Sessió 2 de teoria (dia 20/02) (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teoria i estructura econòmica
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 21/02/2015
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

TEORIA I ESTRUCTURA ECONOMICA DIA 20/02/2015 • GRUP 03 • El medi ambient: l'economia mundial ha consegut destrosar el medi ambient. Hem esgotat el petroli, o segons les estadistiques, pot durar uns 35-40 anys. D'aqui 40 anys haurem de conduir amb biocombustible i aixó es fa amb blat de moro, estem canviant blat de moro treient de l'alimentació humanaa per la alimentació del coxe. Estem deixan que la gent es mori de gana per alimentar el cotxe. Hem acabat amb les fonts d'energia. Un tema greu també és l'escalfament global, l'efecte hibernacle. La vanguardia fa un temps ens posava una doble footgrafia a sobre de la illa de groendandia, que es veia fa 5 anys una capa blanca, ara 5 anys després es veia una capa blanca plenas de capes negres que eran forats al gel. Aixi estem fent el desgel, com que es desfà el gel puja el nivell del oceans. Dels 194 paisos independents hi ha 2 que tenen problemes per estar invaits per l'aigua, un és Les Maldives (oceá indic) i l'altre a l'oceá pacific. A les Maldives el priemr ministre va convocar un consell de minsitres i va dir que no ho farien com de costum, sino que el farien a sota l'aigua per acostumar-se. Aixó va crear un imapcte mediàtic i van fer un cop d'estat i van dimitir aquest home pero fa poc va tornar a guanyar les eleccions aquest el primer ministre. També hem destruir la capa d'ozó i al no haver-hi els rajos de sol entren sense filtre. Com que la gent te cancer de pell es va descobrir que la destrucció de la capa d'ozó es per els esprais. També la gent de la xina de quina manera entran i surten de la fabrica, amb la mascara,hem convertit amb la xina amb la fabrica del món. En una botiga un 95% dles productes son made in xina.
Estem decreixent, el món no s'ha denfonrtar al creixement economic, sino que al decreixement economic i material, també hi ha altres creiexments el poetic, l'artistic... pero al creiexement economic no. Hem de canviar de tot el paradigme, la població no ho resisteix no podem incrementar el creixement economic.
Per aixó hem de fer el consum responsable, no consumir més que allo el planeta aguanta.
El telefon movil ens está tornant bojos, un telf mobil cada 8 o 9 anys i prou, la obsesió de canviar el telf no pot ser. Els filaments que estan fents un mobil estan fets de Coldam, Colomdita (…) un mineral que només es troba a ruanda (10%) australia (10%) congo(80%).
Per tant, aixó siginifica que totes les companyias van al congo a buscar el coldam i aixó crea guerras. Fa 15 anys que s'ha generalitzat el ús del mobil. I que pasa? Que tothom tira de mbl, tutom vol més mobils i millors i coldam coldam coldam... un informe explica que hi ha hagut mes de 5 milions de morts al congo perque nosaltres disfrutem del mbl.
Diferents temes que marquen l'economia mundial: • EL COMERÇ INTERNACIONAL: Vivim a una economia globalitzada. L'economia mundial está integrament marcada del comerç internacional. I ens adonem tots que estem participant al comerç internacional. Que hem fet aquest matí? Amb un mbl, despertado el qual segurisim que no està fet a Espanya, estara fet al made in xina.... Tambè ens hem duxat que ve o de gas natural (libia) o de petroli (dubai...). Ens vestim que la roba que ens posem vene de la Republica Dominia i de Blangadesh. Quan esmorzem ens vevem un café de la India. I agafem un cotxe de fabricació espanyola amb lliçencia italiana, americana... ens posem a la facultat a escriure apunts al paper que pot ser reciclat o nou, si es reciclat vindria de papers anterors, si es paper nou ho treiem de la pasta de paper que ve de la trituració de fusta que venen dels boscos ( de espanya no perque ja no hi han) venen d'Indonesia de Canadà o Finlandia. Que vol dri tot aixó? Que en la nostra vida diària tenim conexió amb 8 o 9 païssos només amb 3h. Tenim molta conexió del comerç internacional.
