Psicofarmacología Tema 6 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura Psicofarmacología
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 20/03/2016 (Actualizado: 22/03/2016)
Descargas 105
Subido por

Vista previa del texto

Sofía A. Miranda Paredes Usuario Unybook: smirapar TEMA 6: ANTIPSICÒTICS HIPÒTESI DOPAMINÈRGICA DE L’ESQUIZOFRÈNIA L’esquizofrènia pot ser explicada a través de dues vies: ANTIPSICÒTICS TÍPICS El mecanisme d’acció dels antipsicòtics típics es d’antagonistes funcionals dopaminèrgics (mes concretament antagonistes químics del receptor D2- això vol dir que disminueixen l’activitat dopaminérgica (el primer sintetitzat va ser la Clorpromacina).
Aquest antagonisme fa que els esquizofrènics amb simptomatologia positiva responguin molt be al tractament amb antipsicòtics, però d’altra banda els que cursen simptomatologia negativa no responen al fàrmac. També pot passar que en casos de tractaments molt duradors i dosi dependents (a mes dosi, mes risc) el fàrmac produeixi efectes adversos tipus A, com els següents:    Síndromes extrapiramidals (Parkinson, o patologia motora secundaria al tractament. Succeeixen per tocar la via nigroestriada dopaminérgica a través del fàrmac. Solen ser efectes ràpids que duren cinc dies aproximadament).
Hiperprolactinemia (increment de prolactina, producció de llet mamaria.
Succeeixen per tocar la via tuberoinfundibular de dopamina. Solen durar i afectar mes que els síndromes extrapiramidals).
Simptomatologia negativa secundaria (sorgeix amb tractaments de llarga durada dosi dependents).
Al principi de donar el fàrmac nomes observem la remissió de la simptomatologia, i un cop estem remetent, avaluem aquests símptomes negatius a causa de frenar la comunicació de la via mesocortical. En resum, fem una millora però hi ha possibilitats de que patim altres efectes secundaris.
Els antipsicòtics sempre son antagonistes de tot el que fan. Produeixen 4 antagonismes: 1. Antagonistes dopaminèrgics (ja explicat més amunt).
2. Antagonistes colinèrgics (o anticolinèrgics), per tant perjudica i frena la transmissió parasimpàtica (que es colinèrgica), es a dir la relaxació i baixada Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en: https://unybook.com/perfil/smirapar Sofía A. Miranda Paredes Usuario Unybook: smirapar d’activitat vegetativa. Això porta a efectes adversos en el receptor muscarínic M1 com la sequedat de boca, estrenyiment, retenció urinària, visió borrosa tot i que també provoca alteració de la memòria i l’aprenentatge i somnolència (en menys proporció).
3. Antagonistes adrenèrgics perquè bloquegen un percentatge dels receptors alfa 1, el que pot provocar efectes adversos com marejos i disminució de la tensió arterial.
4. Antagonistes histaminics del receptor H1 i això provoca somnolència (com a sedació) i augment de pes.
Passades unes setmanes, aquests efectes adversos que produeixen aquests mecanismes d’acció, generen el que diem una tolerabilitat per la qual aquests efectes van desapareixent poc a poc (no parlem de tolerància, tot i que conceptualment es el mateix, però per diferenciar-ho del tema d’addicció li diem tolerabilitat).
En el mercat tenim els següents antipsicòtics típics o de 1ª generació: Hi ha alguns que tenen efectes molt sedatius, que inhibeixen mes a nivell conductual, cognitiu però també vegetatiu. L’Haloperidol es el fàrmac polivalent: no es super sedant però tampoc super desinhibidor: això no vol que no sedi ni que no desinhibeixi, el que passa es que es el q mes compensat està de tots en quant a aquests efectes. Els esquizofrènics amb simptomatologia negativa no poden prendre quasi be cap d’aquests antipsicòtics, i si el pren es per sedar-se, no per tractar-se el trastorn. Comercialitzats a Espanya hi ha la Flufenacina que s’administra un cop a la setmana per via oral i endovenosa/intramuscular (tot i que primer s’ha d’administrar via oral per provocar tolerabilitat en el pacient, mai hem de fer la primera administració punxada a excepció si abans ha tingut un altre brot psicòtic i li ha anat bé la punxada. Un cop ha desenvolupat tolerabilitat, ja podem fer administracions per via endovenosa/intramuscular), i el Zuclopentixol que s’administra de manera quinzenal (en fase aguda) o mensual (de manteniment). Ambdós fàrmacs tenen presentació depot.
