Tema 3.5 Classificació dels tensioactius (M.J.García) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Farmacia galenica I
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 22/04/2016
Descargas 13
Subido por

Descripción

Tema 3.5 de Farmàcia Galènica 1: "Classificació dels TENSIOACTIUS"

Classificació dels tensioactius en aniònics, catiònics, amfòters i no iònics. Inclouen la descripció de cada grup i els tensioactius més sonats de cada grup.

Vista previa del texto

Galènica 1 3.5 CLASSIFICACIÓ DELS TENSIOACTIUS CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS TENSIOACTIUS Els tensioactius són molècules amb doble polaritat (estructura amfifílica): - Cap: grup liòfil (hidròfil). Està constituït per grups ionitzables o alguna estructura química que interaccioni amb l’aigua. Si és un grup ionitzable, solvatarà amb l’aigua. Si és un hidroxil, formarà pont d’hidrogen amb l’aigua. Són interaccions dèbils i podem modificar-les.
- Cua: grup liòfob (hidròfob). Cadena lineal hidrocarbonada.
* lio- vol dir solvent.
Propietats dels tensioactius: • Adsorció en interfícies: cap a l’aigua i cua a l’oli, és com està més favorable termodinàmicament. Aquesta adsorció redueix la tensió interficial. Per aquesta propietat els usem com a humectants. A les emulsions, no fem servir els tensioactius com a humectants, sinó com a emulgents.
• Autoagregació o autoensamblatge: quan arribem a la concentració micel·lar crítica les molècules de tensioactiu s’agreguen i formen micel·les. La concentració micel·lar crítica depèn únicament de l’estructura del tensioactiu. Per aquesta propietat, en farmàcia s’usen en solubilització micel·lar.
• Formació de cristalls líquids: és un altre estat d’agregació espontani dels tensioactius a concentracions molt elevades.
L’etanol redueix la tensió interficial, però com és tant petit no s’autoagrega, per tant no és tensioactiu.
La glicerina no es pot autoagregar, per tant serà humectant però no tensioactiu.
CLASSIFICACIÓ DELS TENSIOACTIUS: 1- ANIÒNICS: aquells que van acompanyats d’ions positius: lauril sulfat sòdic. El sodi és un catió, per tant el tensioactiu serà aniònic.
Els tensioactius aniònics són molècules que en contacte amb l’aigua es dissocien donant lloc a un anió tensioactiu.
o Sabons: són esters d’àcids grassos amb un catió o una base orgànica. Com l’estearat de trietanolamina, estearat sòdic,... Els sabons són capaços de solubilitzar brutícia orgànica a baixes concentracions.
Galènica 1 o Alquilsulfats d’alcohols grassos i derivats: com el lauril sulfat sòdic (LSS, DSS). El LSS és un molt bon tensioactiu, és irritant i té una CMC molt baixa. El lauril èter sulfat sòdic té quasi les mateixes propietats però és menys irritant. També trobem el dioctil sulfosuccinat sòdic (Aerosol OT). El dioctil té dues cues i llavors també té afinitat per l’oli.
o Sals alquilines d’àcids biliars: són tensioactius que els trobem de manera natural a l’organisme, que ens ajuden a emulsionar les grasses que ingerim i per tant faciliten la seva digestió. Exemples són sals sòdiques dels àcids còlic, glicocòlic i taurocòlic.
o Derivats d’aminoàcids: tenen propietats anticàries i antienzimàtica, els trobem als dentífrics. Són bons tensioactius però molt cars.
o Derivats organofosfòrics: com fosfat de mono- i dialquil, fosfat de dioctil.
2- CATIÒNICS Són molècules que en contacte amb l’aigua es dissocien donant lloc a un catió tensioactiu.
Només destaquem les sals d’amoni quaternari. Tenen propietats antisèptiques, per això es poden usar en una formulació com a conservant en concentracions molt baixes. Com el clorur de benzalconi (hipersensibilitat en algunes persones) i bromur de cetiltrimetil amoni (CTAB).
3- TENSIOACTIUS AMFÒTERS Són molècules que presenten dos o més grups funcionals que en funció del pH del medi poden dissociar-se donant lloc a anions o cations tensioactius.
o Derivats de les betaïnes: malgrat ser tensioactius iònics són poc irritants, de tal manera que quan es sintetitza un tensioactiu nou es comprova la seva irritabilitat a partir de betaïnes. Un exemple són les N-alquil betaïnes.
o Lecitines: són esters de la glicerina amb àcids grassos i àcid fosfòric i colina, és un fosfolípid. Són molt importants i s’utilitzen com a emulgents en la fabricació de la xocolata. També s’usen per fer injectables per via intravenosa.
4- NO IÒNICS o Alcohols grassos superiors: estabilitzen emulsions A/O donant viscositat i redueixen la coalescència. Són sòlids a temperatura ambient, per tant si volem fer emulsions caldrà fondre’ls.
Formen cristalls líquids laminar molt bé, per tant s’estabilitzen.
Poden ser coestabilitzadors secundaris, és a dir, que si en una formulació hi ha més de 2 tensioactius no aniònics, un d’ells fa de tensioactiu principal i l’altre fa de secundari.
Galènica 1 Són dolents perquè tenen el cap petit i per cobrir tota la interfície necessitem molta concentració, que conseqüentment donarien una formulació molt viscosa.
Són exemples l’alcohol cetílic, alcohol estearílic, alcohol cetoestearílic. Tot i que són alcohols s’han de mesclar sempre amb oli, no amb aigua.
o Derivats de la lanolina: requereixen un altre tensioactiu per obtenir emulsions cinèticament estables. Un exemple és el colesterol.
o Esters d’àcids grassos Esters d’àcids grassos i glicols: esters de la cua de l’àcid gras i la glicerina. Com el monoestearat de gliceril, es veu a pràctiques. El cap polar del monoestearat de gliceril conté 2 hidroxils, és un cap petit, no són molt bons tensioactius.
Igual que passa en els alcohols grassos i la lanolina, quan els esters d’àcids grassos estan en una fórmula em de buscar un altre tensioactiu que funcioni com a principal. Per tant, és un co-tensioactiu. Existeix monoestearat de gliceril AE (autoemulsionable), és a dir, una mescla de monoestearat i un tensioactiu iònic potent.
Esters d’àcids grassos i polioxietilè: en aquest tensioactiu tenim varis (poli-) oxietilès.
L’òxid d’etilè fa el cap polar del tensioactiu més gran. Com més òxid d’etilè, més polar, més hidròfil serà.
En la fórmula el podem trobar amb el nom de ‘polioxietilenat’ o ‘etoxilat’.
El podem trobar abreujat com a: Cm (EO)n. Si més gran la n, més polar. A major m amb igual n, menys polar.
Esters d’àcids grassos i sorbità: el sorbità és el producte resultant de la ciclació del sorbitol.
Exemples: oleat de sorbità, és a dir, l’àcid gras oleic (cua) amb el sorbità (cap polar); i s’anomenen “Span + (nº que fa referència a la longitud de la cadena carbonada)”. També trobem esters de sorbità polioxietilenats, que té el nom comercial de Tween.
Esters d’àcids grassos i sucres: també coneguts com a ‘sucroesters’. Són exemples l’estearat de sacarosa, laureat de glucosa...
o Derivats de silicones: són un altre grup de tensioactius no iònics. Es mesclen molt bé amb olis de silicona. Exemple: alquil dimeticones poliol, simeticona.
...