Antigament no tenian cap tipus de comerç ja que un es cultivava, i tot era comerç autónom. El comerç internacional es terriblement present. Pero no unicament es terriblement present, sino que a creixent cada vegada més i cada vegada tindrem més productes de fora a la nostra abast.
– Tres raons que impulsen el comerç internacional: 1. La rebaixa progressiva dels drets d'aduana: avans per passar un producte d'un pais a un altre havies de satisfacer uns drets d'aduana que ara casi ja estan eliminats.
Avans havies de pagar un 40% del valor de la mercaderia per pasar-ho, si anaves a frana i compraves una radio de 40E pagaves el 40% del que t'avia costat. Avui dia no pagues res. I si en lloc de portar-lo de frança el portes de japó ( fora unió europea) pagará un 3,9% del valor. Avans et costava el 40% ara només el 3,9%.
2. La existéncia de companyies transnacionals: No multinacionals. Encara que semblin sinonims transnacionals i multinacionals pero tenen una diferencia que una multinacionals es una empresa que té una seu central ubicada a un lloc i multiples sucursals. Un exemple és cocacola que tens una seu central a Atlanta i després tenen plantes distribuidores arreud el món. No és el mateix que una transnacionals perque una transnacionals vol convertir tot el món en el seu plan d'operacions, una transnacionals va a un país i busca la materia primera que no té, la extreu i la trasllada a un segon país per fabricar perque té mà d'obra barata. Un cop la transformat els residus els porta a unaltre pais que tingui una legislació feble mediambiental que en aquest cas es Africa. Els vaixells de petroli que ja no serveixen on es fa? Una gran cantitat es desvasteixen a Somàlia, es consumeixen a EUA a Alemania o Anglaterra i la merda a Somàlia. Quan ja tenim la materia prima i la hem transformat montem una oficina a un pais qe hi hagui un sistema financer que ens garanteixi el credit. Despres cuan volem investigar anme a unaltra pais. I el domicili el posem en un pais fiscal per no pagar impostos i desprès busquem un port de mar per colocar les mercaderies fabricades que ho reparteixi a diferents ciutats.
Per tant, una mateixa empresa pot haver corregut 8 paisos diferents des de que tens la mateira primera fins que esitugi a la botiga. Aixó genera comerç internacional, els americans han calculat que més del 30% es comerç nternacional pero que es intraempresarial (no es mou de la seva empresa).
3. La diferenciació de productes: Aixó significa que com a consumidors som gent sufisticada. I ens interesa més consumir productes especifis que generics. No volem un matiex producte, sino ha d'estar en funció del color, estil... el cas més clar a espnaya el tenim amb el nostre comerç exportació. Que és amb allo que espanya fa més diners? Amb cotxes. Allo que espanya més exporta són cotxes. I que és allo que espanya més importa? Petroli. I el segon producte és el gas natural i el tercer producte son els cotxes. Per tant el cotxe és el primer producte de exportació i el tercer de importació. Espanya importa cotxes de luxe i exporta cotxes utilitaris. Per tant, al diferenciar el producte generem comerç. Si ens fós igual el cotxe que anessim, no generiem el comerç. Per tant, com ens agrada més anar am un mercedes que en un 600 doncs generem comerç internacional. Un transportista de una empresa individual explica que va a amsterdam cada semana i torna. A la anada porta el camió plena d'ensiams. Carrega el camió d'ensiams i a amsterdam descarrega i s'apropa a 30km on es carrega d'ensiams petits. Amb consequent esgotament del petroli, contaminació... nomes per que ens agrada més menjar un ensiam holandès que no un ensiam de castelldefels. Degut a la diferenciaicó de producte, a la rebaixa de les adueanes i a la empresas transnaconals tenim + comerç internaconal.