SEDACIÓ-DESHINIBICIÓ Si la inhibició colinèrgica segueix, provocant inhibició conductual i vegetativa, amb sedació s’ha de donar laxants i/o antidiürètics: donar els dos no es bona idea, s’ha de valorar donar un altre cosa abans que aquests. En desinhibició i efectes extrapiramidals Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en: https://unybook.com/perfil/smirapar Sofía A. Miranda Paredes Usuario Unybook: smirapar motors, s’ha de valorar donar antiparkinsonians (però quins? Estan prohibits donar antiparkinsonians agonistes dopaminèrgics, ja que pujarem la dopamina però això no compensarà el dèficit de dopamina que provoca Parkinson a causa dels antipsicòtics sinó que afectarà perjudicialment tant les vies que funcionen malament com les que funcionaven be i ara estan malmeses. Per tant s’han de donar antiparkinsonians anticolinèrgics, anant a la perifèria i actuant allà, que frenen la transmissió colinèrgica, q es donen com a tractament secundari dels antipsicòtics. També podem donar ansiolítics noradrenèrgics, en cas de pacients que no resisteixin l’antiparkinsonià anticolinèrgic, però no funcionen tan bé com els aquests.
ANTIPSICOTICS ATÍPICS El mecanisme d’acció terapèutic que tenen es antagonistes dopaminèrgics del receptor D2 i antagonistes serotoninèrgics amb diana en el receptor 5-HT2. Son iguals que els antipsicòtics típics amb la diferencia de que tenen efectes terapèutics tant en esquizofrènics amb simptomatologia positiva com amb la negativa i de que, en els últims, no produeixen simptomatologia negativa secundària. Condició que han de complir els antipsicòtics atípics: que no produeixin síndromes extrapiramidals ni hiperprolactinemia. Lo cert es que si q produeix aquest efectes adversos però MOLT menys que els antipsicòtics típics i amb molta menys intensitat. Això vol dir que si passa amb menys intensitat, pot ser que no necessitem prendre antiparkinsonians per exemple, però haurem de prendre alguna altre cosa.
Hi ha 4 vies dopaminèrgiques: es important saber abans de tot que la serotonina, al ser inhibidora, frena sempre la dopamina.
VIA MESOLIMBICA Alterada a l’alça (hiperactiva) en el receptor D2, provoca simptomatologia psicòtica positiva. L’antipsicòtic típic fa hipofuncional al receptor D2 i disminueix aquesta simptomatologia positiva psicòtica, mentre que l’antipsicòtic atípic també frena al receptor D2, baixant la hiperactivitat patològica associada amb simptomatologia positiva, però a l’hora els receptors serotoninèrgics de la via tronco-ascendent (això és a nivell de via mesolímbica i mesocortical) regulen a la baixa la dopamina (fan que treballi però no al 100%) i disminueixen la simptomatologia psicòtica positiva. L’efecte de la serotonina sobre la dopamina es menys intens.
