Cures infermeres a persones amb trastorns endocrins (III): Diabetis Mellitus (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 3º curso
Asignatura Infermeria Clínica II
Profesor D.V.
Año del apunte 2017
Páginas 12
Fecha de subida 05/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria Infermeria Clínica II: Cures infermeres a persones amb trastorns endocrins (III) Diabetis Mellitus § Diabetis = atravessar § Mellitus = dolç com la mel § Malaltia metabòlica crònica que cursa amb hiperglucèmia i ocasiona complicacions cròniques de tipus microvascular i macrovascular.
§ Malaltia crònica que no es cura, tractament per vida.
§ Valor normal sèric 70-110 mg/dl (en dejú) i 120-140mg/dl (després d’una ingesta).
Etiologia § Dèficit de la secreció de la insulina § Dèficit en l’aprofitament (receptors) Tipus i prevalença § Diabetis mellitus tipus 1 - Destrucció de les cèl·lules β del pàncrees - Representa el 5-10% de totes les diabetis § Diabetis mellitus tipus 2 - Disminució secreció insulina o resistència per part de les cèl·lules.
- Representa el 90-95% de totes les diabetis - El 20% són majors de 80 anys § Diabetis mellitus gestacional - Afecta el 4-6% de les dones gestants - Altres à diabetis mellitus secundaria a altres alteracions, D-MODY, diabetis LADA, gestacional, associades a altres patologies.
Diabetis Mellitus tipus I § Etiologia à Dèficit absolut de la secreció d'insulina per destrucció cèl·lules beta del pàncrees.
§ Característiques - Aparició de clínica de forma brusca - Inici abans dels 40 anys. Pic als 14 anys.
- Quan es descompensa tendeix a la cetoacidosis - Risc de desencadenar complicacions cròniques § Tractament (importància de seguiment del tractament) - Insulinodependent - Exercici ( sempre en estat de compensació) - Dieta Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria Diabetis Mellitus tipus II § Etiologia - Resistència a la acció de la insulina - Dèficit relatiu de la secreció d’aquesta hormona.
§ Característiques - Aparició de clínica de forma més gradual - Aparició en persones - Factors de risc: obesitat (80%), hàbit sedentari, tabaquisme, hipertensió arterial, dislipèmia...
- Hi influeixen factors genètics i ambientals - No hi ha tendència a la cetoacidosis § Tractament (importància de seguiment del tractament) - ADO + insulina lenta - ADO (Antidiabètic Oral, activa la síntesi d’insulina) - Insulina - Exercici - Dieta * La cetoacidosis es molt infreqüent en la diabetis tipus II, en la tipus I el pàncrees no pot sintetitzar la insulina i el sucre que hi ha a l’organisme no està disponible (s’arregla amb l’administració d’insulina sintètica).
* Es proven diferents opcions de tractament per ajustar-ho a les necessitats del pacient (estrès, horaris de feina...). Cada cop que es canviï la dieta, l’activitat física, canviaran les necessitats energètiques i es necessitarà un tractament o un altre.
Diferències Diabetis Mellitus tipus I vs tipus II Tipus Inici Edat Prevalença Obesitat Complicacions Herència Immunitat Tractament DM 1 Brusc < 30 anys 10% No. Primor Cetosis + +++ Insulina Fisiopatologia DM 2 Lent > 40 anys *** 90% En el 80% Coma hiperosmolar +++ + Depèn (de les necessitats) § En una situació en que no hi ha disponibilitat d’insulina, a nivell sistèmic a la sang hi ha una situació de hiperglucèmia (grans concentracions de glucosa en sang, > 180 mg/dl).
Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria § Aquesta Diabetis Mellitus provocarà, entre altres coses, una eliminació de sucre a través de l’orina (glucosúria), signe clar de hiperglucèmia severa.
§ La glucosúria sempre que es produeix és que alguna cosa no està funcionant bé.
§ La sang estarà molt concentrada en glucosa i el que farà per compensar-ho serà igualar concentracions agafant aigua dels teixits, el que provocarà que aquest es deshidratin.
§ És per això que provocarà set (polidípsia), hi haurà un augment de líquid dins l’organisme que farà que el ronyó filtri més líquid del normal (poliúria).
§ Es pot arribar a un shock hipovolèmic.
