Tema 1. 1. El gran impacte físic i moral de la guerra (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 3º curso
Asignatura Història Contemporània II
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 04/10/2014
Descargas 24
Subido por

Descripción

Classe de dijous 25/09

Vista previa del texto

TEMA 1. 1. EL GRAN IMPACTE FÍSIC I MORAL DE LA GUERRA Una “guerra total” Segons T. Judt, la Postguerra durà de 1945 a 1990. L’abast territorial de la Segona Guerra Mundial fou el doble de la Primera. Durant la Guerra, s’arribà a extrems inaudits en la criminalitat calculada racionalment, amb gran nombre de víctimes civils. No es tractava, doncs, d’incivilització.
L’alliberament dels camps de concentració impactà la consciència dels europeus, però després sembla que s’oblidi. Una visió dels camps evidencià l’aplicació del progrés científic per als objectius més inhumans, violents i bèl·lics. Molts dels espanyols alliberats a Mauthausen -“el camp dels espanyols”-, no pogueren retornar al seu país d’origen. Les víctimes del nacionalsocialisme es calculen a l’entorn dels 11,5 milions de persones, aproximadament la meitat jueus.
El testimoni de Primo Levi evidencià la necessitat de prendre mesures per evitar que els homes destrueixin la humanitat. Fou un italià jueu, químic experimentat, per la qual cosa pogué sobreviure. Fou dels pocs supervivents que va parlar, ja que molts parlaren molt poc durant molt de temps.
“Mai més Auschwitz” esdevingué una divisa comuna després de la Segona Guerra Mundial. El 12/1970 el canceller socialdemòcrata de la RFA Willy Brandt s’agenyollà davant el monument als herois del ghetto de Varsòvia en senyal de reconeixement. Va suposar un trencament de l’status quo. Només de manera progressiva s’ha anat imposant com una exigència històrica el reconeixement de les víctimes i no és pas un tema acabat del tot: hi ha molts successos que són tabú i no s’ensenyen a les escoles.
Durant la Segona Guerra Mundial, tots dos bàndols conculcaren les convencions internacionals: digueren que no s’atemptaria contra la població civil i ho feren ambdós bàndols. Els bombardejos de Guernica i Coventry exemplifiquen la conculcació de les convencions internacionals referents a bombardejos per part de l’Alemanya nazi.
Els bombardejos aliats sobre Alemanya i Japó en la part final de la Guerra s’han interpretat com un preludi de l’atac atòmic. Dresde, la “Venècia de l’est”, bombardejada 2/1945, no s’acabà de reconstruir fins el 2005. Després de la fi de la Guerra Freda, la historiografia ha debatut “si” i “com” tractar el tema dels bombardejos aliats. “La causa aliada contra Alemania era justa; lo injusto fueron los medios”, afirma J. Friedrich.
La decisiva contribució soviètica La derrota alemanya a Stalingrad (1.1943), fou decisiva per al desenvolupament de la Guerra, ja que provà a l’URSS i als seus aliats que els alemanys no eren invencibles.
La progressió dels aliats occidentals fou lenta, durà mesos. L’arribada dels aliats a la frontera amb Alemanya va ser molt dificultosa i, fins a Berlín, es prolongà gairebé un any. Sense l’impuls soviètic des de l’Est, la victòria aliada hauria estat molt més difícil. Per exemple, esperaren que s’aniquilés l’Aixecament de Varsòvia per aparèixer-hi com a salvadors.
1 La doble capitulació de l’exèrcit alemany s’ha interpretat com un preludi de la Guerra Freda. De totes maneres, aquest fet no és segur.
L’inici de l’“era nuclear” Els bombardejos a les ciutats del Japó des de finals de 1944 causaren més de mig milió de morts i una immensa destrucció. El llançament de les bombes atòmiques sobre el Japó va empènyer la humanitat al límit de la destrucció tecnològica i s’agafà el govern japonès desprevingut. Es calcula que, en les 48 hores que seguiren al llançament de la bomba, morí a l’entorn de la meitat de la població d’Hiroshima i gairebé la meitat de la ciutat quedà en runes.
Tres dies després de la d’Hiroshima, els EEUU llançaren una segona bomba sobre Nagasaki. A Nagasaki, les víctimes immediates de la bomba es calculen en una tercera part de la població i a l’entorn d’una quarta part de la ciutat quedà en runes.
El llançament de les bombes ha donat lloc a intenses controvèrsies: Era justificat en aquell moment? L’objectiu era rendir el Japó o espantar l’URSS? Per què també Nagasaki? Atac terrible o element dissuasiu efectiu? W. Churchill parlà de la seguretat “com a filla del terror”.
A causa del coneixement de les bombes atòmiques, la Guerra Freda va ser relativament segura. Ara, però, la situació ja no ho és tant: qui té la bomba? La Guerra del Pacífic tingué efectes a llarg termini no desitjats pels aliats occidentals: impuls a la descolonització d’Àsia i a la victòria comunista a la Xina. Des de 1945, el nombre de països amb armament nuclear no ha deixat de créixer. El NPT (1970) no ha modificat aquesta progressió ascendent.
Una guerra inacabada Després de la Segona Guerra Mundial, el tractat de pau amb Alemanya no se signà fins a la tardor de 1990, d’aquí la considerada llargària de la Postguerra. En acabar la Segona Guerra Mundial, hi havia moltes coses que calia canviar i renovar. De totes maneres, s’hi ha posat moltes limitacions. Si bé va ser l’episodi que més va marcar el segle XX, s’ha reconegut de manera molt progressiva.
2 ...