Biologia del Comportament 1-5 1.1 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Biologia del Comportament
Año del apunte 2012
Páginas 5
Fecha de subida 09/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

BIOLOGIA DEL COMPORTAMENT UNITAT 1. SN I COMPORTAMENT El SN s’encarrega de la recepció d’informació i producció de respostes, com més complex és, permet un repertori conductual més ampli. L’evolució ha consistit, sobre tot en l’addició de noves estructures.
Dins el SN trobem:  Conductes innates: circuits preprogramats genèticament, els quals permeten una resposta ràpida però són poc modificables.
 Conductes apreses: Les quals impliquen enfortir, debilitar, generar o eliminar determinades connexions.
Requereixen temps i energia però permeten una adaptació ràpida.
Conducta / Comportament  Conjunt de manifestacions observables (menjar, córrer, riure...), guiades per processos subjacents (motivació, emoció, memòria...), d’un organisme com un tot en resposta a estímuls interns o externs que permeten una relació activa i adaptativa amb el medi. (influeixen en l’estructura i funcionament cerebral).
1. En tant que deriven de l’actv. neuronal de sist. específics són objecte d’estudi de la psicobiologia.
2. No totes les respostes a estímuls són conducta.
3. No totes les conductes són adaptatives.
Les funcions mentals són:  Fenòmens cerebrals que controlen i regulen la conducta.
 Resultat de l’actv. de circuits neuronals específics.
 Es poden produir sense aparició de conducta.
 No observables directament.
TRONC ENCEFÀLIC (BULB, PONT I MESENCÈFAL) CEREBEL ENCÈFAL DIENCÈFAL SNC MEDUL·LA ESPINAL HEMISFERIS CEREBRALS SISTEMA NERVIÓS NERVIS AFERENTS S.N SOMÀTIC NERVIS EFERENTS SNP S.N SIMPÀTIC N. AFERENTS S.N PARASIMPÀTIC N. EFERENTS S.N AUTÒNOM UNITAT 2. NEURONES I GLIA Les cèl·lules (unitats que formen els teixits) del SN són:   Neurones: especialitzades en la comunicació intercel·lular. Reben, processes i transmeten la informació rebuda. Unitat bàsica de senyalització del SN.
Cèl·lules glials: com a funció aïllen, donen suport (consistència) i nodreixen (nutrients) el SN.
NEURONES Orgànuls neuronals:  Nucli: esfèric, central i embolcallat, conté l’ADN.
 RER: membranes amb est. globulars (ribosomes, abundants en neurones amb elevada pressió genètica).
 REL: sense ribosomes, plegament proteïnes, control concentracions, síntesi de fosfolípids). APG : tractament químic post-traducció de les prot, determinar destinació.
 Mitocòndries: respiració cel·lular per produir ATP.
  Membrana plasmàtica: bicapa lipídica + proteïnes (propietats específiques, bombeig receptors, canals, enzims) [mosaic fluid] composició dif. en funció de la part de la cèl·lula. Clau per entendre el funcionament de les neurones. Permeabilitat selectiva.
Citoesquelet: o Funcions:  Mecàniques (contactes  Mov. extracel·lular cel·lulars) (locomoció)  Divisió cel·lular (fus i anell  Forma cel·lular (polaritat) contràctil)  Unions cel·lulars  Mov. intracel·lular (transport) o o o Microtúbuls: (20cm diàm) llargs i buits, tubulina globular i acumulació de tau i Alzheimer.
Neurofilaments: (10nm) filaments intermedis de les cèl·lules del cos, embolcall nuclear, morfologia cel·lular, unions.
Microfilaments: (5nm) abundants a les neurites, cadenes d’actina i anell contràctil.
Estructura neuronal:  Soma: forma piramidal o esfèrica, conté els principals orgànuls. Centre metabòlic de la neurona  Dendrites: o recepció d’informació (sinapsis) o presència d’espines dendrítiques o presència de receptors  o o Axó: o o o o o l’arquitectura de l’arbre dendrític reflecteix la complexitat de les connexions amb altres neurones.
Relació amb retard mentals i períodes crítics.
exclusiu de les neurones transmissió d’informació llargada i diàmetre molt variable segons l’espècie inici en el con axònic (integració inf.) acaba en el botó terminal (sinapsi)  no hi arriben microtúbuls  conté vesícules sinàptiques Neurita   conté moltes mitocòndries cara interior rica en proteïnes SINAPSI: Codificació de la inf. en codis elèctric-químic-elèctric. El senyal químic és el neurotransmissor (les neurones que empren un mateix neurotransmissor s’orgnitzen formant els diferents sistemes de neurotransmissió) que es sintetitza al soma i es transporta fins al terminal emmagatzemat en vesícules sinàptiques.
