HISTORIA APUNTS (2014)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Historia
Año del apunte 2014
Páginas 13
Fecha de subida 02/02/2015
Descargas 8

Vista previa del texto

La Modernitat comença a l’època de Petrarca i acaba entorn a la dècada del 1960.
Els moviments culturals no acaben en una data concreta, sinó que van evolucionant.
* Com efecte de la raó es produeixen dos grans moviments polítics: Què ens introdueix a la Modernitat? La independència de EUA (contra Anglaterra)i la Revolució Francesa.
*Perquè es produeixen aquests dos fets? 1. Petrarca el 16 d’Abril de 1936 va escriure una curta que ja no era medieval. En filosofia, aquesta es diu LENISTA!centre és l’home= RENAIXEMENT (Pel Renaixement el més important és l’home, representat pel seu cos. L’home és el centre. Respecte l’home, tenim unes coses o idees innates, ex: naixem lliures) 2. 1453 Caiguda de Constantinoble, l’imperi d’orient. Turcs envegen a Constantinoble, ja que allí només es parla grec. Els savis que es poden escapar, porten sota el braç llibres grecs de Plató, Aristòtil... i els porten a Itàlia.
3. Entre 1440-1450 apareix l’impremta i llavors s’abarateixen els llibres.
4. 1492- Descobriment d’Amèrica.
5. Luter Diu que és obligació cristiana llegir.
6. 1519- Magallanes amb 5 naus i 265 homes comença a donar la volta al món. Rumia molt pel fet que la Terra sigui rodona. Arriba Galileo Galilei que perfecciona el telescopi. Durant 100 anys és considerat com una persona equivocada i es presenta la ciència (el telescopi) enfront de la policia. René Descartes diu que la interpretació ens la dóna la raó, i Galileo la ciència.
- La Guerra de Independencia de los Estados Unidos fue un conflicto que enfrentó a las trece colonias británicas originales en América del Norte contra el Reino de Gran Bretaña. Ocurrió entre 1775 y 1783, finalizando con la derrota británica en la batalla de Yorktown y la firma del Tratado de París. En 1765, el gobierno británico de Jorge III aumentó los impuestos, estableciendo primero un impuesto del timbre y después un impuesto sobre el té, que acabaría desencadenando la revolución. Ambos impuestos habían sido promulgados sin consultar a las colonias y Gran Bretaña trató de mantenerlos haciendo uso de la fuerza. En el puerto de Boston, un buque cargado de té fue saqueado por colonos. Los colonos, considerando que ambos impuestos eran abusivos, se reunieron en el Congreso de Filadelfia y proclamaron la Declaración de derechos (1774). El 4 de julio de 1776 se aprobó la redacción de la Declaración de Independencia y se envió a la imprenta para su publicación.
- La Revolución francesa fue un conflicto social y político, con diversos periodos de violencia, que convulsionó Francia y, por extensión de sus implicaciones, a otras naciones de Europa que enfrentaban a partidarios y opositores del sistema conocido como el Antiguo Régimen. Se inició con la autoproclamación del Tercer Estado como Asamblea Nacional en 1789 y finalizó con el golpe de estado de Napoleón Bonaparte en 1799.
Si bien la organización política de Francia osciló entre república, imperio y monarquía constitucional durante 71 años después de que la Primera República cayera tras el golpe de Estado de Napoleón Bonaparte, lo cierto es que la revolución marcó el final definitivo del absolutismo, y dio a luz a un nuevo régimen donde la burguesía, y en algunas ocasiones las masas populares, se convirtieron en la fuerza política dominante en el país. La revolución socavó las bases del sistema monárquico como tal, más allá de sus estertores, en la medida en que lo derrocó con un discurso capaz de volverlo ilegítimo.
Independència EEUU Participació de tothom Organització federal “Confien en Déu”, No antireligiosa Revolució Francesa de classes: Burgesia Lluita noblesa Centralista Antireligiositat contra CARACTERÍSTIQUES DE LA MODERNITAT 1. Desencantament del món – materialisme, el món no conté dintre seu res més del que veiem o toquem. La ciència és l’única font de coneixement que funciona a base del coneixement i la raó.
2. Mite de progrés – en el futur cada dia serà millor, progrés sempre endavant. Allò que arribaria en 100 anys, arriba en 1 any o menys.
3. Llibertat subjectiva – l’explica un filòsof alemany, Habermas. Vol dir llibertat des de la pròpia perspectiva del subjecte.
4. Idealització de l’heretgia 5. Ciutat sense muralles. A principis del segle XX que ja es tenia una perspectiva de la modernitat. L’artista preveu el futur. George Seamel diu que tracte a la ciutat és fred, objectiu, intel·lectual casi semblant al monetari. L’objectivitat és entesa com a manera d’assegurar una protecció interior. 1885, les muralles de Barcelona s’ensorren. 1863 a Londres, es crea, s’inaugura el metro. 1879, a Berlín funciona el primer tramvia elèctric.
1825, s’inaugura el primer tren de viatgers conduit per una màquina de vapor a Yorkshire, Anglaterra; quan el tren va arribar a York, va ser rebut amb 21 canonades per celebrar-ho. 28 d’octubre del 1848 el tren va de Barcelona a Aragó. 1905, el taylorisme, la producció d’un producte es valora pel temps que es tarda en fabricar-lo(el rellotge , molt important). 1836 a Londres apareix la primera agència de publicitat, és diu R. F. White and son. 1845 apareix una nova empresa de publicitat. I més tard, al 1873 la marca Levi’s, també apareixen nous pintors (Toulouse Lautreck, Ramon Casas..). 1816 Daguerre crea les primeres fotografies.
