Tema 2 - Lectures (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Mètodes, tècniques, fonts i organització del treball periodístic
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 23/11/2014
Descargas 134
Subido por

Descripción

Resum lectures tema 2:
BERNARDI, M. T. (2011). “Las Rutinas Periodísticas en los sitios de noticias regionales”, en BIANCHI, M. P. y SANDOVAL, L. R. (Eds.), Jornadas Patagónicas de estudios sociales sobre Internet y tecnologías de la comunicación. Comodoro, Rivadavia: Universidad Nacional de la Patagonia San Juan Bosco, pp. 1-7. Recuperado de: http://tecnologiaycultura.com.ar/actas2011/doc/m9bernardi.pdf [Sólo las páginas 1-7].
CALVARESI, L., VALDIVIA, G., FOROPÓN, D., LUNA, M. P. y TERRADAS, D. (2010). “Convergencia de redacciones: hacia la multiplataforma”, en Periodismo digital [Fuente electrónica en línea]. Recuperado de: http://periodismodigital.wikispaces.com/8.+Redacci%C3%B3n+convergente [Sólo los capítulos 1, 2, 3, 4 y 7 (conclusiones)].
GARCÍA AVILÉS, J. A. (2006). “Desmitificando la convergencia periodística”, en Chasqui, n. 94, pp. 34-39. Recuperado de: http://dspace.ciespal.net:8080/handle/123456789/1291
LAVISSE, J. P., BUSTOS, N., LASAGNO, C., LIZÁRRAGA, M., CORNAGLIA, A. y CIARAVINO, G. (2010). “La era de la televisión postmasiva”, en Periodismo digi

Vista previa del texto

Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     2.5.  Lectures     BERNARDI,   M.   T.  (2011).  “Las  Rutinas  Periodísticas  en  los  sitios  de  noticias  regionales”,   Recuperado  de:  http://tecnologiaycultura.com.ar/actas2011/doc/m9bernardi.pdf         Les  transformacions  tecnològiques  aplicades  a  la  comunicació  han  redefinit  els  “modes  de  fer”   del   treball   periodístic.   Des   de   l’àmbit   acadèmic   es   parla   de   periodista   “multitasca”   o   “multiplataforma”.     Aquest   nou   escenari   es   converteix   en   un   desafiament   per   a   la   formació   acadèmica,   que   requereix  de  l’actualització  i  readequació  del  currículum.   Els   estudis   sobre   la   producció   de   notícies   es   remunten   als   anys   20   i   40   amb   les   primeres   indagacions   de   Robert   Park   i   Walter   Lippmann,   al   voltant   del   concepte   d’objectivitat   i   la   desmitificació  de  la  concepció  de  la  notícia  com  a  reflex  de  la  realitat.   Posteriorment,   els   estudis   de   Gatekeeper   es   van   acostar   encara   més   a   la   forma   en   què   els   mitjans   seleccionen   les   seves   notícies,   ja   que   la   decisió   de   què   serà   convertit   en   una   notícia   recau  en  la  figura  del  periodista.   En   els   anys   70,   altres   investigadors   refereixen   el   procés   de   “Newsmaking”   i   analitzen   la   notícia   com   un   producte   social,   resultat   d’un   mode   de   producció   determinat.   Aquesta   corrent   abandona  l’enfocament  de  selecció  de  notícies  expressat  en  la  figura  del  Gatekeeper  i  reconeix   que  en  el  procés  de  selecció  d’informació  intervenen  diferents  sectors  (motivacions  personals   del   periodista,   determinacions   externes   pels   modes   d’organització   de   les   empreses,   burocratització  de  les  redaccions,  imatge  de  realitat  social  que  els  mitjans  construeixen...).   La  teoria  del  Newsmaking  estudia  quins  són  i  com  s’estableixen  les  pràctiques  periodístiques   que   les   empreses   utilitzen   per   intentar   ordenar   i   unificar   la   complexitat   de   l’esdevenir   informatiu,  sempre  imprevisible  i  caòtic.   Mar  de  Fontcuberta  defineix  les  rutines  periodístiques  com  “les  pràctiques  que  els  periodistes   repeteixen   quotidianament   com   un   ritual   i   que   s’aplica   a   tot   el   procés   de   producció   de   les   notícies,   des   de   la   selecció   de   les   fonts   per   elaborar   informació,   la   redacció   de   textos   i   la   selecció  d’imatges,  fins  a  la  definitiva  edició  del  temari”.   