Aparell urinari (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia Humana II
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 21/03/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

ANATOMIA HUMANA II Tema 3: Aparell urinari a) Generalitats Funció: excretar/expulsar substàncies que no necessita o el cos humà rebutja. En ocasions es torna a absorbir. Continu equilibri entre el que expulsem i el que reabsorbim.
També selecciona quines substàncies pot excretar. Els porus del glomèrul només deixa passar substàncies d'una certa mida, així que selecciona la quantitat i la qualitat que s'expulsa.
Parts: • excretar i filtrar la sang, on es produeix la orina = RONYÓ • transport del material a excretar = URÈTER (del ronyó a la bufeta urinària), BUFETA URINÀRIA (òrgan col·lector, magatzem) i URETRA (trobem glàndules annexes, expulsa la orina fora del cos).
1. RONYÓ Víscera bilateral. Color vermellós. Grandària del puny.
Parts: • pol superior • pol inferior • marge lateral • marge medial Està rodejat de greix i 2 fàscies: greix + fàscia + greix + fàscia. Protegeixen el ronyó, donen temperatura i el subjecten a les estructures del voltant: FÀSCIES PERIRENALS.
[Ptossi renal: el ronyó cau perquè no està subjectat. ] Estan ubicats en l'espai extraperitoneal, concretament al retroperitoneu. Té el peritoneu parietal posterior per davant. Situat a l'alçada de les darreres costelles (relació) i les primeres vèrtebres lumbars (L1, L2, L3). Té relació amb la part més inferior del diafragma.
Situats anteriors a la musculatura de l'esquena.
Té l'ILI RENAL / SI RENAL al marge medial: d'on surt l'artèria (l'artèria renal dreta és més llarga perquè l'artèria renal està desplaçada cap a l'esquerra) i la vena renal (la dreta és més curta perquè la vena renal està desplaçada cap a la dreta) + la via urinària (conducte urèter). Tenen ganglis limfàtics de la zona, a la sortida i a la entrada, recullen el drenatge limfàtic. Serveixen com a defensa, eviten que substàncies perilloses es reparteixin pel cos. També hi ha nervis.
El ronyó dret és més caudal, perquè hi ha el fetge per sobre que ocupa espai. El ronyó esquerra té la melsa per sobre, que no ocupa gaire espai i per això queda el ronyó més alt.
Glàndula suprarenal: situada per sobre el ronyó. Es fabriquen hormones com ara els corticoides (cortisona), adrenalina i noradrenalina. N'hi ha una a sobre de cada ronyó.
Relacions anatòmiques dels ronyons: • Dret: ▪ fetge ▪ angle hepàtic del colon ▪ cap pàncrees ▪ duodè • Esquerra: ▪ melsa ▪ angle esplènic del còlon ▪ cua del pàncrees Relació amb les vísceres abdominals anteriors.
Vascularització del ronyó: • Artèria: artèria renal (branca artèria aorta abdominal), que dóna: → VIES AFERENTS 1. artèries segmentàries 2. artèries interlobulars 3. artèries arquejades 4. artèries corticals / interlobulillars 5. artèries perforants Es divideix en segmentàries – es divideixen en interlobulars (dins els lòbuls) – es divideixen en artèries arquejades – artèries interlobulillars / corticals – artèries perforants (algunes d'elles perforen la càpsula del ronyó). Amb les venes va al revés: perforants – corticals – arquejades ...
• Venes: vena renal (vena cava inferior). → VIES EFERENTS • Urinària: pelvis renal i urèter. → VIES EFERENTS • Limfàtic: ganglis de la zona → VIES EFERENTS La vena és anterior a l'artèria.
La vascularització va associada a la seva funció.
Característica del ronyó: arriba una artèria aferent i surt una eferent (en els altres òrgans mai hi ha artèria eferent, perquè és la vena). En els teixits arriben artèries i surten venes; aquí arriba una artèria aferent (filtra substàncies de l'artèria al glomèrul) i surt una artèria eferent (perquè ve el tub contornejat proximal on encara hi ha intercanvi de substàncies).
Un cop passada la nansa de Henle, surt la vena renal, perquè ja no retorna substàncies del glomèrul al teixit.
Parts del ronyó: • càpsula fibrosa: teixit connectiu fibrós, recobreix el ronyó, és on arriben les artèries perforants, dóna consistència i protegeix.
• escorça: dins de la càpsula, part superficial.
Presenta l'arc cortical i les columnes renals de Bertin • medul·la: part més profunda ◦ piràmides: on es realitza la filtració, part glomerular, vascularització de la zona de la medul·la ◦ columnes: entre les piràmides, on arriba la vascularització, fan efecte embut ◦ papil·la renal: on drenen les piràmides, n'hi ha una per cada piràmide. Cada piràmide va a parar a un espai més central, com si fos un embut.
◦ calzes menors: on drenen les papil·les, desemboquen en els calzes majors (s'uneixen i drenen a la pelvis renal-urèter) ◦ Si renal: espais entre els calzes menors, vascularització dels calzes 2. VIES URINÀRIES a) URÈTERS Dos tubs musculars molt fins. Van des de la zona lumbar fins la pelvis. Mai estan en situació interperitoneal, sempre retroperitoneal (quan surt del ronyó) o subperitoneal (quan arriba a la bufeta).
