TEMA 3- Egipte fins al segon periode intermedi [RESUM] (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Història Antiga
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 08/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3. EGIPTE FINS AL SEGON PERÍODE INTERMEDI CULTURES PREDINÀSTIQUES Diferents en el Alt i el Baix Egipte Alt Egipte - - - Etapa de Naqada II (3600-3300 aC): fa que s’acceleri el procés de jerarquització social que ja havia començat al Naqada I. Trobem especialització laboral i aparició dels primers lideratges.
3 centres principals: de Nord a Sud  Abidos: forma un doble nucli urbà amb Tinis i hi trobem els primers protoreis  Naqada: basa la seva economia amb la explotació de mines de coure  Hieracòmpolis: sembla ser el centre més actiu, es la porta d’entrada al cor de l’Àfrica i per on passen productes exòtics (pells de felins, plomes...) provinents del continent Africà cap a Egipte. La possessió d’aquests productes es un distintiu social.
Aparició de la momificació artificial Baix Egipte - - Cultura maadiana al Delta Finals del Naqada II (3350 aC): hi ha una substitució d’elements de la cultura material maadiana per elements de la cultura material de Naqada provinent de l’Alt Egipte, sobretot a la part Oriental del delta. Això es degut a moviments migratoris de persones que viatgen de l’Alt al Baix Egipte:  Buscant una terra fèrtil  Volent fer comerç marítim amb Mesopotàmia Es produeix la unificació cultural de la Vall del Nil als inicis del Naqada III (3300aC).
Aparició de l’Estat a Egipte - Protoregnes d’ Hieracòmpolis, Naqada i Abidos annexionen les aldees més pròximes per tal d’eliminar la competència en la recerca de recursos materials.
El primer d’aquests protoregnes que desapareix es Naqada i en els inicis del Naqada III (3300 aC) Hieracòmpolis també desapareix i l’única gran ciutat que queda es Abidos.
Primers testimonis d’escriptura - Inscripcions a ceràmiques trobades a una tomba d’Abidos (3250 aC).
Són protojeroglífics: formes animals com escorpins, peixos, que representen les forces de la naturalesa.
Molts historiadors dubten de si l’aparició de l’escriptura a Egipte es per una necessitat de comptabilitat (apuntar l’excedent) o té un caràcter simbòlic al trobarse molts signes en objectes a les tombes.
Inicis de la unificació - - - Naqada III b (3200-3100 aC): l’Alt Egipte, amb la capital Tinis-Abidos, s’expandeix pel sud fins a la cataracta, per a controlar els productes exòtics i de prestigi que entren pel sud, i pel Nord fins al Mediterrani amb l’objectiu de buscar terres conreables.
No va ser una unificació política fàcil  Delta Occidental: no va assimilar en un passat la cultura de Naqada i per tant van oferir resistència a la unificació  Delta Oriental: assimilació anterior de la cultura, procés fàcil S’anomena Dinastia 0 a tots aquells reis englobats abans de la dinastia Documents de la unificació Materials que desapareixen amb la unificació de les dues corones, bàsicament 3: - - Mànecs de ganivet: fets amb un ullal d’hipopòtam Paletes decorades ovalades: que s’utilitzaven per barrejar cosmètics. Totes tenen un cercle originari al centre de la paleta on s’hi barregen els productes, posteriorment serviran per a decorar.
Caps de maça: armes de caràcter cerimonial, no hàbils per a la lluita. Els temes principals són la caça i la guerra.
“Rei Escorpí” - - En un cap de maça, surt representat un rei de l’Alt Egipte ocupant-se personalment de les tasques d’irrigació artificial. El rei obre els canals d’aigua, sembla ser com un “pare del poble” que ajuda als demés.
L’escorpí representa la identitat amable del rei Hi ha moltes hipòtesis que diuen que es Narmer Narmer (3100 aC) - - Consuma la conquesta del Delta i fusiona les dues corones La paleta de Narmer (trobada a Hieracòmpolis) es una font històrica molt important que ens ajuda a deduir que va ser ell el responsable de la unificació.
Narmer apareix representat 4 vegades (2 ocasions en forma humana i 2 en forma animal)  Anvers: Narmer apareix amb la corona de l’Alt Egipte vencent el Baix Egipte. Al seu costat trobem el porta-sandàlies del faraó. A l’altra banda tenim una representació del Delta i a la part superior Narmer en forma de faraó  Revers: Narmer desfila amb una corona vermella del Baix Egipte mentre davant d’ell jeuen cadàvers de 10 enemics decapitats.
Surten felins amb el coll molt allargat per a formar aquell cercle de les paletes decorades de la cosmètica.
EL PERÍODE TINITA (DINASTIES I/II) - - - - - Les dinasties I-II tenen com a capital Memfis (lloc on es troba la divisió dels rius que formaran el Delta). La posició geogràfica de la capital permet un bon control dels dos “Egiptes” El període rep aquest nom perquè els reis provenien de la ciutat de Tinis Els egiptòlegs han tingut dubtes de si va ser Narmer o Menes el primer faraó d’Egipte, en l’actualitat es creu que Menes era un sobrenom de Narmer.
El regne està basat en un principi dual (Alt i Baix Egipte) que també es veu representat en els símbols. Moltes vegades els símbols son compartits.
 Alt Egipte: Déu Set, deessa Nekhbet, corona blanca i jonc.
 Baix Egipte: Déu Hòrus, deessa Jadjet, corona vermella i abella.
Els faraons d’aquestes dinasties també conten amb dues tombes: una en l’alt i l’altre en el baix Egipte. L’objectiu és cohesionar i unificar la societat:  Alt Egipte: Abidos, prop de Tinis. On es troba el cos  Baix Egipte: Saqqara, prop de Memfis. Cenotafis (tomba simbòlica).
Els faraons uneixen les dues corones (blanca i vermella) en una sola: la “pschent”.
Reis de l’Alt Egipte es casen amb princeses del Baix Egipte per cohesionar la societat.
Al llarg dels segles, la quantitat d’aliments que es donava en el culte dels faraons era massa i es van crear les finques agropecuàries (de molts kilòmetres d’allargada). Es duia a terme una ofrena diària a tots els faraons morts permetent que poguessin viure al més enllà. Aquestes finques estaven controlades pels sacerdots. Es molt possible que les finques agropecuàries van evolucionar en grans províncies.
El tribut es comunal (per a tota l’aldea) i es feia cada 2 anys, estava sota la responsabilitat del canceller. És la base del pagament d’impostos de la població.
Cada 2 anys, el faraó fa un viatge per Egipte per a:  Impartir justícia  Rebre submissió dels seguidors  Recaptar el tribut.
Relacions exteriors: contactes comercials amb el Llevant Palestí (Biblos). Però els contactes amb el món sumeri (Baixa Mesopotàmia) desapareixen.
Religió: ja formada en les seves línies generals en aquesta època, es coneixen els cultes de Ptah, Horus, Set, Min.
Creences d’ultratomba: idea de supervivència de la vida en un més enllà i d’alguna manera s’ha d’assegurar aquesta supervivència amb la momificació, les riqueses, els aliments...
La mastaba: consta d’un recinte exterior dintre del qual es construeix la verdadera tomba.
Infraestructura excavada en roca, en forma de pou rectangular dividit en cambres per murs d’atovó. La major es una cambra funerària, les altres estan destinades a magatzems de provisions.
IMPERI ANTIC (DINASTIES III, IV, V, VI) - Primera època de gran esplendor.
Egipte traspassa les seves fronteres naturals per a proveir-se de matèries primeres: no són expedicions de conquesta.
S’assenta el que serà l’Imperi d’Egipte. Nomes hi ha contactes comercials, no es pot parlar d’un imperi territorial.
DINASTIA III - - - Djoser (2592-2566 aC): Decideix acabar aquesta cort que viatja cada dos anys per Egipte i estableix una cort fixa a Memfis. A més, voldrà maximitzar la seva presència i crearà la primera piràmide egípcia a Saqqara que acaba convertint-se en un punt de partida al paisatge.
Piràmide: No està feta amb maons, sinó amb pedra. Construcció irregular a l’inici i a mesura que creix es va regulant. Es necessiten molts més homes, i recursos, per tant un nou sistema tributari per fer front a aquesta demanda. Es multiplica i es reforçà l’administració a la capital.
Estat molt més centralista i cada vegada més necessitat de recursos. Administració cada vegada més complexa, comencen a venir escribes estrangers per a poder organitzar molt millor la recollida d’impostos.
Imhotep: visir, arquitecte i metge del rei Djoser. Va dissenyar la piràmide escalonada (que inicia l’auge del culte a Ra). Fama molt gran fins al punt que a la Baixa Època se’l considera déu de la medicina i fill de Ptah.
DINASTIA IV - - - - Majors monuments arquitectònics de l’antiguitat: piràmides de Kheops, Kefren i Micerí a Gizeh. Van servir com a punts de referència a la distància i per a enterrar els reis. Hi van treballar més de 15.000 obrers. Abans, les piràmides estaven recobertes amb terra blanca calcària que permetia veure-les des de molt lluny.
Auge del culte a Ra i del clergat d’Heliòpolis, el culte de Ra s’associa al culte reial.
Creació d’una litúrgia per part del clergat que relaciona al faraó amb Ra: el faraó es un déu vivent. En el moment en que s’enterra el faraó, es converteix en un Déu al 100 %.
La suprema divinitat solar es divideix en 3 aspectes o persones, encara que no es perd mai la seva identitat unitària: Khepri (sol del matí), Ra (sol del migdia), Aton (sol del capvespre).
Les piràmides ja no son escalonades, sinó que son rampes. L’explicació es que al arribar al més enllà, el faraó ha de fer compte dels seus actes, per tant haurà de governar amb justícia. La rampa simbolitza l’ascensió del faraó al cel.
DINASTIA V - Es reforma l’administració per tal d’augmentar el control del país per part del sobirà. L’administració i el clergat creixen i s’especialitzen.
El culte a Ra es cada vegada més important, provoca que el clergat es converteixi en una organització molt propera al faraó, i moltes vegades l’influencia.
La família reial no te suficients administradors per a controlar tot el territori i es busquen administradors a l’estranger.
DINASTIA VI - - Es comencen a veure els primers símptomes de crisis.
Durant els inicis, la relació entre l’administració i les províncies es molt fluida i l’estat segueix estant molt ben organitzat.
Els nomarques reprodueixen a petita escala els costums de la cort. El nomarca es la figura que representa el faraó a cada província. Al pas del temps, s’acaba convertint en un “petit faraó” que duu a terme gairebé les mateixes funcions.
L’objectiu ja no es explotar les províncies, sinó potenciar-les.
Pepi II (2216-2153 aC): va ser l’últim gran faraó d’aquesta dinastia. Un regnat molt llarg, els nomarques podien actuar de manera independent i al marge del faraó. Ja en la Dinastia VII/VIII els nomarques comencen a desobeir les ordres procedents del faraó i fins i tot es rebel·len. Finalment, es trenca el territori.
CARACTERÍSTIQUES DEL MÓN EGIPCI 1. EL FARAÓ - Faraó es la forma hel·lenitzada de la paraula original egípcia “per-aa” (“casa gran” o “doble palau”).
- Reialesa d’origen diví, és un déu vivent. Manethó indica que Egipte al principi dels temps va ser governat per Déus, després per semi-deus i finalment per essers humans.
- La divinitat oficial del faraó es adquirida en la cerimònia de la coronació i renovada cada 30 anys en la festa del jubileu (“Heb Sed”). El següent jubileu es farà cada 3 anys.
- Jubileu: es feia en un pati molt gran amb capelles, en una banda els déus de l’Alt Egipte i en l’altre els déus del Baix Egipte. Es feia un prec a totes les capelles i després una cursa sagrada i un llançament de fletxes als 4 punts cardinals gràcies a un semicercle que servia com a punt de referència.
- El faraó es l’únic individu amb dret a la poligàmia. En ocasions, els petits nomarques de les províncies també tenien varies dones. A vegades, tenir varies dones era una estratègia política, ja que Egipte era una gran potencia que tenia moltes aliances i rebia a princeses d’altres països per a casar-les amb el faraó i fortificar l’aliança.
- La façana del palau es veu en el “serekh”, espècie d’estàndard que representa la façana i sobre el qual s’inscriu el nom d’Horus del rei.
- Als palaus hi vivia la cort i l’harem del rei: dona principal, dones secundaries i concubines. L’hereu és el fill de la dona principal i els fills de les dones secundàries tenen llocs en l’administració - El faraó té 5 títols amb els seus corresponents noms:  Nom d’Horus (“Hor”): nom d’origen predinàstic, s’escriu utilitzant el serekh.
FALCÓ  Nom de Nebti: el de les dues senyores, representa les deesses Nekhbet i Uadjet.
VOLTOR I COBRA  Nom d’Horus d’or (“Hor-Nub”): és el títol més fosc i problemàtic, d’origen i significat desconeguts. FALCÓ AMB UN PENJOLL  Nom de Nesut-Biti: equival a la reialesa doble, rei de l’Alt i Baix Egipte. CANYA I ABELLA  Nom de Sa Ra (fill de Ra): nom de naixement del faraó ANEC I SOL Tant el “Nesut-Biti” com el “Sa Ra” s’escrivien dins d’un cartutx anomenat Shenu, que envolta d’alguna manera màgica el nom del faraó.
El faraó té nombrosos fills, només els de les esposes principals tenen dret al tro. El faraó és l’únic sacerdot per dret propi, ja que pot parlar de tu a tu amb els Déus.
2. ADMINISTRACIÓ CENTRAL - Visir (“Chaty”): és el càrrec més important, dirigeix el govern i l’administració.
Jutge suprem, president de la cort de la justícia. Respondre al visir es com respondre al faraó.
- L’administració està molt especialitzada, dividida en diversos serveis. La burocràcia necessita molts més especialistes per a administrar l’aigua, recaptar impostos, controlar els productes exòtics, el comerç...
3. ORGANITZACIÓ DE L’ESTAT - País dividit en circumscripcions anomenades “nomos”, aparegudes possiblement a causa de les grans finques agropecuàries, a partir de finals de la Dinastia II. La creació de “nomos” es deguda a que quan hi havia un creixement del riu, aquest inundava la zona i deixava el llim negre escampat, aquest esborrava els límits de les finques i per això es van crear.
- Els “nomos” son extensions de terra molt grans amb una capital central i manats per un monarca.
- El nomarca era el responsable de distribuir l’aigua, recaptar impostos, mantenir l’ordre... Era un funcionari elegit pel faraó. Els nomarques, al pas del temps, s’acaben convertint en figures molt importants que arribaran a desobeir les normes dels faraons i fins i tot a rebel·lar-se.
4. ECONOMIA - Economia agrícola i ramadera condicionada per les crescudes del Nil.
- Es conrea: blat, ordi, civada, all, ceba, llenties...
- La dieta es complementa amb carn, peix del Nil, fruites, ocells, bovins...
- Els objectes trobats a la vall del Nil ens mostren un perfeccionament dels oficis i les industries artesanals de l’època: cuir, fusta, ceràmica, pedres, metal·lúrgia...
- Tot i que el faraó era l’amo de tots els productes, la propietat privada existia si aquesta estava documentada.
5. SOCIETAT - Estrats superiors: alts dignataris, rics comerciants, propietaris de tallers i terres, sacerdots...
- Classe mitjana: funcionaris i obrers especialitzats, professionals lliures...
- Estrats inferiors: petits propietaris agrícoles i peons agrícoles que treballen per contracte.
- Esclaus: poc importants. S’ha arribat a dir que no existien, sinó que eren presoners de guerra. Durant l’Imperi Antic, com que no hi va haver gairebé guerres, no hi havia presoners i per tant no hi havia esclaus. En canvi, durant l’Imperi Nou, va ser tot el contrari.
Tot i que existís l’esclavitud, no jugava un paper important en la societat egípcia com per exemple en la romana o la grega. A més, la seva vida no era tant dura.
- Família:  Estava formada pel pare, la mare i els fills.
 El matrimoni no era una qüestió religiosa, era un contracte on cada família aportava alguna cosa. També existia el divorci.
 La dona tenia molts més drets que en altres societats de l’època i era igual que l’home davant la llei. Aquesta podia demanar el divorci, gestionar el seu patrimoni... Les dones també treballaven al camp i no feien simples funcions domèstiques.
 Tot i això, la societat segueix sent patriarcal, tot i que la dona sigui igual que l’home davant la llei, no ho es davant la societat. L’home té més llibertat i mobilitat.
PRIMER PERIODE INTERMEDI (DINASTIES VII, VIII, IX-X) Inicis - - - Coneguda com l’època de les regions. Els centres provincials adquireixen una gran importància en la política d’Egipte.
Els nomarques organitzen la seva residència com una petita cort, comencen a adoptar títols i aspectes reservats únicament al faraó. L’objectiu del nomarca ja no es servir a la capital central, sinó potenciar el seu “nomo” (això es veu reflectit a que cada província té el seu propi exèrcit).
L’afany dels nomarques a assemblar-se al faraó i a potenciar la seva província provoca que els faraons cada vegada tinguin menys poder. Quan un nomarca es rebel·la, si el faraó el vol castigar, en molts casos necessita l’ajuda d’altres nomarques que encara li son fidels.
Ens trobem en un ambient absolutament bèl·lic.
Període - - Societat més igualitària: l’arqueologia posa en evidència que cada vegada hi ha més aixovars funeraris i aquests contenen més riqueses. Com que els béns es queden a les províncies i no son enviats a la capital central, aquestes s’enriqueixen. La riquesa està molt més repartida i els productes de luxe són cada vegada més accessibles per a la població.
El text: “Les lamentacions d’Ipu-Ur” (text escrit per Ipu-Ur), ha sigut interpretat per alguns historiadors que han parlat d’una revolució social contra el faraó.
Hi ha diverses opinions  Josep Padró: data el text a finals de l’Imperi Antic (finals de la dinastia 5). I fa una reflexió totalment idèntica a l’expressada al text: va haver-hi una crisi a la cort molt gran ja que cada vegada la classe alta treballava menys i necessitava més productes. Per tant, es necessitava que la classe mitjana i la baixa treballessin encara més per a equilibrar aquesta descompensació. La cort puja els impostos i la població que es troba ofegada, es revolta. Comença un clima d’anarquia, on es paralitza l’agricultura i el comerç. Ipu-Ur acaba desitjant l’arribada d’un faraó que sigui suficientment fort per a restaurar la situació de pau a Egipte.
 - - - - - Juan Carlos Moreno: diu que no hi ha proves de que el text sigui de finals de l’Imperi Antic, sinó que es escrit en ple Imperi Mitjà. Esmenta que el text es una profecia i no un text real, el que es vol fer es legitimar els faraons de l’Imperi Mitjà menyspreant els faraons de l’Imperi Antic. Intenta denigrar l’Imperi Antic catalogant-lo d’època descontrolada, anarquia, guerres...
Els faraons encara governen des de Memfis però cada vegada tenen més dificultats per a mantenir el control. Fins al punt que un nomarca de la ciutat d’Heracleòpolis fa un cop d’estat i derroca l’últim faraó de Memfis i es proclama faraó: rei de Alt i Baix Egipte. Canvia la capital de Memfis cap a Heracleòpolis, i serà faraó durant dues Dinasties: IX i X.
En aquesta època s’escriuen obres cabdals de la literatura egípcia  L’Oasita eloqüent i els Ensenyaments per al rei Merikare (literatura política).
Un tipus de literatura que es pot posar dins la literatura sapiencial: recull de consells d’una persona cap a una altre. En aquest cas, Merikare diu com s’ha de comportar i governar el seu fill per a ser faraó.
 Els Textos dels Taüts (literatura religiosa, que deriva dels Textos de les Piràmides i que donarà lloc al Llibre dels Morts).
El nomarca de Tebes (Mentuhotep) es rebel·la i es proclama independent (funda la Dinastia XI). Cap a l’any 2080, el nomarca d’Heracleòpolis fa el mateix i això provoca una guerra civil.
És una guerra llarga fins que Mentuhotep II conquereix Heracleòpolis, aquesta ciutat es durament castigada: destrucció de palaus i arxius, castiga els “nomos” que havien sigut fidels a Heracleòpolis. 2009-1959 aC.
Reunifica el territori, s’acaba el primer període intermedi i comença l’Imperi Mig.
IMPERI MIG (DINASTIES XI-XII) - - - - Final de la dinastia XI (2080-1940) i dinastia XII (1939-1760).
Pràcticament no es produeixen innovacions en les estructures socials o administratives. Una mena de “continuació” dels models de l’Imperi Antic. Els faraons duen a terme les mateixes funcions, segueixen construint piràmides...
Tot i això, l’Imperi Mig es la superació de l’Imperi Antic.
Un Egipte més imperialista, pel Sud arriben fins a la tercera cataracta. Volen controlar el país de Kush (controlat pels nubis) que es molt ric en mines d’or i minerals.
Com que la capital de l’Imperi Mig és Tebes hi ha un ascens dels seus Déus: Amon, Mut i Khonsu, i dels seus sacerdots.
El primer faraó de la Dinastia XII abandona Tebes i fixa la seva capital a: Ity-Tauy (es troba al Nord d’Egipte). No es sap el perquè d’aquest canvi, hi ha una hipòtesis de que els pobles d’Àsia comencen a fer incursions a l’Àfrica i el faraó vol aturarlos.
Els reis de la Dinastia XII intenten dur a terme un programa polític destinat a instal·lar a Egipte el regne de Maat (deessa de la justícia i de l’equilibri còsmic). El govern té una certa preocupació per la justícia social, intenten no repetir els errors del govern de l’Imperi Antic.
EL SEGON PERIODE INTERMEDI (DINASTIES XIII, XIV, XV, XVI, XVII) - - - - Egipte dividit per faraons que governen des de Itu-Tauy i altres des de Xois.
Els Hicsos, de procedència palestina, al 1720 aC prenen el control del territori d’Avaris (delta Oriental). Formen les dinasties XV i XVI. Són dinasties parcialment coetànies, s’arriben a tenir fins a 3 llocs de poder diferents: Tebes (XII), Xois (XIV) i Avaris (XV).
Es la primera vegada a la història que Egipte es governat per un poble estranger.
La presa de poder no es violenta, els Hicsos  Ja estan acostumats a la cultura Egípcia  Es fan representar igual que els faraons  Tenen els 5 noms dels faraons Tot i aquesta semblança, els egipcis els segueixen veient als Hicsos com un poble estranger i creen llegendes negres en contra d’ells.
El nomarca de Tebes es nega a pagar impostos als Hicsos i proclama la seva independència i s’inicia la dinastia XVII.
Comença una altre guerra civil contra els Hicsos. L’últim rei d’aquesta dinastia és Kamose (1540 aC), qui va arribar a assetjar Avaris.
Amosis va acabar la feina de Kamose i va derrotar els Hicsos. Va fundar la dinastia XVIII i amb ella comença l’Imperi Nou. Els egipcis es volen assegurar que els Hicsos no tornin mai més a Egipte i els persegueixen fins a Palestina i creen guarnicions militars per a controlar el territori.
Els egipcis volen esborrar el record dels Hicsos i els esborren de les llistes reials.
...

Comprar Previsualizar