Tema 23: Infertilitats_Farmacologia i terapèutica 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i Terapèutica 2
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 20/04/2016 (Actualizado: 25/04/2016)
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

Palmira Homedes Tema 23: Infertilitat Una parella es considera infèrtil si després de tenir relacions sexuals durant un any no han aconseguit un embaràs.
En el cas de la infertilitat femenina una de les causes mes freqüents és la manca d’ovulació: • • • • Relacionada amb alteracions de l’alimentació (anorèxia), exercici intens (esportistes d’elit) quan reverteixi la situació, tornaran a aparèixer els cicles menstruals Disfunció entre l’eix hipotàlem-hipòfisi-ovari el tractarem farmacològicament o Síndrome de l’ovari poliquistic (SOP): afecta a un 80% de les dones o Alteracions hipotalàmiques (amenorrees hipotalàmiques) Insuficiència ovàrica: menopausa prematura Hiperprolactinèmia el tractarem farmacològicament Altres causes d’infertilitat femenina no poden ser tractades farmacològicament, poden suposar un intervenció quirúrgica o un fertilitat in vitro: endometriosi, obstrucció de les trompes de falopi, trastorns uterins (miomes), alteracions del moc cervical, etc.
Síndrome de l’ovari poliquistics (SOP) Presenta una freqüència molt elevada. El que succeeix és una manca de FSH però hi ha un augment de les LH.
La manca de FSH es important per el desenvolupament dels fol·licles. Els fol·licles comencen a madurar i hi ha un moment que s’atura l’ovulació i acaba sent un quist. Si no es desenvolupa un ovari no hi ha ovulació, per tant hi haurà oligorrea /amenorrea i esterilitat.
L’excés de LH pot induir un hiperandrogenisme. Dona manifestacions que algunes dones poden tenir en major o menor grau com acné o pel excessiu en determinades zones (hirsutisme).
Aquesta patologia està associada a una alteració metabòlica: • • Alteració a la insulina a nivell de fetge, teixit adipós i múscul (hiperinsulinèmia compensatòria). Els ovaris si que són sensibles a la insulina i aquest accés de insulina, contribueix més a l’augment de la secreció de LH.
Obesitat Si no ovula podem restablir la seva ovulació amb: • • • Canvis en l’estil de vida: dieta i exercici CLOMIFÈ: és un antagonista dels receptors d’estrògens de l’eix de l’hipotàlem-hipòfisi.
El que fa és augmentar el FSH i el LH. El 80% dels casos acaba ovulant però la taxa d’embaràs no es tant efectiva. Això es degut a que en aquesta patologia, com que tenim la LH augmentada, amb el fàrmac encara s’augmenta més i el LH acaba sent tòxica.
Màxim de la durada 6 cicles de tractament: es sospita que pot haver una associació entre el clomifè i el càncer d’ovari. No presenta gaires efectes adversos. Hi ha una elevada proporció de que els embarassos siguin múltiple.
METFORMINA: és el tractament de la diabetis tipus 2 i el que fa es restablir la sensibilitat de la insulina i corregeix la hiperinsulinèmia compensatòria, normalitzant els nivells de LH i andrògens i per tant, hi haurà ovulació. Presenta una acció més lenta. No indueix tants embarassos múltiples. Es pot combinar amb el CLOMIFÈ.
Palmira Homedes • GONADOTROPINES (FSH): ja que es la hormona que està disminuïda.
Amenorees hipotalàmiques L’hipotàlem secreta la hormona GnRH (hormona alliberadora de gonadotropines). Aquesta la secreta l’hipotàlem de manera pursàtil i aquest alliberament estimula la hipòfisi per alliberar la FSH i LH.
Un problema a nivell de hipotàlem com que no produeix GnRH no estimula la hipofisi i per tant, no es produirà l’ovulació. Si volguéssim administrar GnRH hauríem de tenir un sistema que la segregues de manera pursàtil a través de bombes de infusió (no està disponible a Espanya) L’alternativa, es administrar la GnRH (FSH i LH) Hiperprolactinèmia La prolactina és una hormona que secreta la hipòfisi anterior. Les cèl·lules de la hipòfisi estan organitzades de tal manera que secretin un determinat tipus de hormona. Les cèl·lules que secreten prolactina s’anomenen lactrotrofes.
La prolactina intervé en el desenvolupament mamari i la lactància.
La seva secreció esta regulada per la dopamina. El hipotàlem arriben neurones dopaminèrgiques que alliberen aquesta dopamina amb un sistema vascular especialitzat que el transporta fins a la hipòfisi. En les cèl·luless lactotrofes hi ha receptors D2 de la dopamina que inhibeix la secreció de prolactina. La prolactina alliberada per la hipòfisi actua inhibint la secreció de GnRH per part de l’hipotàlem.
Un excés de prolactina, inhibeix la GnRH i per tant hi ha una insuficient alliberació de FSH i LH i per tant, no es produirà l ‘ovulació.
