L'òpera (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Història de la musica en epoca moderna i contemporanea
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 04/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Òpera Els primers espectacles lírics de finals del segle XVI i principis del segle XVII. És un rama totalment o parcialment musicat que s’escenifica cantant amb acompanyament orquestral. Hi ha una part instrumental que és l'obertura, tenia una funció de divertiment, durant el Barroc tindrà més pes.
Sobretot en el segle XIX té a veure amb tot el motiu del desenvolupament de l'òpera.
Classificació: - Femenines: soprano, mezzosoprano i contralt - Masculines: sopranista, contratenor, tenor, baríton, baix - Veus: lleugera, lírica, dramàtica, spinto...
- Veus: verdiana, rossiniana, wagneriana...
Les veus de l'òpera de Wagner estan configurades i especialitzades perquè cada veu pugui fer unes coses i una altre cantant no. Al principi de l'òpera això no existia i per tant, cada cop ens anem especialitzant més.
Elements de l'òpera L'ària: melodia de caire estròfic, acompanyada per l'orquestra o cor. A-B-A - De sortida: la primera ària d'un personatge De bogeria: repertori belcantista (XIX) De caràcter: característiques del personatge De sorbet: personatge secundari, sortien a prendre un sorbet.
- La cavatina: s'associà a una ària de sortida - La cabaletta: lluïment del cantant, després de l'ària entona una o dues estrofes ràpides àgilment i de manera acrobàtica - La cançó: peça breu A-B acompanyats per un instrument - El recitatiu: una altre part molt important apart de l'ària. És l'evolució de frases acompanyades per un mer suport harmònic. Trobem el recitatiu sec acompanyat per un o dos instrument com a molt (clavicèmbal, violoncel o contrabaix amb baix continu) o bé el recitatiu acompanyat que pot ser amb tota l'orquestra.
- Els concertants: números cantats per dos o més personatges - Els cors - El ballet Cabaletta di tanti palpiti tancredi de Rossini, 1813 Interpretat per Daniela Barcellona. Basada en Voltaire. El protagonista no entra en escena fins al tercer acte. Estem en un clar registre de contralt, això es deu a que encara estaven de moda els castrati s'aniran abandonant i passarà a la inversa que personatges masculins seran interpretats per dones. Aquesta ària comença amb una introducció instrumental, una cavatina i la cabaletta que és la part final. Molt exitosa, no només va ser-ho aquesta sinó que tota l'òpera de Rossini va ser revolucionària. L'obertura té molta importància fet que fins aleshores no tenia cap tipus d'importància. El belcantisme arriba a unes notes molt importants a nivell tímbric. Rossini fa unió entre allò melòdic i allò textual i tots els recursos musicals. Shopenhauer l'escull perquè troba els interessos musicals i textuals els troba d'una manera que difícilment els pot arribar a trobar en un altre compositor. Respon a una finalitat de trobar la música i la paraula que ho trobem amb el belcanto. Els nocturns de Chopin també reben una clara influència de Rossini.
Ària Casta Diva, Norma de Bellini, 1831 Interpretat per Montserrat Caballe. És la pregària que fa a la lluna. Veiem una altre mostra del belcantisme. Hi ha una introducció dels violins amb arpegis. S’introdueix la veu, els instruments greus de corda, gradualment altres instruments i finalment el cor. Es una característica important, es voldrà recuperar el paper del cor que havia tingut en les tragèdies gregues. S'utilitza el cor com un instrument més, li dona una força i complexitat, simbologia de la participació en la confrontació de certes emocions. Estructura ABC, cavaleta AB al final.
Va pensiero, Nabucco. Verdi. 1836 És una obra coral del tercer acte de Nabucco, amb la lletra escrita pel poeta Temistocle Solera. Es tracta d'un passatge on els esclaus jueus, davant d'un possible destí fatal, canten un salm a la seva terra natal. La peça es va convertir en un himne per als patriotes italianes que es varen identificar amb el poble hebreu. La utilització del cor es una introducció d'una massa timbrica que representa al poble. Això vol dir que quan puja el cor al escenari, puja el poble. Serà un dels objectius de l'òpera, el compositor ha de tenir en compte a quin públic s'adreça perquè tindrà una part de divertimento però sobretot ajudarà a les transformacions socials del moment. Verdi escull temes del passat com aquest del Antic Testament per advertir de que si va passar en un passat pot tornar a passar en un futur. Són òperes alliçonadores. Subtilitat i emoció que donen el sentiment de pàtria. Implicacions clares a nivell social i polític.
La donna è mobile, Rigoletto. Verdi, 1851 Es vol veure com en aquest moment es comença a despertar la sensibilitat cap als personatges femenins. El protagonista de l'obra serà un bufó.
...