Segons  Hernández  Ramírez  les  rutines  són  “una  certa  forma  de  coneixement  que  es  deriva  dels   mètodes  empleats  per  periodistes  per  donar  compte  de  l’esdevenir  social”.   Per   Stella   Martini   i   Lila   Luchessi   la   “rutinització   del   treball   permet   l’organització   i   l’eficàcia   d’una   tasca   que   està   ‘perseguida’   pels   temps   i   per   la   complexa   relació   amb   les   fonts   d’informació   i   l’interès   públic”.   I   citen   un   referent   dels   estudis   de   comunicació   de   masses,   Mauro  Wolf,  pel  qual  parlar  de  rutines  és  fer  “la  descripció  del  context  pràctic-­‐operatiu  en  què   els  valors-­‐notícia  adquireixen  significat”.  Wolf  assenyalava  la  necessitat  de  rediscutir  el  model   periodístic   que   considerava   anquilosat   front   la   renovació   en   la   confecció   i   l’acoblament   del   material  informatiu.       Rutines  Periodístiques  en  la  Convergència  Digital   La   integració   dels   distints   suports   com   el   fenomen   de   la   Convergència   Digital   va   modificar   el   “quefer”   periodístic.   Hi   ha   diferents   definicions   de   Convergència   Digital   segons   els   diferents   autors:     15   Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     v García  Avilés  defineix  la  convergència  com  “un  procés  multidimensional  que,  facilitat   per   la   implantació   generalitzada   de   tecnologies   digitals   de   telecomunicació,   afecta   a   l’àmbit   tecnològic,   empresarial,   professional   i   editorial   dels   mitjans   de   comunicació,   propiciant  la  integració  d’eines,  espais,  mètodes  de  treball  i  llenguatges  anteriorment   disgregats   de   forma   que   els   periodistes   elaboren   continguts   que   es   distribueixen   a   través  de  múltiples  plataformes,  mitjançant  llenguatges  propis  de  cada  una”.   v Per   la   seva   part,   Ramon   Salaverría   explica   que   la   convergència   multimèdia   ha   obert   noves   possibilitats   als   llenguatges   periodístics.   “Fins   l’arribada   d’Internet,   no   existia   cap   plataforma   que   permetés   difondre   missatges   informatius   en   els   que   es   combinessin   codis   textuals   i   audiovisuals   i   amb   els   que,   a   més,   l’usuari   pogués   interactuar.  La  revolució  digital  ha  obert  en  aquests  sentits  nous  horitzons  a  l’expressió   periodística:  ha  plantejat  el  repte  de  crear  una  nova  retòrica  periodística  multimèdia”.   v Per   Diego   Levis   (2000)   “es   tracta   de   construir   un   nou   mode   de   fer   periodisme,   un   llenguatge   propi   que   tregui   el   major   i   millor   profit   de   les   especificitats   dels   mitjans:   interactivitat,   hipertextualitat,   capacitat   multimèdia,   heterogeneïtat,   multidireccionalitat,   espai   per   a   la   informació   potencialment   il·∙limitada,   cost   de   distribució  en  continua  disminució  i  atemporalitat”.   v Segons  Eduardo  Vizer  (2004)  “en  tota  activitat,  com  qualsevol  expressió  de  la  cultura  – en   el   seu   ampli   sentit   antropològic–   les   tecnologies   són   una   construcció   social,   una   manifestació  de  cultura,  a  pesar  de  que  una  visió  simplista  tendeix  a  contraposar-­‐los.   En  aquest  sentit,  una  característica  de  la  cultura  occidental  a  partir  de  la  Modernitat,   ha  estat  precisament  la  de  combinar  el  coneixement  científic  amb  el  desenvolupament   permanent   d’instruments   i   aplicacions   pràctiques.   Més   encara,   una   institucionalització   i   una   autonomització   de   la   racionalitat   tècnica   com   un   instrument   d’expansió,   i   una   pràctica   cultural   de   control   i   transformació   de   la(o   les)   realitat(s).   