TEMA 3. SESSIÓ SEMINARI. (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 2º curso
Asignatura Estructura i ecologia dels mitjans
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 17/01/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

En groc hi ha els conceptes que ell deia que podien caure a l’examen.
TEMA 3. Seminari 1. DINÀMICA ECONÒMICA DEL SISTEMA COMUNICATIU Idees preliminars (context): Creix la demanda de suports per a comunicar sobre idees, productes i fets (relats, entreteniment, publicitat i informació). S’audiovisualitzen tots els continguts, per exemple en el cas de Freixenet, que va publicitar un tràiler d’un curt Scorsese com a anunci, o en el cas de RedBull, que va publicitar a saco el salt de l’home en paracaigudes i va aconseguir molta publicitat, i en canvi fa dues setmanes un altre senyor va saltar d’encara més a munt i gairebé ningú se’n va assabentar.
Hi ha més dispersió del consum, que obliga a recorreguts amplis per localitzar l’usuari dels serveis comunicatius (audiovisuals i altres).
Hi ha més agents socials interessats a produir i comunicar (comercialitzar) continguts. Fa uns anys El Corte Inglés venia molts vídeos, però avui en dia no s’acaben d’adaptar al nou sistema i els nous competidors els han sobrepassat.
És evident l’existència d’un corrent de pensament molt estès sobre la naturalitat de l’accés gratuït a les produccions 1.1. REVISIÓ DE LES BASES ECONÒMIQUES DE L’AUDIOVISUAL: CONTEXT - Veritable motor de l’evolució?? (de l’interès per explotar econòmicament la innovació tecnològica depèn l’evolució del Sistema comunicatiu). Potser és un desig de potenciar econòmicament un avenç tecnològic, com per exemple Internet.
- Audiovisual “esclata” com a sector atractiu per als inversors: Interessa des de la televisió renovada fins a internet (activitats emergents) però no per a les indústries clàssiques, que comencen a reformular-se (cinema, música) - Vertebració de grans grups, i multimèdia, amb interrupcions, des del 1990 fins al 2000 i després de la “bombolla” tecnològica torna el procés. Tornem a la bombolla, YouTube es va vendre per 8 M d’€, i ara encara no és viable. Són diners gastats, de moment, en va.
- Interès econòmic per les expectatives integradores del sistema - Integració creixent dels agents TIC (telecomunicacions, equips tècnics) i dels agents dels continguts (MOTOR real?) Hi ha molts números que telefònica entri i sigui el dominant del sector audiovisual. Potser és realment aquest el motor real de l’audiovisual.
- La inseguretat regulatòria retrau inversions en el sistema audiovisual des del propi sector. Si ningú persegueix a Roja Directa, hi ha inseguretat, i no s’inverteix en aquest sector perquè es sap que hi poden haver pèrdues; és més fàcil des de les telecomunicacions (menys arriscat i aprofiten el corrent regulador actual) - Es redimensiona l’economia de la televisió, centre del sistema audiovisual: de la consolidació de TV pagament en les diverses formes a l’economia del “desempaquetat (i en el futur?) Actualment teníem l’economia del paquet, consumim un pack de programes (CONTINGUT/PUBLICITAT/CONTINGUT) i això permet gestionar els diners (es compren packs més o menys barats segons interessa). Ara, però, hi ha tendència a desempaquetar tot el conjunts. El producte té més valor quan està desempaquetat, perquè els empaquetats no funcionen. Fins i tot l’esport el desempaquetat o reempaquetem, es fan biblioteques de programes temàtics on l’espectador escull el que vol.
- El cinema pot desvincular el seu finançament a la televisió ...a favor dels operadors OTT (vinculats a les TIC) (Les telecomunicacions i la tecnologia) - L’esport esdevé un dels motors de l’economia de la televisió (i d’internet??). És un esdeveniment que gasta menys recursos i dóna molts ingressos. L’esport a internet pot ser un model molt extraordinari.
1.2 EL FINANÇAMENT DE L’ACTIVITAT AUDIOVISUAL La viabilitat depèn dels costos i els ingressos COSTOS - De creació: augmenten pel que fa al talent (més disputat), però alhora fenòmens d’externalització, de precarització, de pèrdua d’identificació creador-empresa.
Fenòmens derivats: fiabilitat de les propostes comunicatives, credibilitat, identitat de la marca (reflectit en la programació o catàleg de produccions). Bàsicament, s’aposta per un gran talent a canvi d’abusar de becaris o d’una programació tirada de preu i de qualitat ínfima. Per exemple, Sálvame, que té el gran talent de Jorge Javier Vázquez però en general és caca.
- De producció: baixen els industrials i d’ús de la tecnologia. La tecnologia actual permet que sigui més barat produir.
- De comercialització: augmenten, per l’augment de la competència. HI ha més competència i per tant costa més fer quelcom atractiu, és la baralla per aconseguir el producte.