1838 Paul Delaroche diu “la pintura ha mort”, es deixar de representar les coses tal com son (ell pinta taques). 1895 s’inventa el cinema (germans Lumiere), però és Nova York on s’adonen que aquest invent pot donar molts diners. S’inventa la primera indústria cinematogràfica al 1910 a Hollywood. 1917 esclata la Revolució Russa, s’aprofita el cine per divulgar els ideals russos.
[.. no ho sé segur... De tots aquests invents, neix la Il·lustració. Aquesta va tenir dos efectes espectaculars: la independència de EEUU, i al 89 la Revolució Francesa. Amb la RF el pensament més intens que era francès passa a ser alemany, i un d’aquests és Kant, un dels seus llibres (molt difícils) Crítica de la Raó. Tan crític que amb la raó intenta saber què pot fer la raó i què no pot fer.
Kant escriu l’article “Resposta a la pregunta, què és la Il·lustració?”]     Friedrich D.E Scheleiermacher (1768-1834) És un romàntic, fill d’un pastor protestant, li interessa saber què diu la Bíblia.
El seu problema: no som absolutament raó i hem de fer el possible per poder-nos compenetrar.
Scheleiermacher, al seu temps no va tenir gaire fama. Eclipsat per Heggel. Pioner en tres camps a part de l’hermenèutica (interpretació de textos en principi (després, de tot)).
Innovador en: 1. Feminisme, va ser el primer home feminista.
2. Defensa dels jueus, en una època en que aquests no tenien cap dret.
3. Va posar per escrit l’art de la conversa.
Fill de família de protestants, va anar a un col·legi molt religiós.
Als 19 anys ingressa a la Universitat de Halle a estudia filologia i teologia.
A partir de 1790, es va llogar com a docent a casa d’una família rica, era l’educador.
Al 1793 executen a la guillotina a Lluis XVI i Sleier gran partidari de la Rev. Francesa ha de marxar de casa.
Estudia Kant i Espinosa. En Kant troba una font de coneixement en la inspiració, la intuïció (a més a més de la raó) i amb Espinosa aprèn la idea del Holisme.
Acaba sent professor a partir del 1810 a Berlín, fins que es va morir.
Té un llibre “Sobre la religió” escrit el mateix any en que Napoleó es declara cònsol a França.
Idees de Scheleier: 1. Davant d’un text o una conversa sempre es produeix un malentès. (confusió) 2. L’hermenèutica (art d’evitar malentesos), tècnicament es defineix com l’art de comprendre la comunicació verbal i escrita.
3. Cal tenir un ple coneixement ni que sigui mental de la totalitat de l’obra que cal interpretar. Cal entendre-ho tot per comprendre cada una de les parts.
4. Sempre que algú intenta comprendre, intenta arribar a la veritat que hi ha en cada text.
5. L’hermenèutica és una disciplina (que no és ben bé ciència perquè no és matemàtica) universal que s’aplica a la Bíblia, a les lleis d’un país, a la literatura i a la conversa.
6. Interpretar correctament el llenguatge és complicat a causa de les profundes diversitats lingüístiques i psicològiques dels individus.
7. L’intèrpret ha de completar la seva interpretació lingüística amb la psicologia per mitja de dues estratègies o mètodes: a) comparar el llenguatge d’aquest home o dona amb tot el seu món o llenguatge cultural b) entendre la paraula i el context psicològic de la paraula.
8. La interpretació sempre és una activitat Holística.
1850 a Xina, s’estableix l’escolaritat obligatòria per tothom. De cara a la productivitat era molt necessari que la gent fes lectura i escriptura.
Idees dels romàntics: • Intuïció, es produeix sense la raó tradicional.
• Holisme. Ex en medicina: hi ha gent que diu: no puc dormir, tinc insomni. El metge els recepta unes pastilles i ja poden dormir . Això és la medicina convencional Però hi ha un altre tipus de medicina, que diu que no es tracta de prendre pastilles, sinó cuidar l’alimentació, les relacions amb la gent, fer coses tranquil·les, pren aquestes herbes...
L’holisme és una postura intel·lectual, vital, que té en compte tots els elements. Això també passa en la llengua. Ex: l’estoig.
Tenir en compte moltes més coses, es tracta de tot el conjunt.
Els romàntics veuen en el món una sola peça, Déu.
Desencantament = desil·lusió. I també altres coses.
____________________________________________________________________   Martin Heidegger (1889-1976) Davant del fracàs de la Primera Guerra Mundial, Causes del pessimisme: • Pèrdua de confiança absoluta amb la raó. L’home és molt més que la raó.
• Visió intimista del món.
• L’intel·lectual té necessitat de connectar amb el poble, d’aproximar-se amb el poble, d’escoltarles.
Totes les coses són “entès”, ens. La única cosa que tenen de comú segur un nas i un estoig és que SÓN.
D’aquesta idea en diem ésser, “el ser, la existència”. L’ésser és el més difícil de definir.
Per ell, tota la filosofia des de Sòcrates fins al seu temps ha estat un error. Perquè ha tractat d’ens i ha deixat de banda l’ésser. L’única pregunta filosòfica o qüestió que ha de respondre la filosofia és l’ésser.
Ell no és diu existencialista, però de fet ho és.
1. L’obra d’art parla, gairebé com si fos una persona. Parla fora del seu lloc i del seu temps.
2. L’obra d’art vol viure perennement, sempre.
3. Té dos elements: Terra (seria allò físic) i Món (les idees que ens venen al cap veient això, indica l’incomptable nombre de significats de qualsevol obra d’art).
