Tema4. La comunicació no verbal (2016)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Bases de la comunicació i cognició humana
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 10
Subido por

Descripción

tema 4 de classe acabat.

Vista previa del texto

Tema 4. La comunicació no verbal La comunicació no verbal Els mitjans utilitzats per COMNICAR poden classificar-se segons dues oposicions: vocal – no vocal (emissions fòniques enfront gestos) i verbal – no verbal (paraules enfront no paraules).
En funció d’aquests dos eixos tindríem:     Vocal – verbal Vocal – no verbal No vocal – verbal No vocal – no verbal La paraula oral Entonació, qualitat de la veu, accent, etc.
La paraula escrita Expressió facial, mirada, gest, etc La comunicació se situa en el continuum següent: 1. Llenguatge verbal 2. Parallenguatge: Aspectes no lingüístics del discurs. Elements vocals-no verbals de la parla. (No què es diu sinó com es diu) 3. Llenguatge corporal: Elements no verbals i no vocals de la comunicació.
Automàticament categoritzem de forma inconscient i això ens condiciona al tractar amb les persones.
“Les paraules són només el començament, perquè darrera d’elles hi ha la base sobre la qual es construeixen les relacions humanes: la Comunicació No Verbal -CNV-. Les paraules són boniques, fascinants i importants, però les hem sobreestimat en excés, ja que no representen la totalitat, ni tan sols la meitat del missatge. Encara més, com va suggerir cert científic: LES PARAULES PODEN SER MOLT BÉ ALLÒ QUE UTILITZA LA PERSONA QUAN LI FALLA TOTA LA RESTA.” (Flora Davis, 1976 p. 21) El parallenguatge -els aspectes no lingüístics del discurs- CNV Vocalització - No verbalització 1. Qualitat de la veu (to aguda-greu, intensitat volum: podem saber el seu estat d’ànim comparant amb un mateix, timbre caixa de ressonància que fa que identifiquem una veu o una altra) 2. Prosòdia (entonació, accentuació, durada, unitat melòdica) 3. Fluïdesa (velocitat, ritme pot marcar els nervis d’una persona, pauses, silencis) 4. Segregats vocals (humm i variants, sons estranys, etc.) 5. Caracteritzacions vocals (riure de vegades un somriure pot ser molt bloquejant, pot indicar que te n’estàs en fotent d’ella, plor, badall, etc.) 6. Indicadors vocals i torns de conversació 6. Indicadors vocals i torns de conversació La naturalitat és imprescindible per la credibilitat, inspira confiança. Sempre volem saber que esperar de les altres persones, busquem indicadors, ens posa molt nerviosos no saber de quin peu van les persones. Tot això condiciona la interacció. Les persones més sociables seran aquelles més capaces d’encertar, de predir als altres doncs sabran com adequar-se i posicionar-se. Hi ha persones que els costa molt captar les intencions dels altres i en seguida interpreten els somriures de forma negativa, potser tenen un gran complex d’identitat i s’ofenen.
Indicadors vocals i tons de conversació Pauses   Farcides No farcides Què indiquen les pauses ? D’una banda, les pauses poden representar un temps per a la reflexió i planificació o un espai per valorar i controlar la informació del receptor -feedback-.
De l’altra, però, poden indicar desorganització per un estat emocional alterat provocat per una retroalimentació negativa, pressió de temps, etc. Pel que fa al silenci, pot tenir tants significats com paraules hi ha al diccionari.
Sol·licitud del torn      Inspiració  quan una persona inspira en una conversa indica que vol parlar. Podem pensar per exemple, que una persona és egocèntrica quan mai deixa el torn de paraula als altres.
Interrupció (parlar simultàniament) Inicis quecs (dic, dic, dic...), taps vocals (ah, això...) Ajudar a finalitzar (rapidesa de respostes, cops de cap seguits d’assentiment) Segregats vocals Conservació del torn    Augment del volum i velocitat Increment de pauses farcides  una pausa pot ser un silenci o no (“mmm...”) Disminució de la freqüència i duració de pauses silencioses Cessió del torn    Formular una pregunta Deixar caure la veu Si no és suficient, remolcadors (pausa farcida -en fi!, ja ho saps!- o silenci) Renúncia del torn    Reforçar el que l’interlocutor diu Silenci i pauses No mirar  prova més clara de renunciar a la comunicació.
La mirada és la clau per a la comunicació.