És   precisament   els   desenvolupament   autosustentat   de   la   ‘racionalitat   instrumental’   cap   a   totes   les   ordres   de   la   realitat   el   que   caracteritza   els   trets   dels   que   podem   denominar   la   ‘cultura   tecnològica’.  Com  en  cada  tecnologia,  el  seu  valor  i  legitimació  es  determinen  per  els   seus  usos,  per  el  context  social  i  per  les  conseqüències”.       CALVARESI,  L.,  VALDIVIA,  G.,  FOROPÓN,  D.,  LUNA,  M.  P.  y  TERRADAS,  D.  (2010).   “Convergencia  de  redacciones:  hacia  la  multiplataforma”,  en  Periodismo  digital.   Recuperado  de:   http://periodismodigital.wikispaces.com/8.+Redacci%C3%B3n+convergente       Capítol   1.   La   convergència   de   les   redaccions   és   la   unió   de   l’esforç   creatiu   i   de   producció   de   redaccions   tradicionals   i   digitals   que   abans   estaven   separades.   Segons   Salaverría,   el   periodisme   viu   sotmès   a   diferents   processos   paral·∙lels   de   convergència.   Així,   sorgeixen   els   grups   multimèdia,   les   redaccions   es   transformen   a   redaccions   multimèdia   i   el   periodista   ha   de   desenvolupar   més   tasques   professionals   que   abans   eren   atribució   d’especialistes   (redacció,   edició,  documentació,  fotografia,  gravació...)  i  fins  i  tot  hi  ha  convergència  en  el  llenguatge,  ja   que  els  continguts  són  una  combinació  dels  llenguatges  utilitzats  durant  el  segle  XX.     16   Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     Per   tant,   troben   processos   simultanis   de   convergència:   esfera   empresarial,   professional   i   de   continguts.   Aquest  fenomen  no  hagués  succeït  de  no  anar  acompanyat  de  la  convergència  tecnològica,  la   digitalització  i  l’aparició  d’Internet,  que  han  modificat  tots  els  processos  del  periodisme.     Encara  que  hi  ha  alguns  autors  com  José  Cervera  que  creuen  que  la  fusió  de  redaccions  té  més   relació  amb  una  reducció  de  costs  que  amb  una  millora  de  la  informació  degut  a  que  la  invasió   de  Internet  provoca  el  descens  de  les  vendes  de  diaris  i  les  empreses  periodístiques  busquen   solucions  que  ajudin  a  disminuir  costs  per  tal  que  el  negoci  de  la  informació  escrita  torni  a  ser   rendible.   Capítol   2.   La   digitalització   ha   canviat   els   hàbits   de   vida   i   consum   d’informació   per   part   de   la   societat,  ja  que  els  usuaris  desitgen  accedir  a  les  notícies  a  través  de  diversos  mitjans,  des  de   qualsevol  lloc  i  en  qualsevol  moment.   Els   periodistes   assumeixen   tasques   que   fins   fa   deu   anys   estaven   separades.   A   més,   els   elements   tècnics   s’han   tornat   cada   vegada   més   manejables,   cosa   que   facilita   l’obtenció   i   difusió  de  documents.  La  convergència  ha  contribuït  a  millorar  el  treball  dels  periodistes  i  ha   possibilitat   que   redaccions   de   premsa,   ràdio   i   televisió   treballin   juntes   en   la   producció   de   continguts.   Però   aquesta   convergència   sovint   comporta   una   mena   de   “pluritreball”.   Les   empreses   prefereixen  al  periodista  multimèdia  que  és  capaç  d’utilitzar  l’ordinador,  la  càmara  de  vídeo  i   el   micròfon.   Aquest   periodista   multimèdia   és   la   resposta   del   sistema   davant   l’impacte   d’Internet.   Capítol   3.   Existeix   un   debat   en   els   mitjans   de   comunicació   actuals   sobre   si   adoptar   la   convergència  de  redaccions  o  no,  ja  que  per  exemple  al  20  Minutos  van  decidir  provar-­‐ho  però   van   veure   que   no   és   fàcil   trobar   un   perfil   de   periodista   que   encaixi   amb   les   necessitats   d’aquesta   “redacció   integrada”.   