Prova 4 - Temes 10, 11 i 12 (2016)

Examen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Diferències individuals
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 20/04/2016
Descargas 44
Subido por

Vista previa del texto

Prova 4 – Temes 10, 11 i 12 1) L’heretabilitat de les dimensions principals de personalitat… a.
b.
c.
d.
És igual a 0 És igual a 1.0 Està en l’interval .10-.20 Està en l’interval .40-.60 2) Quines dimensions dels Cinc Grans creiem que són més heretables? a.
b.
c.
d.
Neuroticisme i cordialitat Obertura a l’Experiència i extraversió Responsabilitat i Neuroticisme Responsabilitat i Cordialitat 3) L’heretabilitat d’un tret de personalitat es calcula mitjançant la fórmula a.
b.
c.
d.
h=variància genètica total/(variància genètica total+variància ambiental) h=variància ambienta/variància genètica additiva h=variància genètica additiva/variància genètica total h=variància genètica total/variància ambiental 4) El naixement és un fet que afecta a: a.
b.
c.
d.
La variància de l’endofenotip La variància ambiental intra-familiar La variància ambiental inter-familiar La variància produïda per la correlació genotip i ambient 5) L’any 2002, el Dr. Avshalom Caspi i els seus col·legues del King’s College de Londres, varen publicar un estudi en el qual: a. Ser portador de l’al·lel curt del gen de la MAOA esdevenia un factor de risc per presentar comportament antisocial en presència de maltractament infantil b. Totes les respostes són certes c. Per primera vegada s’informava d ela interacció entre un factor genètic concret i un factor ambiental concret d. S’informava de possibles mecanismes psicobiològics de resiliència enfront les adversitat 6) Un estudi reporta que la correlació entre intel·ligència i rendiment laboral és de 1.2. aixó ens indica que: a. La intel·ligència sembla determinar positivament el rendiment laboral en un alt grau, però aquest resultat por ser enganyós, ja que no té en consideració altres variables clau com l’estatus socieconòmic b. L’estudi està mal fet c. La intel·ligència determina positivament i en un alt grau el rendiment laboral d. Hi ha una alta relació positiva entre intel·ligència i rendiment laboral 7) El cas Reimer ens ensenya que: a.
b.
c.
d.
El suïcidi es un succés fortuït i no reflexa únicament els efectes de l’educació L’ambient per si sol no pot explicar el desenvolupament humà L’orientació sexual depèn en gran part de les influències que rebem en la infantesa L’ambient i l’educació només poden modelar la personalitat humana 8) Indicar el model més realista sobre la contribució dels gens i de l’ambient en l’expressió del tret X de personalitat: a. Fenotip X = contribució dels gens + contribució de l'ambient + error b. Fenotip X = contribució del gens c. Fenotip X = contribució dels gens + contribució de l’ambient + contribució de la interacció gens-ambient + contribució de la correlació gens-ambient + error d. Fenotip X = contribució dels gens + error 9) Una estimació directa de l’heretabilitat del tret X de personalitat és: a.
b.
c.
d.
La correlació en X dels bessons dizigòtics criats per separat La correlació en X dels bessons dizigòtics criats junts La correlació en X dels bessons idèntics criats junts La correlació en X dels bessons idèntics criats per separat 10) l’estimació de l’heretabilitat per l’estudi de bessons MZ es basa en que: a.
b.
c.
d.
les diferències conductuals entre els bessons criats per separat són degudes als gens les semblances conductuales entre els bessons criats per separat són degudes als gens i al medi ambient compartit les semblances conductuals entre els bessons criats per separat són degudes només las gens les semblances conductuals entre els bessons criats junts són degudes només als gens 11) Si en un estudi empíric descobrim que l’heretabilitat de l’extraversió en el grup de classe és d’un 70%, la conclusió que en traurem és: a. Que de la variabilitat en extraversió del grup de classe, un 70% d’aquesta variabilitat és deguda a les diferències genètiques entre individus b. Que de la mitjana d’extraversió de la classe, un 70% d’aquesta és deguda als gens c. Que un 30% de l’estabilitat emocional depèn de les diferències ambientals entre individus, mentre que un 70% de l’extraversió depèn de les semblances genètiques d. Que la mitjana de cadascú és que un 70% de l’extraversió depèn dels gens, mentre que un 30% depèn de les influències ambientals 12) Les diferències en capacitat mental general (g) que es donen en la població: a.
b.
c.
d.
