DOLOR I TEMPERATURA (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura fisiopatologia
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 02/10/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Fisiopatologia del dolor i la temperatura

Vista previa del texto

FISIOPATOLOGIA DEL DOLOR I DE LA TEMPERATURA El dolor depèn de l’estat d’ànim i com nosaltres el percebem.
DOLOR o ÀLGIA - Agut (artritis  dolor que ens ocupa un moment - segons), subagut (alguns dies), crònic (artrosis  quan dura us mesos. Poden haver-hi aguditzacions en determinats moments) - Local (en un punt concret), generalitzat (miàlgies (dolor als músculs), artràlgies (dolor a les articulacions)...  no només en un punt concret. Ex: grip  ens fa mal tot) - Intermitent (còlic (pedra al ronyó – de cop i dura molt poc – quan baixa la pedra per la uretra), neuràlgic (mal de queixal – afecta a la rel nerviosa)), constant (pes, pressió – cefalea tensional – un mal de cap que notes un pes a sobre teu, és muscular. És diferent de la migranya (vascular) es vasodilaten els vasos).
- Neuropàtic (generat per la via nerviosa inflamada – herpes que viuen a la paret del nervi), nociceptiu (víscera que s’inflama) i psicogen ( dolor que jo transformo arrel dels nervis (angoixa  dolor) . El dolor psicogen s’anomena somatització.
- Noble: “allò dolent, no fa mal...” Quan el gangli és dur, no fa mal, i no el pots desplaçar perquè està en plans profunds sol ser un càncer limfàtic. Si és el reves, pot ser únicament una inflamació.
Trobem ganglis limfàtics al mediastí, subclavicular, coll (Cadena cervical), engonals, plexe solar (darrera l’aorta).
- Sensorial i emocional: és subjectiu (escales analògiques – visual) i desagradable, només el dolor és notable si és té SNIC (interpretatiu). Poden variar molt  es percep diferent segons al moment viscut. Només senten dolor els que tenen sistema nerviós central, per tant un escarabat, no se’n dolor.
- Clíniques del dolor són gestionades per Anestesistes. Generen drogues que adormen i eliminen al dolor. Talla la via de recepció  no hi ha mecanismes per rebre el dolor.
- Alodinia: Dolor davant estímul no dolorós. (noies)  5 dies abans de la regla. Percepció de l’estímul molt més alterat, quan en realitat no fa mal. Ex: Persones fibromialgiques.
- Hiperalgesia (molt), analgèsia (poc). Hiperestèsia (molt), anestèsia (poc).
- Modificat per: edat, personalitat, sexe, cultura, moment emocional (nens), educació, ambient (migranyes).
Un analgèsic és un antiinflamatori? No sempre.
Un antiinflamatori és un analgèsic? Si, casi sempre.
La imatge de sota és la medul·la espinal.
En la part posterior, hi ha la percepció de la sensibilitat i el dolor. I en la part interior la percepció motora.
En la barra groga i trobem els antidepressius, els relaxants musculars, les líriques (antiepilèptiques). Els opioides són analgèsics (enantyum, tramadol...). L’enantyum són poc antitèrmics i poc inflamatoris, però si analgèsics potents.
DOLOR  mecanisme protector per activar mecanismes per suprimir-lo.
TIPUS DE DOLOR: (fibres) - AGUT(ràpid)  0..1 segons (punxada, tall, electricitat) - CRÒNIC (lent)  1 segon i progrés amb minuts (cremada (fred), cefalea, lumbàlgia...) amb possibilitat de major intensitat.
RECEPTORS DEL DOLOR – NOCICEPTORS: - Situació: múltiple (pell, os, múscul, artèries (per això fan més mal que les venes, perquè tenen més receptors), òrgans...) a tot arreu.
- Tipus: mecànics, tèrmics (dolor agut) i químics (dolor crònic). Aquests últims responen a bradiquinines, serotonina, histamina, K+, AC (parasimpàtic), i PG (prostaglandines, derivades de l’àcid arquiadoic  mediador de la inflamació). A l’artèria radial  gasometries.
