5. Euglènids i dinoflagel•lats (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botanica
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 03/03/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

5. Euglènids i dinoflagel·lats EUGLÈNIDS I DINOFLAGEL·LATS tenen característiques en comú, no són ni plantes ni animals. Dos grups d’organismes que es troben bastant llunys. No sabem el seu antecessor, és a dir, com van aparèixer. Però es va descobrir que Alveolats i Euglenozoa són bastant similars.
 Els dos grups són unicel·lulars  Individus haploides  No tenen paret cel·lular (tenen una coberta de protecció).
 En els dos grups l’ADN es troba compacte, en forma de cromosoma.
 Comparteixen una part de l’ADN mitocondrial (proteïnes exclusives, com l’articulina -> exclusiva únicament en aquests dos grups).
 Tenen cloroplast de tres membranes i flagels (només ells tenen una flagels que s’insereixen i es mouen de la mateixa manera).
 Es poden dividir en tres grups: Heteròtrofs, paràsits, heterotrofs-autòtrofs  Tenen una taca ocular, té una especia d’ull que el dirigeix fins a la llum per aconseguir aliment (fotoreceptors).
No és 100% segur que provinguin del mateix antecessor, això és només una teoria basada en totes les semblances que comparteixen.
 EUGLÈNIDS Hi ha tres grups d’organismes principals en el regne Euglenozoa: 1. Kinetoplastidis: Paràsits obligats, individu que produeix, per exemple, la leishmània.
2. Diplonemids: Heteròtrofs obligats, individus que es mengen altres organismes.
3. Euglènids: Poden ser organismes heteròtrofs (que mengen a altres organismes), autòtrofs (fotosíntesis), però en situacions d’escassesa d’aliments, poden fer fotosíntesi, en funció de si hi ha llum o no. Engloba els que anteriorment estaven dividits en filum Euglenofitos i filum Euglenozoos.
Els Euglènids presenten certes característiques:  Morfologia  Són organismes unicel·lulars, haploides, planctònics, és a dir, individus que viuen a la superfície de l’aigua. Aproximadament hi ha 800 espècies en total.
 Presenten cloroplast de 3 membranes, procedents de la simbiosi entre una eucariota heteròtrofa amb una alga verda.
 Posseeixen pigments fotosintètics: er ser organismes unicel·lulars, haploides, platònics (individus que viuen a la superfície de l’aigua). Clorofil·les a i b, xantina, β-carotè.
 També tenen substàncies de reserva: paramil, crisolaminarina.
 Tenen flagels: generalment 2, però hi ha euglènids amb 1 o 3. Poden ser acronts (a la punta superior “àpice” de l’individu), barbulats (a part de flagels tenen cilis disposats en una sola fila).
 Ecologia  gairebé tots d'aigua dolça. També n’hi ha de marins (més del que és pensa). Hi ha especies heterotròfiques.
Solen ser allargats. La SEVA ESTRUCTURA CEL·LULAR és la següent: - No tenen paret cel·lular, tenen una pel·lícula, - La part de dalt (ápice) té una petita invaginació o tendeixen a tenir una morfologia comú.
cavitat anomenada cripta, és un s’inserten els flagels. Un surt al exterior i l’altre, més petit no surt de la cripta.
- A la base de la cripta , apareixen unes vacuoles - Just al costat oposat de les vacuoles apareix la taca ocular (vesícula plena de ẞ- contràctils que faciliten que el flagel es mogui d’una manera.
carotens, funció de fototaxis -> moviment cap o encontra de la llum, la taca detecta la llum). + Inflament paraflagel·lar que existeix en la base d’aquest flagel.
- A l’interior de la cèl·lula apareixen substàncies de reserva, nuclis, pirenoides - Mitocondris amb 3 membranes.
- (vacuola de emmagatzema substàncies reserva procedents de la fotosíntesi) Flagel ubicat a la part de davant que té dos moviments: * Capacitat de rotació que provoca una continua rotació del organisme * Reptació: Just a la punta el flagel genera un moviment capaç de fer girar l’organisme d’un lloc a l’altre.
No tenen paret cel·lular, però si una membrana engrosada que protegeix anomenada PEL·LÍCULA formada per 4 capes: 1. Membrana citoplasmàtica 2. Bandes proteïques = periplast. Just per sobre de la membrana i s’estructuren a mode d’acordeon, facilita que l’organisme tingui capacitat d’estirar d’estirar-se o contraure’s. Per aconseguir aquest moviment apareixen: 3. Microtúbuls i just per sota: 4. Cisternes del reticle endoplasmàtic endoplasmàtic, que dóna energia als MT.
Es reprodueixen per reproducció asexual per mitja d’una bipartició (es divideix per mitosi per donar lloc a dos organismes) pot ser transversal o longitudinal.
longitudinal Posseeixen estructures de re resistència, quan hi ha condicions ambientals desfavorables el euglènid comença a emmagatzemar substàncies de reserva, disminució de fotosíntesi i cloroplast, augmenta grossor pel·lícula, augmentant així el pes, el citoplasma es més dens, i cau pel seu propi pes a l’aigua, es creen els CIST. Quan les condicions tornen nen a ser favorables el cist ist s’activa i torna a ser el organisme que era abans.
Classificació en funció de la inserció i número de flagels flagels:  Ordre Euglenales ->> individus amb dos flagels, un es quedarà a dins i l’altre és el que surt.