No s’expliquen per cap de les causes anterior S’expliquen per la influencia dels gens i de l’ambient S’expliquen per la influencia dels gens S’expliquen per la influencia de l’ambient 13) L’heretabilitat de la intel·ligència tendeix a: a.
b.
c.
d.
Oscil·lar periòdicament al llarg d ela vida Decréixer al llarg de la vida Créixer al llarg de la vida Mantenir-se estable al llarg de la vida 14) Es dóna aparellament selectiu en: a.
b.
c.
d.
Agradabilitat (cordialitat) Extraversió Neuroticisme Intel·ligència (aspecte verbal) 15) Assenyala l’afirmació CORRECTA: a.
b.
c.
d.
Es dóna aparellament selectiu positiu en intel·ligència numèrica i en personalitat Es dóna aparellament selectiu negatiu en intel·ligència verba i en religiositat No es dóna aparellament selectiu en intel·ligèncica verbal i en personalitat Es dóna aparellament selectiu positiu en intel·ligència verbal i en actituds polítiques 16) El rendiment laboral (en tasques complexes) està correlacionat amb (triar la millor opció) a.
b.
c.
d.
El Psicoticisme La intel·ligència general La Inestabilitat emocional La intel·ligència general i la Consciència (Responsabilitat) 17) En un estudi, la correlació en Neuroticisme dels bessons MZ criats junts va ser de .50 mentre que la correlació dels bessons DZ criats junts va ser de .20. segons aquestes dades, l’heretabilitat del Neuroticisme és: a. .30 b. .40 c. .50 d. .60 18) En quin ambient trobarem una heretabilitat més alta? (Harden et al., 2006) a.
b.
c.
d.
En un ambient més ric, ja que les necessitat bàsiques estan cobertes, i es poden desenvolupar totes les potencialitats Es un ambient ric, ha que els individus més intel·ligents tendeixen a aparellar-se entre ells, i com que la intel·ligència correlaciona amb els ingressos econòmics, els fills dels rics estan sotmesos a una correlació genotip-ambient Aquesta investigació empírica ens demostra que no hi ha diferències en l’heretabilitat en funció dels diferents ambients En un ambient pobre, ja que és on es manifesten les influències genètiques de forma més clara 19) Les notes obtingudes en la universitat correlacionen amb (triar la millor opció): a.
b.
c.
d.
La intel·ligència general i la Consciència (Responsabilitat) La intel·ligència emocional i l’extraversió El tret de consciència (Responsabilitat) La intel·ligència general 20) En els estudis sobre la influència de la Genètica i l’Ambient: a.
b.
c.
d.
L’efecte de l’ambient compartit en QI és major que el de l’ambient específic Es demostra que la diferenciació entre ambient compartit i específic no té rellevància estadística en el QI En el QI es demostra que l’efecte de l’ambient compartit és major a mesura que avança el cicle vital El QI depèn més de l’ambient a mesura que avança el cicle vital 21) En el model ecològic de Bronfrenbrenner-Ceci (1994), el _________ i el ________, inclouen les normes, lleis i creences que formen part de l’ambient al qual està exposat l’individu durant el seu desenvolupament a. Mesosistema/macrosistema b. Exosistema/macrosistema c. Microsistema/mesosistema d. Nanosistema/microsistema 22) L’heretabilitat d’un tret reflecteix: a.
b.
c.
d.