Entre 1870-1914 es produeix la “Belle Époque”. Temps de pau, no guerres.
En el terreny europeu és una epoca en que s’ha ficat en marxa el ferrocarril (el primer: BarcelonaMataró). Es divulga l’automòbil, el telèfon, el telègraf, el submarí, el rellotge.. L’època de la revolució industrial. Es creen les colònies el Llobregat.
L’home és l’únic que es demana per l’ésser.
“Ser amb les coses”. Aquestes coses serveixen per intervenir amb el món.
La manera autèntica de viure: 1) Tenir-ne cura. Els uns som responsables dels altres.
2) Hem d’ajudar-los a assumir el seu propi projecte. Diu això del projecte perquè l’home és un projecte.
La manera No autèntica, la fàctica: (Característiques) 1) És tractar a la gent com objectes.
2) Parlar per parlar, per no dir res i repetir sempre el mateix. Enraonies.
3) Fer com tothom, l’anonimat.
4) La curiositat entesa com a xafardeig, “marujeo”.
Els homes ens trobem dintre del món. Home és definit com a Dasein – ser-hi/ser-ahí. No pot no estar en aquest món.
L’origen de l’obra d’art (1935) Dins: Fites. Barcelona: Laia, 1989 Terra: Físic i mesurable Món: Incomptables significats L’ésser no es pot veure. Tot és ésser. L’ésser el captem per la intuïció. Els innombrables significats que ens donen la música (d’aquests dies a classe) l’hem captat per la intuïció.
Perquè Heidegger es va fer nazi? 1- Per la irracionalitat. Recórrer a la intuïció i prescindir de la raó. L’ésser no és experimentable, per tant et fa pensar molt. Però quan pensem ens fiem més de la intuïció, la emoció, i això fa que ens puguem equivocar.
2- La soledat.
3- S’equivoca. Fàcticament és normal que un s’equivoqui.
El problema principal és el de la irracionalitat. MAI podem deixar la raó. Però aquesta sola en si, no ens fa persones.
Prejudici: Idea preconcebuda CERCLE HERMENEUTIC Heidegger pensa que el prejudici no és bo però t’ajuda a acostar-te a alguna cosa.
Per ell, ens acostem a l’obra d’art amb cert prejudici. Aquests prejudicis els tenim a causa de la nostra personalitat o cultura. Quan arribem a l’obra, parem els nostres prejudicis i escoltem l’obra. Ens comuniquem amb l’obra. Aquesta critica em fa pensar en X i posa en qüestió la meva cultura i la meva personalitat.
De manera que la cultura i personalitat de l’inici, ha canviat respecte a l’última, després de l’obra.
HANS-GEORG GADAMER Va néixer l’any 1900 i va morir l’any 2002. Va ser deixeble de Heidegger, del qual copia la idea del cercle hermenèutic, i l’amplia i perfecciona.
Va anar a Leipzig al 1939. Al 1949 va anar a Heidelberg on va ser professor fins al 1968 quan es va jubilar. Més tard fins al 2002 va ser un home molt actiu, donava conferencies.
Va escriure “Veritat i mètode” (1960).
Gadamer afegeix aquests conceptes: prejudici, universalitat, finitud i historicitat.
Prejudici (per Gadamer): Mostra que alguna cosa es cognoscible. Té aspectes molt positius.
1. És un coneixement anticipatori (pre-coneixement) 2. Incita a conèixer Universalitat: L’hermenèutica serveix per tot, no es un sistema filosòfic que es vol imposar, sinó un treball constant d’interpretació de tot. Tenim la necessitat d’interpretar-ho tot, però per comprendre, la teoria és insuficient (ja que canvia d’acord amb cada cosa que analitzem).
Historicitat: Pensem sempre a l’interior d’un sistema cultural (el context on ens trobem i que ens domina). Estem lligats per la historia, no podem pensar fora del nostre moment o context històric.
Finitud: Per més que entengui, mai no acabo d’entendre. Sempre sóc parcial. La finitud són els límits de la nostra comprensió.
  FREUD   Fins ara hem vist un problema comú a Scheleirmacher, un a Gadamer i un a Heidegger.
Freud parteix de la ciència. Va néixer al 1856 i va morir al 1939, fill de família jueva, austríac. La família te problemes d’ordre econòmic. Una part de la seva família marxar a Viena i l’altra a Anglaterra.
Ell passa gran part de la seva vida a Viena, tot i que no va néixer allí. És metge neuròleg, en la mesura que estudia la ment, és un psiquiatra.
En aquella època, els metges neuròlegs estaven dividits en dos grups: 1. Els de Rússia i EEUU que compartien el fet de ser absolutament científics. Deien que les malalties mentals s’havien de curar amb un estímul-resposta.
2. Altres?..
La histèria a l’època de Freud es descrivia com una malaltia mental. El Doctor “Xarcot” estudiava la histèria, i utilitza la hipnosi, tot i que aquesta no cura. Aquesta abans es practicava en teatres o barrejat amb la màgia. Freud, d’això que veu que fa Xarcot, en treu la idea de que tots som posseïts per l’inconscient, allò que penso o que crec que sóc. I també dintre nostre hi ha una gran “bossa” d’experiències que ell anomena inconscient. De manera que quan actuo, crec que ho faig des de la consciencia però nen veritat ho faig des de l’inconscient. Per això és important saber què hi ha en aquest, com es forma i quina força té.
Quan naixem tenim uns instints, que Freud anomena ID, en català allò (cast ello). Està format per tots els instints que tenim quan naixem.
Diu que tenim dos tipus d’instints: 1. Instint de conservació de l’espècie, aquest seria l’instint sexual.
