys de treballadors i refugiats de països del sud europeu i de zones de conflicte belic FALTA PWP EL CAS D’ESPANYA: INVERSIÓ DELS FLUXOS MIGRATORIS En pocs anys Espanya ha passat de ser un país que, tradicionalment manava als seus fils en grans números a Iberoamericà i a europa a un altre que, des de finals del segle XX, rep importants contingents migratoris. La recent intensificació dels fluxos migratoris fins a Espanya esta canviant, probablement per sempre, la faç del nostre país al mateix temps que planteja numerosos problemes de integració dels nous avinguts.
La rapidesa amb que aquestes onades migratòries han arribat i s’han assentat en el nostre territori encara no ens han permès reflexionat a fons sobre quines van ser les conseqüències que comportaran per Espanya a llarga durada, ja que sens dubte van tenir repercussions irreversibles de caràcter estructural sobre el teixit de la realitat social espanyola María Aperador Montoya maperadormontoya Estructura social UN CREIXEMENT EXEPCIONAL DE LA IMMIGRACIÓ A ESPANYA 2000-2007 Entre 2000 i 2005 varen arribar a Espanya uns tres milions d’immigrants. Si bé el 1999 els estrangers només representaven el 2% de la població activa, el 2007 ja suposaven el 14% de tots els afiliats a la Seguretat Social.
El 2007 els ciutadans estrangers constituïen una desena part de la població resident a Espanya. Vuit de cada deu immigrants son potencialment actius des d’un punt de vista econòmic. El creixement s’ha produït sobretot entre les persones de mitjana edat i els sues fills i es preveu que aquest fenomen provoqui un rejoveniment considerable de la població espanyola (Flaquer and Escobedo, 2009).
Durant l’any 2003 varen arribar a Catalunya uns 82.000 immigrants i el 2004 ho feren uns 153.00 unes xifres que en nombre absoluts superen les de països com Alemanya que amb 82 milions d’habitants acolli una mitjana de 150.000 l’any o del Regne Unit que amb 59 milions n’acolli uns 100.00 (Flaquer,2005). Els immigrants il·legals solen treballar a l’economia submergida fins que aconsegueixen els seus papers. Això els permet entrar al mercat de treball formal i trobar feina a l’agricultura, al turisme, a la construcció i als serveis domèstics.
Els dos principals factors que han proporcionat l’atracció de ma d’obra immigrada han estat, d’una banda, la baixa fecunditat de la població autòctona i , d’altra, el regim de producció basat en la construcció i el turisme.
Gràfic: tots els immigrants que van arribar eren gent jove. Aquestes immigracions van créixer sobretot en els nenes/nenes i en homes i dones de mitjana edat, no van venir gent gran. Això va ser favorable per al país, perquè son gent que ja venen formats.
INTERNACIONALITZACIÓ DE LA REPRODUCCIÓ La creixent feminització dels fluxos migratoris als països de la nova immigració com son els de la Europa del sud es relacionen en gran part amb la demanda insatisfeta de la conciliació entre la vida laboral i familiar de les dones autòctones de classe mitjana (serveis domèstics i d’atenció a les persones dependents), els quals en els últims anys s’estan incorporant al treball gracies al treball moltes vegades irregular i en tot cas majoritàriament informal de les dones immigrants.
Una part dels serveis d’atenció a les persones ja es presenten dins de la pròpia llar per mitja de les treballadores domestiques, especialment immigrants extracomunitàries, contractats informalment, en línea amb el fenomen que s’ha anomenat la internalització de la reproducció .
LA INTEGRACIÓ DELS IMMIGRANTS A TRAVÉS DE LES POLITIQUES SOCIALS El arraigo en una Sociedad moderna de un colectivo extrangero no depende exclusivamente de proceos sociales, es decir, de su acogida y aceptacion por parte de los miembros de las comunidades locales en que se insiere, sinó que obedece sobre todo a medidas y decisions de caràcter politico como son las leyes de estrangeria, los processos de regulación administrativa, las normes de adquisicion de la nacionalidad, la regulación del mercado laboral y sin duda los beneficiós que pueda otorgarles el Estado de benestar a traves del sistema educativo, de los serviiocs soiales, de la atencion sanitaria y de otras politicas sociales CONCEPTE DE CIUTADANIA María Aperador Montoya maperadormontoya Estructura social La ciutadania consisteix en un conjunt de practiques (jurídiques, polítiques, econòmiques i culturals) que defineixen a una persona com a membre competent d’una societat i que, per tant, configuren el flux de recursos fins als grups socials i els individus (Turner, 1993) Es pot definir també com a un conjunt de drets i obligacions que confereixen als individus una identitat jurídica formal: aquests drets i obligacions es plasmen històricament en conjunts d’institucions socials com el sistema de jurats, els parlaments i el Estat de benestar (Turner, 1999) Per últim pot definir-se la ciutadania com la pertinència (membership) activa i passiva dels individus en un Estat-nació amb drets i obligacions universalistes a un nivell específic de igualtat.
