Tema 12: Els elements del periodisme (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Fonaments del Periodisme
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 31/10/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 12: PERIODISME ELS ELEMENTS DEL EL DECÀLEG 1) La primera obligació del periodisme és la veritat: És + que 1 fidelitat dels fets, és 1 procés de selecció que es desenvolupa entre l’article inicial d’una sèrie i la interacció entre lectors i periodistes. LA MILLOR VERSIÓ POSSIBLE DE LA VERITAT. Hem d’entendre la veritat com 1 procés en q sempre comença amb 1 mateix article (relat imprecís i fiable, vàlid ara xro subjecte a investigacions) i cada capa afegeix context a la noticia. La veritat periodística és present a tot el procés.
2) Deu la seva lleialtat sobretot als ciutadans: o L’empresa/propietari s’ha de comprometre en primer lloc amb el ciutadà (Activitat econòmica + Servei al ciutadà = Valors bàsics del periodisme) o Contractar directius que també posin el ciutadà en primer lloc i no les motivacions econòmiques o les de sota la taula o Establir i declarar els conceptes bàsics clars. Atmosfera de diàleg, comunicació de les directrius a tots els departaments per escrit...
o Els periodistes (la redacció) tenen l’última paraula sobre les notícies o Comunicar al lector criteris clars: Com funciona el mitjà de comunicació? Què es pot esperar del mitjà i de les persones que hi treballen? El compromís 3) La seva essència és la disciplina de la verificació: L’objectivitat es troba en el mètode, no en el periodista.
o No afegeixis res que no hi sigui: no s’han de maquillar fets ni transformar-los en ficció a través de 1 muntatge. (per ex transportar el so de 1 ambulància de 1 lloc a un altre).
o No enganyar: No s’ha d’induir al lector a una interpretació errònia dels fets. Se l’ha d’avisar quan s’usi alguna tècnica narrativa o dramàtica que s’allunyi de la forma més literal del reportatge testimonial. p.ex. (ús de punts suspensius en les entrevistes).
o Transparència: REGLA DE LA TRANSPARÈNCIA. Honradesa respecte la naturalesa de la informació (fonts i mètodes, en la mesura del possible) i mostrar els esforços que fem per saber-ne més. -> CREDIBILITAT. Es pot fer a través d’editorials de la publicació, reunions públiques etc... No s’han de confondre a les fonts: corol·lari a la transparència. No s’ha de mentir o confondre a les fonts en el procés de descobrir la veritat, encara que sigui una tècnica que alguns periodistes han aplicat. Disfressa o emmascarament (reporterisme encobert: els principis de no enganyar i la regla de la transparència suggereixen que a l’hora de decidir si recórrer o no a aquesta tècnica s’hauria d’usar una prova de valoració similar a la de desobediència civil. La informació ha de ser suficientment important o vital pel interès públic, només si no hi ha cap altra manera d’aconseguir la informació, haurien d’aclarir als lectors tots aquells, casos en que hagin enganyat a les fonts per o o aconseguir una informació, explicar-ne els motius i perquè aquesta informació justifica l’engany.
Originalitat: Qualsevol notícia que no es pugui confirmar de forma independent, no s’hauria de publicar. Fes el teu propi treball enlloc de copiar el que ha revelat la competència.
Humilitat: Escèptics tant amb les fonts, com davant la pròpia capacitat de trobar la veritat.
Tècniques de verificació: o Edició espcèptica: valorar frase a frase (com ho he sabut? per què ens ho hem de creure? Qui o què ho ha suggerit? o Test de veracitat: •La base històrica s’aguanta? Algú més ha contrastat les dades, direccions, noms... que apareixen? Cal material de suport per comprendre la notícia? s’han identificat i contactat tots els protagonistes de la història? s’inclina la notícia per alguna de les parts o s’hi fan judicis de valor?, falta quelcom?, són exactes les cites entre cometes? o No donar res per fet: Sempre que es pugui cal apropar-se a les fonts originals, ser sistemàtic i corroborar les dades.
o Fonts anònimes: •No facis servir una font anònima per oferir una opinió d’una altra persona. No facis servir una font anònima en la primera cita entre cometes d’una notícia. Si l’has de fer servir, pregunta’t abans: Quin coneixement directe té aquesta font dels fets? Quin motiu podria tenir per enganyar-nos, o exagerar les dades? 4) Ha de mantenir la independència respecte a qui informa: Ser imparcial o neutral no és un principi essencial del periodisme; objectivitat no és imparcialitat. Periodisme de opinió (no oculta les seves intencions i manté 1 compromís fidel als principis q comparteix amb altres periodistes) vs periodisme informatiu afí a 1 facció ideològica(pretén ser neutral però aprofita el concepte d’equanimitat x produir propaganda).
5) Ha d’exercir un control independent del poder: El periodisme ha de vigilar els escassos poderosos d’una societat en representació dels molts que no ho són, per tal d’evitar les tiranies. El propòsit de la funció de vigilància no és només aconseguir que l’acció del poder sigui transparent, sinó donar a conèixer les conseqüències d’aquesta acció i fer que siguin comprensibles. Que el públic sepi i entengui què passa. Quela ciutadania estigui prou informada x actuar. Periodisme d’investigació: o ORIGINAL : es revela informació que abans no havia estat investigada per tal d’informar al ciutadà sobre circumstàncies que poden afectar la seva vida.
o INTERPRETATIU : resultat de l’anàlisi i reflexió d’una idea i de la meticulosa cerca de dades que dona peu a un context informatiu nou i més complet, capaç d’oferir al ciutadà una millor comprensió dels fets -> reportatge expositiu .
o INVESTIGANCIONS EN CURS : el reportatge parteix d’un descobriment o d’una filtració referents a una investigació que (normalment) organismes governamentals estan preparant.
pex wikileaks va generar 1 tipus de p de investigació sense els periodistes que ho suggerien i transformaven en informació no hagués estat possible.
6) Ha d’oferir un fòrum públic per la crítica i el comentari: El periodisme ha de proporcionar un fòrum per al debat i el compromís públics, sense que es basi en els prejudicis i les suposicions. Amb àmplies zones de consens on es trobin solucions als problemes de la societat. Per exemple: les redaccions dels diaris, la pag web del mitjà o diari) 7) S’ha d’esforçar perquè el significant sigui suggerent i rellevant: El propòsit del periodisme consisteix a proporcionar al ciutadà la informació que necessita per comprendre el món. La tasca de fer-ho de forma atractiva també és un dels compromisos adquirits. RELLEVANT I ATRACTIU. quan una persona llegeix un diari i li atreu, llegeix tota la noticia no, no+ el titular.
8) Les notícies han de ser exhaustives i proporcionades: Observar des de múltiples punts de vista, orientar el ciutadà amb la informació que li arriba i ordenar-la per tal que l’entengui. Arribar al fons de la qüestió, contrastar i verificar la informació.
9) S’ha de respectar la consciència individual dels professionals 10) Els ciutadans també tenen drets i deures amb la informació: Drets i deures: o Sobre la veracitat: El ciutadans hem de ser capaços de jutjar el valor i els biaixos de la informació per nosaltres mateixos, perquè s’han deixat clares les fonts, la rellevància i els processos.
o Sobre la lleialtat als ciutadans: S’ha de respondre a les nostres (dels ciutadans) necessitats, fins i tot si el mitjà ha d’arriscar els seus propis interessos per tal de fernos arribar la informació. I ens han d’avisar de qualsevol sinergia o conflicte d’interès que pugui aparèixer en una història.
o Sobre la independència: No s’espera neutralitat dels periodistes, però q no hi hagi lleialtats dividides.
o Sobre la supervisió del poder: s’espera dels periodistes la supervisió dels centres de poder, sense que aquesta tasca es vegi minvada ni per pseudo-escàndals ni per pressions.
o Un fòrum públic: Canals d’interacció: mail, telèfon, xats, blogs... Aparicions públiques dels membres de la redacció: clubs cívics, fòrums (virtuals o presencials) o Proporcionades i suggerents: Als ciutadans ens falta temps i recursos per accedir a la majoria d’informació crucial, per això tenim el dred d’esperar que els periodistes facin ús del seu accés únic a la informació i ens la presentin de tal manera que ens cridi l’atenció i faci que aquest material esdevingui significatiu.
El propòsit principal del periodisme és proporcionar als ciutadans la informació que necessiten per ser lliures i capaços de governar-se a si mateixos. Cada generació crea el seu propi periodisme. Ha canviat el rostre, però el seu objectiu ha romàs inalterable: definir la comunitat (ciutadania), elaborar un coneixement compartit basat en la realitat, contribuir a identificar els objectius comuns, reconèixer el seus herois i dolents. (L’essència sempre és la mateixa: proporcionar informació als ciutadans).
...