Cervera   (ex-­‐director   del   diari   20   Minutos   i   webbloger   de   El   Mundo)   considera   que   només   podrà   ser   possible   la   integració   “quan   els   periodistes   digitals   prenguin   el   comandament   del   mitjà   en   paper,   i   d’aquesta   manera   tinguin   més   veu   en   la   redacció  i  influeixin  en  la  presa  de  decisions.”   Capítol   4.   Per   parlar   de   convergència   de   redaccions   fa   falta:   una   redacció   completament   integrada   que   treballa   com   una   empresa   de   comunicació;   internet   com   la   principal   força   horitzontal   integradora;   periodistes   multimèdia   que   puguin   treballar   online   i   offline;   una   implantació   d’un   sistema   editorial   multiplataforma   integrat   en   què   es   pugui   treballar   amb   imatges,   paraules   i   so   al   mateix   temps;   i   una   estructura   organitzativa   assentada   en   la   figura   d’un  editor  multimèdia  que  supervisi  totes  les  operacions.   La  redacció  multimèdia  es  basa  en  tres  pilars:  Redisseny  de  l’estructura  física  i  organitzativa  de   la  redacció,  un  canvi  en  la  mentalitat  per  part  de  periodistes  i  directius  i  un  us  intensiu  de  la   tecnologia  multimèdia  en  el  treball  periodístic.   Una  de  les  majors  avantatges  que  ha  tingut  la  convergència  és  la  d’arribar  a  aquells  que  no  són   lectors,  donar  major  circulació  a  la  notícia  i  generar  major  debat  públic,  coses  que  promouen   un  periodisme  més  participatiu.   Aspectes   negatius:   alguns   usuaris   assimilen   informacions   sense   tenir   fonaments   ni   fonts   concretes.   Capítol  7  –  Conclusions.     v La  convergència  és  un  fenomen  “irreversible”.     17   Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     v És   molt   important   la   figura   de   l’editor   web,   mediador   de   continguts   per   tal   que   les   redaccions  i  edicions  no  es  converteixin  en  un  caos.   v Nou   perfil   del   periodista:   professional   flexible,   adaptat   a   l’avanç   tecnològic,   permanentment  actualitzat  amb  les  últimes  eines  que  apareguin  al  mercat.   v Constat  participació  dels  lectors  a  través  de  diferents  canals,  ajudant  al  professional  en   l’elaboració  de  continguts.   v Fotos,  àudios  i  vídeos  per  reforçar  la  informació:  elements  que  atreuen  els  lectors.   v El  Web  avança  el  que  es  publicarà  el  dia  següent  al  diari  en  paper.   v Pot   tenir   conseqüències   negatives   per   el   periodista   polivalent:   s’allarga   la   jornada   laboral   però   no   es   rep  cap   retribució   econòmica   equiparada   al   treball   realitzat.   A   més,   la  qualitat  del  treball  del  periodista  és  menor,  ja  que  distribueix  la  seva  atenció.   v El  futur  dels  mitjans  de  comunicació  està  en  les  redaccions  i  amb  la  convergència.       GARCÍA  AVILÉS,  J.  A.  (2006).  “Desmitificando  la  convergencia  periodística”.  Recuperado   de:  http://dspace.ciespal.net:8080/handle/123456789/1291       Tecnòfobs   i   tecnòfils,   periodistes   i   empresaris,   tècnics   i   redactors...   tots   es   van   posicionar   a   favor   o   en   contra   de   la   convergència,   que   “transformaria   radicalment   la   forma   d’elaborar   i   distribuir  els  continguts.   Al   2002   un   article   publicat   a   Chasqui   acabava   així:   “Els   defensors   de   les   redaccions   i   la   polivalència   dels   periodistes,   argumenten   que   el   treball   conjunt   dels   comunicadors   redundaria   en   informacions   de   major   qualitat   en   distints   mitjans.   Però   no   falta   qui   es   mostra   escèptic   entre   ambdues   estratègies   i   considera   que   pot   conduir   a   un   periodisme   més   barat   y   menys   elaborat.   