9. Tecniques identificacio cromosomes (2012)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 2º curso
Asignatura citogenetica
Año del apunte 2012
Páginas 2
Fecha de subida 07/11/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

TEMA  9:  TÈCNIQUES  D’DENTIFICACIÓ  CROMOSÒMIQUES   CITOGENÈTICA   1.  TINCIÓ  UNIFORME   Només  permet  la  identificació  del  centròmer.  No  és  útil  per  l’observació  de  patologies,   però   si   en   l’anàlisi   de   trencaments   i   anomalies   cromosòmiques   induïdes   per   agents   genotòxics  (rajos  gamma...).  No  permet  fer  distincions  entre  cromosomes.   Alguns  colorants  usats  són  el  giemsa,  l’orceïna  acètica  o  el  taronja  d’acridina.   2.  TÈCNIQUES  DE  BANDEIG  CROMOSÒMIC   Conjunt   de   bandes   transversals   de   mida   i   intensitat   diferents   que   apareixen   sobre   determinats  cromosomes.  S’admet  que  el  patró  de  bandes  és  constant  per  qualsevol   tipus   cel·∙lular   d’una   espècie   determinada   i   que   no   varia   durant   el   desenvolupament   embrionari.  Nomenclatura:  es  comença  sempre  pel  centròmer.   a)  Bandes  Q   Apareixen   degut   a   fluorocroms,   inicialment   de   quinacrina   o   DAPI.   Unió   preferent   a   regions  riques  en  AT  =  major  senyal  fluorescent  i  aparició  de  bandes  transversals.   b)  Bandes  G/R   Mètode   més   utilitzat   en   l’estudi   de   cromosomes   de   mamífers,   s’usa   el   colorant   Giemsa.  Les  bandes  R  són  una  variant  de  les  bandes  G,  només  utilitzada  a  França.  Les   bandes  G  i  R  són  complementàries  (bandes  oposades).   Les  bandes  G  fosques  es  corresponen  amb  els  cromòmers  paquitènics?.  El  nombre  de   bandes  i  sub-­‐bandes  o  la  seva  resolució  són  variables.  A  mesura  que  augmenta  la  mida   del   cromosoma,   més   resolució   tenen   les   bandes   i   més   desglossades   en   sub-­‐bandes,   per  tant  interessa  tenir  cromosomes  llargs.   Mecanisme  d’acció  (no  se  sap  ben  bé):  interacció  de  les  proteïnes  amb  el  DNA  (’72),   reestructuració   de   la   fibra   de   cromatina   provoca   l’agrupació   dels   cromòmers   (’78),   nanses  de  cromatina  amb  diferent  grau  de  compactació  (’94).   c)  Bandes  C   Es   corresponen   amb   l’heterocromatina   constitutiva   visible   en   metafase.   S’usa   colorant   Giemsa  i  el  mecanisme  d’acció  es  basa  en  un  tractament  àcid-­‐base.   d)  Bandes  T   Són  una  variant  de  les  bandes  R.  Les  bandes  tenen  gran  contingut  de  CG  i  apareixen   preferentment  als  telòmers.   e)  Bandes  de  replicació   Usat  per  demostrar  els  diferents  tipus  de  replicació  dels  cromosomes  de  mamífers.   f)  Bandes  Nor   Variant  de  les  bandes  C  en  què  es  tenyeixen  les  bandes  organitzadores  del  nuclèol  dels   cromosomes  acrocèntrics.   TEMA  9:  TÈCNIQUES  D’DENTIFICACIÓ  CROMOSÒMIQUES   CITOGENÈTICA   g)  Nomenclatura   ABC:  A=banda  (Q  o  P),  B=tractament,  C=colorant.   h)  Expressió  de  l’organització  del  genoma   -­‐  Eucromatina:  bandes  Q,  G  i  R.   -­‐  Heterocromatina  constitutiva:  bandes  C.   -­‐  Regions  telomèriques:  bandes  T.   -­‐  Regions  organitzadores  del  nuclèol:  bandes  Nor.   3.  TÈCNIQUES  BASADES  EN  LA  HIBRIDACIÓ  IN  SITU  FLUORESCENT   Permeten   la   detecció   i   visualització   específica   de   seqüencies   en   qualsevol   estadi   del   cicle  cel·∙lular.  Es  basen  en  la  capacitat  del  DNA  de  desnaturalitzar-­‐se  i  renaturalitzar-­‐se.   Consisteix  en  hibridar  la  sonda  específica  amb  la  seqüencia  diana  i  utilitzar  fluorocroms   per  visualitzar  la  hibridació.   a)  Tipus  de  sondes   N’hi   ha   de   gen-­‐específiques,   d’altres   específiques   del   centròmer,   del   telòmer   o   generals  per  tot  el  cromosoma  o  tot  el  genoma.   b)  Tècniques  d’hibridació  multicolor   És  molt  ràpida,  específica  i  no  requereix  cultiu  cel·∙lular.   c)  Tècniques  de  M-­‐FISH/SKY-­‐FISH   Permet  l’anàlisi  de  tot  el  complement  cromosòmic  i  permet  detectar  reorganitzacions   en  equilibri,  però  requereix  mans  expertes.   d)  Hibridació  genòmica  comparada  (CGH)   Permet  l’anàlisi  de  tot  el  complement  cromosòmic  i  no  requereix  gaire  cèl·∙lules.  D’altra   banda,  requereix  mans  expertes  i  no  permet  detectar  reorganitzacions  en  equilibri.   e)  Array-­‐CGH   s’usa  per  detectar  variacions  en  el  nombre  de  còpies  dels  cromosomes.   4.  TÈCNIQUES  D’ANÀLISI  ESPECIALS   El  complex   sinaptinemal:  per  detectar  el  complex  sinaptinemal  cal  fer  un  tractament   previ  en  solució  hipotònica  i  un  tractament  per  destruir  la  cromatina.  Posteriorment  es   tenyeix   el   complex,   el   cinetocor   i   el   centròmer   amb   nitrat   de   plata.   S’utilitza   per   detectar  anomalies  d’aparellament.   ...