- costat presinàptic (botó terminal) i postinàptic (regió postsinàptica).
- espai sinàptic  Tipus o Axo-dendrítiques (+++) o Axo-somàtiques (++) o Axo-axòniques (+) Transport axoplasmàtic:  segons la velocitat: - Lent: 1-10 mm/dia - Ràpid: 1 m/dia -> consum ATP  Segons la direcció: - Anterògrad: soma  terminal. cinesina - Retrògrad: terminal  soma. dineïna CLASSIFICACIÓ NEURONES Nomb.neurites •unipolars •bipolars •pseudonipolars •multipolars Doctrina de la neurona. Les neurones són les unitats bàsiques de senyalització del SN.
Forma Principi de polarització dinàmica.[S.R. y Cajal] La inf. de una neurona sempre avançarà en un mateix sentit constant de les dendrites, passant per la soma i l’axó; formant una xarxa contínua i no interrompuda.
•piramidals •estrellades •granulars •en cistella •horitzontals Principi d’especificitat de connexions. Entre neurones no hi ha continuïtat citoplasmàtica i la comunicació neuronal no és aleatòria CLASSIFICACIÓ: Funció •sensorials •motores •interneurones Llargada axó •de projecció (Golgi tipus I) •locals (Goldi tipus II) Neurotransmissor •Colinèrgiques (acetil) •Dopaminèrgiques (dop) •Serotoninèrgiques •Noradrenèrgiques: GLIA La glia ofereix suport estructural, aïllament, recuperació de lesions, fagocitosi, tampó, barrera hematoencefàlica, migració neuronal, nodriment, etc.
Trobem:  Al SNC o Astròcits: són les més nombroses i omplen la major part de l’espai no ocupat per neurones. Regules el contingut químic de l’espai extracel·lular. Els seus peus contacten amb les neurones i amb els vasos sanquines (paper en la barrera HE i nutrició). [bloquegen la via] o Oligodendròcits: es localitzen a la SB fan la beina de mielina i a la SG envolten els somes per a donar suport. [no poden dirigir els axons] o Micròglia:  els macròfags eliminen restes cel·lulars de llocs de lesió o de recanvi cel·lular normal. El seu nombre agumenta com a conseqüència del dany encefàlic i secreten molècules de senyalització que influeixen en la supervivència o la mort cel·lular.
 Al SNP o Cèl·lules de Schwann: dirigeixen la migració de l’axó que regenera UNITAT 3. PROTECCIÓ DEL SN El SNC està protegit per 3 capes de teixit conjuntiu, anomenades meninges, que eviten el contacte directe amb l’ós.
   Duramàter. Teixit conjuntiu gruixut, resistent i inelàstic. Fermament adherit a la sup. interna del crani. Al canal vertebral s’uneix laxament (espai epidural) La separació de les capes forma els sinus durals i envans (falç del cervell, del cerebel i tenda del cerebel) o Capa periòstica externa // capa periòstica interna Aracnoide. Membrana esponjosa amb aspecte de malla. Es troba en contacte amb la duramàter, formant l’espai subdural (hematomes subdurals) Piamàter. Fermament adherida a l’encèfal i a la medul·la (penetra en solcs i cissures) L’espai subaracnoidal: ocupat pel LCR, gruix localment variable (cisternes subaracnoïdals), conté les principals venes i artèries superficials.
VENTRICLES I LCR El sistema ventricular està format per cavitats interconnectades plenes de LCR [suport i esmorteïment (manteniments est. cerebral normal, eliminació de prod.
metabòlics][l’acumulació de LCR provoca la hidrocefàlia], similar al plasma sanguini, secretat pels plexes coroïdals (filtren la sang, parets dels ventricles).
L’LCR surt pel foramen de magendi a omplir l’esapi subaracnoidal o va al canal central (medul·la).
2 ventricles laterals forats interventriculars (Monro) 1 3r ventricle 1 4t ventricle aqüeducte cerebral (Silvi) BARRERA HEMATOENCEFÀLICA  proporciona aïllament del SNC dels canvis transitoris en la composició de la sang, presenten caract. especials de les cèl·lules endotelials del SNC. Permet el pas de nutrients i oxigen, mentre que evita el pas de substàncies tòxiques: Difusió de H20, O2, CO2, anestèsics, nicotina,etc i transporta glucosa, aa...
UNITAT 4. SNC I ...

Comprar Previsualizar