Tema 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a l'Administració Pública
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 17/06/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Júlia Mumany Pesarrodona 1 TEMA 2 - L’EVOLUCIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA Sector públic → hi ha diferents administracions que tenen competències sobre les diferents parts del territori i tracten temes diferents.
● Nivells de l’Administració 1r nivell → Administració General de l’Estat (AGE) - Té competència sobre tot el territori de l’Estat.
- Inclou: ministeris, delegaicons del govern, empreses públiques, etc.
2n nivell → Administracions Autonòmiques (17 + 2 ciutats autònomes): - Les Comunitats Autònomes es van definir als posteriors anys de l’aprovació de la Constitució.
- Després també es conformen Ceuta i Melilla, com a ciutats autònomes 3r nivell → Administració local.
Ajuntaments (8.077) - Hi ha un problema de inframunicipalisme i es redueix l’eficiència (no té prous diners ni recursos per fer front a les demandes i a les necessitats dels ciutadans).
Diputacions Provincials (38) - El mapa de les diputacions es crea al s.XIX - No són una unitat gaire efectiva per prestar els servsi públics perquè són massa grans.
Altres (només existeixen en alguns territoris de l’Estat) - Diputacions Forals (País Basc - 3) - Cabildos (Canarias -7) - Consells (Balears - 3) - Comarques (Catalunya - 41) - Han acabat fracassen perquè la Generalitat, ni les Diputacions ni els Ajuntaments no han delegat competències a les Comarques.
- Per tal de resoldre aquest problema es va intentar crear les “Vegueries”, que ja estan aprovades en llei però no existeixen de manera efectiva.
Un altre nivell administratiu que s’ha de tenir en compte és el de la Unió Europea.
Se li ha delegat competències.
EVOLUCIÓ DELS DIFERENTS NIVELLS ADMINISTRATIUS Any 1975: Júlia Mumany Pesarrodona - - 2 Adminsitració General de l’Estat - Gestionava el 90% dels recursos del país - Administració local → gestionava el 10% dels recursos.
- No existia cap altre nivell.
No s’havia construit l’Estat del Benestar - Oferia uns mínims serveis públics (de caire substancial i no existencial) comparant-lo amb altres països d’Europa.
- El volum de despesa pública respecte el PIB: Espanya 22% (EU-15 50%) → se situava molt per sota de la mitjana europea perquè no tenia un Estat del Benestar.
A Europa, a partir dels anys 90 comencen a reduir la despesa pública en un 42%. La seva màxima esplendor en l’Estat del Benestar va ser als anys 70.
Es diu que Espanya té una doble transició: la democràtica i la de l’Estat del Benestar. La va fer alhora i això és problemàtic.
Any 2012: - La crisis comença a accelerar-se.
- Estem en un Estat democràtic, ja desenvolupat amb un Estat del Benestar.
- La AGE gestiona el 50% dels recursos.
- l’Administració Autonòmica (al 75 no existia) gestiona el 37% dels recursos - L’Administració Local gestiona el 13% dels recursos.
- El volum de despesa pública respecte el PIB: Espanya 40% (EU-15 42%) ● Patologies dels 3 nivells de l’Administració L’Estat (AGE), amb la transició, l’Adminstració de l’Estat queda reduïda en el seu poder, perquè passa de controlar el 90% al 50%. En termes absoluts, no ha crescut de pressupost. Però, en termes percentuals, el % de recursos que avui gestiona és del 50%. És una administració que ha quedat estancada, mentre d’altres parts creixien.
Per tant, com que no creix, no pot renovar el seu personal. És una administració clàssica que és força reticent a impulsar canvis.
Júlia Mumany Pesarrodona 3 Les administracions autonòmiques Van neixer (principis anys 80) i creixer molt ràpid. Tenien un personal nou i oportunitats per funcionar diferent a l’AGE, els Ajuntaments i Diputacions. Quan naixen es parla de la “1a descentralització”.
Es creen: Els Parlaments Autonòmics, Governs autonòmics, Administracions autonòmiques Júlia Mumany Pesarrodona 4 Si més no, en aquell moment, la prioritat era estabilitat política en l’Administració autonòmica per legitimarse i donar continuïtat a l’autogovern, i es va decidir copiar el model que funcionava en comptes de provar nous models (mimetisme institucional).
Prefereixen copiar abans que impulsar el model innovador. L’Estat va transferir competències/diners/edificis i personal a les Comunitats autònomes.