2. Instint de conservació de l’individu, seria l’instint de supervivència.
L’instint sexual està relacionat amb la idea de com es forma l’inconscient.
*Com es forma l’inconscient? Passa per aquestes tres fases. Si no es supera bé cada una de les 3 fases es produeix després algun problema mental.
1. Fase oceànica o oral. Quan un nen petit neix, el plaer sexual el troba en la boca. El nadó no distingeix entre ell i la seva mare. I a més a més, viu el fenomen de l’ambivalència, estimem i odiem al mateix temps. (Estima a la mare, i al mateix temps “se la menja”). Per això s’explica el canibalisme, perquè segurament aquesta fase no s’ha superat bé.
2. Fase anal. El nen aprèn les normes de la defecació i sent plaer en aquesta funció. Hi ha inhibició de la finalitat, de l’objecte desitjat.
3. Fase fàl·lica. El nen té por de perdre els seus genitals, ha descobert que en els seus genitals hi ha un plaer. Es produeix la supressió del complex d’Edip.
Vol ser com el seu pare si és nen/mare si és nena. Tot i que el/la veu com un rival.
Conclusions de les tres fases: Té por de perdre els seus genitals perquè esta gelós del pare/mare respecte a l’altre perquè el vol per ell. Aprèn a conviure amb altra gent sense ser dominat pel desig sexual. Té el superjò format.
*Què hi ha en l’inconscient? Normalment el superjò, té un caràcter moral. La “bossa” de l’inconscient s’omple d’energia i libidinosa (relacionat amb amor-sexual). (superjò també es diu superego) Quan un ha superat l’Edip, el seu superjò funciona perfectament, el nen s’identifica amb el pare. Li apareixen els impulsos sexuals, que es transformen en tendres i inhibits del fi (desig sexual). Llavors apareix una relació de tipus estable.
Per això, quan el superjò està be format els impulsos tendres i inhibits estan adaptats per crear impulsos permanents i estables, típics dels elements de treball-cooperació-amistat...
Superjò- element mental de control. Fa l’acció de repressió.
Freud pretén ser científic. Aquesta teoria no ho és però funciona. Amb això intenta explicar totes les anomalies mentals que la gent passa al llarg de la vida. Ell veu en el “violent”, un malalt que ha fet una regressió, o bé com un malalt que no ha aconseguit un superjò ben format.
L’inconscient és una gran energia que modifica la nostra conducta.
El superjò, al llarg de la vida continua amb nosaltres en les sensacions desagradables. L’acte de reprimir és guardar a l’interior allò que no volem recordar perquè ens ha causat massa dolor.
Freud va tenir un deixeble que es dia Jung. Les noies tenen el Complex d’Electra, que és l’equivalent al d’Edip.
Quan dormim, el superjò falla. Llavors apareix l’inconscient als somnis. Són els moments en què el superjò es relaxa. Freud elabora una teoria dels somnis, i explica com interpretar-los. Entre 1915-1917, Freud va donar unes conferències sobre la psicoanàlisi. Hi ha psicoterapeutes partidaris de la psicoanàlisi, aprenen a interpretar a partir de somnis, descuits, obres d’art...
Tot sistema pretén explicar la totalitat, en aquest cas del fenomen humà. Per fer-ho utilitza paraules tècniques. Fase oral, anal, edip, repressió, resistència..
Allò que hi ha dintre de l’inconscient és energia. Pot provocar problemes, aquell que fa regressions. Es produeix per ex. quan un nen de 4 anys té un germanet petit, ell ja no és el petit de la casa i llavors fa una regressió, per exemple xumar el dit, o orinar-se al llit.
Si l’energia inconscient..
• S’enquista, apareix la NEUROSI. Conducta estranya provocada per un estat de la ment. Encara no són una malaltia. Per Freud, és degut a que l’energia no surt.
• S’expressa, és socialment acceptada.
• Es sublima, Freud vol explicar-ho tot, vol explicar tots els grans artistes que tenen en el seu inconscient molta energia. La sublimació és el procés inconscient de transformació de l’energia sexual reprimida en activitats acceptades i admirades. Aquestes activitats són: art, política, religió, dret, filosofia i matemàtica.
Freud ha estat molt important, perquè crea una descripció de com funciona una societat i per que ha donat material als artistes.
Expressionistes alemanys: Surrealista. Sur –súper en francès, per tant súper realisme.
Hi ha una teoria del cinema – el cinema segons una autora que es diu Munbey, fins fa temps, era fet tot per homes, i destinat sobretot als homes.
- L’any 1913 Freud escriu “Totem i tabú”. En el llibre explica perquè totes les civilitzacions tenen com a tabú-prohibit (tan que no saps ni què és tabú, ni se t’ocurreix fer-ho perquè es tan prohibit..), per exemple l’incest. És un tabú interioritzat.
La religió, el nen té por del pare (por que el castri). L’home i la dona religiosos tenen por, i per això recorren a la religió.
- L’any 1927 escriu “Malestar de la cultura”. Ell diu: la cultura és una màquina de repressió. Apareix a partir de l’entorn cultural. Si no ens reprimíssim, la humanitat hauria desaparegut, la raça humana ja no existiria. Per conviure en societat cal la repressió. Per això la cultura és un malestar.
Tendències: la libido i la destrudo (destrucció-mort).
Quan Freud comença a escriure sobre aquestes idees, Hitler comença a guanyar vots.
Diu: la societat vol viure (libido) però al mateix temps s’autodestrueix (destrudo). Eros (Déu de l’amor) i Tànathos (mort en grec).
