Conferència 5: La conducta altruista (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Dimensió social de la persona
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 17/03/2016
Descargas 160
Subido por

Descripción

Conferència 5: La conducta altruista realitzada el 17/3/16.

Vista previa del texto

Dimensió social de la persona Laura Casado Conferència 5: La conducta altruista El cas de Kitty Genovese 1. El cas de Kitty Genovese El 27 de març de 1964 el New York Times publicava aquesta noticia: “Durant més de mitja hora 38 respectables ciutadans respectuosos de la llei del barri de Queens, van contemplar com un assassí assetjava i apunyalava una dona en tres atacs separats als Kew Gardens. Dues vegades el so de les seves veus i la sobtada brillantor de les llums del dormitori va interrompre’l i foragitar-lo espantat. Cada cop, però, l’assassí hi va tornat, la va buscar i la va apunyalar de nou. Ningú no va trucar per telèfon a la policia durant l’assalt; un dels testimonis va trucar després de que la dona fos morta.” Aquesta noticia es referia a la violació i assassinat d’una jove de 28 anys, Kitty Genovese, el 13 de Març de 1964, quan passejava a les 3:20 de la matinada pel barri acomodat de Queens. El que sorprèn d’aquest cas és que, tot i que els veïns van veure i escoltar la violació i l’assassinat, ningú va trucar a la policia fins que ja va ser massa tard.
2. Anàlisis i interpretacions del cas El cas de Kitty Genovese va merèixer extensos anàlisis i interpretacions que van anar apareixent al New York Times al llarg de 2 mesos posteriors a la seva mort i va consagrar a dos joves psicòlegs socials: Bibb Latané i John Darley. Latané i Darley (1970) van fer l’anàlisi de la tràgica mort de Kitty Genovese al nucli de la seva teorització sobre la conducta de la facilitació d’ajuda.
 Latané i Darley van elaborar una teoria sobre la facilitació d’ajuda.
En trobem davant d’un cas de violència i agressió, però aquest cas s’utilitza per parlar sobre la conducta de facilitació d’ajuda. Els científics socials han de veure les societats en relació al seu context, canviant la forma d’estudi al llarg del temps. Exemple: Avui en dia veiem un cas de violència masclista en el cas de Kitty Genovese. En canvi, en el moment en le que es va produir, no es tractava com això, el que va sorprendre va ser el fet de que ningú avisés a la policia, i no pas pel fet de que es produís violència masclista. El fet violent queda en un segon pla i queda en primer pla la manca d’ajuda per part del veïns.
2.1: Canvi en l’anàlisi i l’interpretació: Va ser necessari esperar fins al 1975 perquè Brownmiller inclogués el cas de Kitty Genovese en un llibre dedicat a la temàtica de la violació de dones (han fet falta 11 anys perquè aquest cas es recuperi i es revisi des de la temàtica de violació de dones, i no des de la conducta d’ajuda), i fins a 1995 perquè Frances Cherry en faci objecte d’un brillant assaig que inspira aquesta presentació.  Cal que passi tant de temps perquè han de passar moltes coses (com el moviment feminista, el moviment hippie...) perquè la visió dels nord-americans i dels científics socials canvi.
Dimensió social de la persona Laura Casado La societat nord-americana la dona mantenia una relació de dependència total amb els homes.
Les relacions de parella es consideren un assumpte privat. En una societat així, no s’acostumava a fer res contra la violència masclista perquè es considerava com un assumpte privat.
2.2: Estudi de Borofsky: Ajudes Borofsky et al (1971) van realitzar un estudi en que diades formades per homes i dones, segons les quatre combinacions possibles, simulaven colpejar a homes i dones en presència d’observadors. Resulta enormement significatiu que, en la condició en la qual un home pegava una dona, cap dels sis observadors homes intervenia per impedir-ho, mentre que l’ajuda a un altre home era relativament freqüent.
2.3: Estudi de Shotland i Straw: violència masclista Shotland i Straw (1976) van trobar en una altra sèrie d’experiments que la intervenció era molt més freqüent quan els observador percebien a atacant i víctima com estranys (65%) que quan els creien casats (19%)  Diferencia abismal.