* Més despeses de promoció *** * Més intensivitat en l’explotació (més còpies, cinema a més setmanes però menys sales) però menys dependència de la primera finestra d’explotació INGRESSOS -Evolució de les fonts tradicionals: usuaris, ajuts públics, publicitat, vendes a tercers ... Comerç de dades d’usuari. Cop que hi ha cada cop menys ajuts es busquen alternatives. La publicitat es comença a distribuir de la televisió cap a YouTube o Twitter (Noves fórmules), i això provoca que toqui a menys per cap. El mateix públic deserta la publicitat (AdBlock) -Noves fórmules de finançament: emplaçament de productes, ingressos per participació ciutadana (Enviament SMS), sinèrgies d’explotació comercial i merchandising (Disney, venen ninos i merdes de TOT), noves finestres d’explotació, creació de nous serveis, els catàlegs no caduquen (es recuperen series antigues a noves finestres d’explotació i es continuen creant ingressos de quelcom que es considerava caducat) ++ no són productes que moren: la necessitat d’omplir programacions revaloritza els catàlegs antics i genera una nova finestra d’explotació i catàlegs 1.3 NOVA FORMULACIÓ DE L’EXPLOTACIÓ DE L’AUDIOVISUAL: Revisar les formes organitzatives (integració vertical, horitzontal, multimedia, multisectorial, internacional i hardware-continguts) i les polítiques d’externalització/ internacionalització de funcions i les formules de comercialització: paquets, unitats, reempaquetat 2. ELS CONFLICTES RELATIUS ALS DRETS D’AUTOR I LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL (PI) COPYRIGHT: Regula els drets morals (atribució, integritat i divulgació) i patrimonials (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació - La remuneració dels autors, fonament del sistema de les indústries culturals.
Diferències: segons les normes anglo-saxones, els drets d’autor pertanyen al productor, i a l’Europa continental a l’autor (no una empresa, sinó una persona física) - La remuneració dels ensambladors (editors, programadors) -explotadors dels drets de propietat intel.lectual-, fonament del sistema de les indústries culturals.
Els drets d’autor inclouen els drets morals i els drets patrimonials.
DRETS MORALS DRETS PATRIMONIALS No es poden cedir (menys als països Són els drets econòmics. Són de les empreses, els hi cedim els drets de l’explotació anglosaxons) econòmica.
Bàsicament són els que permeten a l’autor dir si es pot o no es pot representar una obra en un determinat context (un programa, una persona...) Drets d’autor remunerats: 1. Per l’explotació econòmica de l’obra (venda i lloguer de còpies, accessos) 2.
Per la comunicació pública de l’obra (ràdio, TV, ….) 3. Compensació pel dret del ciutadà a fer-se una còpia privada de l’obra (que ha adquirit legalment) MECANISME TÍPIC DE COMPENSACIÓ: el canon (digital).
Van a tothom que fa actes de comunicació pública a recaptar (obres de teatre, etc.) i et demana un pagament. Aquest cànon digital és el mecanisme que es feia servir per compensar el cost d’una còpia privada i que estava tipificat per llei. Qualsevol dispositiu que permetia emmagatzemar tenia una càrrega (des dels 2 cèntims fins els 2€) que a Espanya significaven 50M€/any. Això es feia amb la idea de poder compensar per si l’usuari feia una còpia. Amb aquest cànon es compensava la possible pirateria. Algunes empreses, però, es van queixar (no compren CD’s per pirateria sinó per feina) i finalment es va abandonar el sistema. Ara, a Espanya, la compensació es fa dins els pressupostos de l’estat, i es fan només 5M€/any.
2.1 Alternatives dins la gestió dels drets d’autor: Creative Commons (2002, EUA). Autorització al públic a utilitzar les creacions. Abasta totes les formes d’explotació, mitjà, format, és de caràcter gratuït i a perpetuïtat, però no afecta al cobrament de la compensació per còpia privada. Es considera que l’autor no té dret a posar un preu a la seva obra perquè està influenciat per tot, per tant ho deixa a la humanitat i vol res a canvi (Es pot recrear l’obra) Copyleft. Clàusula contractual que obliga a heretar la llicència de l’obra en què es basa una altra obra (no és el contrari que el copyright). Es deixa fer servir amb condicions, es deixen els drets morals.
GNU GPL (General Public License). Aplicada en el món del software, és la primera de les llicències copyleft. Creada el 1983 per Richard Stallman per tal de desenvolupar un sistema operatiu similar a Unix (la hacker culture, el software lliure (codi font) i la lluita contra el copyright i les patents de software).
Copyleft, CC i GPL expressions d'una nova cultura de la creació (artística, informàtica, etc.): comunitària, gratuïta, compartida, open source.
2.2. ELS CONFLICTES 1. L’accés i l’apropiació no autoritzada de les produccions audiovisuals (“pirateria”). Tenim la opció francesa, HADOP, que anava a SACO contra l’usuari, o el model CPI que va a saco contra la web, contra els proveïdors d’accés a continguts.
2. La tecnologia com a “facilitador” del fenomen, amb canvis permanents.
3. La “reparació” (compensació) als autors pel seus drets. Les fórmules pòpies de l’era digital. El “cànon digital”. La llicència global??. És una idea que es basa en afegir uns diners a la quota d’Internet, i això donaria llicència a accedir als continguts il·legals.
4. La persecució de l’accés il·legítim a continguts amb drets d’explotació de la PI. Alternatives plantejades en diversos països: perseguir els ciutadans o perseguir els “facilitadors” d’accés? I els altres col·laboradors? 5. Les entitats de gestió dels drets d’autor.
Discussió: Un model d’explotació a revisar? O només mesures per a mantenir els models provinents de l”era analògica” 3. BREU RECORREGUT HISTÒRIC SOBRE LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL L’aparició de la impremta: tecnologia que canvia radicalment el concepte de propietat intel·lectual Primera llei de la propietat intel·lectual a Anglaterra Statute of Anne (1709) Convenció de Berna per a la protecció de les obres literàries i artístiques (1886, revisada i completada fins 1979) Universal Copyright Convention (1952, revisada el 1971) Tractats de la World Intellectual Property Organization (WIPO Copyright Treaty, 1996) ...