- Quan neixen les Comunitats Autònomes naixen amb un mínim de treballadors que posa l’Estat. Per tant, hi ha un cert continuïsme d’aquests en la lògica de treballar.
La CE i l’EAC recullen la distribució competencial entre les diferents administracions públiques (estatal, autonòmica i local) - COMPETÈNCIES EXCLUSIVES (1+2+3) - COMPETÈNCIES COMPARTIDES (1+2+3 en el marc de les bases que fixi l'Estat -llei de bases-) - COMPETÈNCIES EXECUTIVES (2+3) - Potestat legislativa - Potestat reglamentària - Funció executiva Les Comunitats Autònomes tenen una lògica incrementalista fins l’any 2012. Són Administracions més dinàmiques. Però, des de l’any 2012 es comencen a aplicar les retallades i s’estanca, ja que no estaven acostumades a aquesta lògica, mentre que l’AGE sí.
Això provoca que el xoc de la crisi (en termes organitzatius) sigui més fort a les comunitats que a l’Estat.
Júlia Mumany Pesarrodona 5 Pel que fa a l’Administració local ha crescut en termes absoluts però no gaire en termes percentuals. El que ha passat s’ha d’entendre des d’una lògica autonòmica. Quan es passa del món provincial al loca, es parla de la “2a descentralització”.
Els ajuntaments reclamen més serveis i recursos perquè són els més propers als ciutadans, però les Comunitats Autònomes, tot i ser les més i millors prestatores d’aquest servei, no han volgut prestar competències.
La Unió Europea, pel seu compte, té un dels principis, Principi de Subsidiarietat → aquest diu que cada servei públic s’ha de prestar de la manera que estigui el més proper als ciutadans i que facin creixer les competències als ajuntaments, perquè és més democràtic.
Les competències que té una Administració local depen de la quantitat d’habitants.
Es financien per: - transferències de l’Estat i la Generalitat (que depenen del % d’hab) - l’IBI: (durant el “boom-immobiliari) els ajuntaments han augmentat molt els seus recursos i han començat a oferir serveis als quals no estaven obligats per llei. Arriba la crisis i tots aquests diners que venen de l’IBI es redueix molt, però segueixen tenint en funcionament serveis públics que costen molt.
L’administració que ha patit més la crisi ha estat la local, que ha demanat diners a la Generalitat, que tampoc li ha volgut donar i ha recorregut a l’Estat, que els hi ha donat un crèdit amb un interès altíssim.
És Espanya un Estat federal? Júlia Mumany Pesarrodona 6 Els teòrics diuen que: - L’Estat central hauria de tenir un 25% - Els Estats federats haurien de tenir el 50%.
- El món local hauria de tenir el 25%.
Espanya: la consideren un model federal però no hi ha dades, més enllà de la del 2012, amb les quals ho poguem avaluar, perquè durant la crisi l’Estat ha volgut amagar les dades. Els teòrics es queixen que no s’ha produit aquesta 2a descentralització cap el món local i que les Comunitats Autònomes segueixen mantenint moltes competències.
L’administració autonòmica des d’una perspectiva comparada Es copia: - El model d’organigrama - El tipus de legislació per contractar i organitzar els recursos humans - El tipus de legislació pel model econòmic ● Naixement Un dels elements claus per entendre el mimetisme institucional era que, en la 1a descentralització autonòmica, s’havia transferit competències i edificis i personals. Doncs, les administracions autonòmiques adopten personal que portaven molts anys treballant de la mateixa manera i ho van seguir fent.
● Àmbits competencials Els tipus de conflictes entre l’estat i l’administració autonòmica són de tipus competencials.
El TC és l’encarregat de resoldre aquest tipus de conflicte, i per això sempre està en l’actualitat de la premsa espanyola.
Júlia Mumany Pesarrodona 7 Sobre qualsevol tema, l’Estat ha de legislar.
L’Estat i el sector públic no pot fer res que no s’hagi aprovat per lleis. És el principi d’inseguretat jurídica.
Les lleis, doncs, haurien de regular els aspectes fonamentals d’un tema. Les lleis ‘han de desenvolupar mitjançant reglaments. La funció d’un reglament és desenvolupar aspectes d’una llei. Doncs, quan tot un tema ja està regulat, a un Estat li queda implementar la política pública, és a dir, la funció executiva.