Després d’assenyalar com sèrie de bo que els veïns es coneguessin millor per no causar així en falses apreciacions i millorar el control social en la comunitat, afirmaven: “Si poguéssim aconseguir aquest control pel que fa al cas d’un home pegant a una dona, seríem capaços de restringir la victimització de les dones als seus marits o familiar més pròxims”  SI algú pega a la dona, que sapiguem si es el seu marit o no. Si és el seu marit qui la pega, no passa res. Si no es el seu marit, hauríem de plantejar-nos actuar.
3. L’assaltant: Winston Moseley Ara bé, gràcies, en gran mesura, a l’acció del moviment feminista durant els anys setanta, el marc interpretatiu en el qual situar la mort de Kitty Genovese canvia prou com perquè, en la dècada dels vuitanta, Cherry pugui apreciar que el succés tenia a veure amb aquesta temàtica general que es coneix amb el nom de relacions de gènere (violència de gènere).
“En algun moment, vaig començar a reconsiderar l’assassinat de Kitty Genovese encara que era un exemple de violència de gènere, tenia també implicacions més àmplies. Assenyalava la creixent expressió, per part d’una comunitat, d’un sentit d’impotència per prevenir la violència.
L’augment d’informes sobre atacs a dones també semblava indicar que algunes comunitat eres més vulnerables que altres (exemple: races).” És així com Cherry es va arribar a interessar per saber més de l’assaltant de Kitty, Winston Moseley, un home negre de gairebé 30 anys casat amb una infermera, amb un fill i que treballava en una fàbrica.
3.1: Com era Winston Moesley? El seu advocat defensor va dir que ell havia passat de ser una persona introvertida a convertirse en un maníac.
Dimensió social de la persona Laura Casado El jutge el va descriure com un monstre: El psiquiatres el van considerar un malalt mental, etiquetat com a esquizofrènic catatònic i va ser presentat en el judici com algú incapaç d’aturar la seva inclinació a matar.  Se’l cataloga de boig per explicar la seva conducta violenta.
Condemnat inicialment a la pena de mort, finalment se li va commutar per cadena perpètua.
Quatre anys després d’entrar a la presó va fugir en un trasllat.
En la seva fugida, va raptar i violar a una dona negra que no ho va delatar per por de que fes mal a la seva família.  Diferència amb Kitty: La dona era negra.
La dona en qüestió va ser acusada d’ajudar-lo a escapar i va estar apunt de ser condemnada.
Només li va salvar el fet que l’única dona negra de l’equip del fiscal es va negar a imputar-la al·legant que si s’hagués tractat d’una dona blanca no hauria estat el mateix.  Això li va costat el càrrec i va ser acomiadada.
En Moesley va ser detingut de nou i portat de nou a la pressó.
Però 13 anys després de la mort de Genovese, Moseley escriu un article al New York Times on, amb un estil àgil i intel·ligent, explica que ha comprès que la vida humana és de gran valor, que s’ha llicenciat en sociologia i que l’home que va matar a Kitty Genovese ha deixat d’existir.  L’home que havien declarat com a malalt realment no existia.
El relat que aquest home fa de la seva vida a més de colpidor és francament il·lustratiu. Parlem d’algú d’una classe social de la qual no s’esperava res. Cherry dóna un nou gir a la seva manera de contemplar l’episodi de la mort de Kitty Genovese. El marc de les relacions de gènere queda petit i ha de ser ampliat.  La societat està implicada en la violència de gènere.
4. Conclusions de la historia:  Els actes agressius no ho són al marge de les col·lectivitats en les que es produeixen.
 Els actors involucratius no tenen un perfil homogeni sinó que se’ns mostren plens de matisos i com a productes de contextos sociohistòrics concrets.
 La forma que tenim de veure actes i actors, no és tampoc constant sinó contingent i afectada pels recursos interpretatius que estan socialment disponibles. Seria ingenu pensar que aquests recursos estan al marge dels interessos de poder i dominació que travessen a tota formació social.
...

Comprar Previsualizar