T2. Importància global dels boscos (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología Ambiental - 4º curso
Asignatura Ecologia forestal
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 15/02/2016
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

T e m a 2 : I m p o r t à n c i a g l o b a l d e l s b o s c o s |7 TEMA 2: IMPORTÀNCIA GLOBAL DELS BOSCOS La concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera ha augmentat en els últims anys.
Per altra banda, aquesta també presenta unes oscil·lacions anuals que corresponen a la captació de CO2 per part dels boscos durant la primavera (majors taxes de fotosíntesi). A la tardor, el diòxid de carboni torna a ser alliberat mitjançant la respiració de la microbiota en grans quantitats quan es degrada la fullaraca d’arbres caducifolis.
EL ROL DELS BOSCOS A LA BIOSFERA.
    Els boscos cobreixen aproximadament un terç de la superfície terrestre emergida (~4 milions de km2).
Tocaria a unes 0,6 ha per càpita.
Els boscos emmagatzemen aproximadament el 45% del carboni terrestre i contribueixen el 50% de la producció primària.
Els boscos absorbeixen ~ 1/3 del CO2 que emetem anualment a l’atmosfera.
S’estima que els boscos concentren ~ 2/3 de la biodiversitat terrestre.
Fluxos d’energia, aigua i carboni (nutrients) Els boscos tenen un paper molt important en es fluxos d’aigua, energia i carboni.
Per exemple, la major part d’aigua retornada a l’atmosfera és a través dels arbres, per evapotranspiració.
La transpiració (en bona mesura forestal) domina els fluxos globals d’aigua entre la biosfera i l’atmosfera. Els patrons de precipitació es veuen també influïts per la distribució dels boscos a escala regional.
8|E c o l o g i a F o r e s t a l En els sistemes marins, les zones d’aflorament són aquelles més riques en nutrients i, per tant, on es capta la major part de l’energia (Producció primària).
En els sistemes continentals, es produeix un transport intern de nutrients cap a les fulles on es fa la fotosíntesi. En aquests ecosistemes la producció primària és més important.
L’ESTAT DELS BOSCOS AL MÓN Una perspectiva històrica En la primera gràfica s’observa una relació entre la desforestació i l’augment de la població acumulada.
El segon gràfic mostra la desforestació estimada en boscos tropicals i boscos de zones temperades al llarg del temps.
Els boscos de zones temperades van ser majoritàriament desforestats abans del 1700, mentre que en les zones tropicals, la desforestació ha sigut molt més tardana.
Els ‘Global Forest Resources Assessments (FRA)’ La FAO ha coordinat l'avaluació dels recursos forestals mundials cada 5-10 anys des de 1946. Aquestes avaluacions (FRA) ara es realitzen cada 5 anys en un esforç per proporcionar una perspectiva coherent per descriure l'estat dels recursos forestals mundials i com aquests estan canviant.
L'Avaluació es basa en dues fonts de dades principals: (1) els informes nacionals elaborats pels estats i (2) estudis de teledetecció duts a terme directament per la FAO o per entitats col·laboradores.
El darrer FRA és el del 2015 i encara no està complet.
On és el bosc i com canvia? Mesurat en ha: a Europa tendeix a augmentar la superfície de bosc i les disminucions es produeixen a Sud-Amèrica i Àfrica (principalment en zones tropicals, lligat a l’augment de desforestacions.
T e m a 2 : I m p o r t à n c i a g l o b a l d e l s b o s c o s |9 Mesurat en quantitat de fusta: S’observa que les tendències són similars però els valors diferents. Ex: a Europa és el continent on trobem més superfície de boscos però no és el que té més fusta ja que molts dels boscos són joves (degut a recents abandonaments i desforestacions).
Canvis en la superfície forestal (1990-2015) - (2010-2015) Novament, les pèrdues més importants es donen als tròpics i a algunes regions dels EEUU. Els guanys els trobem principalment a Europa.
Global forest change motor  Avaluació independent mitjançant teledetecció (A) Distribució de la coberta dels boscos. Comparant diferents imatges es poden identificar guanys (C) i pèrdues (B) de superfície forestal.
Canvis en les característiques dels boscos En tots els continents augmenten les reforestacions i plantacions, la quan cosa suposa en rejoveniment dels boscos.
 Augmenten els boscos joves i els boscos plantats Propietat i gestió dels boscos del món    A la major part del món els boscos són de titularitat pública i també està en mans del sector públic la seva gestió.
A Europa és on trobem menys àrees protegides. La major part està a Àsia.
El principal ús que es dóna als boscos a nivell mundial és de producció (llenya i fusta industrial). A Catalunya però, hi ha pocs boscos destinats a la producció de fusta degut a la baixa productivitat dels propis boscos. Així doncs, existeix competència amb boscos d’altres regions més productives pel que fa a la producció de fusta.
10 | E c o l o g i a F o r e s t a l Tendències globals en l’explotació dels boscos A Àfrica i Àsia l’extracció de fusta s’usa principalment per fer llenya, mentre a Europa, Nord-Amèrica o Oceania el principal ús de la fusta és industrial.