La potestad legislativa - Parlament La potestad reglamentària - el govern Adminstració General de l’Estat - executa ❖ Competències de l’Estat (art.149.1): - Defensa - Relacions Internacional - Les grans infraestructures estatals ❖ Competències exclusiva de la Generalitat: - Cultura catalana - Turisme de Catalunya - Política linguïstica ❖ Competències compartides entre l’Estat i la Generalitat: l’Estat i la Generalitat tenen la potestad d’aprovar lleis de manera independent. Doncs, això genera conflicte. Es considera que hi ha temes que són complicats, i que no pot ser que les diferents comunitats autònomes aprovin lleis diferents, sinó que cal que siguin homogenis. Doncs, cal que hi hagi un mínim comú normatiu.L’estat ha Júlia Mumany Pesarrodona 8 d’aprovar una llei de mínims/Llei de bases (que protegeixi aquests elements claus per homogeneitzar) i després les comunitats autònomes poden aprovar altres lleis, en forma de reglaments que ampliin aquesta llei. El conflicte sorgeix quan l’Estat, en comptes d’aprovar una llei de mínims, la fa de màxims.
L’estat aprova una llei de mínims, que inclou el mínim comú normatiu i també la 2a part, [que regula aquells àmbits que no formen part del mínim comú normatiu] i que aquesta última només s’aplica en aquelles comunitats que elles no han aprovat les seves pròpies lleis/reglaments.
❖ Competència executiva: (les c.autònomes són menys poderoses que en les compartides) ➢ Legislativa: l’Estat → Regula quins inmigrants poden entrar/sortir ➢ Reglamentària: c.autònoma → Reglamenta (més detalladament) els temes d’inmigració ➢ Executiva: c.autònoma → executa els temes d’immigració Evolució organitzativa CONSTITUCIÓ - Diferència una via de creació diferent entre: - Comunitat Autònoma Històrica → aquelles comunitats que havien arribat a tenir institucions d’autogovern prèviament a la Guerra Civil, a la 2a República. El cas més important és el de Catalunya, però també s’hi van incloure el País Basc i Galícia.
- Comunitat Autònoma Deia que la única condició per l’existència d’una comunitat era que havien de ser limítrofes.
Les Comunitats Autònomes es divideixen en funció de decisions polítiques que tenen greus conseqüències a nivells administratius. Ex: - País Basc → s’hauria d’haver ajuntat amb Navarra - Castella la Manxa i Lleó → són molt grans perquè es van decidir ajuntar ja que estaven molt poc poblades i eren d’ideologia conservadora i així adquirien més força per contrarestar amb els bàndols més progressistes de les ciutats més Vies d’accés a l’autonomia: - Via lenta - Si es decidien constituir-se durant els primers 5 anys d’existència, només podien tenir com a pròpies competències les que surten en l’article 148, ja que no tenien experiència d’autogovern.
- Quan hagin passat 5 anys, ja podien gestionar qualsevol competència que no fos exclusiva de l’estat.
- Via ràpida: s’aplica a les c.autònomes històriques Júlia Mumany Pesarrodona - 9 Des del moment de la seva creació poden asusmir les competències del 148 i qualsevol que no invadeixi les exclusives de l’Estat.
En l’article 149 regula molt bé les competències diferenciades entre l’Estat i elles.
A part de la via ràpida i lenta, es contemplava una altra forma d’accedir a l’autonomia, per l’article 151.
- Que una comunitat que no sigui històrica, pugui accedir a l’autonomia. Ex: Andalusia.
- Aquest diu: si convoques un referèndum i si cada província d’aquesta comunitat vota a favor, pots fer aquesta via i no cal que t’esperis als 5 anys per tenir el conjunt de competències.
➢ DESCONCENTRACIÓ: en òrgans de la pròpia organització delegues l’exercici de la competència ➢ DESCENTRALITZACIÓ: en una nova organizació transfereixes la titularitat de la competència Sovint es diu que la descentralització a Espanya es va fer servir com a instrument polític i no com a tècnica de gestió… - La creació de les CCAA per resoldre el “cas català” i el “cas basc” de l’autonomia.
- El conegut “café para todos”: - El cas de Navarra - El cas de Madrid (CA creada a través de l’Art. 144 pensat per Gibraltar) - El tamany de les dues “Castelles” (el cas d’Albacete, el cas de León) - L’establiment de les capitals (Mèrida, Toledo, Vitoria, Las Palmas-Tenerife) ...