1- BLOC 2: El Jaciment [RESUM] (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Arqueologia
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 04/09/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

BLOC TEMÀTIC 2: EL JACIMENT ARQUEOLÒGIC 1) EL JACIMENT - Definició: tot punt a l’espai on es conserven restes IDENTIFICABLES d’activitat o ocupació humana visibles o invisibles.(des d’un fragment ceràmic fins a una ciutat sencera).
- Categories de Jaciments segons la seva: *Cronologia: paleolític, neolític, calcolític, edat del bronze, edat del ferro *Durada d’ocupació: temporal/permanent, una sola/diverses fases.
*Situació geogràfica: cim, vall, plana, costa, aire lliure *Estat: º Primaris: si els minerals han estat formats juntament amb la roca que els conté º Secundaris: si són produïts per alteració dels primaris mitjançant la meteorització o altres processos geològics *Funció: º Habitat: lloc per viure a l’aire lliure/en una cova, campament temporal/campament permanent, poble/ciutat º Necròpolis: lloc d’enterrament º Ritual: temples o santuaris º Espai productiu: caça, taller, mina...
*Metodologia específica: apareixen problemes a l’hora d’excavar º Arqueologia paisatgística: grans àrees a analitzar, traces molt febles, zones de difícil accés º Arqueologia subaquàtica: el medi aquàtic dificulta la metodologia º Arqueologia urbana: gran complexitat estratigràfica - Formació: intervenen diferents processos *Físics(geològics): erosió i aportació de sediments *Biològics(organismes vius): aportació i transformació de sediments *Culturals: aportacions biològiques i minerals(pedra, argila...). Altera el procés natural, generalment l’accelera.
Després, processos químics originen la formació dels sols(organismes vius paper important) Les formacions d’unitats estratigràfiques naturals i antròpiques segueixen el cicle de: erosió, transport, deposició.
En alguns casos: el propi jaciment arqueològic constitueix un turo artificial: TELL.
La tasca dels arqueòlegs es detectar: com s’han format i en quin ordre s’han dipositat els SEDIMENTS.
Les tècniques per a la interpretació estratigràfica procedeixen de la geologia, ciència desenvolupada al s.19 Geòlegs analitzen: transformacions de la terra Arqueòlegs analitzen: activitat antròpica En un jaciment i en el seu entorn trobarem: estratificació natural(geologia) i artificial(arqueologia). Provoca una necessitat de col·laboració entre les dues disciplines per estudiar un jaciment.
-Estratigrafia: branca geològica que tracta l’estudi i interpreta els sediments, roques sedimentaries... Estratificades: les seves característiques, posició, seqüència... Estrats naturals i antròpics *Estrat: cada una de les capes en que es presenten dividits els sediments, roques sedimentaries...
*Llei de l’estratificació geològica 1- Llei de la superposició originaria: l’estrat superior és més modern que l’inferior.
2- Llei de la continuïtat originària: qualsevol dipòsit arqueològic estarà delimitat per una conca de deposició i només presenta una cara exterior visible. Si es presenta una cara vertical, hi ha hagut erosió.
3- Llei de l’horitzontalitat:qualsevol estrat tendeix a una posició horitzontal, si els trobem verticals o els van dipositar d’aquesta manera o han patit moviments posteriors.
4- Llei de la successió faunística: fòssils daten els estrats, així podem detectar les inversions i les erosions *Tipus d’estrats: ESTRATS NATURALS -Accions de la naturalesa són més simples i només són alterades per fenòmens mecànics i erosius.
-No trobem artefactes en sediments geològics tret d’aquells que s’han format des de l’aparició de l’home(minúscula part en la història de la terra) - Fòssils directors segueixen una evolució regular i definida a través de la selecció natural de les espècies ESTRATS ANTRÒPICS -Accions humanes més complicades i elaborades que generen gran acumulació d’estrats diferents en molt poc espai.
- Majoria dels artefactes que trobem els ha creat l’home.
-Artefactes segueixen una evolució irregular per culpa del constant canvi cultural de l’home.
Formació d’una estratificació 1- Una acció de depòsit/acumulació comporta: º Estrat: la dada material º Superfície/interfície: la dada immaterial 2- Una acció d’erosió/destrucció no comporta la formació d’un estrat sinó la manca d’estrats que podem anomenar superfícies/interfícies D’aquesta manera, l’estratificació viu períodes d’activitat i de pausa.
º Activitat: representada per estrats o dada material que pot comportar accions de depòsit/acumulació i hi ha un creixement estratigràfic.
º Pausa: representada per la superfície/interfícies o dada immaterial que pot comportar accions d’erosió/destrucció i no hi ha un creixement estratigràfic.
*Aplicació de l’estratigrafia a l’arqueologia Unitat Estratigràfica(UE): unitats d’acció que poden ser: verticals/horitzontals, humanes/naturals, interpretades/NO interpretades.
- Positives: si acumulen matèria Negatives: si extrauen matèria *Característiques dels estrats 1. Superfície: horitzontal, inclinada, vertical Delimitada per un contorn i té un relleu que es pot representar per corbes de nivell 2. Volum: cada relleu combinat amb el contorn i els estrats inferiors i en contacte.
3. Posició topogràfica: en 3D 4. Cronologia absoluta: ve donada pels materials/troballes 5. Posició estratigràfica: posició relativa en el temps en relació a altres estrats. Posició trobada gràcies a les relacions de les superfícies/interfícies.
...

Comprar Previsualizar