2. Causalitat (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Oberta de Cataluña (UOC)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicopatologia
Profesor S.
Año del apunte 2017
Páginas 12
Fecha de subida 30/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Mireia Simó 2. CAUSALITAT 1.INTRODUCCIÓ Segons el psicoanàlisi, tota psicopatologia és conseqüència de processos inconscients en els que estarien implicats el complex d’Edip, la repressió, la resistència i la sexualitat.
Segons l’orientació congnitiva-conductual la psicopatologia es deu a erros o alteracions en els processos d’aprenentatge del comportament humà. Per tant, l’ambient i l’experiència tenen un paper molt important.
Segons les teories sistèmiques, la causa fonamental de la psicopatologia hauria de trobar-se en anomalies disfuncionals de la dinàmica interpersonal del sistema familiar.
2.CAUSALITAT EN PSICPOPATOLOGIA (ETIOPATOGENIA) • Multicausalitat: tots els trastorns estan causats per més d’una causa, la superposició i interacció de diferents factors (psicològics, biològics i socials). No solen haver-hi causes necessàries i suficients. Per això conèixer la seva etiologia és tant complex. No hi ha causes úniques, per tant, parlem de: o Factors de risc(FR): augmenta la probabilitat que aparegui un trastorn. És un factor associat que precedeix el resultat i n’augmenta la seva aparició.
o Factors de protecció (FP): disminueix la probabilitat que aparegui un trastorn davant d’una determinada adversitat. Poden ser individuals (ex: una bona autoestima frena els efectes d’un estresor) o de l’ambient (ex: una bona relació familiar que ajuda a suavitzar els efectes de l’adolescència) • Vulnerabilitat: propensió a resultats negatius davant l’adversitat. Els FR confereixen vulnerabilitat /// Resistència: protecció davant dels FR o capacitat per recuperar-se davant les adversitat.
• Equifinitat: diferents FR o trajectòries evolutives condueixen al mateix efecte. Ex: es pot arribar a un trastorn depressiu per influència de factors genètics, de dificultats en el vincle afectiu, per rebuig dels pares...
• Multifinalitat: un mateix FR o circumstància pot conduir a efectes diferents. En el curs del desenvolupament cada component pot funcionar de forma diferent depenent de l’organització del sistema en el que opera en cada moment. Ex: la desregulació emocional pot conduir a trastorns d’ansietat, depressius o del comportament.
Mireia Simó 2.1. FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ • • • Els FR i els FP poden ser específics (rarament), comuns a diversos trastorns o comuns a la majoris (genèrics) Un FR/FP pot augmentar o disminuir el risc per varies patologies (multifinalitat). Ex: ser dona En l’aparició o no d’una patologia solen estar implicats més d’un FR/FP (equifinalitat).
Ex: trastorn depressiu 2.2.CLASSIFICACIÓ DELS FR I FP Factor de risc: factor que augmenta el risc de patir un trastorn • • • Modificables: nivell socioeconòmic, autoestima, relacions familiars...
No modificables: sexe, edat, historia familiar...
Factors predisponents: succeeixen molt temps abans que aparegui el problema • Factors precipitants: succeeixen immediatament abans que aparegui el problema. AVE agut, malaltia o lesió, abús, intimidació, naixement/dol, transicions evolutives, canvi d’escola, pèrdua d’amistat, separació o divorci, atur patern, canvi de casa, dificultats econòmiques...
Mireia Simó • Factors de manteniment: la seva presència manté la presència del problema Factor de protecció: factor que disminueix el risc que aparegui un trastorn davant d’una adversitat Mireia Simó 2.3. EXEMPLES GENÈTICA La probabilitat de patir esquizofrènia es de: • • • 0,86% en fills amb pares no esquizofrènics 7% en fills amb un progenitor amb el trastorn 27% en fills amb ambdós progenitors amb el trastorn. Aquests tenen, a més, un 39% de desenvolupar un trastorn de l’espectre esquizofrènic La propensió familiar a patir certs trastorns psicològics va donar les primeres pistes sobre la influència genètica en la psicopatologia.
Investigacions sobre concordança de bessons han observat que si bessons homozigots (genèticament idèntics) concorden en presentar un trastorn concret més freqüentment que bessons dizigots, és lògic inferir que tal trastorn conta amb una significativa explicació genètica  Estudis d’heretabilitat: estimen les proporciones relatives de l’herència biològica i de l’ambient (individual o compartit) en l’explicació d’un trastorn.
 Genètica molecular juntament amb la localització de gens classificats com a candidats per participar en la causalitat de diversos trastorns, sabem que la presència o absència de certs polimorfismes d’un mateix gen pot determinar la reacció d’una persona davant determinades influencies ambientals. Ex: el polimorfisme del gen que codifica la monoaminooxidasa A modera l’efecte del maltractament infantil. Quan el fenotip del nen maltractat expressa alts nivells de MAOA, el nen no sol desenvolupar trastorns de conducta, personalitat antisocial o comissió de delictes violents.