Haurà   de   seguir-­‐se   observant   aquesta   interessant   evolució   per   avaluar   l’abast   d’aquests  canvis  i  la  seva  viabilitat”.   Podem  elaborar  ara  conclusions  sobre  com  ha  evolucionat  la  convergència  i  com  ha  canviat  el   panorama  periodístic.     Desmitificació  de  la  convergència   Mite:  La  convergència  pot  adoptar  moltes  formes,  des  de  la  col·∙laboració  fins  a  la  polivalència   total.   Realitat:  La  simple  cooperació  entre  mitjans  no  és  convergència.   Mite:   La   convergència   no   està   encaminada   a   reduir   costs,   sinó   a   millorar   la   qualitat   del   periodisme.   Realitat:  El  transfons  de  la  competència  en  molts  mercats  és,  pura  i  simplement,  una  estratègia   d’estalvi  de  costos.   Mite:   La   convergència   serà   un   element   diferenciador   que   augmentarà   la   imatge   de   marca   dels   mitjans  que  uneixin  esforços.   Realitat:   La   convergència   augmenta   el   risc   d’homogeneïtzació,   i   afavoreix   que   les   informacions,  fins  i  tot  l’estil  dels  mitjans,  es  pareixin  entre  sí  cada  vegada  més.   Mite:   La   convergència   facilitarà   el   treball   dels   periodistes,   perquè   els   brinda   major   control   sobre  el  mitjà  i  la  flexibilitat  en  la  seva  dedicació.     18   Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     Realitat:   La   convergència   proporciona   grans   maldecaps   als   periodistes,   que   veuen   com   s’allarga  la  seva  jornada  laboral  sense  incrementar-­‐se  la  seva  retribució  econòmica.   Mite:   Mite:   El   periodista   multitasca   que   treballa   en   aquest   entorn   serà   una   mena   d'home   o   dona  orquestra,  capaç  de  realitzar  totes  les  funcions  que  s'integren  en  la  redacció.   Realitat:  La  figura  del  periodista  multitasca  només  ha  funcionat  en  les  delegacions  d'una  sola   persona  que  ha  de  fer-­‐ho  tot.   Mite:  L'única  opció  és  convergir  o  morir.  Estem  davant  del  final  del  periodista  mico-­‐media.     Realitat:  Molts  experiments  de  convergència  han  fracassat.  Especialment,  quan  es  tracta  que   els   periodistes   de   premsa   facin   televisió.   I   també   quan   es   pretén   que   els   periodistes   de   televisió  publiquin  peces  a  la  web.   Mite:   El   periodisme   convergent   permet   generar   tota   mena   de   sinergies   entre   els   diferents   mitjans  i  aprofitar  millor  els  recursos.   Realitat:  Les  sinergies  sovint  són  mecanismes  encoberts  per  reduir  personal.   Mite:   L'objectiu   és   facilitar   una   informació   més   completa,   exhaustiva   i   diversa   per   a   l'audiència.   Realitat:  La  prioritat  és  donar  la  notícia  el  primer.  De  vegades,  donar-­‐la  com  sigui,  també.   Mite:  Els  periodistes  s'adaptaran  amb  facilitat  al  nou  entorn  de  col·∙laboració.   Realitat:  La  rivalitat  entre  col·∙legues  pot  arribar  a  ser  sagnant.       LAVISSE,   J.   P.,   BUSTOS,   N.,   LASAGNO,   C.,   LIZÁRRAGA,   M.,   CORNAGLIA,   A.   y   CIARAVINO,   G.   (2010).   “La   era   de   la   televisión   postmasiva”,   en   Periodismo   digital.   Recuperado   de:   http://periodismodigital.wikispaces.com/7.+Televisi%C3%B3n       Convergència  -­‐-­‐>  les  funcions  es  fusionen  i  es  difuminen  els  seus  límits.  Això   només  és  la  punta   de   l’iceberg,   ja   que   el   canvi   es   produeix   en   tots   els   àmbits   de   la   vida,   generant   una   transformació  d’hàbits  i  comportaments  socials.   La   televisió   es   desplaça   al   televident,   pot   participar   decidint   què   consumir,   quan   i   en   quin   canal.   Amb   Internet   la   televisió   es   va   haver   d’adaptar   i   encara   no   es   sap   com   s’estabilitzarà.   La   televisió  actual  utilitza  eines  del  web  per  obrir  un  “canal  de  retroalimentació  o  feedback”,  com   la  inclusió  de  xarxes  socials.  