Les principals espècies i formacions forestals España és el 5è país d’Europa en superfície forestal, després de Rússia, Suècia, Finlàndia i França.
SUPERFÍCIE FORESTAL A ESPANYA A nivell espanyol existeix un mapa forestal a escala 1:50.000, elaborat entre 1997 i 2006. Actualment s’està elaborant un mapa més detallat a escala 1:25.000. Aquests inventaris es van crear amb la finalitat de l’obtenció d’informació per l’aprovisionament de la fusta.
Les espècies més dominants en boscos a Espanya són:     Alzina (1473 ha en boscos monoespecífics) Pi pinastre (158 ha en boscos monoespecífics) Pi blanc (1365 ha en boscos monoespecífics) Pi roig (840 ha en boscos monoespecífics) A Galicia é son es troben les grans productores de fusta espanyoles, ja que allà é son es troben els boscos de creixement més ràpid.
A Espanya trobem tres gradients que determinen la distribució dels boscos: - Altitud Latitud Influència Mediterrània-Atlàntica SUPERFÍCIE FORESTAL A CATALUNYA Coníferes    Pi negre i avet als Pirineus Pi roig (3) al Prepirineu Pi blanc (2) a les zones més costaneres Planifolis  Alzinars (1), fagedes, rouredes (de Quercus humilis o pubescents) T e m a 2 : I m p o r t à n c i a g l o b a l d e l s b o s c o s | 11 + del 60% de la superfície de Catalunya està recoberta de boscos (el doble de la mitjana mundial).
La superfície coberta per coníferes és superior (60%) que la de planifolis (40%).
Tendències en la superfície forestal La superfície forestal a Catalunya (i a Espanya) ha augmentat molt notablement durant els darrers 100 anys, especialment a causa de l’abandonament de pràctiques agrícoles i silvopastorals. Un augment de la superfície de boscos té certes implicacions ens els fluxos de la terra com per exemple en la circulació de l’aigua.
La majoria dels nostres boscos són joves. Espècies com els pins tenen una edat promig de 40 anys. En aquest estat els boscos són molt menys resistents als incendis, ja que la distància entre la capçada i el sòl és menor. No obstant això hi ha algunes excepcions com seria el cas de l’avet, que té una edat promig de 87 anys.
Règim de tinença dels boscos - 18% públic 81% privat La majoria de les finques (83%) són petites (<25ha) A ELS NOSTRES BOSCOS ESTAN CANVIANT RÀPIDAMENT En els últims anys s’observa un augment dels planifolis en detriment de les coníferes.
B A  en el cas de coníferes: extincions > colonitzacions B  en el cas de planifolis: extincions < colonitzacions Aquestes dinàmiques estan relacionades amb els canvis en la gestió. Per una banda la fusta de planifolis que s’usava per l’extracció de llenya s’ha deixat d’explotar en gran mesura i per altra banda no hi ha en mateix interès d’abans en afavorir les coníferes per l’ús de la seva fusta.
12 | E c o l o g i a F o r e s t a l L’estat dels boscos a casa nostra Hi ha una creixent preocupació per l’estat de salut dels boscos, especialment en relació als canvis ràpids en el clima que estem experimentant i en zones limitades per la disponibilitat d’aigua com la Mediterrània  canvis recents en l’estructura forestal! A més a més els últims anys és molt palpable el gran creixement i afectació de la processionària.
A banda dels inventaris forestals clàssics, existeixen inventaris de boscos seleccionats per seu especial valor en relació a la biodiversitat o altres criteris.  L’inventari de boscos singulars de Catalunya (http://www.creaf.uab.es/BoscosSingulars/).
Existeixen xarxes de seguiment de l’estat dels boscos a diferents escales:   ICP Forests (http://icp-forests.net/), creada inicialment per estudiar els efectes de la pluja àcida a nivell europeu.
El projecte DeBosCat a Catalunya  PER SABER-NE MÉS...
          Bonan GB. 2008. Forests and Climate Change: Forcings, Feedbacks, and the Climate Benefits of Forests. Science 320: 1444-1449.
Diversos autors. 2015. Special Issue: Changes in Global Forest Resources from 1990 to 2015. Forest Ecology and Management 352: 1-145.
Diversos autors. 2015. Special Section: Forest health in a changing World. Science 349: 800-835.
Hansen MC et al. 2013. High-Resolution Global Maps of 21st-Century Forest Cover Change. Science 342: 850-853.
Cervera T et al. 2015. Política forestal y evolución de los bosques en Cataluña desde el siglo XIX hasta la actualidad.
Investigaciones de Historia Económica - Economic History Research 11: 116-127.
FAO (FRA): http://www.fao.org/forest-resources-assessment/es/ Global Forest Change Monitor: http://www.earthenginepartners.appspot.com/science-2013-global-forest SIBOSC: http://www.creaf.uab.cat/sibosc/ Els boscos de Catalunya: estructura, dinàmica i funcionament (Monografia, 2004): http://www.gencat.cat/mediamb/publicacions/monografies/DQMA11_boscos_catalunya.pdf La web dels boscos de Catalunya: http://www.gencat.cat/daam/boscoscatalunya/aplicacio/ ...