 Selecció espermatogènica autònoma: quan augmenta l’edat dels homes, el risc dels fills per patir un trastorn del neurodesenvolupament també augmenta. Comparat amb fills de pares de 20-24 anys, els nascuts de pares de 45 o més anys presenten 3,5 vegades més risc d’autisme.
A vegades el risc genètic actua indirectament, influint en l’existència de característiques de la personalitat que al seu torn són de risc per facilitar la interacció amb ambients de risc.
Endofenotip: característiques que marquen la presència de predisposició genètica d’un trastorn. Són trets heretats objectius i mesurables que estan a mig camí entre el genotip i el fenotip. Ex: l’estil de vinculació.
 Definició UOC: Tret que és més freqüent entre els afectats que entre la població general, però que també s'observa entre els parents no afectats d'un afectat, la qual cosa voldria dir que serien portadors d'un dels al·lels de risc. Aquest tret seria, doncs, hereditari.
Mireia Simó ALTERACIONS PERINATALS Trastorns experimentats per la mare durant l’embaràs, el part i en els dies inicials de vida Prematuritat: sempre ha estat considerada un factor d’alt risc. Els embarassos inferiors a 26 setmanes tripliquen la probabilitat de presentar psicopatologia als 11 anys. Les patologies més comunament associades a la prematuritat són: • • • Hiperactivitat Trastorns de l’espectre autista Trastorns emocionals Vida prenatal: consum de tabac per part materna. 21-25% dels fills de mares que fumen durant l’embaràs presenten algun trastorn psicopatològic davant el 14% dels fills de mares no fumadores. També s’ha vist que l’estil cognitiu depressogen de les mares durant l’embaràs s’associa a un estil similar en els fills quan aquests fan els 18 anys.
APEGO Vincle segur • • • • • El nen recorre al cuidador quan s’angoixa Cuidador sensible a les necessitats Cuidador = persona equilibrada (càlida, estable en les relacions socials, psicològicament madura) El nen pot allunyar-se per explorar El nen es sent insegur en absència del cuidador Vincle insegur • • • Ansiós: no tolera la distància del cuidador (dependent) Desconfiat: distant, té por de vincular i posteriorment ser traït Ambivalent: primer distant i insensible però s’hi aboca i esdevé dependent Els nens amb vinculació segura, comparats amb els de vinculació insegura, són més independents i autònoms, regulen millor les seves emocions, tenen millor autoestima, són més adaptables socialment i afronten millor situacions estressants. En canvi, els nens amb vinculació insegura són més vulnerables a FR i presenten més probabilitats d’alteracions en la seva salut mental.
El tipus de vincle depèn de si durant la primera infància el nen ha rebut o no una criança materna sensible i responent, és a dir, si la mare ha tingut l’habilitat de percebre adequadament les necessitats del nen i respondre apropiadament a elles.
Mireia Simó • • • • Necessitem suport pel desplegament psicològic i l’exploració del món (som sensibles al reforç social) L’allunyament de l’adult és viscut com una amenaça per la supervivència Alteracions en el vincle predisposen a patir trastorns de la personalitat La conquesta de l’autonomia comença aquí, en el vincle Quan estic fora de lloc, no ho faig per molestar, sinó perquè et necessito, necessito que em calmis, que estiguis per mi.
Mireia Simó ESTIL EDUCATIU FAMILIAR Conjunt de característiques que descriuen el comportament dels pares en el tracte amb els seus fills i les pautes que estableixen per aconseguir el que ells consideren un comportament correcte i una socialització adequada.
Influencies negatives • • • Nivells alts d’exigència i control/(o sobreprotecció) sense afecte (hostilitat i rebuig, falta d’apego): associats a depressió i ansietat Permissivitat excessiva (no control, no normes) + indiferència + rebuig (falta d’apego): associat a trastorns de conducta Falta de control + afecte i acceptació: associat a trastorn de conducta Si s’utilitzen mètodes hostils de control i agressivitat, es potencia l’agressivitat en el fill Influencies positives • Control i exigència + afecte i acceptació: estil educatiu positiu La quantitat de cura materna és un factor menys important que la seva coherència educativa donat que aquesta aporta al fill una base estable per la regulació emocional i la funció cognitiva ulterior durant la vida. En conseqüència, la incoherència reactiva i normativa de les mares és un demostrat FR psicopatològic.
Mireia Simó MALALTIES COM A RISC • • • Les malalties agudes tendeixen a generar ansietat, i les cròniques, depressió Patir una malaltia autoimmune augmenta 1,29 vegades el risc d’esquizofrènia.