El  concepte  de  “intel·∙ligència  col·∙lectiva”  es  pot  dir  que  ha  arribat   a  la  televisió.   Companyies   com   Google   o   Apple   estan   treballant   per   en   2011   presentar   la   fusió   entre   la   TV   tradicional  i  Internet.   El   principal   interrogant   és   si   Internet   absorbirà   la   televisió   o   viceversa,   però   ambdós   mitjans   comparteixen  característiques  comuns  i  particulars,  però  un  sense  l’altre  no  podrien  subsistir.     MOLINA,  L.,  SUPERTINO,  N.  y  WHELAN,  N.  (2010).  “La  radio  en  la  era  postmasiva”,  en   Periodismo  digital.  Recuperado  de:  http://periodismodigital.wikispaces.com/6.+Radio         v La  radio  tendeix  a  la  especificitat  contínua.     v La  tecnologia  ha  permès  el  canvi  en  els  suports  on  s’escolta  la  ràdio.     19   Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     v Rutina  del  periodista:  creuada  transversalment  amb  l’aparició  d’Internet,  el  periodista   de   ràdio   ha   d’estar   tot   el   temps   connectat   a   la   xarxa   actualitzant   els   seus   continguts   minut  a  minut.  Les  redaccions  passen  de  tenir  un  horari  establert  que  finalitza  amb  el   tancament  d’edició,  a  treballar  24h  els  7  dies  de  la  setmana.   v Corresponsal  espontani:  qui  es  troba  just  en  els  llocs  dels  fets  en  el  moment  indicat.   v Aparició  del  periodista  ciutadà  espontani.   v Internet  és  una  competència  directa  a  la  ràdio.   v Les  publicitats  han  canviat  de  manera  significativa.   v Encara  que  innovi  en  quant  a  suports,  és  important  que  es  tingui  en  compte  sempre  la   seva  funció  social  impedint  que  es  converteixi  solament  en  un  mitjà  d’entreteniment  o   de  reproducció  musical.   v Ha   de   ser   cada   vegada   més   propera   a   la   seva   audiència,   no   crear   la   distància   que   la   televisió  i  el  diari  han  creat.     ORTELLS,  S.  (2011).  “El  newsmaking  como  marco  teórico  para  el  estudio  de  la  información   audiovisual”.  Recuperado  de:  http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/78087       Dos  premisses  fonamentals  en  parlar  d’informació  audiovisual:   v Tot  fet  noticiós  passa  per  una  sèrie  de  filtres  abans  de  convertir-­‐se  en  peça  informativa   v Els  reportatges  audiovisuals  són  més  complets  ja  que  utilitzen  imatges,  so  i  text.     1.  La  funció  de  la  selecció.  El  gatekeeper   Cada   dia   arriben   a   les   redaccions   dels   MC   centenars   de   temes,   però   solament   entre   un   10   i   un   15%   acaben   convertint-­‐se   en   notícia.   El   gatekeeper   és   la   persona   encarregada   de   realitzar   aquesta   discriminació   d’informacions   fins   a   concretar   aquelles   que   podran   publicar-­‐se.   Tasca   de  selecció  té  dos  nivells:   v Macro-­‐negociació:  el  mitjà  elegeix  els  temes  que  s’adapten  al  context  sociocultural  del   periodista.   v Micro-­‐negociació:   diàleg   que   s’estableix   entre   les   diferents   fonts   d’informació   i   els   professionals  de  la  informació.     2.  Determinant  el  valor  d’una  informació   v Criteris  de  noticiabilitat  periodística:  criteris,  valors,  recursos  i  estratègies  de  producció   informativa  que  determinen  si  un  fet  és  mereixedor  de  convertir-­‐se  o  no  en  notícia.  Els   criteris   són   complementaris   i   l’acompliment   de   més   d’un   d’ells   determinarà   la   seva   posició  en  la  jerarquització  de  les  notícies.  