 Ordre Eutreptiales --> emergeixen dos flagels  Ordre Heteronematales -> emergeixen dos flagels un es dirigeix rigeix a la base i l’altre a l’à l’àpice (punta).
 DINOFLAGEL·LATS Trobem tres grups principals en el regne Alveolata: 1.
Apicomplexes  paràsits obligats que tenen cloroplast fins a 6 membranes 2.
Ciliats  Heteròtrofs 3.
Dinofalgel·lats  Poden ser heteròtrofs o autòtrofs. Hi ha alguns que poden com la malària i el toxoplasma.
anar canviant segons les condicions ambientals.
El filum Dinoflagel·lats tenen algunes característiques:  Morfologia  Són organismes unicel·lulars, haploides, planctònics, és a dir, individus que viuen a la superfície de l’aigua. Aproximadament hi ha 100 espècies en total.
 Presenten cloroplast de 3 membranes.
 Posseeixen pigments fotosintètics: Clorofil·les a i c (a i b), β-carotè, xantofil·les.
 Tenen substàncies de reserva: mido extraplastidial (almidó) i lípids.
 Ecologia  La majoria són marins, encara que hi ha aigua dolça. Hi ha especies heteròtrofes (sense cloroplast) i de simbiòntiques (que viuen en simbiosi).
 N’hi ha que fa fotosíntesi, n’hi ha que són heteròtrofs i un altre que fa fotosíntesi però també es pot alimentar d’altres organismes.
 Posseeixen flagels: O té 2 o cap pleuroconts (flagels que s’inserten al lateral de la cèl·lula) i babulats.
Quan trobem dos flagels , un d’ells rodejarà a mode de cinturó la cèl·lula (amfiesma) i es localitzarà en el surco ecuatorial o cingulo; l’altre estarà en posició longitudinal, tirarà hacia abajo per donar moviment i sortirà del surco longitudinal o súlculo. Gràcies a aquest últim flagel, el organisme es mourà d’adalt a baix i rotarà gràcies al 1r.
No tenen paret cel·lular no tenen pel·lícula, per tant, la cèl·lula estarà protegida per una estructura anomenada TECA (membrana citoplasmàtica, cuyo interior esta format per vesícules amfiesamals que poden estar omplertes o no de cel·lulosa).
Podem observar els dinoflagel·lats des de dos punts de vista:  Visió ventral on veiem la zona d’inserció dels dos flagels (cingulo i surco)  Visió dorsal on solament veurem el cinturó. No veurem la zona d’inserció dels flagels, però podrem distingir l’epiteca, per sobre del cinturó (cingol), i la hipoteca, per sota d’aquest.
Aquests organismes es caracteritzen perquè aquestes plaques donen una forma com de banyes, que els serviran per augmentar la superfície i per tant també la flotació.
COM VAN APARÈIXER Es postula que un dinoflagel·lat heteròtrof va engolir una alga verda, al menjarse-la en lloc de matar-la es va produir els dinoflagel·lats amb clorofil·la a i b.
En un moment donat de l’evolució un altre dinoflagel·lat heteròtrof es va menjar una alga vermella, en lloc de matar-la es van crear dinoflagel·lats amb clorofil·la a i c.
En un altre moment s’observa que també es menjaren a altres organismes de 4 membranes que procedien d’una simbiosi d’un rodòfit amb un cloròfit.
En un altre moment s’observa que aquests dinoflagel·lats heteròtrof és mengen organismes amb cloroplasts de 4 membranes, fan simbiosi, i així fan un grup de dinoflagel·lats amb clorofil·la a i c però amb fucoxantina i peridina, característiques d’organismes de cloroplasts de 4 membranes. Què ha passat? Perquè tots els dinoflagel·lats tenen cloroplasts de 3 membranes:   Els Si es passa de 4 a 3, es perquè 3 és la més idònia Altres diuen que s’haurien de quedar amb 4 membranes però que per un excés de degradació de membranes desapareixen.
dinoflagel·lats característic: tenen un cicle de vida - Reproducció asexual → un individu haploide que es reprodueix asexualment per mitjà de mitosi a partir del solc longitudinal, i es generen dues euglénidos, cèl·lules.
poden Igual formar resistència anomenades cistes.
que cèl·lules els de - Reproducció sexual → es formen gàmetes, individus sense cloroplasts, molt més petits que mitjançant la fecundació formaran un zigot amb 4 flagels. Aquest zigot, farà la meiosi i donarà 4 cèl·lules, 2 d'elles seguiran vives i les altres moriran.
Tant els adults (haploides) en qualsevol moment de la seva vida com el zigot (diploide) poden donar lloc a cistes.
Els dinoflagel·lats es classifiquen en funció de dos caràcters: o Si les seves vesícules presenten cel·lulosa o no.
o Si tenen flagels en l'equador o en la part superior (àpex).
Els dinoflagel·lats tenen dues característiques ambientals molt característiques: o Poden produir bioluminescència → energia d'una reacció química exergònica que és transformada en energia lumínica. Les cèl·lules de molts dinoflagel·lats emeten un flaix de 0,1 segons de durada, de llum blavosa (λ ± 474 nm) quan són estimulades.
o Provoquen proliferacions algals i marees vermelles.
...

Comprar Previsualizar