Tema 5 (2015)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Cognició
Año del apunte 2015
Páginas 15
Fecha de subida 08/02/2015
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5: Adquisició i desenvolupament del llenguatge Teories lingüístiques: Autors europeus des de una visió funcional.
Als EEUU diferents. Chomsky esta interessat per la creativitat del llenguatge, possibilitat de convinació de la sintaxis i la gramàtica. Revoluciona el camp de la ciència psicològica. Estudia les estructures mentals i la ment humana. Es el pare de la gramàtica generativa. Ell entén que tots els éssers humans compartim la gramàtica de forma comuna tot i que cadascuna te unes peculiaritats.
Sapir (antropòleg i lingüista) explica el que fins ara no havia sortit.
Relativisme o determinisme lingüístic: El llenguatge es vital i serveix per comunicar-se però abans que res es la forma vocal de traduir. La llengua dona forma al pensament. Segons la llengua que utilitzis crees un pensament o un altre.
! ! ! Teories pragmàtiques Austin: els actes de parla (filòsof) Es plantegen que el llenguatge es fer coses amb paraules. Tot es contextualitzable. Radiografia dallo que pot ser una frase d’un lloc real.
Descobreixo tres coses diferents: significat, força i efecte.
“Falten 5min per les 12”: Te un significat literal. Alhora te una força, que es com es diu i la intenció d’aquesta manera. I això te un efecte que seria no controlat i una resposta.
Comunicació exitosa: te una intenció i l’altre capta aquesta.
! ! Relació entre semàntica i pragmàtica Semàntica: significat. Estudia la relació entre els signes i els objectes. De quina manera el significat s’organitza al llenguatge.
Pragmàtica: l’ús. Estudia la relació entre els signes i els intèrprets. L’ús de les persones fa els signes.
Tot i que les paraules adopten definicions fixades en el diccionari, a l’usarles, prenen sentit en funció del context. Així, quan enraonem els significats son mes dinàmics, ja que no son tan tancats i rígids com al diccionari.
D’aquesta forma els límits entre ambdues, significat i us o context es desdibuixen.
Les paraules depenent del seu us, i el seu us depèn del poder. No es objectiu, s'imposa els significat aquell qui te mes poder o qui mana.
Exemple: termes utilitzats a la presó Quatre camins o diàleg Alicia al país de les meravelles.
Tot i que son paraules conegudes i ja existents, se'ls hi atribueix nous significats en nous contextos. Per això costa tant aprendre les llengües, cal aprendre una llengua al context: frases fetes, ...
L'humor o la ironia o sarcasme es el millor exemple. Hi ha relació entre l'humor i la intel·ligència ja que s'ha d’atribuir i relacionar significats i paraules separades i allunyades.
! Fases del processament del llenguatge no literal o figuratiu 1. Interpretació del significat literal 2. Contrast del significat literal amb el context 3. Si el significat literal no te sentit en el context, es busca un significat metafòric alternatiu.
La producció metafòrica es una faceta de la nostra habilitat metalingüística amb un component creatiu.
El llenguatge esta ple de trampes o contradiccions però tots els coneixem i sabem com desenvolupar-nos. Malgrat el que pugui ser de difícil que ens entenem, ens entenem i anem mes enllà de la literalitat, parlant amb doble sentit, personificacions, metàfores.
! Adquisició del llenguatge Podríem situar-nos en extrems ambientalistes que defensen l’adquisició del llenguatge del nen mitjançant la repetició de vocalitzacions i reforçant aquest comportament. També l’adquisició del llenguatge mitjançant la imitació del que els adults.
A l'altre extrem innatisme, defensen que el nen no aprèn coses que imita sinó que aprèn regles de com processar les informacions. Existeix un sistema o dispositiu d’adquisició de llenguatge LAD que es innat.
Intenta veure la relació o correspondència que hi ha entre l’evolució del llenguatge i de l’espècie.
(Lenneberg quan parla del llenguatge, planteja que l’adquisició del llenguatge es deguda en un període crític d’adquisició, es un període llarg, propi de l’espècie i fora d'aquest període ja no es pot adquirir.).
La perspectiva intermèdia es basa en l’interaccionisme. Es vol plantejar la interacció entre factors ambients i innats. I la idea va mes enllà, la unió de aquests dos factors fa que es produeixi un efecte multiplicador.
! ! INTERACCIONISME L’adquisició del llenguatge és fruit d’un procés interactiu on infant i adult ajusten mútuament el seu comportament per arribar a establir definicions compartides de les situacions i una complicitat creixent. Qualsevol alteració de llenguatge pot modificar la dinàmica de la interacció i influir negativament sobre la quantitat i la qualitat de l’estimulació.