Freud els últims anys escriure: pel principi de plaer, desitjo que guany Tànathos, desitjo que guany destrudo, la mort. Viure és tan intens, que ha de guanyar la mort.
Més tard va tenir càncer (era fumador). Els seus llibres eren cremats públicament pels nazis, ell s’havia de comportar com un cavaller, els seus amics jueus han de marxar tots de Viena.. Freud és molt pessimista. Ell no vol marxar de Viena, la seva família estava a Londres, però al final l’any 1939 va marxar a Londres. Va estar-hi un any escàs. L’any 1939 es va morir.
Freud quan era un metge jove va tenir contacte amb la droga.
El criticaven de pansexualisme, ho relacionava tot amb el sexe.
En aquest aspecte de l’inconscient, Jung diu que no tot el que hi ha a l’inconscient és sexe.
L’inconscient és molt més. Jung era un personatge suís, de Zurich, cristià-protestant i molt amic de Freud. Freud va veure en Jung el continuador de les seves idees. Però van començar a enfadar-se a causa de l’inconscient, Freud ho relacionava amb el sexe i Jung amb molt més.
L’escriptura automàtica és escriure el primer que et surt, i el que et surt, és l’inconscient.
JUNG (1875 – 1961) Al 1914 es va enfadar amb Freud, i diu que la seva psicologia (la de Jung), és psicologia analítica. Ell és partidari de l’holisme. en salut. Utilitza molt els mites. Va viure a Zurich i des del 1910-1914 va ser el successor pràctic de Freud. Va ser el President de l’Associació Psicoanalítica. Freud sempre va considerar a Jung com un personatge que havia derivat a la pseudociència.
Fa 4 aportacions a la psicoanàlisi: 1. Complex. Un grup d’emocions contradictòries i barrejades.
2. Introversió – extraversió. Una persona extravertida està molt interessada per l’activitat, parla molt. Personatge simpàtic i inconstant.
3. L’inconscient col·lectiu. No hi ha solament un inconscient individual i personal, sinó que compartim l’inconscient de l’espècie.
4. Els arquetips. Jung va deixar Suïssa i va donar la volta al mon, coneixent moltes tribus primitives i va descobrir que aquestes comparteixen amb nosaltres arquetips; Imatges primitives que construeixen el fons comú de la realitat.
-----------------Escola  de  frankfurt:  membres  provenien  de  diversos  camps  de  la  ciencia  del  saber  i  del  art,  van   haver  de  marxar       1944  Max  Horkheimer  i  Adorno  es  rroven  a  eeuu,  eren  tremendament  perseguits,  van  publicar  un   llibre  "dialectica  de  la  ilustració"     Raó  substituia  creençes  estupides,  mitologies..  S'en  deia  de  lae  poca  no  racional  (epoca   obscura/obscurentisme).  Si  utilizaven  la  raó  tot  aniria  millor  (en  la  religio  en  la  politica...  Tot  havia   de  ser  racional)       Els  de  l'escola  de  frankfurt  als  eeuu  es  preguntaven  ¿una  europa  regional  ha  degenerat  en   barbarie?  ¿Com  havia  degenerat  en  el  comuisme  despres  facisme  i  al  final  en  el  nazisme?     Cal  criticar  la  ilustracio,  i  cal  que  ho  fagin  els    ilustrats  (qe  son  partidaris  d'aquesta)  marxisted,   partidaris  de  Marxs     Diuen  el  segurnt   1.la  rao  que  anava  en  contea  l'obscurentisme,  que  servia  per  superar  el  mite,...  S'ha  tornat  un  mite,   tot  s'atribueix  a  la  rao  (RAO=MITE)     2.la  rao  s'ha  tornat  instrumental,  S'HA  TORNAT  UN  DOMINI  DE  LA  SOCIETAT/eina  de  domini  per   arribar  al  fi,  vull  tenir  exit,  la  rao  es  l'adreçada  es  la  visio  correcte.  Tu  utilitzes  la  rao  per  tirar   endevant.       -­‐Aquesta  rao  s'ha  convertit  en  burocracia  (tu  no  ets  una  persona  ets  un  dni,  un  paper)   presindeixen  de  tu   -­‐I  ha  un  altra  expresio  d'aquest  fet  "el  fordisme"  el  treballador  que  treballa  en  cadena  no  pensa   simplement  treballa  com  si  fos  una  peça  del  mecanisme  de  la  fabrica     (Camps  de  concentracio  d'awsvitch  no  es  podia  ni  imaginar)     3.la  rao  esta  malalta  pero  necesitem  la  rao.  La  universidad  anula  a  los  alumnos  y  profesores     1948  aquesta  gent  va  tronar  a  Alemanya  (un  d'ells)       THEODOR  W.ADORNO  1903-­‐1969   Provenien  d'italia,  la  mare  s'havia  casat  amb  un  jueu,  ell  tambe  era  jueu.  estudia  sociologia,   psicologia,  obte  el  grau  de  doctor,  estudia  musica     Al  1933  han  de  marxar  tots  -­‐-­‐>  eeuu  -­‐>  quan  tornen  parlen  d'art,  parla       contra  l'avi  de  Marx,  Heggel:  ell  deia  que  el  mon  estava  en  continu  progres  i  adorno  diu  que  no,  q   en  la  historia  reculem  detnat  en  tant,  el  nazismes  es  un  exemple  d'aixo.  Posa  en  crisis  la  idea  de   progres  imparable     Marx  deia  aue  l'art  disimula  la  realitat  creaun  ideologia  aue  enganya.i  adorno  diu  que  NO!  Que  l'art   ens  ajuda  a  coneixer  com  es  la  societat  el  contexte  l'entorn     L'art  va  canviant  depenent  de  l'epoca  en  la  que  esta  l'artista     L'arr  ha  de  ser  autentic,  hi  han  tres  pretencions  que  NO  SON  ART     ART  EN  SERIE:  fet  per  les  maquines,  ex:  estatues  cementiris   KITSCH:  Un  souvenir,  el  malgust,  orterada   MERCADERIA:   ----------FALTA APUNTS!! *Quin és el “problema” hermenèutic (d’interpretació) per Schleiermacher, Heideguer, Freud, Marx, Klemperer? Exercici de classe.