Les patologies es detecten quan trobem anomalies en aquesta comunicació no verbal.
El llenguatge corporal CNV No Vocalització- No Verbalització 1.
2.
3.
4.
L’aspecte extern (aparença, modals, cara, atractiu físic, estereotips, autopresentació) La mirada ( funcions de la mirada) L’expressió facial (regles d’exhibició de les expressions facials, FAST, el somriure) Comportament espacial (territorialitat, dinàmica interpersonal de l’espai).
1. L’aspecte extern Aparença: Elements personals que identifiquen a un subjecte ( vestimenta, insígnies, títols, etc. En el cas del metge: bata blanca, maleta negra, títol de doctor) Modals: Revelen un estil de conducta Cara: Ens informa d’aspectes objectius ( identitat de la persona, edat, sexe, raça, etc.) Atractiu físic: “La bellesa és la millor carta de presentació” (Aristòtil) Profecia de l’ autocompliment, efecte pigmalió, efecte Rosenthal (Rosenthal i Jacobson, 1968) aplicada a la influència de l’atractiu físic en les relacions interpersonals  el que demostra és molt important per a la conducta humana. Es van passar tests d’intel·ligència a nens de primària. Els nens amb més coeficient intel·lectual van treure més bones notes. Van barrejar els QI, i va resultar un altre QI. Aquest experiment ens està demostrant que les expectatives del professor acaben condicionant la conducta del alumne, arribo a modificar la conducta de l’alumne.
Estereotips: Generalitzacions acientífiques que un individu fa d’un altre individu o grups. Fal·làcia de la relació entre personalitat i configuració física.
Autopresentació: Control per part del subjecte de la imatge que es vol oferir ( no només als altres, sinó també a un mateix) La bellesa influeix en el veredicte i la sentència.
Dos articles molt reveladors publicats el 2010: a) Les persones menys atractives reben un 22% més de condemnes que els “guapos” i han de complir penes més llargues.
b) El nombre de veredictes de culpabilitat es redueix quan l’acusat porta ulleres. Pel que sembla el jurat inconscientment el considera més intel·ligent.
2. La mirada La mirada és interès. Jo et miro: m’interesses. Comunicar amb algú és intercanviar la mirada. Acceptar un altre és acceptar la seva mirada. Temps normal d’intercanvi de mirades: 50-60%. Si s’excedeix, hi ha un interès més gran per l’interlocutor que pel contingut (enamorament desafiament, Amor o Odi) La mirada esdevé una forma de donar cos a l0altre, convertint-.lo en objecte. Els altres no poden evitar la mirada, només girant-se; o jo la puc evitar deixant de mirar... però fent això caiem en poder de l’altre. La mirada és una ARMA (J.P. Sartre) Funcions de la mirada Segons Kendon (Knapp, 1980)  Regulació del corrent de comunicació  Retroalimentació. Control de les reaccions de l’interlocutor.
 Expressió d’emocions  Comunicació de la naturalesa de la relació interpersonal.  quan mires la manera en que dues persones es miren entre elles.
3- L’expressió facial Intensificació Augmentar la intensitat. (Ex. Un regal que a penes ens agrada i manifesten una sorpresa i alegria enormes) Minimització (desintensificació d’un afecte) Reprimir una emoció minimitzar-la. (Ex. Conservar els ulls secs tot veient una pel·lícula que ens afecta. Manifestar una alegria mesurada quan per dins estem eufòrics).  intentar mostrar normalitat quan hi a alguna persona amb una discapacitat Aparentar indiferència.
Aparentar indiferència. Mostrar una expressió neutre mentre s’experimenta una emoció.
(exemple: treure el quart as en una partida de pòquer.) Dissimular l’emoció experiment Encobrir l’emoció realment experimentada simulant una no experimentada (Ex. Manifestar pena en saber que un professor està malalt no hi ha classe).
Ekman va desenvolupar un codi, el FAST, Facial Affect Scoring Technique (Tècnica de classificació de l’afecte facial) per a les 6 emocions bàsiques:       Sorpresa Por Còlera Disgust Felicitat Tristesa Divideix la cara en tres zones:    Alta (celles i front) Mitjana (ulls, parpelles i ós del nas) Baixa (galtes, nas, boca, mentó i mandíbula) No podem interpretar una conducta simplement basant-nos en comunicació no verbal, s’ha de tenir en comte altres indicadors, sinó ens podem equivocar molt.
La por per exemple és molt important en la part central de la cara, la part Mitjana, això és molt utilitzat per exemple en pelis de por.
...