VIA MESOCORTICAL Està afectada amb simptomatologia psicòtica negativa a la baixa, per tant es hipofuncional. L’antipsicòtic típic ocupa els receptors D2 i fa que no treballin, fent que es perjudiqui aquesta via i pugi la simptomatologia psicòtica negativa secundaria (es a dir no el quadre sencer d’esquizofrènia negativa però si alguns símptomes). L’antipsicòtic atípic frena el D2 però una mica menys que el típic, amb menys afinitat que en la via mesolímbica. Però l’antagonisme serotoninèrgics (en aquest cas mes present que en la mesolímbica), fa que el antipsicòtics es trobi molt mes antagonistes serotoninèrgics i això disminueix la simptomatologia psicòtica negativa, ja que la serotonina es troba disminuïda. Per tant l’efecte terapèutic d’aquest via el tenen els receptor 5HT2, ja que el Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en: https://unybook.com/perfil/smirapar Sofía A. Miranda Paredes Usuario Unybook: smirapar D2 actua com a pertorbador. L’efecte de la serotonina sobre la serotonina es més intens, perquè estan més pendents.
VIA NIGROESTRIADA I TUBEROINFUNDIBULAR S’afecta en quant a l’activitat locomotora. L’antipsicòtic típic frena la transmissió del receptor D2 (com sempre) i provoca síndromes extrapiramidals i endocrins (hiperprolactinemia). L’atípic ocupa menys receptors D2 que el típic perquè te menys afinitat, i a l’hora puja l’activitat frenant la transmissió inhibidora serotoninèrgica i això compensa un funcionament normal i antiparkinsonià, es a dir que disminueixen els síndromes extrapiramidals. Aquestes vies també són independents com la mesolímbica en quant a que la dopamina treballa independentment de la serotonina, això vol dir que la dopaminérgica posa menys receptors a la serotoninèrgica. L’efecte de la serotonina sobre la dopamina es mig, ni tenen tan pocs receptors com a la via mesolímbica ni tenen tants com a la via mesocortical.
      Clozapina: el primer que es va sintetitzar a la dècada d’or. És de segona generació però diferent als altres d segona generació, perquè la gent q no respon a altres antipsicòtics (ja siguin de primera o de segona generació), respon a la Clozapina. Entre els seus inconvenients però, es troba que pot disminuir el nombre de leucòcits (risc de fer malbé el sistema immunològic). S’està instaurant en tractaments de patologia dual.
Olanzapina i Risperidona: gaudeixen de presentacions flash: presentació oral que en fer contacte amb la saliva, es desfan (ideal per poblacions especials, no escapa del primer pas metabòlic). La Olanzapina es un anàleg de la Clozapina, que no té els efectes adversos d’aquesta, però tampoc la seva intensitat d’efecte (eficàcia), sinó mes baix. La Zypadhera (tipo de Olanzapina) te una presentació depot i necessita vigilància d’entre 3 i 4 hores, posterior a la seva administració ja que pot provocar problemes cardiovasculars.
Paliperidona: metabòlit de la Risperidona Quetiapina: el Seroquel Prolong es d’una administració diària, sovint de manteniment. No provoca efectes adversos motors, però si que te d’altres més lleus. S’utilitza per sedar a la gent gran amb agitació. Té una pauta de canvi molt pautada i acordada que no deixa descobert cap dia al pacient. Les demés substàncies no tenen aquesta pauta tan marcada.
Risperidona: junt amb la Olanzapina son els fàrmacs que més agraden i que mes es fan servir a Espanya. La Olanzapina seda mes q la Risperidona, la qual te presentació depot mensual i de 15 dies. L’administració mensual s’utilitza per a seguiments de tractaments.
Sertindol i Ziprasidona: tenen mecanismes d’acció antidepressius i també serveix per a psicosis inhibides. Això vol dir que son fàrmacs combo: fan dues accions a l’hora i si no ho necessitem realment, no s’han d’utilitzar.
Quadre colors 1 de la pagina 178: L’Amisulprida es agonista parcial de D2 (pot pujar o baixar) i antagonista de D3. Tots compleixen amb el D2 i menys la Amisulprida, tots tenen afectat el 5HT2.
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en: https://unybook.com/perfil/smirapar Sofía A. Miranda Paredes Usuario Unybook: smirapar Quadre colors 2: els Sertindol i Ziprasidona, IRS i IRN es un mecanisme eficaç per incrementar funcionalment l’activitat i millorar simptomatologia positiva.
