Tema 7 - Els subrrogats del pagament (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas + Derecho - 2º curso
Asignatura Dret d'obligacions i contractes
Profesor A.M.
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 14/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

MARINA ALONSO MOREA TEMA 7: ELS SUBRROGATS DEL PAGAMENT TEMA 7 – ELS SUBRROGATS DEL PAGAMENT 1. La dació en pagament El creditor no pot ser compel·lit a rebre una prestació diferent de la pactada tot i que la pot acceptar. En aquests casos, la doctrina entén que no hi ha genuí pagament, sinó que ha tingut lloc un subrogat en pagament, en concret la dació en pagament. La dació en pagament és un subrogat del pagament que consisteix en realitzar una prestació diferent de la deguda amb el consentiment del creditor, amb la finalitat i els efectes del pagament llevat el relatiu a la identitat. La dació en pagament pressuposa que existeix acord entre creditor i deutor. La dació en pagament és un contracte atípic i un negoci jurídic bilateral. Es considera que el deutor i el creditor per a que la dació sigui correcta, han de recollir els requisits necessaris per a realitzar el pagament ordinari. També s’exigirà la capacitat necessària per a substituir la prestació inicialment prevista per la nova. Efectes: ü S’extingeix la obligació ü També la doctrina entén que son aplicables algunes normes de la compravenda. És la prestació realitzada consentint-ho el creditor en lloc de la originàriament deguda amb idèntic valor extintiu. Datio in solutum La prestació originaria sol s’extingeix amb el compliment de la substitutiva. Si la cosa entregada en pagament no era propietat del deutor, i el vertader propietari el reivindica, es discuteix is l’antiga obligació reviu o no reviu i el deutor estarà obligat al sanejament per evicció. A favor del sanejament per evicció, s’argumenta que com el deute ja estava extingit, no pot reviure. A favor de que reviu, estaríem davant un supòsit d’error, si el creditor hagués sabut que la cosa era aliena a, deutor, no hauria consentit el pagament, per tant es pot demanar l’anul·lació, fent renàixer l’obligació antiga. La dació en pagament va precedida d’un acord entre creditor i deutor. Abans de produir-se la dació, la prestació originària de vida impossible o de vida impossible fortuïtament la prestació substitutiva. En la meva opinió, l’acord previ a la dació en pagament no té més efecte de que el creditor no pot reclamar la prestació originària, però lo altre segueix igual de forma. Si esdevé impossible fortuïtament la prestació originaria, la obligació s’extingeix i el deutor queda alliberat tot i que pugui complir amb la substitutiva. Si esdevé impossible la substitutiva, no afecta a la originaria. Conforme a lo que hem dit, si el deutor no realitza la prestació substitutiva al creditor, no pot demanar el seu compliment, ja que no ha nascut una obligació de complir la mateixa. La única 1 MARINA ALONSO MOREA TEMA 7: ELS SUBRROGATS DEL PAGAMENT conseqüència de la no realització d’aquesta és que el creditor es vegi destigat del compromís de no demanar la prestació antiga. En conclusió, el mecanisme de la dació en pagament es el mateix que el de la obligació facultativa. 2. El pagament per cessió de béns Aquest pagament es refereix al supòsit en que el deutor entrega els seus béns als creditors per a que els venguin i amb el producte de la venda, cobrin els crèdits. Si no cobren tota la quantitat del crèdit, queda subsistent la resta. Si l’import obtingut de la venda és superior als deutes dels creditors, han de tornar lo sobrant al deutor. El deutor conserva la propietat dels béns fins que els creditors ho alienen. Datio pro solvendo (entrega però per a que es produeixi la venda i amb el preu es cobrin els crèdits) 3. La mora del creditor i l’oferiment del pagament i consignació La mora del creditor es dóna quan retarden injustificadament la realització de la prestació quan és necessària la cooperació. Una vegada oferta pel deutor amb la intimació de que se li rebi o presti la seva cooperació. Consisteix en el retràs injustificat en la realització de la prestació per culpa del creditor havent el deutor ofert el compliment. Els requisits son: ü Que hagi arribat el moment del compliment. ü Que el deutor oferta al creditor la prestació instant-li a que l’admeti. ü Que el creditor es negui sense raó a rebre la prestació o no posi de la seva part lo necessari per a rebre la prestació. Els efectes son: v Si la prestació esdevé impossible per culpa del deutor, la obligació s’extingeix tot i en els casos en que el deutor respondria de la pèrdua. v No regeix la presumpció de que la pèrdua de la cosa si esta en poder del deutor es per culpa d’aquest (presumpció que està al 1183). Fa cessar la mora del deutor o evita que es produeixi. Evita al deutor tota possible conseqüència perjudicial que es seguis de no haver complert, per exemple el creditor pot haver fet us de la facultat resolutòria. v Si l’obligació ha nascut d’un contracte sinal·lagmàtic, el deutor pot demanar la resolució. v Quan la prestació consisteix en donar una cosa, el deutor pot quedar alliberat mitjançant la consignació de la cosa que havia d’entregar. Artículo 1183. Siempre que la cosa se hubiese perdido en poder del deudor, se presumirá que la pérdida ocurrió por su culpa y no por caso fortuito, salvo prueba en contrario, y sin perjuicio de lo 2 MARINA ALONSO MOREA TEMA 7: ELS SUBRROGATS DEL PAGAMENT dispuesto en el artículo 1.096. L’oferiment del pagament i consignació: La consignació és el mode d’extingir una obligació de donar quan el creditor no coopera en el pagament que ha de fer el deutor que li vol entregar lo que realment li deu. El fonament d’això és que el deutor té dret a alliberar-se. En ocasions, el no poder entregar la cosa que es deu, pot comportar inconvenients en el deutor. La tramitació es du a terme a través del procediment de jurisdicció voluntària. Artículo 1178. La consignación se hará por el deudor o por un tercero, poniendo las cosas debidas a disposición del Juzgado o del Notario, en los términos previstos en la Ley de Jurisdicción Voluntaria o en la legislación notarial. Art. 1180: Hecha debidamente la consignación, podrá el deudor pedir al Juez que mande cancelar la obligación. Mientras el acreedor no hubiere aceptado la consignación, o no hubiere recaído la declaración judicial de que está bien hecha, podrá el deudor retirar la cosa o cantidad consignada, dejando subsistente la obligación. Quan el deutor vol complir i no pot, perquè el creditor no es presta a cobrar, la llei arbitra un procediment per alliberar al deutor: l’oferiment de pagament i consignació de la cosa deguda. Aquest procediment està regulat a l’article 1176 i següents del codi civil, modificats per la Llei de jurisdicció voluntària de juny de 2015. La modificació més important es que s’admet, a part de la consignació judicial, la consignació davant un notari. Però, en la consignació davant un notari, si el creditor diu que el que se li ha consignat no es lo que se li deu, s’acaba l’expedient. En canvi, en la consignació judicial, el jutge pot decidir si la consignació esta ben feta (per tant, el deutor quedaria alliberat) o si esta mal feta (per tant el deute subsisteix). 3 ...

Comprar Previsualizar