Qualsevol hospitalització per una infecció situa el risc en 1,60. La combinació de malaltia autoimmune i ingrés hospitalari eleva el risc a 2,25.
PANDAS (Paediatric Autoimmune Neuropsychiatric Disorder Associated with Streptococcal infections): trastorn consistent en l’aparició aguda de símptomes i/o trastorn obsessiu-compulsiu i de tics juntament amb important simptomatologia emocional desencadenada per infeccions per estreptococs. Els PANDAS posen de manifest la importància de les diferents fases del desenvolupament per l’aparició de psicopatologia ja que aquest trastorn només s’ha pogut diagnosticar abans de la pubertat, en conseqüència es pensa que l’activitat hormonal puberal actua com a FP davant les infeccions estreptocòccies.
PERSONALITAT I TEMPERAMENT Temperament: característiques de la personalitat que són més innates que adquirides Cal tenir en compte que els pares influeixen en els fills, però també viceversa. Ex: pot ser, portat a l’extrem, que en el temprament del nen estigui una base per a una vinculació insegura.
La major part de trastorns psicopatològics conten amb unes característiques temperamentals que faciliten la seva aparició: • • • • • Neuroticisme alt  depressió i TCA Impulsivitat  BN i trastorn del límit de personalitat (TLP) Insensibilitat i crueltat  trastorn de conducta psicopàtica Personalitat esquizoide  esquizofrènia Inhibició conductual  fòbia social al final de l’adolescència Gray va descriure dos sistemes motivacionals neurofisiològics que en la seva hiperactivitat els associava a certs trastorns: • Sistema d’inhibició conductual (SIC): facilita una personalitat ansiosa i introvertida  hiperactivitat  trastorns d’ansietat • Sistema d’activació conductual (SAC): dona lloc a extraversió i cerca de sensacions  hiperactivitat  trastorns per consum de substàncies psicoactives i trastorns per conducta agressiva o pertorbadora Mireia Simó AVE: SITUACIONS VITALS ESTRESSANTS Les situacions estressants constitueixen un dels FR més importants per quasi tots els trastorns psicopatològics. L’estrès activa l’augment d’hormones d’estrès circulant. Els increments transitoris tenen una funció protectora, però els nivells alts i prolongats poden ser tòxics i això pot acabar afectant a òrgans com el cervell.
L’època fetal i primera infància són períodes especialment vulnerables a la influencia de l’estrès tòxic a causa de la plasticitat del cervell. Un nivell alt d’estrès durant la primera infància pot provocar hipertrofia i hiperactivitat de l’amígdala i el còrtex orbitofrontal (resultat: resposta fisiològica d’estrès crònicament activada) L’abús sexual infantil afecta especialment les dones, les quals presenten taxes més elevades de tot tipus de trastorn. Els homes abusats sexualment només mostren prevalences significativament més altes en trastorns per abús i dependència d’alcohol.
Les conseqüències negatives de l’abús violent infantil són: trastorns adaptatius, d’ansietat, depressions...
LA FAMÍLIA Principal FR per l’aparició i desenvolupament de trastorns emocionals, cognitius i conductuals (vinculació socioafectiva insegura, situacions estressants, herència biològica, alteracions perinatals...).
• Pràcticament no hi ha trastorns mentals que no contin amb agregació familiar: patir un trastorn augmenta significativament la probabilitat que hi hagi altres persones del nucli familiar que la pateixin o l’hagin patit. Ex: el trastorn depressiu en els pares s’associa, en els fills, a 8 vegades més risc de patir depressió en la infància i 5 vegades més risc d’iniciar-la a l’edat adulta • Els pares que pateixen un trastorn psicopatològic no només incrementen la probabilitat que el seu fill desenvolupi aquest trastorn sinó que també poden donar lloc a altres de diferents • El risc de conducta antisocial dels fills és major en el cas de divorcis conflictius que en el de separacions amigables o defunció d’un dels pares.
• Conductes desadaptadores per part dels pares (imposar càstigs durs, normes incoherents, discussions fortes entre la parella...) s’associen a un major risc de trastorns psicopatològics dels fills • Amb freqüència, la reacció familiar davant l’aparició d’un trastorn psiquiàtric en un membre de la família tendeix a convertir-se en un important factor de manteniment.
Ex: el trastorn d’ansietat d’un fill genera ansietat i sobreprotecció parental.
Mireia Simó CONDUCTES DE RISC Consumir tabac, alcohol, cànnabis, practicar sexe de risc, dietes alimentaries restrictives per raons d’estètica, conduir vehicles temeràriament, temptatives suïcides, conductes violentes....