El domini de la comunicació i el coneixement del món s’assoleix amb el tracte amb les persones. A mesura que l’infant coneix l’entorn social, utilitza tots els recursos comunicatius al seu abast per relacionar-se de manera que es produeix un efecte multiplicador, quan més comunica -i amb més gent-, millor ho fa.
! PERÍODE CRÍTIC Període de l’ontogènesi al llarg del qual es constitueix un comportament, generalment característic de l’espècie, i fora del qual no pot generar-se. És un període caracteritzat per un principi i una fi.
L’exemple més clàssic de període crític és allò descrit pels etòlegs com a: IMPRINTING (Analogia amb el gravat en metall que denota la rapidesa i irreversibilitat del procés. Possible traducció: empremta, encuny.) o Té lloc durant un període sensible i primerenc del desenvolupament, fora del qual no es dóna.
o L’imprinting és irreversible. No s’oblida en tota la vida de l’animal.
o En l’imprinting, l’animal no es fixa en individus concrets -qualsevol de l’espècie-.
o Funcions: Filial -afecció de la cria al progenitor- i Sexual -afecció a l’espècie… més endavant fonament de selecció de parella-.
Models de Bloom i Lahey (1979) El llenguatge es fruit de la integració de tres dimensions: o Forma (morfologia, sintaxis) o Contingut: semàntica (significat) o Us: pragmàtica (interacció, funció i context) ! ! Tot esta íntimament relacionat i l’esquema es erroni. El contingut i l’ús esta molt relacionat. Es poden dividir entre aspectes mes funcionals i mes estructurals, però estan molt relacionats.
! ! ! ! ! ! Model Format (Bruner, 1985-concepte inicialment de garvey-1974) Són les primeres intencions humanes pautades.
Aprendre el llenguatge implica l’aprenentatge del seu ús en contextos d’interacció social amb els adults.
Pautes que el que fan es repetir els mateixos comportaments, funciona tant be perquè comporta estabilitat, sempre es el mateix, i aquesta ajuda a que es produeixi un frau de projecció, es pot preveure el que passarà.
o Estabilitat: sempre son igual.
o Alt grau de predicció: Ajudes cognitivament al nen a que anticipi el que passarà.
o Semblances del diàleg: el nen encara no parla però ens entenem o Hi ha expectatives comunes complicitat entre els dos que es sap el que s’espera dels altres, camí cap a la intel·ligència i comunicació exitosa.
L'adult sempre s’adapta al nen. Els nens els hi agrada la repetició, els esta educant. Exemple: Teletubbies.
El riure manté la interacció viva, és el mòbil del desenvolupament.
Bruner planteja que els nens potser no tenen un dispositiu del llenguatge innat, però si tenen un dispositiu de reconeixement de processos comunicatius.
Quan hi ha sintonia entre altres, hi ha complicitat. El mateix passa amb els nens. Quan hi ha una captació d’intencions les relacions son riques (no es frustren). Quan s’endevinen les coses un està aguts, sense haver-ho de dir o explicar.
! A nivell estructural: De les primeres vocalitzacions a les primeres verbalitzacions.
! Al principi els nens criden, ploren i somriuen, als dos o tres mesos comencen a balbotejar fins al voltant de l'any que comencen a dir les primeres paraules (monosíl·labs), aquestes primeres paraules son holofrases que el nen fa una espècie de balboteixos però tenen significat per a ell. Als 18/24 mesos es produeix l’inici duna etapa pròpiament verbal.
Balboteig: o Funcions del balboteig (joc, entrenament, discontinuïtat) o 1r semestre de vida: varietat total de sons. 2n semestre: especialització; cada cop més sons de la llengua materna. (A partir de mostres produïdes per nens àrabs, xinesos i francesos d’entre 8 i 10 mesos, els adults són capaços de reconèixer característiques de llurs llengües i establir l'origen lingüístic del nen.) o 7-8 mesos balboteig reduplicat (mamama, papapa, tatata).
o Adquisició dels fonemes es fa dels més contrastats al menys contrastats (consonants oclusives+vocals) o Progressivament l’infant para més atenció a les melodies de les frases (s’evidencia cap els 7-8 mesos). A través de la corba d’entonació, s’introdueix en la significació.
o Als 9-10 mesos intenta reproduir l’entonació del llenguatge que sent a l’entorn. Impressió: el balboteig s’assembla a la melodia de la conversa.
o Als 12-14 mesos Balboteig-argot. L’infant no reprodueix les paraules, ! però s’hi aproxima prosòdicament.