1. Els malentesos? 2. Com interpretar un quadre? (també s’aplica a l’home) 3. Què és l’inconscient? Kant: El problema és la societat. La pregunta; com analitzar-la. Com funciona la cultura i la societat. A través de les relacions econòmiques i les analitza.
Klemperer: És un lingüista i diu: els nazis canvien el sentit de els paraules i la gent actua d’una manera diferent. La gent assumeix el llenguatge dels nazis i actuen d’acord amb aquests. Ell diu: les paraules tenen el poder de fer-nos fer el que elles volen. Tenen un sentit, i nosaltres actuem posseïts per aquestes, fet que influencia la nostra conducta, condicionen el nostre inconscient. La paraula ens governa.
Què és un problema? Una pregunta.
WITTGENSTEIN (1889-1951) Va néixer i es va educar a la Belle Epoque. El seu pare era jueu però es va convertir al luteranisme (igual que el pare de Marx), era riquíssim, multimilionari i tenia moltes fàbriques d’acer. Eren una família de mecenes, una petita part dels seus diners la donaven a artistes. Van tenir 8 fills, quan arribaven als 20 anys els barons es suïcidaven. Dos fills van ser músics molt celebres. Un fill era pianista i va perdre el braç dret, per tant només tocava amb l’esquerra. Entre altres fets. Ludwig és el fill petit, i el pare creu que és l’únic que pot seguir amb la indústria. Se’n va a Manchester a estudiar enginyeria, matemàtica, lògica i filosofia. Cap carrera acabada.
L’any 1911 deixa Manchester i se’n va a Cambridge on hi havia uns filòsofs que estudiaven perquè serveis el llenguatge.
L’any 1913 mort el seu pare, després d’esclatar la Primera Guerra Mundial. Wittgenstein hereta tota la seva fortuna. Una part la reparteix als artistes.
Però al 1914 esclata la Primera Guerra Mundial. Ell hi va anar. Allí va escriure el seu diari “secret”. Va escriure per no ser publicat, encara que es van publicar.
L’any 1919 reparteix tota l’herència amb els tres germans que li queden.
Té un llibre Tractatus. Aquest llibre l’ensenya a un professor que havia tingut, Rassel. Es torna el llibre de referència de la filosofia positivista. Un positivisme no li agrada parlar de sentiments perquè es una cosa intangible (t’estimo: no es pot comprovar si es veritat o no) [Positivisme. El primer Wittgenstein. De què no podem parlar? De l’amor, de la bellesa de la música, dir t’estimo..
Només podem parlar de fets, i d’aquesta manera ens entendrem.] Wittgenstein per solucionar el seu problema interior recorre al positivisme - Fiquem-nos al mon interior Heidegger (ex:que es l’home? Que es l’art?) - O un món estrictament positivisme (ex:mides d’un cuadro exactes, pro no parlar de les emocions que em transmet el cuadro) No te cap títol, ell ensenya al seu professor Rasel apunts sobre el llenguatge. I aquest li diu exaltat que tot el que han publicats ells esta superat pel seu llibret amb apunts. Aquest llibre li van dir Tractatus.
Rasel fa un pròleg, i quan Wittgenstein llegeix el pròleg s’enfada, perquè creu que aquest no entén res de la seva teoria. Rasel interpreta el Tractatus com “tot allò que no es físic(tangible) es imaginat” pro Wittgenstein diu que si que es pot imaginar però no tocar. Llavors ell decideix escriure un nou pròleg.
El Tractatus es molt complicat de llegir, es breu i te moltes faltes d’ortografia. Quan apareix publicat, el grup d’intelectuals de Viena (cercle de Viena, es com l’escola de Frankfurt però totalment positivistes) aquest creuen que Wittgenstein es creïble.
Es treu un petit títol i se’n va a un poblet a viure, a fer de mestre. Aquest en alguns moments va pegar als nens. Durant els estius anava a fer d’hortela a un convent. El cercle de Viena li oferien fer conferencies i passar a ser membre però aquell no volia. A Cambrige li van oferir acabar la carrera i no va voler. Al 1929 va abandonar Àustria i se’n va a Cambrig.
1930 es reuneix el tribunal de filosofia presidit per Rasel i Wittgenstein presenta el Tractatus com a tesi doctoral, no compleix cap llei com a tesis, li donen el títol de doctor i es queda a la universitat com a professor.
Els nens de les baixes classes, li mostren, li canvien la seva visió i apunta frases, escriu “Investigacions filosòfiques” Quan esclata la 2n Guerra Mundial ell serveix al exercit a un hospital. Quan va acabar la 2nGM deixa la universitat i 1951 mor a casa del seu metge que l’ha acollit degut a que era pobre i va morir de càncer de pròstata.