Les causes d’una hiperprolactinèmia: • • Adenoma hipofisiari productor de prolactina (prolactinoma) Iatrogènica (fàrmacs anti-dopaminergics) Tractament: • • Quirúrgic per extirpar el tumor Agonistes D2 derivats ergòtics: o BROMOCRIPTINA: problemes: La seva utilització per via oral i diari dona molts efectes adversos: nàusees, marejos, hipotensió postural. Per evitar els efectes adversos s’inicia dosi baixes i anar incrementant Un 5% dels casos són resistents a l’acció d’aquest fàrmac. S’usa la CABERGOLINA o CABERGOLINA: vita mitja més llarga, no cal administrar diàriament sinó 1 o 2 cops per setmana. Es eficaç en pacient intolerants o resistents a BROMOCRIPTINA.
Esta contraindicada en casos de valvulopaties cardíaques.
Palmira Homedes o o QUINAGOLINA LISURIDA Fàrmacs en la fecundació in vitro 1.
2.
3.
4.
5.
Fase 1: estimulació ovàrica controlada per tal d’obtenir molts fol·licles madurs.
Fase 2: obtenció dels oòcits per punció ovàrica Fase 3: fecundació dels òvuls a nivell de laboratori Fase 4: cultiu dels embrions Fase 5: transferència dels òvuls fecundats a l’úter perquè s’implantin i els altres es congelen.
Els fàrmacs que s’usen a nivell de la fecundació in vitro es donen a la fase 1: en la estimulació ovàrica controlada.
En un primer moment es fa suprimir la producció endògena de LH i FSH. Per tant, volem controlar-ho des de fora a través de la supressió hipofisiària a través d’agonistes o antagonistes de la GnRH.
Un segon moment pot ser en l’estimulació on nosaltres donem les gonadotropines per madurar molts fol·licles a la vegada. Les gonadotropines que es donen en aquest punt són • • la GONODOTROPINA MENOPAUSICA HUMANA (hMG): és un tipus de gonadotropina que té una acció de FSH i LH a la vegada FSH En el últim punt, quan es veu que hi ha molts fol·licles que s’han madurat, s’indueix la maduració final dels oòcits, es a dir la ovulació. S’usa la GONADOTROPINA CORIÒNICA HUMANA (hCG): té activitat LH o també es podria usar LH recombinat.
Agonistes i antagonistes GnRH: La secreció fisiològica és pulsàtil de manera que quan es secreta la GnRH s’uneix a la hipòfisi i es secreta la LH i la FSH. Quan no es secreta, el receptor es dissocia de la hormona i es prepara per una altre dois de GnRH.
Quan usem agonistes, no els administrem de manera pulsatil, per tant, en un primer moment es faria tot de manera fisiològica (agonista) però com que no es para mai d’administrar, no es produeix una dissociació del fàrmac-receptor i el receptor acaba dessensibilitzant-se i per tant, deixa de respondre i no es produeix l’alliberació de LH i FSH.
Els antagonistes s’uneixen el receptor, bloquegen el receptor i per tant no és secreta LH i FSH.
Obtenim el mateix que em els agonistes però de manera més ràpida.
En tots dos casos, l’objectiu del tractament es aconseguir que la hipòfisi no desencadeni la secreció de LH i la ovulació, abans del correcte desenvolupament i maduració dels fol·licles ovàrics.
Amb els dos fàrmacs hi ha la mateixa eficàcia supressió del la LH i FSH.
Palmira Homedes Agonistes: BUSERELINA (sc), GOSERELINA (sc), LEUPRORELINA (sc), NAFARELINA (intranasal), TRIPTPRELINA (intramuscular profunda).
No només s’usen en la fecundació in vitro, si no també en altres patologies on intervenen les hormones sexuals tractament del càncer de pròstata, endometriosis, fibromes: • • • Es poden combinar amb un antiandrogens (CIPROTERONA) per prevenir augment inicial de la testosterona.
Presentacions sc depot Efectes adversos: dolor ossi, osteoporosi, rubefacció, cefalea, acne, trastorns sexuals.
Antagonistes: CETRORELIX (sc), GANARELIX (sc).
Gonadotropines: en fecundació in vitro s’usen per promoure el creixement fol·licular i la maduració dels oòcits.
Urinaris: s’obtenen a partir de la orina que pot ser de dones menopàusiques que la secreten (LH i FSH).
En l’efectivitat terapèutica les dues son similar. L’avantatge de les urinàries es que són molt més barates. No obstant, les lots són molt més homogenis en potencia i seguretat en el cas de les recombinades.
Infertilitat masculina És responsable d’una gran part de la infertilitat 50% casos de infertilitat, dels quals, un 30% com a únic responsable és l’home i un 20% combinats amb un factor femení.
Causes: • • • • Alteracions sexuals (disfunció erèctil) Defecte primari testicular en la producció de l’esperma o el transport Disfunció en l’ejaculació Patologies endocrines que afecten a l’espermatogènesi: o Patologies de hipotàlem-hipòfisi o Hiperprolactinèmia Palmira Homedes Tractament patologies endocrines: • • • GONADOTROPINES: hCG o hCG+FSH En hiperprolactinèmia BROMOCRIPTINA o CABERGOLINA Antiestrògens: redueixen els efectes inhibitoris de l’estradiol sobre l’hipotàlem – hipòfisi. Efecte discutible.
Si la producció d’estrògens a l’home fa una retroalimentació negativa. Si bloquegem els estrògens obtindrem més LH i FSH: o CLOMIFÈ o TAMOXIFÈ o Inhibidors de l’aromatasa ...