RELACIONS DEL DOLOR: - Amb la temperatura, a més temperatura corporal més percepció del dolor.
- Amb lesió de teixits, per alliberament de substàncies químiques.
- A la isquèmia, per a l’àcid làctic muscular per dèficit d’oxigen.
- A espasme muscular, activació – R mecànics. Contractura muscular.
TRANSMISSIÓ DEL DOLOR AL SNC, 2 VIES. El talem + l’hipotàlem = diencèfal (La base del nostre SNC).
- Via dolor agut  fa aqueta via: dels nervis perifèric a la medul·la dorsal posterior fins al còrtex, per fibres ràpides (fins a 30m/s). Via dolor crònic lent  fa aquesta via: nervi perifèric – medul·la dorsal – talem (Feixos espinotalàmics) – còrtex. El dolor crònic són fibres lentes (1-2m/s). La doble via justifica la primera percepció ràpida de dolor que desapareix per ser substituïda per un dolor potencialment més intens i durador depenen del grau de lesió.
- Neurotransmissors del dolor, encefalina i serotonina.
El talem filtre totes les percepcions dels òrgan dels sentits, ja que la informació arriba aquí i són filtrades, i llavor enviades al còrtex. Menys l’olfacte, que va directe al còrtex, és el més rudimentari.
L’hipotàlem  on neix la via endocrina. Lloc de control de funcions involuntàries. Temperatura, pes...acaba de coordinar totes les funcions.
BLOQUEIG DEL DOLOR - Sistema analgèsic, 3 punts: Inhibeixen i discriminen intensitats i importància del dolor segons origen i intensitat. Es pot parar la percepció del dolor.
 Còrtex peri - Silvic i hipotàlem  bloquegen el dolor. Capacitat d’analgèsia.
 Tronc (nucli del rafe)  més amunt de la cervical  control dels paràmetres involuntaris (freqüència cardíaca, freqüència respiratòria, sudoració...). Secretaria del còrtex.
 Medul·la (via dorsal)  si li arriba la molèstia, poc alta, la medul·la la talla segons quins estímuls que percebem, abans de molestar el còrtex i el tronc, si és molt forta, llavors activa les altres vies. Ex: Caminar i butllofa.
- Sistema opiàcic del SNC: Endorfines i dinorfines secretades en 1 i 2 provoquen un grau d’analgèsia.
Relació dolor-estat d’ànim – endorfines –serotonina. E- i múscul (relaxen els músculs le corrents i són analgèsics). El propi cervell pot arribar a fabricar endorfines que relaxen la percepció del dolor i sentir-lo amb menys intensitat.
- Dolor protopàtic (dolor gruixut, groller, generalitzat...  caic amb moto  arriba directe al cervell  analgèsia // i dolor epicrític (puntual  punxada agulla  pot ser molt intens).
- Dolor epicrític: Dolor progressiu de forma lenta i major. Ex: posar-se a l’aigua a poc a poc.
- DOLOR REFERIT: Percepció de dolor en un punt allunyat de l’origen. Dolor visceral (isquèmic, químic, còlic...), metamèric, de recorregut nerviós...S’origina a un lloc, i el notes a un altre. Ex: infart.
- Dolor tèrmic: La percepció tèrmia depèn dels receptors de fred, calor i dolor. Els dos primer estan situats en la base de la dermis amb àrees de 1mm. Tenim 10 cops més dolor de fred que de calor (relació de 25 en llavis, 5 en dits, 1 en esquena, és a dir, per cada receptor de color a l’esquena en tenim 25 als llavis). Transmeten a una velocitat de 20mg/seg. Els receptors presenten adaptació:  Receptors de RUFFINI: calor  Receptors de KRAUSE: fred Aquestes activen els receptors de dolor davant els límits de 10 i 30 graus activant-se directament els de dolor a partir de 45º.