TRACTATUS: 1- El llenguatge es imatge d’allò que passa al món, n’és una formula, una reproducció desfigurada és un model de la realitat 2- El llenguatge i el món funcionen de la mateixa manera 3- Totes les preposicions que fan referencia al món tenen sentit encara que siguin equivocades, però tenen sentit Ex: el que veuen es una moto, (i t’està ensenyant una motxilla) es veritable te sentit però es incorrecte perquè realment no es una moto 4- Nomes les preposicions poden tenir sentit 5- El “món” es la realitat tangible es pot sotmetre a verificació experimental 6- Hi ha proposicions que no fan referencia al món no representen ni es poden comparar amb res físic, no son verificables, no poden ser ni verdaderes ni falses perquè no son verificables.
Ex: aquest quadre es bell 7- Ell reconeix que la relació entre el llenguatge i el món tampoc es pot verificar, no es tangible, reconeix que el (punt numero 2) no es pot verificar 8- Que una realitat no sigui del món no vol dir que no existeixi Ex: l’ètica, l’experiència religiosa...
9- Hi ha coses que no es poden expressar i que són vitals 10- Del món dels valors i del món del subjecte no es pot dir res però els problemes vitals i els valors, ètica i estètica, es mostren Ex: mare al seu fill li diu “T’estimo” i li posa la ma a l’esquena i es nota “es mostra” 11- Diu que hi han dos tipus de saber el científic i el saber intuïtiu. El saber científic proporciona coneixement comprovable De que es pot parlar? ! d’objectes físics no de qualitats ni sentiments ni res només de coses COMPROVABLES! No tenen sentit! Va defensar el Tractatus com a tesi. Quan Ludwig va dir que hi havia una cosa bàsica en que no hi estava d’acord. Wittgenstein diu: el Tractatus pretenia fer una teoria del llenguatge del què es pot parlar i el que no.
El 2n Wittgenstein diu que no es pot fer cap teoria del llenguatge, només es pot descriure cas per cas, conversa per conversa.
Idea: 1. No es pot fer cap teoria del llenguatge.
2. Les paraules no són formes fixes, són inestables. El seu sentit depèn del context.
3. S’ha d’examinar cas per cas, conversa per conversa. Les paraules depenen del seu context.
Més tard escriurà frases i escriurà un altre llibre.
Pel 1er Wittgenstein, quan es parla de coses que no són comprovables, és insensat.
*Pel·lícula David Lynch.
Què no es diu però existeix? Resum de les investigacions; publicades l’any 1952.
IDEES PRINCIPALS: 1.
El llenguatge no es pot definir a priori tot fent abstracció del seu ús. El llenguatge no és independent, no existeix (no es pot estudiar com independent) dels casos concrets (conversa).
2.
Les paraules són signes inestables. Són com eines que serveixen per molts usos.
3.
El significat de les paraules no està en elles mateixes sinó que està en el seu ús.
4.
Cada context és anomenat joc de llenguatge. El llenguatge és una part d’una activitat i d’una forma de vida. També depèn de l’estil de vida i del tipus del tu que s’utilitza.
Cada joc de llenguatge té un caràcter únic.
1!TractatusPensa  que  s’ha  equivocat.     IDES  MÉS  IMPORTANTS:   *NO   ES   POT   FER   UNA   TEORIA   GENERAL:   En  la  segona  etapa  esta  convençut  que  no  es  pot  fer   una  teoria  del  llenguatge,  sinó  que  s’ha  d’analitzar  per  converses(  joc  del  llenguatge=  tot  allò  que   esta  a  una  conversa  :  gestos,  estil  de  vida  del  que  parla,  to  de  veu…)   *LES   PARAULES   TENEN   MOLT   MÉS   SENTIT   DEPENENT   DEL   CONTEXT/CONVERSA:   Les   paraules  tenen  el  sentit  que  se  li  doni  en  la  conversa  (context)   Ex:   burro   (animal)   o   burro   (metàfora,   per   dir   algú   que   no   es   intel·ligent)....   !   però   en   una   conversa   pot   dir   moltes   coses,   adquirint   un   altre   significat   (t’estimo,   et   menyspreo,   carinyosament....)     2W-­‐INVESTIGACIONS  FILOSOFIQUES!  publicar  1952   1-­‐El   llenguatge   no   es   pot   definir   a   priori   tot   fent   extracció   del   seu   us,   com   si   tingues   indecència   dels  casos  concrets   2-­‐Les  paraules  serveixen  per  moltes  coses   3-­‐Com   que   el   significat   de   les   paraules   nomes   esta   en   el   seu   us,   no   en   elles   mateixes,   es   més   propi   parlar  d’us  que  no  de  significat  en  si   4-­‐Cada   conversa/context   es   un   lloc   del   llenguatge,   el   llenguatge   es   una   part   d’una   activitat   i/o   d’una  forma  de  vida.  El  llenguatge  es  influït  pels  gestos,  el  to...   5-­‐Cada   joc   del   llenguatge   te   un   caràcter   únic,   tancat,   incomparable,   heterogeni.   Cada   joc   comparteix  unes  regles  del  llenguatge   6-­‐Wittgenstein   renuncia   a   la   diafanitat   (claredat)   conceptual   del   Tractatus.   