La interacció entre la variabilitat fenotípica i la variabilitat genotípica Cap de les altres respostes és correcta La variabilitat genotípica deguda a la variabilitat genotípica La variabilitat genotípica deguda a la variabilitat genotípica 23) Algunes conclusions relatives al debat Natura vs. Nurture mostren que (indica l’afirmació CORRECTA): a. els mètodes de criança són els únics determinants en el desenvolupament de la personalitat b. l’efecte de ser criat dins de la mateixa família És menor que l’efecte dels gens quan ens referim a la personalitat c. els fills adoptius s’assemblen més als seus pares biològics duran la infància d. l’ordre de naixement és clau en el desenvolupament de la intel·ligència i de la personalitat 24) Al model ACE aplicat a un disseny d’estudi de bessons MZ criat per separat, què significa la correlació intra-classe entre els bessons? a. L’efecte de la covariància genètica ens els trets genotípics b. L’efecte de la variància ambiental c. L’heretabilitat entre famílies de les parelles de bessons d. El grau de semblança/diferència entre eles trets genotípics dels bessons 25) Quina autora va evidenciar que l’ambient intra-familiar pesa molt poc en el desenvolupament dels trets de personalitat dels fills? a. Leonor Walker b. Judith Harris c. Janet Hyde d. Sandre Scarr 26) L’orde del naixement és un fet que afecta a: a.
b.
c.
d.
La variància ambiental inter-familiar La variància de l’endofenotip La variància produïda per la correlació genotip i ambient La variància ambiental intrafamiliar 27) Quan s’assemblen més els trets de personalitat dels fills adoptats amb els dels seus pares adoptius que amb els dels seus pares biològics? a. Quan les comparacions entre fills i pares es fan considerant el sexe de tots dos b. Mai, encara que no hagin estat mai amb els pares biològics c. Depèn de l’edat dels fills adoptat quan es realitza la comparació d. Sempre, si els fills adoptats han estat criats únicament pels pares adoptius 28) L’estudi de l’herència en la intel·ligència: a.
b.
c.
d.
Ha determinat un pes de la genètica situat al voltant del 40-55% Mostra com aptituds específiques estan més influenciades pels gens més que no pas el factor g No ha aportat conclusions clares sobre el pes de la genètica en la intel·ligència Ha determinat un pes de la genètica situat al voltant del 50-70% 29) Els estudis sobre la relació entre el comportament antisocial i el gen de la MAOA posen de manifest: a. Que una elevada activitat del gen correlaciona amb comportament social desajustat quan l’ambient exerceix un efecte negatiu b. Que una baixa activitat del gen constitueix un factor de protecció c. Que l’ambient no exerceix cap efecte en l’expressió de comportaments socials desajustats d. Que una baixa activitat del gen correlaciona amb comportament social desajustat quan l’ambient exerceix un efecte negatiu 30) Algunes conclusions sobre la relació entre ambient intra-familiar i personalitat indiquen...
a.
b.
c.
Que el neuroticisme es relaciona positivamente ma la cohesió familiar, l’ajuda al desenvolupament i l’ambient positiu Que la flexibilitat incideix negativament en l’ajuda al desenvolupament i la cohesió familiar Que el consens correlaciona enormement amb un ambient positiu d.
Que l’extraversió contribueix positivament en la cohesió familiar 31) Pel que fa a les influències en diferències individuals en les capacitat cognitives, aquestes son ________ quan _______ del factor g ens trobem: a. Més marcades/més a prop b. Nul·les/més a prop c. Més marcades/més lluny d. Menys marcades/més a prop 32) Si analitzem el pes de l’ambient i l’herència en el QI de nens i adults: a.
b.
c.
d.
Que l’ambient compartit té un efecte en el QI adult Que l’ambient específic i compartit contribueixen de manera similar en la infància Totes les opcions són correctes Que l’herència sempre contribueix més que l’ambient 33) Estudis longitudinals amb bessons posen de manifest: a.
b.
c.
d.
Que el pes de l’herència genètica s’incrementa amb el pas dels anys Que el pes de l’ambient compartit és negligible en l’edat adulta Que l’herència genètica explica la major part de la variabilitat individual Totes són correctes 34) El rendiment laboral (en tasques complexes) està correlacionat amb (triar la millor opció): a.
b.
c.
d.
La intel·ligència general La intel·ligència general i la Consciència (Responsabilitat) El Psicoticisme La Inestabilitat emocional ...



Comentario de lmartinez54 en 2016-04-20 21:15:29
Ueee, això em servirà molt, gracies Anna:)