FARMACOCINÈTICA I FARMACODINÀMICA FARMACOCINÉTICA Via d’administració oral, molt bona, tot i que incomplerta amb possibles pèrdues substancials que no suposen problemes. També vies intramusculars (molt ràpida) i endovenoses diàries amb presentació depot. La distribució es molt ràpida, son molt liposolubles, amb una T.max entre 1 i 8 hores, tot i que intramuscular es de entre 15 i 30 minuts. La T ½ es molt variable, de entre 2 i 40 hores (la majoria 20-24 hores) i per tant en situació de manteniment es pot utilitzar la administració diària. El metabolisme es de citocrom P450 i te metabòlits actius d’eliminació molt lenta (mesos) sobretot l’Haloperidol i la Clorpromacina. L’excreció es renal.
NOTA: el quadre dels enzims de la pagina 179 no entra a l’examen (no cal saber-s’ho).
Nomes s’ha de saber que tot el que surt a la columna de “inhibidor” son antidepressius inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS), és a dir que si combinem els dos fàrmacs, l’antidepressiu inhibirà la metabolització del antipsicòtic. Els inductors del metabolisme dels antipsicòtics com les Metilxantines (sobretot el cafè) i la nicotina fan que s’alleugin els efectes adversos com la tremolor.
FARMACODINÁMICA Indicacions: per a trastorns psicòtics de simptomatologia positiva (típics i atípics) o de simptomatologia negativa (nomes podem donar els atípics, els típics estan prohibits).
També es donen per a episodis maníacs de trastorn bipolar de tipus 1 (nomes atípics), profilàctic de trastorn bipolar (tant típics com atípics), depressions psicòtiques (s’utilitzen els combos de antidepressius + antipsicòtics), síndromes orgànics mentals (demències, el q es fa es sedar als pacients, es fa servir la Risperidona i la Quetiapina com a sedants en gent gran), psicosis induïdes per substancies, trastorns motors (com Tourette o Huntington) o vòmits (antiemètics per via intramuscular o endovenosa en emergències).
Quant a la seguretat, els antipsicòtics tenen un índex terapèutic mig. Els símptomes no responen de manera immediata al fàrmac, sinó que hem d’esperar entre 2 i 6 setmanes de latència de l’efecte. Tenen una baixa toxicitat, però si es prenen unes precaucions inicials (per exemple administrar dosis graduals: començar amb una dosi molt baixa i anar-la incrementant poc a poc per tal de que el cos es vagi acostumant). També hi ha tolerabilitat d’efectes sedants extrapiramidals (en les primeres setmanes de tractament, quan ja tenim la dosi estable, es disminueixen els problemes motrius). Respecte a la seva retirada, si es fa de manera brusca provocarà un malestar general i insomni. No son addictius. Respecte a efectes adversos: Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en: https://unybook.com/perfil/smirapar Sofía A. Miranda Paredes Usuario Unybook: smirapar SINDROME NEUROLÈPTIC MALIGNE Comença les primeres 72 hores del tractament, principalment pel consum d’antipsicòtics atípics: si no et comença aleshores, no el tindràs. Els homes son mes proclius a patir-lo que les dones, i aquest síndrome no tractat des del principi, pot acabar en mort en un 20/30%. Les seves manifestacions clíniques son: Els pacients afectats han d’estar tancats a casa i controlats, no poden fer vida normal.
Disúria = dolor.
TRASTORNOS EXTRAPIRAMIDALES Están más relacionados con el consumo de antipsicóticos típicos. Las discinesias son movimientos involuntarios e incontrolados.
Hay dos tratamientos para atajar los efectos adversos: antiparkinsonianos o ansiolíticos.
