Comunitats animals - Tema 1 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Comunitats animals
Año del apunte 2015
Páginas 9
Fecha de subida 25/02/2015 (Actualizado: 21/03/2015)
Descargas 24
Subido por

Vista previa del texto

COMUNITATS ANIMALS TEMA 1: NATURALESA DE LES COMUNITATS TEMA 1.1: ESTUDI DE LES COMUNITATS Comunitat: qualsevol grup de poblacions d’organismes de diferents espècies que conviuen en una mateixa àrea/habitat.
No hi ha limitació de mida de la comunitat.
Poblacions de diferents espècies interactuant entre elles: grans variables per l’estudi de les comunitats  Errors d’origen (limitacions d’origen)   Tipificació: les comunitats es poden classificar en tipus de comunitats amb una sèrie de paràmetres que es repeteixen Comunitat (superorganisme): entitat que tendeix a autorecuperar-se Estudi d’una comunitat en funció:   De l’habitat De l’estructura de creixement (nivells) Característiques: importància a nivell d’integració de totes les variables que afecten aquella comunitat.
  Riquesa d’espècies Abundància relativa No totes les espècies afecten de la mateixa manera l’estructura d’aquella comunitat, hi ha relacions de dominància.
Però no sempre l’espècie més dominant és clau per aquella comunitat.
Buscar característiques que agrupen tota aquella comunitat  tot a nivell d’integració.
Estudi:    Normalment quines són les característiques en un moment donat Com varien aquests paràmetres en un període de temps (al llarg del temps) Com varien al llarg de l’espai (gradient) Classificació: La comunitat es veu afectada per moltes variables diferents.
Claus dicotòmiques: relacionar moltes variables entre sí.
Intentar buscar variables que m’expliquin un percentatge elevat de la variabilitat que trobem.
Estudi del rotífers a l’estany de Banyoles: Cadascuna de les espècies està afectada per les condicions ambientals  variables concretes (Tª, terbolesa, profunditat, nutrients...) Anàlisi de components principals: la profunditat està íntimament relacionada amb les altres tres.  Surt una nova variable que uneix aquestes quatre.
1 COMUNITATS ANIMALS De totes aquestes variables: s’ajunten en 4 variables noves  ara es poden classificar les espècies respecte aquestes variables.
Tenir una idea de la organització de la Comunitat.
Representar la comunitat per poder estudiar-la. És impossible estudiar tota la comunitat.
Aquest estudi només classifica els rotífers, no es pot extrapolar per la resta de la comunitat, els resultats serien diferents per a una altra espècie.
Estudi de crustacis: Comparació de la similitud de comunitats: presència o absència de crustacis.
Utilitzar l’Índex de Sörensen = Entre llac Superior i Michigan: 2𝑐 𝑎+𝑏 2·15 37 a = 15 c = 15 (compartides) b = 22 = 0,81  81% de similitud Podem pensar que les comunitats en aquests llacs són molt semblants Error: perquè només he agafat els crustacis Rotífers: S = 55% a = 25 c = 15 b = 30 Comunitats de peixos molt més diferents (40%) 2 COMUNITATS ANIMALS TEMA 1.2: FORMACIÓ I ORGANITZACIÓ DE LES COMUNITATS Formació de la comunitat: dinàmica continua Comunitat madura més estàtica (menys canvis) que en procés de formació.
A partir d’una superfície nova: comunitat parteix de zero.
Formació d’una nova comunitat: Font d’espècies: les altres illes o continent més propers. Les característiques d’aquesta font seran molt importants.
Algunes d’aquestes espècies fonts colonitzaran la nova àrea i s’han d’establir com a població reproductora. Diferents individus de diferents espècies que s’han establert.
Ja s’ha format la comunitat.
Molta dinàmica: espècies que apareixen i d’altres que desapareixen.
Com més madura és la comunitat més estàtica és, però els canvis no s’aturen.
Quines són les variables que afecten els diferents processos? Pèrdua d’individus d’espècie o espècie sencera. La comunitat que actua com a font d’espècies també és dinàmica.
 Quines espècies colonitzaran la nova àrea? Característiques: o o o o  Quines espècies s’estableixen com a població reproductor? o o o o o  Mida de la població: espècie abundant en la font, augmenten les probabilitats que alguns individus colonitzin la nova àrea.
Capacitat de dispersió de les espècies de la font.
Distància: nova àrea molt propera a la font serà més fàcilment colonitzada.
Atzar L’àrea ha de tenir els recursos que necessita l’espècie.
Domini vital (àrea d’activitat): àrea per la qual es mou un animal (busca menjar, parella...) En funció de la quantitat de recursos que necessita un animal aquesta àrea serà més gran o més petita.
Pot ser que l’àrea del nou territori sigui massa petita perquè hi hagi prou àrea per prou individus.
Individus que arriben: la població ha de ser prou gran per reproduir-se.
Que ja hi hagi un depredador que no la deixa establir-se.
Atzar Dinàmica de la comunitat: o o o Espècies que s’havien aconseguit establir desapareixen.
Exclusió competitiva entre dues espècies  una acaba desapareixent.
Atzar, per exemple, un desastre natural.
3 COMUNITATS ANIMALS Es va poder estudiar a l’illa de Cracatoa (volcà més gran conegut al planeta): 1883 va haver-hi una erupció volcànica molt forta que va fer desaparèixer l’illa sencera.
Va aparèixer una nova illa completament estèril  Rakata Les erupcions continuen i apareixen dues noves illes.
Per estudiar la dinàmica d’espècies que arribaven a l’illa van posar bidons amb aigua per intentar atrapar individus que es transportaven a través de l’atmosfera.
En 22 dies van trobar molts artròpodes, hexàpodes i 72 espècies diferents d’aranyes (els va sobtar). Les aranyes viatgen en “globus” creat per teranyina, són transportades pel vent milers de km i cauen on cauen.
Gran importància de la capacitat de dispersió.
Mamífers no voladors només hi ha dues espècies que van ser transportades per l’home, als mamífers els hi costa molt més arribar a les illes.
Al cap d’un any: van trobar molts llangardaixos i una serp reticulada de 8 m. L’illa era estèril, però tenien recursos del mar (peixos per menjar).
Al principi va ser molt caòtic i barrejat : espècies apareixien i desapareixien.
Aus: 30espècies diferents Encara hi ha molts canvis: encara està molt lluny de l’equilibri  en procés de formació Moltes espècies transportades pel vent i les altres per troncs que surten des de les illes fonts o damunt de les potes de les aus.
Com s’organitza aquesta comunitat:     Sovint ens fixem en la xarxa tròfica i els diferents nivells tròfics.
Les cadenes tròfiques estan superinterconnectades entre elles.
Sovint una espècie ocupa més d’un nivell tròfic.
A mesura que augmentem de nivell tròfic en general augmenta la mida de l’animal (hi ha excepcions).
Mesura la biodiversitat de la xarxa tròfica és la connectància: C= o o o 𝑛º 𝑟𝑒𝑎𝑙 𝑑 ′ 𝑖𝑛𝑡𝑒𝑟𝑎𝑐𝑐𝑖𝑜𝑛𝑠 𝑖𝑛𝑡𝑒𝑟𝑒𝑠𝑝𝑒𝑐í𝑓𝑖𝑞𝑢𝑒𝑠 𝑛º 𝑝𝑜𝑡𝑒𝑛𝑐𝑖𝑎𝑙 𝑑 ′ 𝑖𝑛𝑡𝑒𝑟𝑎𝑐𝑐𝑖𝑜𝑛𝑠 𝑖𝑛𝑡𝑒𝑟𝑒𝑠𝑝𝑒𝑐í𝑓𝑖𝑞𝑢𝑒𝑠 Em dóna una idea de la complexitat d’aquella comunitat .
Com més interaccions entre elles més madura i més complexa és la comunitat.
Cada vegada (com més espècies hi ha en una comunitat) és més difícil que una espècie colonitzadora nova s’hi pugui establir com a població reproductora.
C = 60%  més difícil establir-se per a una nova espècie C = 40% Probabilitat de fracàs C = 20%  probabilitat de que una nova espècie s’estableixi és més alta (fracàs disminueix) 4 Nº d’espècies COMUNITATS ANIMALS Gremis: grups d’espècies que utilitzen un mateix recurs de manera similar. Reaccions interespecífiques més fortes dins del gremi.
Exemple: aus limícoles (gremi) 2 gremis S’alimenten en les zones poc profundes S’alimenten en la zona més profunda Llibertat de fer el gremi més petit o més gran Es pensa que el mateix gremi han de ser del mateix grup taxonòmic, és un error, poden ser taxons diferents.
Espècie clau: la seva presencia o absència fa que la comunitat canviï totalment.
Exemple: llúdriga marina, per sobreexplotació la seva població cau en picat És una espècie clau en la comunitat dels Kelps.
La comunitat es va empobrir moltíssim (quatre algues i molts eriçons) Amb presència de la llúdriga la comunitat és molt rica. La llúdriga en equilibri manté la seva activitat.
La llúdriga determina l’estructura d’aquesta comunitat i per tant és una espècie clau.
Es va protegir i la seva població va aconseguir recuperar-se.
A finals dels anys 90 va tornar ha haver una davallada, però en aquest cas la causa van ser les orques que les depredaven, perquè els seus presses habituals (foques i lleons marins) estaven en davallada i van buscar substituts per alimentar-se. Sempre havien viscut amb les llúdrigues sense fer-los cas, mai havien entrat en conflicte.
En els llocs on les orques no hi tenen tant d’accés les llúdrigues són mes abundants.
5 COMUNITATS ANIMALS TEMA 1.3: ESTRUCTURA FÍSICA DE LA COMUNITAT Terrestres Marines Epicontinentals Comunitats Comunitats terrestres: es classifiquen en funció de la vegetació  Forestal: comunitat forestal d’aquí té algun patró comú amb la d’Austràlia, això permet la comparació o o o  L’estratificació de la comunitat vegetal provoca una estratificació de les condicions ambientals  estratificació de la fauna És molt important la comunitat edàfica, en el sòl, que s’ocupen de la descomposició de matèria orgànica. Quan augmenta aquesta comunitat el sòl és més ric.
El nombre d’herbívors és molt baix.
Arbustives: o Estratificació i microclimes o No tenen estat herbaci ric, hi ha insolació directa i per això la comunitat edàfica és pobre (no hi ha humitat).
 De pastura: o o o o La taxa de renovació dels productors primaris és molt més alta i la productivitat augmenta.
Molt més regulada pels herbívors (molt importants).
La zona edàfica en un prat és molt important.
El número de fauna que manté aquell prat és molt petit.
Comunitats marines: > 70% de la superfície del planeta Profunditat mitjana 3,75 km, màx. 11,5 km Mediterrani: mitjana 1,5 km, màxim 5 km Només trobem el 16% de les espècies.
o o o Molta uniformitat en l’ambient Barreres entre ambients molt menors que en l’ambient terrestre.
Per tant el nombre d’espècies que s’han desenvolupat és menor.
Diversos ecosistemes marins:   Comunitat bentònica: depenent del fons Comunitat pelàgica: independent del fons 6 COMUNITATS ANIMALS Plataforma continental: el tipus de comunitat depèn molt del pendent o o o o Supralitoral: zona esquitxada per l’aigua Mediolitoral: zona de vaivé de les onades Infralitoral: fins on trobem algues fotòfiles (que necessiten molta llum) Zona circalitoral: llum, algues esciòfiles (que poden viure amb molt poca llum). La majoria d’espècies són animals.
Talús o zona batial: gran pendent fins als 4000m de profunditat Plana abissal: de 4000-6000m de profunditat Domini nerític: l’aigua que està per sobre de la plataforma continental Domini oceànic: al mig de l’oceà Comunitat pelàgica: dins la columna d’aigua, no hi ha una estructura de la comunitat 1. Plàncton: organismes que es deixen transportar pels corrents, alguns amb capacitat de moviment limitada, distribució per contagi Mides petites amb excepcions: meduses i Cyanea o Holoplàncton: són planctònics tota la seva vida Grup dominant: copèpodes o Meroplàcton: planctònics durant una fase del seu cicle vital Ous dels peixos, larves de molts animals bentònics, meduses 7 COMUNITATS ANIMALS 2. Nècton: organismes que tenen capacitat de moviment, dominen l’espai.
Bàsicament vertebrats: peixos, rèptils marins, aus marines (pingüí, corb marí), mamífers marins.
No hi ha amfibis ja que no toleren la sal, la seva pell és permeable i es deshidrata ràpidament. Els seus ronyons no aconsegueixen concentrar l’orina.
Comunitat bentònica: organismes que depenen del fons     Medi absolutament estructurat Molt estable Més espècies estrategues de la K, sobretot en substrat dur on les interaccions biològiques són més importants En substrat tou el medi és més inestable Zona infralitoral mediterrània: o o o o Praderies de Posidonia oceanica que són un pol de biodiversitat.
Es troben sobre substrat tou, els seus rizomes fixen el substrat que passa a comportar-se com un substrat dur.
Molts microhàbitats: comunitat molt diversa.
Poc estable, molts canvis ambientals (llum, onades, temperatura) Zona circalitoral: o o Coral·ligen i algues que necessiten poca llum i cossos carbonatat d’organismes filtradors Comunitats més estables Zona afòtica: o o No arriba llum Comunitats molt estables Comunitats d’aigües epicontinentals: Hi ha comunitat pelàgica i bentònica.
En llacs i estanys hi ha menys hidrodinamisme i l’aigua està estancada.
Trobem animals que viuen a la columna d’aigua, però que respiren oxigen atmosfèric (pèls hidròfobs que els mantenen en suspensió) Comunitats fluvials: En funció del tram del riu les condicions són molt diferents  Inici: cabal petit, aigua molt freda, pocs nutrients, molt oxigen dissolt, poca insolació  producció primària mínima.
Organismes aprofiten el material al·lòcton (fulles d’arbres que cauen al riu).
Organismes dominants: trituradors  Gammarus Peixos: truita 8 COMUNITATS ANIMALS  Tram mig: més insolació, més cabal, més nutrients, temperatura més alta Organismes brostejadors (macroinvertebrats dominants)  s’alimenten de la pel·lícula vegetal que creix sobre les roques Peixos: barb, carpes Depenent del riu és el tram més ric.
 Tram final: temperatura molt més alta, més nutrients Organismes dominants: filtradors Peixos: a causa de la contaminació la fauna autòctona de rius és molt pobre.
9 ...