Teatre de postguerra (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 4º curso
Asignatura Literatura Catalana Contemporània
Año del apunte 2017
Páginas 2
Fecha de subida 14/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Impartida por Francesc Foguet

Vista previa del texto

Teatre de postguerra.
1946. No hi ha teatres que programin en llengua catalana. El teatre Romea va ser el primer teatre que va representar en català. No hi ha mitjans de comunicació que facin ressò del teatre català.
Hi ha un dels autors que és l’autor estrella del moment -> Josep Ma de Segarra. La seva vigència com a dramaturg va ser a partir del any 1910 fins l’any de la seva mort el 1961. Ha estat l’autor més representat als teatres catalans. Dues obres reconegudes i innovadores van estar: -La fortuna de Silvia: No va ser ben acollida pel públic.
-Galatea.
El fenòmens: -Bala perduda de Lluís Elies. Va tenir molt d’èxit.
-Joan Capri. Comediant de la època. Arrossegava a molta gent amb els seus monòlegs.
El teatre va aconseguir retenir públic però va ser una situació molt volàtil.
Incorporació de traduccions i vies alternatives per reproduir les obres.
La censura no permetia les traduccions.
L’Agrupació Dramàtica de Barcelona. 1954. Pretenia dignificar i renovar l’escena catalana.
Entitat privada que va tenir l’encert d’aglutinar sectors difícils de lligar: la burgesia catalana i catalanista fa de mecenes. Fins i tot la burgesia partidària del règim donava diners. Els universitaris i professionals del teatre. Vol crear una companyia amateur que volia tenir un cert nivell amb bons espectacles amb un teatre d’art, capaç de combinar un repertori molt variat.
Presidida per Ferran Soldevila. El director va ser Frederic Roda. Representava autors dramaturgs en actiu i això va permetre als autors portar els seus textos a l’escenari, encara que fossin poques representacions.
Quan s’estrena l’opera de tres rals, la policia prohibeix l’obra perquè era una obra molt política i clausura l’Agrupació. Arran d’aquest tancament es crea l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, que creen Ricard Salvat i Ma Aurèlia Campmany. És una escola molt innovadora que fa un teatre molt nou. La majoria dels professionals dramàtics d’avui van passar per aquesta escola.
La censura al teatre català va ser molt estricte, sistemàtica i persistent. Qualsevol estrena havia de passar per l’organisme de la censura. Un dels objectius de la censura era el tema moral, concretament es mirava molt el 6è manament de Déu. Qualsevol opinió política contraria a la religió, referència a temes indecents...
Les tendències eren un teatre simbòlic, existencialista i realista. A mesura que es va adoptant un teatre més realista la censura és molt dura. Els models d’aquest teatre són: -Teatre de l’absurd. Samuel Bequett i Eugene Dionesco.
-Teatre èpic. Erwin -Teatre document. Peter Weiss.
Hi ha dues linies: -Continuista. Josep Ma de Segarra.
-Renovadora. Salvador Espriu, Josep Ma Espinàs, Manuel de Pedrolo, Joan Oliver...
...

Comprar Previsualizar