Holofrases: Les primeres paraules apareixen al voltant dels 12-15 mesos en contextos de formats, tenen el sentit de tota una frase, per això se les anomena HOLOFRASES.
Les primeres adquisicions, sensibles al període crític, costa molt si no es fa al període crític. Amb una sola paraula sintetitzen tota una frase. Aquestes paraules estan carregades d'afectivitat, acostumen a ser monosíl·labs o onomatopeies, nomes es poden entendre per el context, tenen significació variable.
! 18/24 gramàtica pivot: L’infant té un sistema propi que no copia de l’adult, al qual Braine (1963) anomena Gramàtica pivot.
S’inicia la combinació, unió o connexió de dues paraules pivot-open: o boot on (bota damunt) more cake (més pastís) o tape on (cinta damunt) more sing (canta més) ➢ Molt criticable, en angles son així però en català o castellà no ho son. En català ben aviat s'afegeix l’article. Difícilment observem dos mots purs.
Sovint van acompanyats d’un argot inintel·ligible + una prosòdia simulant tota una llarga frase adulta.
! Llenguatge telegràfic: Quan l’infant diu frases de més de dos mots, aquestes són incompletes comparades amb la parla adulta. Frases d’estil telegràfic, caracteritzat per la manca de mots funció.
o 18/24 mesos no diu dos mots junts -- Retard lleu o 2 anys 6 mesos -- Retard ! o 3 anys encara no ajunta dos mots -- Retard greu El llenguatge pot avaluar-se segons la complexitat de la frase mitjançant l ´índex MLU. Pot resultar més interessant valorar la utilització del llenguatge en diferents contextos o determinats usos indicatius d’un bon desenvolupament cognitiu (relacions d’equivalència: Mira aquell senyor i el nen com tu i jo -asseguts en un bar-).
! ➢ L’avaluació formal del llenguatge pot fer-se amb pauta i en context artificial.
➢ L’avaluació pragmàtica requereix experiència, contextos reals i fuig de pautes.
! ! ! ! Desenvolupament semàntic Evidències en totes les llengües que la comprensió s’avança a l’expressió 9 mesos ------------------ Inici de la comprensió lèxica ! 12 mesos ----------------- Inici de la producció de mots Primers indicadors de comprensió lèxica: o Respondre al propi nom ! o Respondre a no (No hem de confondre les conductes apreses de les comprensions lèxiques.
No confondre amb respostes generalitzades i ritualitzades d’abans dels 9 mesos. Respostes apreses al sentir per ex. On és la mama? Tira la pilota!.
Alerta primats/Alerta discapacitats que responen per comprensió contextual, però no lingüística; per ex. Tanca la finestra!) ! ! Errors naturals en l’evolució semàntica Sobreextensions: amplien el camp semàntic d'un mot. Entre dotze i divuit mesos una tercera part de les paraules son sobreexteses. A mesura que augmenta el lèxic, lògicament les sobreextensions descendeixen.
! Subextensions: (sobrerestricció) Us restringit del mot.
! Prototip: Hi ha mots que representen millor una categoria que no pas altres.
El nen va diferenciant les paraules i finalment es capaç de dividir-les en categories. Es important que siguin flexibles cognitivament per a la construcció del coneixement (personalitat - cognició, característiques de personalitat poden influir en el coneixement) D’aquesta manera la intel·ligència es construeix a partir de la comunicació, la negociació i la flexibilitat.
! Exemple evolutiu de la concepció del mot en l’infant: ! Que es una paraula? Abans dels 5 anys. Taula ho es però silencio no. Ja que la taula la podem associar a un objecte però en canvi el silenci es una situació i no es pot.
Exemple: Sis nens estan jugant, quantes paraules hi ha: 6 o Als 5 anys: nomes els noms concrets referits a objectes son paraules.
o 7 anys: accepten noms abstractes. Silencio o 10 anys: entenen que fins i tot els articles on paraules. I així una paraula consta de lletres.
o Insight designatiu: a partir de les lectures els seu vocabulari augmenta de forma molt considerable.
! La dixi Entre els 2 i 3 anys, augment del vocabulari i augment de termes díctics Tots els procediments que ens permeten ubicar les coses en un espai, lloc i context. Es allò mes difícil. Necessita del context per ser interpretada. Aquí si junta la persona, l’espai i el lloc.
Exemple: “jo” quan dic jo soc jo però quan ho dius tu, aquest jo ets tu.
o Relació entre dixi i pragmàtica.
o Relació entre dixi i rol-taking(piatget) Perquè el nen efectuï la dixi, nomes ho pot saber si es capaç si te rol-taking, si es capaç de descentralitzar-se.
! ! ! ...