El comerç internacional es bo o dolent? Es bo que creixi? I d'aquesta manera? Que marca la bondat o maldat del petroli? Depen. Depen de dues condicions que el marquen: 1. Preu: Que el CI sigui bo o dolent per uns o altres depen del preu. Si jo la venc barata sera bo per el comprador pero no per mi. Com s'obté el preu? Corva d'oferta i corva de demanda. Es a dir, si imaginem que ens anem de vacances a Turquia. Si nem a turquia i acabem la nostra estada de vacances i decidim comprar un regalet anem a un lloc que es el gran bazar de Estambul i anem a aquell bazar i comprem una figura. Preguntem el preu. El venedor automaticament em diu 2milions de liras turques, perque fa un parell d'anys a turquia van canviar la moneda, no la van debaluar (donar un valor més petit) sino que el que era un milió va a pasar a ser una lira. Un milió de liras eran velles i una lira era nou. Si estem al bazar de estambul una norma de comportament que es el regateix. Dos millions de liras turques i nosaltres li ofarim un. Aixi el venedor fa una petita millora i en lloc dels dos millons diu que es conseva am un millo 800 mil. Doncs jo torno a fer unaltre oferta que es de un milio 200 mil i et torna a dir el comprador un milio 600 mil. Aixi consecutivament.
Fins que al final es posen d'acord i pactn un milio 500 mil. Si aió pases a totes les operacions comercials seria un comerç just. Aixó no es el que pasa,perque el normal no es regateixar, i a la gasolinera no ho podem fer. Pero perque? Perque al bazar de estambul estem a igualtat de condicions, pero a la gasolinera ell es diu respsol i te una força negociadora molt més gran. En el comerç hi ha un problema que no les dues parts tenen la mateixa força, en el cas de les gasolineres es el comprador, pero si jo soc un proveedor i fvaig al corte ingles sera el corte ingles qui mani. Per tant, al comerç no tothom té igualtat de força. En general, hi ha sempre un que té força i l'altr eno i per tant el comerç no es pot calificar de comerç just perque hi ha un que té mes força que l'altre. On més es nota aquesta idea es la relació comercial entre els paissos rics i pobres. Els rics tenen + força. Un exemple es colombia que ve café ( a + de coca), el que fixa el preu de colombia es nespresso, que son els que marquen el preu del café. Quan colombia en lloc de vendre café a de comprar una fotocopiadora tampoc el fixara colombia, el fixara la empresa de les fotocopiadores. Per tant, miran les estadistiques i veient que allo que ven colombia tendeix a la biaxa i allo que compra tendeix a la alta. Per tant, s'arruinen. Aixó es una mica la situació. Una gran part del comerç nord-just es produeix aquesta injusticia. El nord ven + car i el sud ven + barat. Un estudi de la UAB deia es que quan l'estat espanyol compra allo que compra més barata i ven allo més car? Evidenment si es treu la inflexió i fem preus contants, cada any espanya ven + car al 3r món i comprava + barat al 3 món. Si espanya diu que no es baixa el preu, ni per comprar ni per vendre, en aquell moment espanya entregaria + diners del que ha entregat sempre. Cada any hi hauría una diferencia que espanya hauria de pagar en el tercer món. Si cada un dels anys 90 espanya hagues respecta el preu anterior x el q fa la venta i compra, cada un d'aquests anys espanya hauria d'aver entregat un suplement al 3 món i equivaldria l'ajut al 3r món. Per tant, en realitat l'ajut no es ajut, sino compensació. Si jo venc el boli x 2 euros i lany que ve li pagare per 1,5 i li pagare 0,5 x ajut, es un enganyifa.
PIB: El producte intrerior brut o la renda per capità no reflecteix la realitat de les coses.
El PIB mesura fluxes, pero no mesura stocks. Es a dir, fa 4 anys va haver-hi un terratremol a Japó i una part important va quedar destrossat. L'endemà el PIB seguia sent el mateix, encara que havia perdut un stock de riquesa. L'endemà entren a la forma afectada els primers tractors... i començen a fer obres i com aixó significa pagarh-ho i per tant, el PIB comença a augmentar. Treiem riquesa i el PIB no queda afectat pero cuan començem a construir puja. Per tant es un calcul molt mal fet. Un país utópic que hi ha2 habitants 1 te un pollastre i l'altre no te res. La renda es mitj pollastre x cada un? No. Tant x la cantitat de bens que es crean ni per la manera de com es distribueixen.
L'ONU va fer un esforç per canviar aquests conceptes i la primera reforma va ser: l'INDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ. El IDH compren 3 variables: 1. Renda per capità 2. Nivell educatiu. Com es calcula? 1. % alfabetització. De cada 100 cuantes saben llegir i escriure? 2. % escolarització. De cada 100 persones en edat escolar cuantes van al cole? 3. Nivell de Salut 1. Esperança de vida. Cuans anys aspires a viure depen del pais.
