Reflexió ''Inside out'' (2017)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Educación Primaria + Educación Infantil - 2º curso
Asignatura Ciències socials i aprenentatge
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Carla Magín

Vista previa del texto

Núria Pons Socías 2n DT. UdG LES EMOCIONS A L’AULA L’educació a les escoles, tradicionalment, valorava més els coneixements que les emocions, de manera que els nens assistien a classe per assolir uns coneixements externs a ells. No obstant això, amb el temps, aquesta situació ha anat evolucionant de manera progressiva: no només tenen importància els conceptes o aprenentatges relacionats amb les ciències o amb les llengües, sinó que també es tracten temes com la moral, les emocions, els valors, etc.
De fet, no podem negar que les emocions estan presents a la nostra vida diària. Per aquest motiu, trobem necessària la introducció a l’aula d’aquest aspecte propi de la quotidianitat amb l’objectiu de preparar als nens per a la vida, a més de promoure els coneixements essencials i bàsics.
Una altra raó per la qual s’insisteix per aconseguir una educació on s’incloguin les emocions, és que aquestes intervenen en el nostre propi desenvolupament, tant de la personalitat i la integració social com en els processos evolutius: la comunicació, el processament de la informació, el desenvolupament moral, etc. (Casà, È., 2005).
Una vegada coneguda la intervenció de les emocions en l’aprenentatge, l’educació no pot ignorar les emocions i limitar-se a treballar continguts aliens als nens, sinó que ha de preparar-los per a la vida, tant a partir de les emocions, com dels coneixements. Per aquest motiu, és necessària l’educació emocional, que considera imprescindible el desenvolupament de les competències emocionals pel desenvolupament de la persona i, conseqüentment, de preparació per a la vida (Alzina, R., 2005).
A l’etapa d’infantil, per introduir l’educació emocional és important, doncs, treballar la consciència emocional dels nens, de manera que puguin entendre’s a ells mateixos i als altres, tot promovent les bones relacions socials.
A partir d’aquesta presa de consciència, es podrà ensenyar als nens a controlar els seus impulsos i les seves actituds conduïdes per aquests. Per fer-ho, existeixen moltes activitats, dinàmiques i contes que poden ser un gran recurs pel mestre. No obstant això, aquest ha de saber com utilitzar-los, introduirlos i posar-los en pràctica perquè no resultin ser una pràctica més, sinó que siguin productius i comportin una reflexió amb una posterior consciència i, per tant, un aprenentatge que promogui el desenvolupament personal del nen. Així doncs, a l’hora de portar a terme una activitat d’aquest àmbit, tot i que passa igual amb qualsevol activitat educativa, s’han d’estudiar i decidir adequadament i amb cura els objectius que es pretenen assolir i la manera en la que s’aconseguiran per treballar d’una manera eficaç.
‘INSIDE OUT’ COM A RECURS ‘Inside Out’ és una pel·lícula que, com saben tots els espectadors, tracta sobre les emocions. De fet, aquestes es veuen personificades en diferents personatges caracteritzats per colors diferents i controlen l’estat anímic d’una nena d’entre onze i dotze anys. A més, a mesura que es desenvolupa la història, la nena va creant records que, depenent de l’emoció del moment, són d’un color o un altre.
No obstant això, hi ha dos tipus de records: els records comuns i els records essencials. És a partir d’aquests últims, doncs, que es creen les ‘illes’ o pilars fonamentals de la personalitat.
Com podem veure, la pel·lícula té molts aspectes psicològics propis de l’educació emocional que es podrien treballar a l’aula. No obstant això, a l’etapa de l’educació infantil, primerament, cal introduir les emocions per poder continuar treballant temes més complexes.
Núria Pons Socías 2n DT. UdG Així doncs, aquesta pel·lícula pot resultar molt útil per treballar-les, ja que, com hem dit, les emocions apareixen personificades, de manera que deixen de ser quelcom abstracte per ser alguna cosa cognoscible. Aquest primer aspecte, realment, podria ser molt beneficiós pels nens, ja que amb això es facilita molt la comprensió d’aquestes. La personificació que apareix a la pel·lícula, a més, també es podria utilitzar per promoure l’empatia dels nens vers les emocions que la protagonitzen. A partir d’aquí, es podria fer servir la identificació dels nens amb els protagonistes per acabar explicant la moralitat final: per estar content també s’ha d’estar trist.
Aquest ensenyament, però, no ve explícit a la producció, de manera que seria necessari que la mestra conduís als nens fins aquesta conclusió, la qual es podria aprofitar per veure que no totes les emocions són dolentes si es sap com actuar i afrontar-les. Amb això estaríem acabant, també, amb la tradició que veu la tristesa o la ràbia com sentiments negatius, ja que el que pot ser realment negatiu és el comportament que pugui sorgir impulsat per sentiments d’aquesta mena i no l’emoció que, al cap i a la fi, és un sentiment com qualsevol altre.
La pel·lícula, per tant, pot ser un gran recurs, tant per introduir les emocions com per treballar-les d’una manera més complexa i específica amb l’objectiu de treure les connotacions negatives que porten incorporades algunes d’elles i de promoure la seva exteriorització.
Amb tot això, doncs, el que s’estaria fent és treballar continguts propis de l’educació infantil com la gestió de les emocions després de la presa de consciència d’aquestes. Aquesta pel·lícula, però, tot i ser de dibuixos animats, també podria ser un recurs per treballar aspectes més complexos de les emocions a les etapes superiors.
Un exemple, podria ser treballar a primària el sentiment de més d’una emoció alhora, com bé surt al final de la pel·lícula, o, un altre exemple podria ser parlar sobre la caiguda de les ‘illes’ o pilars fonamentals de la personalitat davant d’una situació que és viscuda com desagradable. En aquest moment, com es veu reflectit a la pel·lícula, la protagonista deixa de poder sentir i es guia completament per impulsos.
Aquesta part més complexa i profunda de la pel·lícula podria ser tractada a l’etapa de l’Educació Superior Obligatòria, en la qual, al meu parer, també s’hi hauria d’introduir l’educació emocional, ja que es tracta d’una època difícil plena de canvis i on manca molta informació sobre la gestió de les emocions i la seva comprensió. No obstant això, per tractar temes d’aquesta magnitud amb nens d’etapes tan avançades, seria necessari un mestre amb una certa formació específica sobre psicologia per poder portar a terme una pràctica educativa eficaç.
Així doncs, com podem veure, la pel·lícula té molts matisos i aspectes que es poden treballar a l’aula i que, per tant, es poden aprofitar per tractar l’educació emocional tant a infantil, com a primària, com a l’ESO. De fet, aquesta producció, com ja hem vist, és un bon recurs, ja que permet la introducció de les emocions a l’aula -amb tot el que això implica- i, alhora, l’aprofundiment en aquestes tant com es vulgui.
Núria Pons Socías 2n DT. UdG REFERÈNCIES Alzina, R. (2005). La educación emocional en la formación del profesorado. Revista Interunivesitaria de Formación del Profesorado, 19 (3), 95-114.
Casà, È. (2005). La educación emocional en la escuela infantil. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 19 (3), 153-167 ...