El Dret romà a la Península i la monarquia visigoda: Dret Romà (La Monarquia) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Història del dret i de les institucions
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 26/03/2016
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés El dret romà a la Península i la monarquia visigoda Dret romà Pel que fa a Roma, tenim unes etapes bàsiques per explicar la seva història. Romà neix l’any 754 a.C fins al 476 d.C en la part occidental de l’imperi que acaba amb la seva caiguda, de l’imperi romà.
En aquesta exposició podem considerar 4 períodes en la història del dret romà:    Monarquia – Fundació de la ciutat (del 754 al 367 a.C) República (367 a.C al 27 a.C) Imperi (27 a.C al 476 dC) 1.- Principat (27 a.C al 235 dC) 2.- Dominat (284 dC al 476 dC) Monarquia – Fundació de la ciutat (754 a.C al 367 a.C) El primer període va ser l’etapa més antiga que s’inicia amb la fundació de roma pel llatí romul, que la tradició situa a l’any 754 a.C. Fins al segle III d.C Roma es configura com una ciutat-estat molt vinculada al centre d’Itàlia amb l’aparició de les primeres comunitats i amb les potencies que dominaven Itàlia en aquell moment, com Roma com a ciutat (nord etruscos/sud grecs, al sud d’Itàlia rebia el nom de la Magna Grècia). Y els romans oscil·laven entre aquestes dues comunitats. El poder ho tenia un monarca que ho exercia la seva potestat per sobre de tots els ciutadans i no ciutadans de Roma. Va haver-hi set reis (4 latins/sabins i 3 etruscos) Aquesta ciutat-estat, en oposició a la monarquia territorial, es caracteritza per ser una organització d’homes lliures propietaris i sobirans del territori que ocupen i poblen. (Els mites i creences dels romans primitius fan que la concepció que tenen del dret estigui vinculada a la religió) El fat és la força divina que dirigeix la vida dels homes, de manera que cal conèixer els comportaments nefats, es a dir, aquells prohibits o rebutjats pels deus, perquè tot allò que no es nefast es fas, es a dir, és fas tota acció permesa als homes pels déus.
Dins del fas se situa el ius, que consisteix en tota la acció volguda pels deus que els homes consideren justa. Com veiem, el ius, es una part del fas i que comporta una concepció subjectiva del dret en tant que el fa dependre de l’acció que afirmi cada ciutadà roma com a ius.
És l’ús per part de la majoria dels ciutadans romans d’aquestes accions el que fixa el ius civile, demanarà que, a l’origen, el dret romà consisteix en els costums imposats pels ciutadans, que en la seva vinculació amb la religió es consideren inderogables i eterns.
Aquests costums, mores maiorum, es vinculen als comportaments dels avantpassats divinitzats i estableixen: 1) La situació jurídica de cada categoria d’individus, que es discriminen per raó de la llibertat personal, de la ciutadania i de la posició dins de l’estructura familiar.
Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés 2) Els poders que a cada individu li pertoquen sobre els altres per rao de la seva condició jurídica –poders del pare de família sobre els altres membres, del creditor sobre el deutor.
3) Els poders que a cada individu pertoquen sobre les coses per raó de la seva condició jurídica –poders del propietari, del posseïdor.
Però els costums també establiran una sèrie de ritus i litúrgies, una sèrie de paraules i gestos solemnes amb capacitat de fer passar a un individu d’una situació jurídica a una altra –d’esclau a lliure- o de crear, extingir o transmetre el poder sobre una persona o sobre una cosa.
De totes maneres, les accions que els ciutadans consideren ius no es podran declarar ni executar directament ni cap altra manera des de el moment que el col·legi de pontífexs monopolitzarà la concessió de les seves accions i de les formules dels rius jurídics, i això sobre la base de la seva funció sagrada de fer de pont entre els deus i els homes (pontífex) Els pontífexs concediran l’acció per mitja de formules secretes, la qual cosa significa que el poble no pot controlar el costum, ni la creació del dret que queda monopolitzat pels pontífexs, els sacerdots procedents de la classe patrícia. No obstant això, les formules de les accions concedides pels pontífexs als ciutadans que les sol·liciten les han d’executar directament aquest ciutadans fins que, amb la instauració de la monarquia, el rei intenta posar fi a l’autotutela i es vol convertir en l’eix del procés. El monarca, malgrat que no dictarà les sentencies, vol que el dret violat sigui restaurat. En conseqüència, el procés dirigit a l’aplicació del ius civile s’estructura en dues fases: 1. In iure (Davant del rei o del seu tribunal) 2. Apud iudicem (Davant del jutge) La crisi social de Roma provocada per la divisió de classes, la discriminació jurídica entre els patricis (la minoria dirigent) i els plebeus (la majoria descendent dels sotmesos, els rics, amb poder adquisitiu) la redrecen els plebeus amb la política de seccesionar-se de Roma en els moments de perill per atacs d’enemics forans, la qual cosa provoca que s’equiparin en l’exèrcit i també socialment.
Per donar forma jurídica a aquest fet d’equiparació social entre plebeus i patricis calia que es modifiquessin els mores mairoum (els costums) a di d’anivellar la situació jurídica de les diferents classes socials.
La resistència dels pontífexs patricis a reconèixer mores maiorum comuns a patricis i plebeus comporta la necessitat de cercar una soclio excepcional i fixar públicament els nous principis del dret civil per mitja de la llei, es a dir, d’aquelles normes jurídiques fixades per l’autoritat d’una comissió legislativa nomenada amb aquesta finalitat.
Aquest es l’origen i el sentit de la creació de la llei de les XII taules, que va ser publicada el 450 a.C. Amb aquesta llei no es voldrà abrogar els costums anteriors, sinó impedir, amb mitjans indirectes, que els ciutadans i els pontífexs abusin del ius civile.
Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés A partir d’aquet moment, el ius civile es continuarà creant, de manera general amb la interpretació dels pontífex per mitjà de la llei quan hi hagi una situació critica que els pontífexs patricis no volen o no poden resoldre.
...

Tags: