5 Algues i Cianòfits (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botanica farmaceutica
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 9
Subido por

Descripción

Introducció a les algues i tema dels cianòfits

Vista previa del texto

Rafiki Botànica Farmacèutica 2015/16 5. Algues Actualment es coneixen prop de 500.00 espècies d’algues fotosintetitzadores que viuen en medi aquàtic, poden viure tant en aigua dolça com en aigua salada. Les algues poden ser tant procariotes com eucariotes. El fet de que puguin ser tant procariotes com eucariotes és perquè alguns grups d’algues es classifiquen dins el regne Monera (cianobacteris) i la resta en el regne dels Protista. Una característica important és que tenen pigments assimiladors que els permeten fer la fotosíntesis.
En trets generals les algues es classifiquen en quatre grans grups depenent del seu color, que ve donat pel tipus de pigment assimilador: Algues verd-blavoses Cianòfits Algues vermelles Algues verdes Rodòfits Cloròfits Algues brunes Feòfits Les diferències en els pigments tenen a veure en les diferents estratègies de cada alga d’aprofitar la llum. Això vol dir que tenen proteïnes diferents i per tant, no pertanyen al mateix grup/classificació. A més de les característiques biològics, un caràcter de classificació seria el pigments fotosintètics a partir de les seves longituds d’ona. Aquest és el motiu pel qual s’utilitzen en sistemàtica. Malgrat això no tots els pigments seran classificatoris ja que n’hi ha que són comuns en gairebé tots els grups, com per exemple la clorofil·la A.
5.1. Cianòfits Els cianòfits, que també s’anomenen cianobacteris, són algues verd-blavoses procariotes.
Els seus pigments assimiladors són la clorofil·la A, present en tots el grups, i la ficocianina, que és la que dóna el color característic d’aquest grup.
Són organismes unicel·lulars o agrupacions d’aquests, és a dir, masses, filaments i cenobials. Tots ells tenen una estructura molt senzilla, la característica de la qual és la beina mucilaginosa (formada per polisacàrids, aminoàcids i àcids grassos) que les envolta.
***el mucílag és una substància vegetal que prové de la hidròlisi del midó i la cel·lulosa que en aigua s’infla per donar lloc a dissolucions viscoses.
Després de fer la fotosíntesi generen matèria orgànica que no emmagatzemaran en forma de sucre, com fan les plantes superiors amb el midó, sinó que l’emmagatzemaran en forma de proteïna: cianoficina (polipèptid). Això vol dir que si ingerim aquestes plantes en suplements alimentaris obtindrem una gran quantitat de proteïna de manera ràpida i senzilla. Aquest és un dels motius pels quals les algues s’utilitzen en la indústria alimentària. Llevat d’això, podem trobar cianòfits tòxics.
Rafiki Botànica Farmacèutica 2015/16 Una característica d’aquest grup és la gran amplitud ecològica que tenen. Són organismes que poden viure en condicions extremes: llocs molt secs, aigües sulfuroses, molta temperatura... A més de tot el que hem dit, són algues amb capacitat fixadora del nitrogen atmosfèric i transformar-lo en el grup alfa amino de les proteïnes.
**4.492 sp Microcystis aeruginosa És un cianòfit que forma el que es coneix comunament com a flors d’aigua: • Unicel·lulars que viuen en colònies (protòfits cenobials), la seva multiplicació afecta al l’oxigen dissolt en l’aigua.
• Són tòxiques per als humans i altres organismes aquàtics (HAB=harmful algal blooms) ja que produeixen hepatotoxines i neurotoxines.
Com hem vist en les generalitats, la Microcystis aureaginosa, està envoltada per una beina mucilaginosa i s’estén creant una pel·lícula, anomenada biofilm, per cobrir la màxima massa d’aigua possible.
Com que produeixen toxines s’han de fer controls de les aigües perquè si estem en contacte amb aigües contaminades podem contraure malalties.
Quan aquestes algues s’assequen formen estromatòlits (>3500 MA) que serveixen per determinar que en aquell lloc hi va haver algues. Els estromatòlits es poden datar i gràcies a ell sabem que fa milions d’anys hi va haver activitat fotosintètica d’organismes microcists.
Interés ecològic Les algues també són d’interès ecològic. Per exemple el Nostoc commune, vist a ITL, té la capacitat de captar el N2 però només a través dels seus heterocists, les altres cèl·lules no poden. Pere tal que totes les cèl·lules puguin tenir nitrogen, aquest heterocists, situat a l’extrem del Nostoc el distribueix a tot el filament que forma. En un arrosar inundat, són capaços de fixar fins a 50kg de nitrogen per hectàrea.
Per la seva banda la Artrhospira platensis i Athrospira máxima, també anomenades Spirulina, també tenen un important interès ecològic. La Spirulina és un cianòfit de forma cargolada que es ven el les farmàcies, en forma de comprimits, perquè el 65% del seu pes sec és proteïna. És un bon complement alimentari sense hidrats de carboni ni greixos. A més, com que poden créixer en llacs, s’han habilitats llacs artificials pel seu desenvolupament i posterior comercialització.
Rafiki Botànica Farmacèutica 2015/16 ...