Masaccio vs Gentile da Fabriano (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 2º curso
Asignatura Art del Renaixement i del Barroc
Año del apunte 2013
Páginas 5
Fecha de subida 21/10/2014
Descargas 4

Descripción

Apunts d'art amb imatges de les obres

Vista previa del texto

30.01 Masaccio vs. Gentile da Fabriano La Capella Brancacci és una capella dins d’una església, la del Carmine. Es pot dir que en ella comença el Renaixement pictòric amb Masaccio al capdavant.
Consciència de l’home individual no sotmès a Déu. Canvien els motius que porten a l’encàrrec de l’obra: en el cas de la Capella Brancacci hi ha un desig modernista: passar a la posteritat. A més, hi ha nous tractats científics i artístics que Masaccio té a l’abast i que Giotto no havia tingut.
La pintura és l’última art en la qual es manifestarà el Renaixement. En la pintura no hi ha el model on anar a mirar (no queda pintura, fonts primàries, dels antics: el que sí que té són els valors que impregnava l’humanisme).
Quan Masaccio comença a pintar, les primeres obres (1420) es fan quan la majoria d’escultures d’Orsanmichele ja estan fetes. També les innovacions de Brunelleschi (la perspectiva ja està vigent).
Malgrat la importància de l’obra de Masaccio, no significa que després de la seva mort tots els pintors florentins canviïn la manera de pintar (encara hi ha pintors gòtics).
Taula de l’Adoració dels Mags Església de Santa Trinità (Florència, actualment a la galeria degli Uffizi), 1423.
Autor: Gentile da Fabriano · · · 1 Epifania.
Importància dels palaus italians (vs. retaules peninsulars).
Mecenes: Pala Strozzi, pertanyen al gremi de la calimala, adquireix els drets de la Capella de Santa Trinità.
Encarrega a varis artistes la decoració d’aquesta. Gentile da Fabriano era estranger, molt reconegut a la Itàlia coetània. Strozzi volia que es veiés sobretot el luxe: característiques del gòtic internacional (darrer esclat del gòtic: finals s. XIV – primeres dècades del s. XV1) que pintava Gentile da Fabriano.
En aquestes dècades hi havia una uniformitat de temes i actituds, manera de fer molt comuna a tot Europa. Això és el que estava valorat. Strozzi aposta per un valor segur.
Pintures murals de la Capella Brancacci Església del Carmine, 1424,1425- . Pintures al fresc.
Autor: Masaccio · · · · · · · · Mesenes: Felice Brancacci. Aposta per la modernitat: tria un artista distanciat del gòtic tradicional.
Encàrrec que rep Masaccio el 1424, conjuntament amb Masolino (hi ha una gran discussió sobre qui rep primer l’encàrrec, si és al mateix temps). A finals de la dècada dels 20 (mort de Masaccio i Felice Brancacci és expulsat de Florència), les pintures s’acaben amb la intervenció d’un tercer pintor: Filippino Lippi.
(Les pintures de la volta de la Capella són posteriors perquè hi va haver un gran incendi).
Recull la monumentalitat i diametria de Giotto, 100 anys després.
Per pintar l’espai utilitza la perspectiva científica.
Compartimentació d’escenes: cadascuna d’elles es pot vincular a cadascun d’aquests autors.
La iconografia de la capella és la vida de Sant Pere. Motius: és el panteó familiar de la capella Brancacci i el pare de Felice es deia Pietro (qui tenia els drets de la capella); a més, Felice era cònsol de mar i Sant Pere és el sant dels pescadors; també pot ser que fos perquè volguessin fer més estrets els vincles de l’ordre carmelita amb el Papa (el primer Papa es deia Pere) i li van suggerir a Felice aquesta iconografia.
Es trien les escenes del pecat original i l’expulsió perquè el que explica la existència de Sant Pere és el pecat original (vicari de Déu).
 Adam i Eva · Mai s’havia representat d’una manera tant expressiva el dolor de l’expulsió.
· L’expressió va més enllà de la cara: és tot el cos que acompanya l’expressió (l’home ha passat a ser el centre de totes les coses).
· Es mostra l’abisme a partir de la llum i les ombres.
· Totes les pintures al fresc són morals.
 Escena del tribut · Moment de l’Evangeli de Sant Mateu.
· 1427. Nou impost del Cadastre.
· Masaccio no busca una representació sinó una simultaneïtat.
· El miracle, que a l’Època Medieval és la part més important, aquí passa a segon pla: introducció de la nota profana en un aspecte religiós: es potencia la part més profana, més racional.
· · · · · · El tema està tan mancat d’expressió que Masaccio així ho representa.
Successió de gestos, posició (formant un anell al voltant de Crist). Malgrat que l’escena sigui un moment congelat, emocionalment sí que es mouen.
Moment del recaptador: són un reflex de l’altre, ubica el personatge en la mateixa unitat compositiva (cada personatge mostra el que a l’altre li falta). Recurs molt clar per emfatitzar la tridimensionalitat de la figura humana.
Espacialment, hi ha un únic punt de fuga situat al cap de Crist. Aquesta utilització de la perspectiva (tant les figures com els personatges tenen el mateix grau de credibilitat) és l’element que diferencia Masaccio de Giotto, qui no havia representat el paisatge en perspectiva.
L’utilització de la llum en Masaccio no és natural, es projecta d’igual forma que la perspectiva (llum focal).
El fet que estiguem davant un miracle pot ser degut a la creació del cadastre, un impost en què els florentins passen a pagar segons els diners que tenen. Brancacci, que no era pobre (formava part del gremi de la seda i de la Signoria), podria ser que digués que ell, tot i que hagués de pagar més, hi estava d’acord pel deure amb la República. A més tria a Masaccio, un pintor autòcton, i no a un estranger.
 Sant Pere (un altre miracle) · Incorporació de l’arquitectura contemporània en un episodi evangèlica.
· Sant Pere guareix els malalts amb la seva ombra.
· Masaccio fa a Sant Pere molt còmplice d’aquest miracle: aquesta emoció que hagués pogut quedar implícita, canvia en aquesta pintura. Les figures estan estoicament esperant que Sant Pere passi: relacionat amb Leonardo Bruni.
 Sant Pere bateja els neòfits · En aquesta escena es declara el principi d’igualtat entre els homes. Està fent una interpretació nova del bateig.
· El paisatge cobra el mateix grau de versemblança que les figures. Masaccio: imitador de la naturalesa (vs imitadors de l’antiguitat de Donatello i Brunelleschi).
...