Funció: transporta orina dels ronyons a la bufeta urinària.
Ja no hi ha filtració de la sang, no hi ha capacitat de reabsorció.
Parts: (no anatòmicament sinó fisiològicament) • proximal/cranial: pelvis renal cara medial ronyó • mig: passa per davant del múscul psoes, el més llarg, creuen bifurcació ilíaques (externa i interna): s'anomena «unió pielo-uretral».
• Distal/caudal (pelvià): ▪ entra a la bufeta urinària postero-inferior (entra a la bufeta per darrera i per sota) ▪ incurvat antero-inferior a la bufeta urinària (paret posterior) ▪ amb trajecte intramural (evita reflux d'orina): sinó quan s'omplís la bufeta hi hauria reflux, perquè la desembocadura de l'urèter està a nivell inferior). Té una capa per sobre que al distendre's la bufeta perquè s'omple, la capa tapa la sortida i evita el reflux. Això passa quan la bufeta està molt plena, perquè ja no segueix entrant gairebé orina. No té cap esfínter, sinó la seva entrada obliquada especial. Capes: serosa + muscular + mucosa (epiteli, evita el reflux).
L'artèria ilíaca interna irrigarà totes les vísceres de la pelvis, externa la extremitat inferior.
b) BUFETA URINÀRIA Funció de reservori temporal d'orina: evita la micció constant. Òrgan buit múscul – membranós. Té parets musculars gruixudes i distensibles. Situada a la pelvis menor/vertadera, subperitoneal. Rep orina dels urèters i l'evacua quan és necessari cap a la uretra. És la continuació de l'urèter i continua amb la uretra.
Relacions: • Dona: úter, coll de l'úter i vagina • Home: recte, pròstata i vesícules seminals Per davant té relació amb la símfisi del pubis.
(dona) (home) Components: • víscera muscular: ha de tenir una gran distensibilitat i per poder tornar a la seva situació normal.
• epiteli de transició / uroteli: capacitat de les cèl·lules cúbiques per passar a planes i adaptar-se al contingut de la bufeta.
Parts: • Àpex vesical: punta de dalt de la cúpula, d'on surt l'úrac (conducte de la bufeta urinària al melic, i d'aquí a la placenta; filtra la orina del fetus).
• Cúpula vesical: part superior i àmplia de la bufeta (esfera quan s'omple) • Coll vesical: part inferior, es continua amb la uretra Cares: • superior: relació amb el lligament umbilical mig • anterior: relació amb el pubis ▪ lligament pubovesical (dones) ▪ lligament puboprostàtic (homes) • laterals: relació amb els músculs obturadors interns i l'elevador de l'anus • posterior: ◦ drenen urèters, reflux ◦ trígon o triangle vesical ◦ home: recte – fons de sac de Douglas ◦ dona: vagina – coll uterí • coll: part més baixa, origen de la uretra. Trobem l'esfínter intern de la uretra (és igual que l'esfínter anal intern) = engruiximent de les fibres musculars (esfínter anatòmic). Funció: continència inconscient. Innervació de l'esfínter simpàtica i parasimpàtica.
TRÍGON VESICAL: espai entre l'arribada dels dos urèters i la bufeta. Situat a la part posterior. Entre l'orifici de sortida de l'urèter dret i esquera + esfínter.
Té un esfínter extern: musculatura estriada (voluntari, es pot entrenar). Del propi terra de la pelvis.
Vascularització: Arterial: • Branques artèria ilíaca interna(=Hipogàstrica) (prové de l'artèria ilíaca comuna) ◦ Artèries vesicals superiors (umbilicals) ◦ Artèries vesicals inferiors Venosa: • Venes vesicals (drenen a les venes ilíaques internes, que drenen a la vena cava inferior) Limfàtica: • Ganglis limfàtics ilíacs Innervació: S2 - S4 c) URETRA Condueix la orina de la bufeta urinària a l'exterior del cos.
Funció: excretora tant en l'home com en la dona, però reproductiva també en l'home (vesícules seminals).
➔ Uretra femenina: 2,5- 4 cm Sortida = vulva (entre clítoris i introit vaginal) Curta i rectilínia.
➔ Uretra masculina: 20 cm.
Sortida = meat uretral (gland del penis).
Parts: • prostàtica: travessa pel mig la pròstata (conductes deferents). Surt immediatament de la bufeta urinària.
• membranosa: curta, travessa musculatura terra pelvis, esfínter uretral extern. La més estreta. Fa una incurvació.
• esponjosa: travessa el cos esponjós del penis, 15 cm. Fa una altra incurvació.
Vascularització: • Arterial: branques artèria ilíaca interna • Venosa: venes ilíaques internes (drenen a vena cava inferior) • Limfàtica: ganglis limfàtics ilíacs • Innervació: S2- S4 (forma part del plexe lumbo-sacre) Plexe lumbo-sacre: ◦ Innervació motora conscient ◦ Entren les neurones sensitives ◦ Stma simpàtic (aprofita els troncs nerviosos) per anar a la cadena simpàtica ◦ Stma parasimpàtic: surten cap als òrgans diana ...