§ L’organisme comença a utilitzar rutes alternatives per obtenir energia, a través dels lípids i de les proteïnes (secreció de les hormones d’estrès, adrenalina).
§ Com que són rutes d’emergència, hi haurà repercussió si aquestes s’utilitzen com a mètode habitual. Provocaran l’aparició de cossos cetònics (cetonèmia) i àcids grassos, que passaran el filtre de l’orina i així és com ho detectarem (amb l’orina).
§ S’estarà entrant en una situació d’acidosis que provocarà que el metabolisme deixi de funcionar, camí al shock.
§ El pacient tindrà moltes ganes de menjar (necessitat d’adquirir energia), però no li saciarà, aquesta energia no s’aprofitarà.
Manifestacions clíniques § § § § § § § § Pèrdua de pes Astènia (fatiga) Nàusees i vòmits Pell seca, irritabilitat ..
Set i gana Augment de les ganes d’orinar Visió borrosa Augment del nombre de processos infecciosos i més lentitud en la curació dels mateixos.
Valoració: proves diagnòstiques § § § § Extracció sang venosa Glucèmia capil·lar Tires reactives orina Test de Tolerància oral a la glucosa (TTOG) Diagnòstic § Test de tolerància oral a la glucosa § Abans de la prova: - Dieta rica en HC - Dejuni 8h § Dia de la prova: - Realització glucèmia basal - Ingerir en 5 minuts 75gr de glucosa diluïda en 300ml de aigua - Realització d'una glucèmia cada mitja hora durant dos hores § Manifestacions clíniques + una glucèmia plasmàtica a l'atzar.
§ Glucèmia basal ≥ 110 mg / dl (dejú) Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria * En dejú o basal es defineix com cap ingesta calòrica en les últimes vuit hores § Situacions de risc pels pacients diabètics - Dislipèmia - Risc cardiovascular - Hiper/Hipoglucèmia - Síndrome metabòlic - Hipertensió - Shock (situació extrema) Tractament mèdic habitual Punts claus: Dieta, exercici i fàrmacs (seguiment del tractament) § Objectius: - Normalització del metabolisme dels hidrats de carboni, les greixos i les proteïnes.
- Prevenció de les complicacions a llarg termini.
- Assegurar una adaptació psicosocial normal.
- Evitar les hipoglucèmies i altres complicacions del tractament.
§ Alimentació - Calories / demanda - Proteïnes 15% Hidrats de carboni 50%, Greixos 30% - Variada - Aliments restringits - Ingesta de fibra - Vigilar l’alcohol, precuinats i menjars adequats per pacient diabètics (controls glucèmia).
§ Exercici - Realista - Adequar a ingesta i fàrmacs - Tenir cura pell i peus (deshidratació dels teixits, més exposats) - Caminar - Adaptar esports competició Tractament farmacològic Hipoglucemiants orals (ADO) Adm 20 min abans dels àpats Adm durant o després dels àpats Tremolors, marejos Nerviosisme o irritabilitat Mal de cap Debilitat, pal·lidesa Adm abans o durant els àpats Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria Insulina § Les preparacions s'expressen en unitats internacionals per ml (UI/ml) § Totes les insulines, presenten una concentració § Tipus à insulina humana / anàlegs d'insulina § La pauta d'insulina s'individualitzarà en cada pacient en funció de: - Tipus de diabetis - Resultat d'anàlisi - Edat - Alimentació - Activitat física Insulina humana Tipus d’insulina (ràpida/lenta) La insulina ultraràpida (aspart, lispro) s’utilitza amb pacients molt descontrolats o en situacions d’emergència.
La insulina ràpida (regular), té un efecte en una hora aproximadament, s’utilitzarà el menys possible en pacients amb molta variació d’activitat física, descontrol... Després ja es normalitzarà amb un altre tipus.
Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria § Es pot reajustar segons la situació, els facilitarem la màxima autonomia possible.
§ La NPH és una insulina que s’allibera de manera progressiva (lenta), a mesura que es va metabolitzant l’aliment arriba al seu pic i es va diluint i quan arriba a aquest punt posaríem una altra dosis.
§ La insulina retardada permet que amb una sola dosis manejar els nivells d’insulina diaris, si el sopar és fort s’hauria de complementar, sinó els nivells de glucosa en sang serien molt elevats al matí.
§ La insulina glargina s’allibera relativament ràpid i té una duració de 24h.
Tractament mèdic habitual Tractament farmacològic § Insulina. consideracions generals - Se sol administrar per via subcutània - Comprovar la data de caducitat abans d'administrar - Tenir diversos vials de reserva a casa i quan vagi de viatge - Conservar a la nevera - Les plomes o bolígrafs es conserven entre 6-8 setmanes si es conserven a temperatura.
§ Insulina. Dispositius per administració - Xeringues i vials - Plomes o pens - Bombes d'insulina § Dispositius per l’administració - Xeringa subcutània - Ploma o Faciliten la dosificació i administració o Es poden presentar en cartutxos recombinables o com plomes precarregades sol ús.
o Solen contenir 300UI / 3 ml - Bomba d’insulina o Aparell electromecànic implantat sota la pell o Bomba insulina des d'un reservori a un ritme prefixat o Aconsegueix millor control metabòlic i minimitzar el risc de hipoglucèmies.
o Aconsellable per a pacients amb diabetis tipus que no aconsegueixen adaptar-se al tractament.
o Només s’utilitza insulina ràpida.
§ Insulina. Factors que acceleren l'absorció - Vasodilatació - Augment de la temperatura § Insulina. Factors que retarden l'absorció - Vasoconstricció § Insulina. conservació - La insulina que s'utilitza es manté a temperatura ambient Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria - La insulina comença a degradar-se si es superen els 29-30ºC.
- La insulina de reserva s'ha de conservar en nevera - Posar insulina freda pot ser dolorós § Insulina. efectes secundaris - Lipodistròfies - Al·lèrgies Glucèmia capil·lar § Per saber quins són els teus xifres de glucosa en sang hauràs d'aprendre a realitzar glucèmies capil·lars. És una eina imprescindible per a l'autocontrol.
§ Mitjançant aquesta tècnica coneixeràs si els teus glucèmies són correctes, elevades o baixes, el que et permetrà prendre decisions per millorar el control.
§ Material per la glicèmia capil·lar - Un glucòmetre (aparell mesurador) - Una tira reactiva - Un punxador o una llanceta - Un mocador de paper - Un quadern de control § Cures prèvies: - Netejar les mans, per evitar el conegut com "dits dolços" 20 que alterarien els valors donant lectures més altes de les reals.
- Assecar les mans per evitar que la gota de sang es dilueixi (les mans mullades podrien donar un valor de glucèmia inferior al real).
- Tenir les mans calentes o temperades perquè la gota de sang surti amb més facilitat.
- Punxar en els laterals dels dits, alternant d'un a un altre dit (la punxada en el rovell del dit és més dolorós i podem perdre sensibilitat).
Administració insulina § La insulina s'ha d'injectar en el greix que està sota la pell i no en el múscul.
§ Els llocs d'injecció recomanats són: - Natges à Part superior i externa. És el lloc més recomanat per a les insulines d'acció lenta ja que és el lloc on la insulina s'absorbeix més lentament.
- Cuixes à Zona anterior i latero-externa. Per insulines d'acció lenta.
- Braços à Zona externa-superior dels braços. Insulines d'acció ràpida.
- Abdomen à Insulines d'acció ràpida. És el lloc on la insulina s'absorbeix més ràpidament.
§ L'ideal és fer servir sempre la mateixa àrea per a un mateix tipus d'insulina, per exemple, utilitzar sempre l'abdomen per la insulina ràpida i les natges per la lenta.
§ És important rotar els llocs d'injecció per evitar la lipodistròfia que causaria un mal funcionament de la insulina que es punxés en aquesta zona.
Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria Rol de col·laboració CP: Hipoglucèmia SA excés d’insulina, falta d’aport o excés en el gasto (DM1/DM2) § Síndrome clínica que es presenta quan la glucèmia està per sota de 50mg/dl.
§ Etiologia: - Dosi inadequada d'insulina (excés) - Diarrees, vòmits - Retràs dels àpats - Exercici intens Activitats: § Prevenció - Ajustar horaris d’alimentació - Suplements en cas d’exercici físic extraordinari - Realització glucèmia capil·lar - Bon control del tractament § Hipoglucèmia lleu i moderada - 10-15gr de glucosa oral - Si es mantenen símptomes - En moderada si persisteixen símptomes (1mg glucagó via intramuscular o subcutània) 1. Als 5-10’ remonta la consciència (ingesta oral) 2. Es pot administrar als 15’ si la 1ª opció no ha estat efectiva - Després de la recuperació ingerir HC absorció lenta § Hipoglucèmia greu - Col·locació persona PLS (Posició Lateral de Seguretat) - Administració glucagó (intramuscular o subcutània) - A l'hospital: o Canalització via venosa o Administració vial de glucosmon ® (glucosa al 50%) o SG al 10% Fisiopatologia Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria CP: Cetoacidosis diabètica SA hiperglucèmia mantinguda en Diabetis Mellitus tipus I § Quadre clínic que s'estableix progressivament per falta de insulina § D’aparició més lenta que la hipoglucèmia § Etiologia - Dèficit d'insulina (error en el tractament, processos infecciosos, IQ, estrès ...) - Debut de la Diabetis Mellitus tipus I § Dades de laboratori - Hiperglucèmia (250-600mg/dl) - Glucosúria - Hipopotassèmia (a llarg termini, conseqüència) - Cetonúria - Cetonèmia - Acidosis metabòlica § Objectius: - Corregir el desequilibri hidroelectrolític - Corregir el desequilibri àcid-base - Corregir la glucèmia Activitats: § Dieta oral absoluta § Rehidratar - Valorar signes de deshidratació - Administració STP: 6-10l endovenós - Realitzar balanç hídric § Corregir equilibri àcid-base - Valorar Na i K, així com la possibilitat d’administrar bicarbonat segons la pauta mèdica.
§ Corregir la glucèmia (ultraràpida si està molt descompensada) - Perfusió d'insulina endovenosa segons pauta mèdica - Posteriorment quan estigui corregit, insulina subcutània segons pauta mèdica CP: Coma hiperosmolar SA hiperglucèmia no controlada en Diabetis Mellitus tipus II Característiques: § Descompensació marcada per hiperglucèmia> 600 mg / dl § Deshidratació molt marcada § A poc freqüent però pitjor pronòstic que la cetoacidosis (alt índex de mortalitat) § Es manifesta per: - Hiperglucèmia - Coma - Deshidratació - No cetosis Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria Rol de col·laboració (microvasculars) CP: Retinopatia diabètica § Complicació ocular de la diabetis que està causada pel deteriorament dels vasos sanguinis que irriguen la retina. El dany dels vasos sanguinis de la retina pot tenir com a resultat que aquests pateixin una fuita de fluid o sang.
§ Si la malaltia avança es formen nous vasos sanguinis i prolifera el teixit fibrós a la retina, el que té com a conseqüència que la visió es deteriori, ja que la imatge enviada al cervell es fa borrosa.
§ Prevenció: - Un examen oftalmològic periòdic que pot realitzar-se un cop l'any o cada 2 anys.
- Control estricte de la diabetis, mitjançant l'ús d'insulina o els medicaments prescrits pel metge.
- Fer exercici físic i una dieta adequada per millorar el control de la diabetis.
CP: Nefropatia diabètica § En persones amb diabetis, les nefrones lentament s'engrosseixen i amb el temps cicatritzen. Les nefrones comencen a deixar passar proteïna (albúmina) a l'orina.
Aquest dany pot succeir anys abans del començament de qualsevol símptoma.
§ Símptomes com fatiga, pèrdua de la gana, mal de cap, nàusees, edemes a les extremitats inferiors...
§ Prevenció: - Diagnòstic precoç nefropatia - Quantificació funció renal - Control HTA - Controls de glucèmia CP: Accident cerebrovascular § Un accident cerebrovascular succeeix quan el flux de sang a una part del cervell s'atura. Algunes vegades, es denomina "atac cerebral".
§ Si el flux sanguini s'atura per més de pocs segons, el cervell no pot rebre nutrients i oxigen. Les cèl·lules cerebrals poden morir, el que causa dany permanent.
§ Hi ha dos tipus principals d'accident cerebrovascular: - Accident cerebrovascular isquèmic (bloqueig per un coàgul de sang en el vas) - Accident cerebrovascular hemorràgic (bloqueig per ruptura del vas) § El risc augmenta si hi ha patologies cardiovasculars.
§ Prevenció: - Control lípids - Control HTA - No hàbits tòxics (alcohol, fumar...) Activitats (microvasculars): § Semblant a la cetoacidosis diabètica § Rehidratació (12l o més) Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria Rol de col·laboració (macrovasculars) CP: Coronariopatia (arteriopatia coronària) § Malaltia en la qual l'aportació de sang al miocardi (múscul cardíac) està bloquejat en part o en la seva totalitat.
§ La arteriopatia coronària gairebé sempre es deu a l'acumulació gradual de dipòsits de colesterol i d'altres substàncies greixos (denominades ateromes o plaques ateroscleròtiques) a la paret d'una artèria coronària, pot afectar moltes artèries, no només a les del cor.
§ Prevenció: - Alimentació, dieta equilibrada - Control HTA - Evitar hàbits tòxics (fumar) - Activitat física (no sedentarisme) CP: Cardiopatia isquèmica § La cardiopatia isquèmica és la malaltia ocasionada per l'arteriosclerosi de les artèries coronàries, és a dir, les encarregades de proporcionar sang al múscul cardíac (miocardi). L'arteriosclerosi coronària és un procés lent de formació de col·lagen i acumulació de lípids (greixos) i cèl·lules inflamatòries (limfòcits). Aquests tres processos provoquen l'estrenyiment (estenosi) de les artèries coronàries.
§ Tipus de cardiopatia isquèmica - Infart agut de miocardi - Angina de pit estable - Angina de pit inestable CP: Neuropatia diabètica § Les neuropaties diabètiques són un conjunt de trastorns nerviosos causats per la diabetis. Amb el temps, les persones amb diabetis poden desenvolupar dany dels nervis a tot el cos.
§ Els problemes dels nervis poden presentar-se en qualsevol sistema d'òrgans, inclosos el tracte digestiu, el cor i els òrgans sexuals.
§ Prevenció: - Examen periòdic peu diabètic (cura dels peus) - Bons controls de glucèmia Activitats (macrovasculars): § Informar sobre hàbits de vida saludables: alimentació, control pes, tabaquisme, control lípids ...
Peu Diabètic SA Mala irrigació de la sang cap a les extremitats § És el resultat de les alteracions en la sensibilitat (neuropatia perifèrica) i en el reg de les artèries (artropatia perifèrica).
Activitats (recomanacions): § Evitar ús de fonts de calor extrema § Assecar per contacte amb tovalloles suaus § Utilitza cremes hidratants Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria § § § § No caminar descalç No tallar excessivament les ungles (possibles ferides) Revisions periòdiques al podòleg Cura de petites lesions a la zona Tractament infermer Intervencions infermeres relacionades amb els coneixements i habilitats deficients § Educació sanitària (NIC 5510) - Ensenyar a reconèixer els signes i símptomes de singlot / hiperglucèmia - Normalitzar la glucèmia - Afavorir l'autocura - Ensenyar el pacient a controlar les concentracions de glucèmia amb freqüència (4 vegades / dia) * Glucèmia capil·lar à Si glucèmia és superior a 240mg / dl, controlar cetona en orina (reactiu) - Control Hemoglobina glicosilada (HbA1c) Mesura el nivell mitjà de glucosa o sucre en la sang durant els últims tres mesos.
Els metges poden fer servir la prova HbA1c sola o en combinació amb altres proves de diabetis per fer un diagnòstic. També utilitzen l'HbA1c per veure el bé que està manejant la seva diabetis.
- Controls de glucosa / cetona en orina o Útil en prevenció de la cetoacidosi o Útil en control diabètics en tractament o Si glucèmia> 240mg / dl en dos controls seguits o presenta cossos cetònics en orina i nàusees.
o Administrar dosi extra insulina segons pauta mèdica - Informar sobre la dieta i exercici - Ensenyar com s'administra la insulina - Explicar manifestacions clíniques de la hipoglucèmia / hiperglucèmia i actuació - Informar sobre cura dels peus - Informar sobre seguiment dels controls (oftalmòleg, podòleg ...) Intervencions infermeres relacionades l'ansietat § Disminució de l'ansietat (NIC 5820) - Proporcionar informació objectiva respecte al diagnòstic, tractament - Explicar tots els procediments - Romandre amb el pacient per promoure la seguretat i reduir el por, quan ho necessiti.
- Escoltar amb atenció - Animar la manifestació de sentiments, percepcions i pors - Identificar els canvis en el nivell d'ansietat ...

Comprar Previsualizar