Criteris:   o Novetat   o Conflicte   o Notícies  d’interès  humà   o Notorietat  (persones  que  són  conegudes  públicament)   o Proximitat  (geogràfica,  ideològica  i  política)   o Impacte  i  transcendència  social     o Qualitat   del   material   audiovisual   (aquest   és   un   dels   criteris   que   més   ha   canviat)     20   Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     o Accessibilitat   o Continuïtat  del  fet  (“developing  news”)   o Equilibri  temàtic  dins  l’escaleta   o Dimensió  del  fet   o Idea  de  progrés   v Criteris  de  noticiabilitat  extraperiodístics:   o Observació  de  la  competència  de  tot  tipus  de  mitjans   o Recursos  econòmics  del  mitjà   o Capacitat  tecnològica   o Pressions  polítiques   o Pressions  econòmiques   o Cerca  d’audiència   Dins   un   mateix   mitjà   podem   trobar   notícies   “dures”   (hard   news)   que   impliquen   fets   polítics   i   altres   tipus   d’informacions   que   demanden   la   urgència   de   fer-­‐se   públiques;   i   notícies   “blanes”   (soft   news)   que   tracten   temes   més   agradables.   També   es   poden   dividir  segons  la  seva  duració  i  transcendència  en  el  temps:  spot  news  són  les  que  no   tindran   continuïtat   en   els   pròxims   dies;   continuing   news   les   que   el   seu   desenvolupament   serà   fragmentari   i   les   running   news   les   que   s’estan   desenvolupant   en  el  moment  de  l’emissió.   v El  procés  de  selecció:  Tres  fases.   o Selecció:   els   mitjans   de   comunicació   determinen   quins   fets   transcendiran   a   l’audiència  i  quins  descartaran  mitjançant  un  anàlisi  previ  i  aplicant  els  criteris   de  noticiabilitat.   o Jerarquització:   Establir   l’ordre   dels   temes   d’acord   amb   la   seva   prioritat   així   com  la  decisió  sobre  incloure’s  en  el  sumari  informatiu  i  la  duració  de  la  peça.   o Tematització:   classificació   interna   entre   els   temes   que   conformen   l’actualitat   mediàtica   per   concentrar   l’atenció   del   lector   en   els   grans   temes   del   dia   que   permetran  fer  un  seguiment  de  la  qüestió  en  dies  successius.     SANDOVAL  MARTÍN,  M.  T.  (2005).  “El  periodista  digital:  precariedad  laboral  y  las  nuevas   oportunidades”.  En  T  elos,  N.  63.  Recuperado  de:   http://telos.fundaciontelefonica.com/telos/articulotribuna.asp@idarticulo=2&rev=63.htm       Precarietat  de  la  professió  en  el  nou  context  digital  i  falta  d’oportunitats  per  crear  productes   hipertextuals  i  multimèdia  són  dos  dels  aspectes  que  afecten  el  professional  de  la  informació   que   desenvolupa   la   seva   tasca   a   Internet.   A   això   se   li   suma   la   proliferació   de   blogs,   competència  pel  periodista  però  també  una  font  a  tenir  en  consideració.   El  perfil  del  periodista  digital  a  Espanya  és  el  de  llicenciat  d’entre  26  i  30  anys,  contracte  fix  i   perceptor   d’un   sou   aproximat   de   15.000   euros   anuals   (entre   12.000   i   20.000).   A   més,   l’enquesta   revela   que   els   periodistes   digitals   tenen   pitjors   condicions   laborals   que   els   seus   companys  del  diari  en  paper  en  quant  al  sou,  en  jornades  de  treball  més  llargues,  s’abusa  del   contracte  de  pràctiques  i  no  existeix  estabilitat  laboral.     21   Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     En  quant  a  les  deficiències  professionals:  escàs  contacte  amb  la  realitat  a  l’hora  de  cobrir  un   esdeveniment,   dependència   de   la   informació   de   les   agències,   buit   en   la   regulació   dels   drets   d’autor,  tendència  a  despreciar  la  professionalitat,  “cultura  de  la  immediatesa”...   La   major   part   dels   diaris   digitals   publiquen   menys   de   10   notícies   d’elaboració   pròpia   i   tenen   menys   de   tres   periodistes   dedicats   al   diari.   El   percentatge   de   notícies   copiades   de   la   capçalera   en  paper  es  troba  en  el  55%.                                                     22   ...