Realitzar una conducta de risc augmenta la probabilitat de realitzar-ne una altra. Cada un d’aquests comportament incrementa el risc per certs trastorns específics, però existeix una estreta relació entre les conductes de risc i els trastorns i símptomes depressius.
POBRESA La inseguretat alimentaria (dèficit alimentari habitual) s’associa en adolescents a un major risc de trastorns afectius, d’ansietat i per consum de substàncies psicoactives.
Els trastorns del comportament alimentari pràcticament no existeixen en els països en desenvolupament. Aquí es posa en evidència la influència de factors culturals, en aquest cas estètics.
NOVES TECNOLOGIES Les variades pantalles a les que tenen accés nens, adolescents i adults subministren diversos FR tant per la pràctica de conductes de risc com per la gènesi de trastorns emocionals i conductuals.
PSICOPATOLOGIA COM A RISC La presència d’un trastorn psicopatològic s’associa en la gran majoria de casos a la presència d’un altre o altres trastorn/s. Quan això passa parlem de trastorns comòrbids i s’entén com que la presència d’un sol funcionar com a FR per l’aparició de l’altre.
• • Els predictors més importants de l’aparició de trastorns interioritzats (emocionals) són les fòbies específiques i el TOC Els predictors més importants de l’aparició de trastorns exterioritzats (conductuals) són el trastorn d’hiperactivitat i l’oposicionista Mireia Simó SEXE • • • Trastorns emocionals, depressió, ansietat, trastorns per estrès són més freqüents en dones (tendeixen a doblar la prevalença) Trastorns del comportament alimentari 1:10 Trastorns de conducta, personalitat antisocial, conducta psicopàtica, hiperactivitat...
10:1 La generalitat d’aquestes diferències s’explica per raons genètiques, però en alguns trastorns aquests factors estan sens dubte interactuant amb altres d’índole cultural i per tant relacionats amb el gènere. Ex: TCA  a la notable predisposició genètica que pateixen les dones, se li suma la influencia sociocultural que han d’estar primes.
Les orientacions sexuals minoritàries (homosexualitat, bisexualitat, transsexualitat) també predisposen a l’aparició de trastorns, però no per l’orientació en sí sinó pel rebuig i el menyspreu que es manifesta socialment.
3.RESILIENCIA/RESISTÈNCIA Capacitat d’un organisme per afrontar, mantenint la homeòstasis, situacions adverses que fan perillar la seva estabilitat. Des d’un punt de vista psicopatològic seria la capacitat de mantenir el seu equilibri emocional, conductual i adaptatiu, per tant, de reduir el risc de psicopatologies. En parlar de resiliència fem referencia als mecanismes de protecció Ex: tenir l’al·lel llarg del gen 5-HTTLPR és un factor de resiliència per la depressió en circumstàncies adverses pel subjecte.
Ex: estudis rigorosament plantejats demostren la funció potenciadora de resistència que tenen la religiositat i l’espiritualitat davant la depressió La resiliència no és un procés únic sinó que hi estan implicats molts atributs, individuals (característiques genètiques, cognitives) i del context (cohesió familiar, qualitat de les amistats). A més, sempre té un marc temporal i és possible que variï en el temps i en l’ambient.
 Inoculació d’estrès: els efectes de breus exposicions repetides a experiències negatives donen lloc a l’adquisició de resiliència davant circumstancies adverses més severes experimentades posteriorment. Aquest fenomen posa en evidència el desavantatge d’un estil educatiu sobreprotector.
Mireia Simó 4. PREVENCIÓ Objectiu: reduir o eliminar l’aparició de problemes psicològics al llarg del desenvolupament i promoure resistència. Com més abans es posa en marxa la intervenció preventiva, més eficaç serà.
Quan la intervenció preventiva és eficaç s’ha observat que no sols pot modificar el comportament sinó també la fisiologia associada a aquest comportament El moment en què s’aplica una intervenció preventiva és més crític que el seu contingut, doncs el seu efecte depèn de com d’adequada estigui respecte l’estadi de desenvolupament del nen.
Les intervencions preventives són més eficaces si són multisistèmiques, és a dir, inclouen components dirigits al nen, a la família, a l’escola, al grup de companys i a la comunitat.
Les intervencions preventives són una forma de corroborar la teoria i els mecanismes causals de la psicopatologia, és a dir, d’avançar en el coneixement etiològic.
Principis de les intervencions preventives: • • • • • • • Basar-se en les teories i en la investigació Anar dirigits a reduir les influències i els resultats negatius i promoure les fortaleses de l’individu i els resultats positius Tenir un enfocament evolutiu Orientar l’actuació a diferents nivells Considerar el context Recórrer a grups de comparació per verificar l’eficàcia Utilitzar instruments d’avaluació i documentar els processos ...

Comprar Previsualizar