El   llenguatge   te   un   caràcter  borrós,  les  paraules  i  les  frases  son  com  una  foto  desenfocada,  mai  una  paraula,  una  frase   o  una  conversa  es  suficient  per  entendre’ns.     7-­‐Cada  joc  del  llenguatge  es  un  acte  social  i  usa  la  llengua  estàndard  (llengua  de  la  cultura)  però  te   un  caràcter  únic  (to  personal)   8-­‐La  filosofia  ha  de  ser  modesta  només  pot  analitzar  casos  particulars,  però  la  filosofia  ha  donat   explicacions  úniques  (veritats  úniques)  NOO!!  SEMPRE  ANALITZAR  CASOS  PARTICULARS   9-­‐com  a  conseqüència  filosofejar  no  te  com  a  objectiu  arribar  a  veritats  universals  sinó  aclarir-­‐nos   (anar  nos  aclarint  en  el  camí  de  la  vida).  Busquem  entendre’ns  i  entendre.     “La  filosofia  es  una  lluita  contra  l’embruixament  del  nostre  enteniment  fet  a  través  del  llenguatge”   Ell   aquí   fa   referencia   a   que   nosaltres   de   vegades   ens   preocupem   perquè   ens   anem   dient   a   nosaltres  mateixos  coses  que  ens  emboliquen/enreden.  I  ell  diu  que  la  filosofia  es  no  embolicar-­‐se,   no   pensar   ni   donar-­‐li   masses   voltes.   La   gent   també   embolica.   La   filosofia   analitza   els   jocs   del   llenguatge  (conversa  per  conversa)   10-­‐El  llenguatge  te  uns  límits  i  quan  tu  vols  traspassar  el  límits  topes  amb  els  límits  (CHICHÓN!)   però  d’alguna  manera  has  manifestat  allò  que  portes  al  teu  interior  NO  DIR  “ha  dit...”  sinó  QUE  HA   VOLGUT  DIR   una  mala  interpretació  de  la  nostra  forma  del  llenguatge  no  vol  dir  que  sigui  una  inconcloencia,  un   problema  trivial.  Aquesta  mena  de  proposicions  neixen  d’inquietuds  profundes,  traçar  el  límits  del   llenguatge  no  implica  negar  el  valor  d’allò  que  en  queda  fora  i  dels  nostres  esforços  per  expressar-­‐ lo     No   teoria   llenguatge!Estudiar   cada   paraula   segons   la   conversa!   I   tot   el   que   digui   la   gent   es   important  (diu  alguna  cosa  de  dintre  teu)     1960-­‐1970!  POSTMODERNITAT     LEARNING  FROM  LAS  VEGAS!   1979!ordinadors  començaven  a  ser  populars   FOTOCOPIA  LYOTARD,  Jean-­‐François  LA  CONDICIÓN  POSTMODERNA   Jean-­‐François  diu  dues  coses:   1-­‐Els   grans   relats   de   futur(metarelats)   /una   filosofia   explicada   com   ha   historia   que   al   final   ens   porta  a  la  època  feliç/  han  mort.  La  psicoanàlisis  ens  deia  que  tenim  problemes  i  al  final  tot  s’acaba   solucionant.   Aquests   sistemes   filosòfics   han   mort.   Aquí   s’agafa   una   idea   de   Wittgenstein   (la   filosofia  que  busca  veritats  absolutes  NO!)  HAN  MORT  ELS  SISTEMES  FILOSOFICS   Als  sistemes  filosòfics  li  diu  “metarelat”!  psicoanàlisi,  estructuralisme,  religió...tot  ha  mort     2-­‐Només  es  vàlid/legítim  el  tipus  de  coneixement  que  pot  passar  per  l’ordinador.  L’experiència  no   passa  per  l’ordinador     -­‐Exteriorització  del  saber   -­‐Tendència  a  vendre  “el  saber”     Els   primers   que   viuen   molt   intensament   la   sensació   de   que   no   se   pot   fer   res   nou   son   els   arquitectes.  No  saben  que  fer  ser  originals.     (Postmodernitat)   Un  equip  d’arquitectes  i  urbanistes,  visiten  les  VEGAS!  Escriuen  un  llibre  “learning  from  las  Vegas”   i   diuen:   no   es   tracta   de   fer   coses   noves   sinó   una   arquitectura   popular   (la   gent   te   mal   gust,   però   es   el  gust  de  la  gent)  les  Vegas  esta  ple  de  hotels  com  anuncis  atrau  a  la  gent.  Edificis  que  atrauen  a  la   gent       1977!JENCKS!  estableix  la  idea  del  doble  codi;       EJ:   tenim   una   botiga,   l’arquitecte   ha   de   fer   cas   al   gust   del   botiguer   per   lo   tant   s’ha   de   seguir   el   gust   del   client.  La  majoria  tenen  gustos  vulgars.  Però  al  mateix  temps  ha  de  tenir  alguna  idea   que   agradi  al  entès/especialista.     1979!Lyonard  “la  condició  postmoderna”!  ell  deia  que  han  mort  els  grans  relats/filosofies...  i  a   més  a  més  deia  que  “el  saber”  era  només  allò  que  passava  per  l’ordinador.  Ell  deia  que  la  finalitat   era  vendre  (escriure  per  vendre).  El  saber  com  a  mercaderia     1985!Gianni  Vattimo  “la  fi  de  la  modernitat”!  diu  dues  coses     1-­‐No  tenim  pensament  fort  (el  pensament  fort  son  els  principis  ferms,  segurs  com  per  exemple;  el   pensament   de   Karl   Marxs   o   Freud..)   ell   deia   que   era   partidari   sobretot   del   últim   Heidegger.   No   tenim  un  pensament  clar,  sinó  un  pensament  dèbil  (moldejable/  pensament  no  crític).     2-­‐La  filosofia  no   es   dona   en   textos   filosòfics.  Aquets  son  complicats  i  casi  no  es  llegeixen  pel  seu   llenguatge   complicat/tècnic/especialitat   “Super-­‐jo”   “fases”   “regressió”...   Ell   diu   que   el   pensament  actual  es  dona  en  el  cinema,  en  la  publicitat,  en  la  novel·la..   ...

Tags: