Aparell reproductor masculí (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia Humana II
Año del apunte 2017
Páginas 10
Fecha de subida 14/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

ANATOMIA HUMANA II:  Aparell reproductor masculí.  L'​aparell reproductor masculí ​és, juntament amb el femení, l'encarregat de la reproducció, és a dir, de la formació de nous individus.
L'aparell reproductor masculí té dos components: - Part pelviana.
- Part perineal.
Els genitals es poden diferenciar en: Genitals interns: ● Testicles.
● Epidídim.
● Conductes deferents.
● Conducte ejaculador.
● Uretra.
● Glàndules accessòries: vesícules seminals, pròstata i glàndules bulbouretrals.
Genitals externs: ● Escrot o bossa testicular.
● Penis.
TESTICLES Els ​testicles ​són les gònades masculines, que són dos ​òrgans glandulars​ de forma ovoïdal amb una doble funció: - Producció de les cèl·lules germinals​ (espematozoides), mitjançant el procés d'espermatogènesi.
- Frabriquen l'hormona de la ​testosterona​.
Es troben a la ​regió perineal ​després de la base del penis, a l'interior de la ​bossa escrotal​, que estan unides a la paret abdominal a través dels ​cordons espermàtics​. Estan embolicats per un conjunt de cobertes amb forma de bossa, anomenada ​escrot​, que els manté 2 o 3 ºC per sota de la temperatura corporal. Això es deu al fet que els testicles són productors d'espermatozoides i aquests no maduren a la temperatura corporal. Quan hi ha una pujada de temperatura el ​cremàster ​es relaxa i baixen els testicles, quan fa fred es contrauen i augmenta la temperatura.
En el 92% dels casos hi ha un ​apèndix testicular​ (hidàtide sèsil de Morgagni), és un òrgan vestigial. Els testicles, des del punt de vista embriològic es formen a ​nivell de l'abdomen​, que amb el creixement baixen fins a les ​bosses escrotals​. El ​conducte inguinal​ és el trajecte on baixen els testicles fins als escrots. Tot i que és normal que els nens tinguin els testicles a la cavitat abdominal, en l’edat adulta el fet de tenir els testicles a nivell de l’abdomen (​criptoquídia​) provoca esterilitat.
En el creixement, a mesura que els testicles baixen s’arrastren les estructures vasculars. El càncer de testicle no drena als ganglis inguinals, sinó que ho fan als ​ganglis lumbars​.
Els testicles tenen diferents capes: ● Túnica albugínia.
● Septes testiculars.
● Lobels testicular: 200-300.
● Conductes seminífers (producció).
● Red testicular o rete testis.
● Mediastí testicular.
● Conductes eferents: 12-20.
Perifèrifèricament el testicle està constituit per una capa anomenada ​túnica alburgínia​, que emet uns envans cap endins que s'amomenen ​septes testiculars​, que entremig hi ha unes cavitats anomenades ​lòbels testiculars​ estan plens de túbuls i conductes (​conductes seminífers​), que són els que produeixen els ​espermatozous​. Hi ha unes cèl·lules que produeixen les hormones masculines. Aquests conductes van a parar a una xarxa de conductes anomenada ​red testicular​ o ​rete testis​, que està situat enmig de teixits, aquestes cèl·lules que l'envolten s'anomenen ​mediastí testicular​. Tots els espermatozous situats a la rete testis van a drenar a l'​epididim​ a través dels ​conductes eferents​.
BOSSES ESCROTALS L’​escrot​ és un conjunt d’envoltures que cobreixen els testicles, l'epididim i la part inferior del cordó espermàtic.
El ​rafe perineal ​és una línia visible o cresta de teixit que s’exten des de l’anus a través del perineu, per l’escrot fins a la línia mitja del penis.
- - - Pell​: part més externa.
Aponeurosi superficial​: correspon a l’aponeurosi superficial de l’abdomen, que a nivell de l’escrot es troba el ​múscul dartos​, que s’insireix a la pell i que fa que la pell de l’escrot sigui ​arrugada​. El múscul dartos també ajuda a la ​termorregulació​.
Fàscia espermàtica externa​: correspon al múscul oblic major de l’abdomen.
Múscul cremàster​: correspon al múscul oblic menor de l’abdomen i el múscul transvers, que ajuda molt a la termoregulació. Al contraure’s aquest múscul de manera reflexa puja el testicle cap a la cavitat abdominal.
Fàscia espermàtica interna​: correspon a la fàscia transversalis.
Túnica vaginalis​: part més interna protegida per la ​túnica vaginalis​, que correspon al peritoneu parietal i visceral. A la paret anterior de la paret abdominal arrastra a les altres cap abaix.
EPIDÍDIM L’​epidídim​ té forma de coma, està situada a la cara superior, posterior i lateral del testicle, està unit al testicle a través dels conductes deferents, està dins de la bossa escrotal i presenta tres parts: - Cap (porció més unida al testicle).
- Cos.
- Cua.
Té dos ​funcions​: - Reservori d'espermatozous​ a nivell del c​ ap​.
- Maduració dels espermatozous​ a nivell del ​cos​.
CORDONS ESPERMÀTICS Els ​cordons espermàtics​ tenen les mateixes capes que la bossa escrotal menys el múscul dartos. Es podria considerar com el ​pedicle de suspensió del testicle i de l’epidídim​, ja que conté: ● ● - Conducte deferent.
Artèries​: Testiculars.
Cremastèrica.
Deferencial.
● ● - Venes​: plexe venós pampiniforme.
Plexes nerviosos​: Espermàtics.
Deferencials (nervi genitocrural).
● Vasos limfàtics.
CONDUCTE DEFERENT Els ​conductes deferents ​són la continuació del final de la cua de l'​epididim​. Es dirigeix a l’interior de l’escrot, passa per darrera de la ​bufeta orinària​ (entre els urèters i cara posterior de la bufeta urinària). Poc a poc es van ajuntant els dos conductes que a la cara --- formen el ​triangle interdeferencial​. Els conductes deferents acaben unint-se als conductes excretors de les vesícules seminals i formen els ​conductes ejaculadors​.
Conductes deferents + Conductes seminals → Conductes ejaculadors.
La ​deferentectomia ​(vasectomia) és el tall del ​conducte deferent​ per esterilitzar, just en la zona d’entrada del conducte inguinal, per sota del testicle. Un cop tallat s’ejacula semen, però sense espermatozous.
VESÍCULES SEMINALS Les ​vesícules seminals​ són estructures membranoses que formen el 70% del ​líquid seminal​. Els seus ​conductes excretors​ o seminals s'uneixen als conductes deferents i formen els ​conductes ejaculadors​. No emmagatzema líquid seminal.
La seva situació és: - Inferior/lateral​: conducte deferents.
- Posterior​: bufeta urinària.
- Anterior​: recte anterior.
- Superior​: fons de sac de Douglas (peritoneu parietal inferior).
- Inferior​: final dels urèters.
CONDUCTES EJACULADORS Els ​conductes ejaculadors​ són la continuació de la unió del conducte deferent i el conducte seminal.
Travessa la ​pròstata ​en direcció cap abaix i cap endavant. Transporten el semen de les vesícules seminals i els espermatozous i drenen a la uretra prostàtica (la uretra que passa per la pròstata).
PRÒSTATA La ​pròstata ​és la glàndula accessòria més gran i contribueix a la formació del 20% del volum del semen​. La seva situació és: - - Anterior​: pubis i greix rectopubià.
Posterior​: recte, que està separat de la pròstata per l’​envà recte-vesical​, al tenir aquest teixit fibrós el càncer de pròstata rarament s’expandeix cap endarrera.
Superior​: bufeta urinària.
Envolta la ​uretra​.
La pròstata està envoltada d'una ​càpsula fibrosa densa​ amb la forma d'una castanya, amb la base superior i vèrtex inferior Tracte rectal​: és la palpació a través de l’anus, on es poden veure patologies, com la hiperplàsia benigna o el càncer. La ​hiperplàsia é ​ s l’augment de la mida de la pròstata, provoca un estretament de la uretra i per tant sempre queda líquid a la bufeta facilitant la infecció d’orina​ i fent que s’orini més freqüentment perquè la bufeta s’ompla ràpid. El 75% des homes de >60 anys tenen hiperplàsia i els >90 el 98%. El ​càncer ​de pròstata és el càncer més freqüent.
GLÀNDULES BULBOURETRALS Les ​glàndules bulbouretrals​ o ​glàndules de Cowper​ són glàndules petites del tamany d’un pèsol situades posterolateralment a la uretra membranosa i superior al bulb del penis. Tenen un petit conducte perquè no drenen a la uretra membranosa, sinó que ho fan a la ​uretra esponjosa​. En l'excitació ajuden a formar ​líquid seminal (5%).
PENIS El penis es divideix en 3 parts: 1. Arrel​: part fixa situada entre el pubis.
2. Cos​: porció lliure.
3. Gland​: extrem del penis.
1. Arrel del penis.
L’​arrel ​es relaciona amb el pubis. Té tres masses de ​teixit erèctil​ situades en el ​triangle urogenital del perineu​: - Pilars dels cossos cavernosos (2)​: són dues masses que s’originen a la branca isquiopubiana i constinuen amb els cossos cavernosos.
- Bulb de la uretra o bulb del penis (1)​: situat medialment als pilars i cossos cavernosos i continua amb el cos esponjós.
2. Cos del penis: - Cossos cavernosos (2)​: formen la major part del cos i són la continuació dels ​pilars dels cossos cavernosos​. Estan envoltats per una túnica fibrosa, que és la ​túnica alburgínia​. Tenen uns espais, que es diuen ​espais vasculars​ perquè durant l'erecció es produeixi una vasodilatació de l'​artèria cavernosa​ i ​artèria dorsal del penis​.
- Cos esponjós (1)​: continuació del ​bulb del penis​. Presenta un conducte al mig que és la uretra (​uretra esponjosa​). Forma el ​gland​.
La viagra produeix la vasodilatació.
3. Gland: El ​gland ​és la part més distal del penis i és continuació del cos esponjós​. Està protegit per una pell mòvil (​prepuci​), Està rodejat per l'​anell prepucial que baixa la pell mòvil. Si és molt estret hi ha ​fimosi​, és a dir, que no baixa la pell mòvil i s'ha de fer una circumcisió.
A nivell del gland l'​uretra esponjosa​ es dilata i forma la ​fossa navicular​.
VASCULARITZACIÓ ● Vascularització arterial: - Artèria aorta abdominal → ​artèria testicular​.
- Artèria ilíaca externa →​ artèria cremastèrica​.
- Artèria ilíaca interna.
● - Vascularització venosa: Plexe pampiniforme:​ testicle-cordó espermàtic. A vegades es pot dilatar i formar el variocele​.
- Venes gonadals: Vena gonadal dreta​: vena cava inferior.
Vena gonadal esquerre​: vena renal esquerra.
● - Vascularització limfàtica: Ganglis lumbars​: testicles.
Ganglis ilíacs​: pròstata.
Ganglis inguinals​: vesícules seminals, escrot i penis.
● - Innervació​: Micció​: S2-24.
Ejaculació​: L1-L3.
- Erecció​: S2-4.
CANVIS AMB L’EDAT ...

Comprar Previsualizar