T.H. MARSHAL (1950) CIUTADANIA I CLASE S OCIAL Segons Marshall hi ha tres dimensions diferents de la ciutadania - Dimensió civil. Les garanties davant d’un judici just, de que no siguis torturat, etc.
Dimensió política. Fins a quin punt les persones residents en un país tenen dret a participar en la governanta d’aquest país.
Dimensió social. Es la més tardana que s’ha anat desenvolupat perquè coincideix amb el desenvolupament dels estats de benestar.
Segons ell, el que feia era estudiar la historia d’Anglaterra i veure com s’anava desenvolupant aquests drets de ciutadania, ell deia que cronològicament aquestes dimensions es desenvolupen en aquest ordre. Ell pensava als anys 50 que molt probablement els altres països s’anirien desenvolupant d’aquesta manera, però malauradament això no va succeir així. La dimensió social (caracteritzada per la globalització) no es podrà sostenir en una Europa aïllada.
IMMIGRACIÓ, SOLIDARI TAT I EXCLUSIÓ Es important tenir present aquest esquema de Marshall, perquè quines son les condicions que permeten desenvolupar un estat de benestar? Hi ha alguns autors que diuen que la heterogeneïtat ètnica es un dels obstacles per a que això succeeixi.
Des de un principio la ciutadania ha estado associada con los principios de solidaridad y exclusión. En la polis griega, tanto los esclarovs como las mujeres no eran considerados como ciudadanos. En tiempos del imperio romano el acceso a la ciutadania de los plebeyos asi como los miembros de los pueblsos omeitdos a Roma constituyo uno de los Caballos de batalla de las luchas politicas. En la actualidad el problema de la exclusión formal de la ciutadania se refiere sobretodo a los immigrantes.
Los estados de benestar, asi como los programes para protegir los derechos de las minories, siempre han sido proyecots nacionales y se han justificado a partir de la idea de que los mimebros de una comunidad deben protegerse mutuamente y guardarse como el multiculutraismo constituyen una amenazza a la concpecion clasica del Estado de benestar.
Existe una relación entre el grado de fraccionalización racial y el gasto social. Esto significa que el crecimiento de la heterogeneidad ètnica puede constituir una importante freno para el desarrollo del Estado de benestar María Aperador Montoya maperadormontoya Estructura social DIVERSITAT ETNICA I ESTRATIFICACIÓ SOCIAL Aquets grups ètnics minoritaris, tenen una característica i es que han arribat els últims, llevat d’algunes poblacions com els gitanos que estan arrelats al països, però molts d’aquests grups tenen la característica de que son nouvinguts. Encara que no han trobat el seu encaix dins del sistema local. Això passa a la majoria de països, ara ho que es molt important es que funcioni la mobilitat, d’una generació a una altra els fills dels immigrants pugin ocupar les mateixes posicions que el fills de les famílies autòctones. Però això no es fàcil.
En tots els països europeus la gran majoria de grups etnics minoritàries experimenten algun tipus de marginació. Els processos d’exclusió social dels immigrants estrangers semblen ser universal. Les anàlisis comparatives de la situació de les minories ètniques han mostrat que els treballadors immigrants i les seves famílies han experimentat efectes estructurals semblants amb processos anàlegs de segmentació labora, segregació residencial i formació de grups ètnics.
Europa occidental ha assistit a una ràpid augment de la seva diversitat ètnica en les dècades més recents, que probablement continuarà sota les pressions de la globalització. A mes, com va succeir en els països clàssics d’immigració cm ara Australià, Canada i els EUA, hi ha clars inicis que la diversitat ètnica anirà acompanyada per alguna mena d’estratificació, amb les poblacions majoritàries blanques al cim de la jerarquia i un cert nombre de minories visibles de països menys desenvolupats a la base LA SEGONA GENERACIÓ D’IMMIGRANTS A EUROP A Les minories originaries de països menys desenvolupats presenten una posició particularment desaventajoses pel que fa a l’educació, a l’accés al mercat de treball i els assoliments professionals. Els desavantatges resulten sobretot evidents a partir de proves de control de coneixements als inicis de la seva carrera escolar, però en certs països algunes minories tenen taxes d’educació postobligatoria més altes que la majoria d’alumnes amb notes semblants.
L’ingres al mercat de treball resulta un problema complicat per a gran part de les minories, amb unes penalitzacions ètniques considerables pel que fa la seva ocupació. La imatge dels nivells professionals assolits es mes matisada: en alguns països trobem avantatges acumulats menter que en altres les principals barreres se situen en el moment de l’entrada al mercat de treball.
...