Con antiparkinsonianos anticolinérgicos, incrementamos la transmisión dopaminérgica en esta vía afectada de forma involuntaria (nigroestriada). Al dar un fármaco para paliar efectos adversos de un antipsicótico, podemos encontrarnos otros efectos adversos como estreñimiento, sequedad de boca, nauseas, problemas urinarios, etc. Con Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en: https://unybook.com/perfil/smirapar Sofía A. Miranda Paredes Usuario Unybook: smirapar ansiolíticos (mecanismo de acción: antagonistas de la noradrenalina) podemos obtener otros efectos adversos como somnolencia, cansancio, insomnio, estreñimiento, mareo.
AUMENTO DE PESO En caso de antipsicóticos atípicos, uno de los efectos adversos más comunes es el aumento de peso (aunque también se produce en algunos típicos).
El incremento de peso genera alteraciones metabólicas, de lípidos y de glucosa, donde los primeros generan enfermedades coronarias y la segunda genera diabetes mellitus tipo 2.
Un diagnostico bastante habitual es el de síndrome metabólico, que es como el resumen de diversos factores de riesgo, entre los que se encuentran: obesidad, triglicéridos, déficit de colesterol benigno (HDL), presión arterial por encima de 130 y glucosa en ayunas, de los cuales si tenemos 3 de los 5, se diagnostica el síndrome metabólico.
Se observa cómo se pasa de los antipsicóticos típicos, en los que se pone el foco en los efectos neurológicos, a los antipsicóticos atípicos, en los que se pone énfasis en el aumento de peso, diabetes, etc.
Otro efecto adverso propio de la Clozapina es el hematológico: causa leucopenia o agranulacitosis (problema de caída de leucocitos) más frecuentemente en mujeres. No hay relación entre las dosis que lo producen (no es dosis dependiente) y requiere de un control regular mediante analíticas desde el momento en el que se introduce el fármaco.
VENTAJAS DE LOS ANTIPSICOTICOS ATIPICOS Según diversos estudios se ha llegado a la conclusión de que los antipsicóticos atípicos provocan menos efectos adversos de problemas motores (efectos extrapiramidales) que los típicos. Según estos estudios, también se indica que es probable (aunque no 100% seguro) que se produzca un beneficio sobre los síntomas negativos de la psicosis, así como que indiquen una mejoría cognitiva. También es probable que haya menos riesgo de discinesia tardía. Por otro lado se indica que es posible una disminución de la disforia en el cuadro psicótico. Aun así hay una serie de dudas en cuanto a: Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en: https://unybook.com/perfil/smirapar Sofía A. Miranda Paredes Usuario Unybook: smirapar Coste-efectividad: compensa, teniendo en cuenta que los atípicos son más caros que los típicos? Hay dudas, ya que hay pacientes a los q si les compensa pero otros que no.
ANTIPSICOTICO DE TERCERA GENERACIÓN: ARIPIPRAZOL Tiene un mecanismo de acción agonista parcial de receptor D2 de dopamina y de receptor 5HT1 de serotonina, a la vez que es antagonista de receptor 5HT2 de serotonina (que tiene que incrementar dopamina en la vía que nos interesa, teniendo en cuenta que la serotonina modula a la baja la dopamina por lo tanto si inhibimos la serotonina, incrementaremos la dopamina).
Puede actuar como antagonista funcional a nivel pre y a nivel post (y lo mismo pasa con agonista funcional) lo que pasa es que nos interesa que a nivel pre actúe como antagonista funcional y que a nivel post actúe como agonista funcional.
En el antagonismo, provoca efectos adversos siguientes: FARMACOCINÉTICA Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en: https://unybook.com/perfil/smirapar Sofía A. Miranda Paredes Usuario Unybook: smirapar Absorción por vía oral muy buena aunque también se puede hacer por via intramuscular.
Su distribución por vía oral tiene una T.max de entre 3 y 5 horas y una T ½ de entre 75 y 176 horas. Tiene un metabolismo de citocromo P450 con metabolito activo dehidroaripiprazol. Su excreción es renal.
FARMACODINÁMICA Indicaciones siguientes: Contraindicaciones: Efectos adversos: Tiene presentación oral en comprimidos o intramuscular en inyección.
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en: https://unybook.com/perfil/smirapar ...