Cada punt puntua la tercer part, ens dona un índex del 0 al 1, el que s'apropa més al 1 es Noruega i que s'apropa mes al 0 es Sierra Leona. Kuwait tenen una renda x capita molt alta perque tenen molt petroli i pocs habitans, pero a la que miras l'educació fatal. Cuba no tenen renda per capità pero educació i sanitat prestigiada. Per tant, en un ranquins mundial de renda per capità no concideix amb el nivell educatiu. L'ONU ens ha promés que auqesta aproximació encara la farà millor i que esta preparant tres variables més que completaran aquest index. Es a dir, el anterior funciona aquestes variables segones encara no funcionen: 1. Llindar de la pobresa: De cada 100 persones quantes son pobres? Segons la Unió Europea de cada 100, 20-23 són pobres.
2. La condició de la dona: expressa en dues variables: 1. El sou de la dona respecte el sou de l'home per una matiexa feina 2. Ocupació de la dona a càrrecs públics.
3. Variable medi ambiental: mesurada en les emisions de Co2 de cada país.
El dia en que aixó es posi en marcha EUA caura en picat perque contamina molt.
Disposar d'aquest index es una sort perque ens fa olvidar de la renda per capità, s'ha de preguntar també aquestes altres variables per apropar-se més a la realitat. Aquest index el va elaborar la ONU a paritr del any 1991 (no existia internet) i la ONU no havia fet una edició en espanyol per tant no podries obtenir-lo.El comerç internaiconal es injust.
2. Politiques comercials: Hem dit que el comerç internacional creix per que les aduanes baixen. Aixo sigifnica que hem pasat a ser proteccionista a ser de lliure canvi (aduanes baixes, estan a -4% cuan estaven a 40%) Aixó a la Unió Europea ens va moltbe pero els paisos que es volen industralitzar i ara no tenen tapa de protecció aduanera aixó els impedeix creixer. Per tant, no hi ha cap pais que pugi creixer sense protecció aduanera o industrial. Tots els paisos del món han crescut en base de una protecció. Catalunya es va industralitzar i el primer sector industrial va ser el textil, pero avans catalunya no venia teixits d'aqui, sino d'anglaterra, eran britanics. Els compaves a fora i va ser gracies a un establiment de una aduana que els productes anglesos no podien arrivan i van crear una industria propia. Aquest cas de proteccionisme va haver-hi una segona edició. A la industria del automobil. El primer sector exportador era l'automobil pero avans no el tenia.
El primer moment que va tenir espanya industrial d'automobil va ser el mes d ejuny del 1957 una fabrica anomenada SEAT va colocar el primer 600 a la venda de les portes de la fabrica a la zona franca i de 600 sen van vendre milions perque no hi havia res mes. O et compraves el 600 o no tenies cotxe. Estaven enamorats a altres cotxes ( escarabat de la volskvagen) i sino havies d'anar a alemania a comprar-lo. De cost de fabrica et costava el mateix el 600 que el volskvagen comprat a alemania i per entrarlo a espanya havies de pagar a la aduana 350mil pesetas per tant, el volskvagen pujava molt de preu. Aixo ha promocionat industries als paisos, una etapa de protecció per que si no hi hagues hagut aquelal protecció aduanera, de 600 no s'haguès vengut ni un. Per tant, en una primera etapa fan falta proteccions aduaneras per poder creixer o industralitzar-se, despres ja no fa falta aquelles aduanes. La OMC obliga a tots els paisos del món a baixar aduanes. I nosaltres a espnya no volem aduanes. Obama fa uns anys va anar a una reunió mundial de l OMC i va dir que estava en crisi i que EUA s'oferia el motor de la recuperació pero demanava ajuda, per aixó va dir que possesin les aduanes a 0 i deixesin entrar els productes a 0. L'endemà d'haver fet aquesta reunió que fa un discurs de lliure canvi i després firma un seguit de llistat prohibits a EUA que provenien de Brasil. Ens queixem que aquests paisos no criexin? Peor si no els hi posem facilitats...
• Aixó te una excepció anomenada Petroli que és l'unic producte dels paisos del 3rmón que ha tingut un canvi de preu, ha pujat a baixat …. El petroli avui en dia es l'element numero 1 del conflicte bèlic al món.
...