FEBRE : MECANISME DE PROTECCIÓ - Temperatura corporal: normal 36º + o – 0’5 (axil·lar). Generat pel metabolisme i refrigerat per la pell i la suor gestionat pel Sistema Nerviós Autònom o Vegetatiu (hipotàlem) i mínima part per la respiració.
- Febre: més de 37’5º, de 37 a 37’5º és indicador, i l’anomenem febrícula. Ajuda a l’organisme a tenir més activitat immunitària i més resposta inflamatòria. No hem de medicar fins els 37’5º.
La febre augmenta al catabolisme.
CURIOSITATS DE LA FEBRE: la regula l’hipotàlem.
- Pirògens  Substància capaç d’activar el termòstat hipotalàmic: toxines bacterianes, IL-1 (interleuquines) (com a resultat de fagocitosi de macròfags i leucòcits) que genera formació de prostaglandines (der. de l’Ac. Araquidònic) que actua sobre l'hipotàlem. (Efecte AAS). Substància que augmenta la febre.
Les interleuquines tenen la capacitat de generar febre, El pirogen entra la sang, arriba a l’hipotàlem i allà hi arriben senyals (augment de la temperatura, més histamina, més dilatació...). Distèrmia  desregulació de la temperatura (el cos va més tard que l’hipotàlem). Quan el cos està a 34 i l’hipotàlem a 36, sues i és perquè refrigeres i és la nova temperatura que ens mana l’hipotàlem. Si l’hipotàlem el poses amb límits claudicarà.
- Calfred i tremolors  Previs a pujada intensa de la febre per elevació en el control hipotalàmic però en el cos encara no: sensació de fred, fins a la Tª d’ajust (39.5º desnaturalització prot.
humana) en que cedeixen, seguida de una “Crisi” amb baixada sobtada per ajust a 37º de l’hipotàlem amb suor profús, astènia i VD generalitzada.
Abans d’un pic de febre tenim tremolors perquè l’hipotàlem ja preveu que caldrà activar l’augment de temperatura i fa una gran activació metabòlica per augmentar la temperatura de forma intensa i sobtada, això provoca el tremolor. Quan es manté aquesta temperatura durant un temps s’activen mecanismes de refrigeració per no passar-nos més de la temperatura que l’hipotàlem ha fixat (per això suem) - Cop de calor  Límits suportables son de fins 65º però si aire al 100% humit, l’evaporació cutània no és possible i la Tª augmenta a alta velocitat i l’hipotàlem no és a temps de regular i es pot sobrepassar els 41-42º: Vertigen, dolor abdominal, deliri i pèrdua de coneixement i/o mort. Es desnaturalitzen les proteïnes  neurones mortes. Un cop de calor  l’hipotàlem refrigera, però si hi ha molta humitat o molta calor a l’exterior, claudicarà.
FEBRE D’ORIGEN DESCONEGUT  FUO = FOD 1. No et queda clar. Durant més de 3 setmanes a 38º continuadament. He estat durant 1 setmana fent proves i no et troben la causa.
2. La sida pot donar FOD  no troben causes habituals.
3. Qualsevol cosa que agafes a l’hospital 4. Quan baixen la quantitat de neutròfils a 400-500 puc tenir una FUO.
Una persona que arriba amb febre i l’analgèsic no li fa res i totes les proves són normals, però segueix amb febre. FUO (fever of unknown origin o febre de dolor desconegut) són degut al sistema nerviós i pot ser per VIH, càncer i altres.
La seva definició és temperatura major a 38’3º durant 3 setmanes i sense cap causa coneguda i han d’estar seguides i avaluats almenys una setmana.
A pediatria, nen que està a 37º tan sols se’l mira, a 37’5 - 38º es dóna analgèsic a dosis baixes; nen a 40º se l’ha de desabrigar i permetre que refrigeri l’organisme, baixar la temperatura a mesures físiques i químiques (apiretal, dalci o posar aigua calenta a la temperatura que el nen està i el submergeixes i rajolí d’aigua freda i que es refredin tots dos, uns 15 - 20min).
Amb adults dutxes fresques i calentes, sense grans canvis tèrmics ...

Comprar Previsualizar