Seminari I. Victor Hugo (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 4º curso
Asignatura Literatura del s. XIX
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 28/10/2014
Descargas 9
Subido por

Descripción

Classe de dimecres 15/10. Part 1.

Vista previa del texto

SEMINARI I. VICTOR HUGO Context Léopoldine, la filla de Victor Hugo, va tenir una mort decimonònica. Estava amb un amant, i el seu pare se’n va adonar un temps més tard. Aquesta mort el va capgirar extremadament i va fer que es plantegés una sèrie de qüestions gairebé anti-metafísiques. Va replantejar-se el problema de la mort, el del més enllà, etc.
Aquesta obra és un sol volum amb sis llibres. El llibre sisè, Les Contemplations, al qual pertany el text, està compost per 26 poemes i la majoria de textos són una meditació metafísica, però al mateix temps trobem elements d’un romanticisme visionari i fantasmagòric que existeix, com trobem abans en Blake.
És el Victor Hugo visionari que veu espectres, que parla amb àngels, aquesta línia visionaria d’una part de romàntics que culmina en obres diferents.
Aquest fet es va accentuar amb la mort de la seva filla. El 1851, Napoleó, re-renebot de Napoleó I, va fer un cop d’estat. Hugo de seguida reacciona i es rebel·la contra aquest esdeveniment polític; ja era un home important i podia fer-ho. De fet, els romàntics francesos van tenir un compromís social. Quan aquest Napoleó va ser proclamat emperador, Hugo se’n va anar a Jersey i a Guernsey, a l’Anglaterra apartada.
En aquestes dues estàncies llargues en petites poblacions angleses la seva producció serà fructífera. Farà sessions d’espiritisme, ja que hi havia una dona que li servia de mitjà. Amb aquestes, ell pretén, i aconsegueix, relacionar-se amb la seva filla. Així, hi ha una temàtica de l’angoixa: ell estava molt obsessionat per la metempsicosi, la relació de les ànimes les unes amb les altres. D’aquesta manera, és un text que està darrere el tema de l’angoixa metafísica, que arrossega el poeta cap a un abisme sense fons.
És, per tant, un Hugo amarg, tràgic, d’una visió pessimista.
Anàlisi del poema Vers 1. Gouffre  Abisme, avenc, fondària terra de la qual no es veu el fons, connotacions de foscor. La paraula suscita l’angoixa, va ser molt usada pels romàntics. És una paraula inquietant que aboca al pou sense fons.
Estrofa 1. Apareix un “nous”, no és la veu del jo poètic aïllada, ens inclou a nosaltres. No és només ell, som nosaltres.
Estrofa 2. Es desdobla: el poeta es fa explícit en el seu propi jo.
Onde (més poètica), flot, vague  Ona o onada.
El vers està extremadament ben fet, és una molt bona mètrica. Són estrofes de sis versos, en les quals els vers tercer i sisè són més breus, de vuit síl·labes.
En el vers 9, a part de la repetició retòrica del “tout”, els parteix de dues en dues síl·labes per cesura.
Assimila la vida a un llamp.
1. Comentari del títol Horror en llatí en comptes de l’horreur francès perquè el significat de la primera és més complex: vol dir “estremiment”, “calfred”, “angoixa”. En llatí les paraules no tenien significats tan específics com avui en dia. En part, també quedava millor posar-ho en llatí, més solemne. És una manera d’introduir la temàtica del text. Els sentiments que provoca el títol reflecteixen els sentiments del text. Al ser més inusual, horror és potser més suggeridor.
2. Temàtica de l'angoixa: fer l'estudi del camp semàntic Les paraules que conformen aquest camp semàntic serien gouffre (molt baudeleriana), noir, nuit, silenci Compara allò psicològic amb la seva reacció física, per la qual cosa sortiria el camp semàntic de les parts del cos.
Surt, també, la temàtica de la mort, com ara linceul.
3. Funció de les interrogacions en el text Allò que pretén l’autor amb les preguntes és que ens fem encara més preguntes, que ens plantegem i reflexionem més sobre aquest tema. Són preguntes elementals, però existencials. Les preguntes queden enlaire: l’autor no contesta. Es trencaria, en part, la màgia poètica. Fins i tot l’angoixa és massa fosca com per deixar desenvolupar completament el paper de poeta visionari. L’angoixa es dóna per la capacitat d’intuïció pels misteris que no es desvelen, que no s’aclareixen. Hugo era catòlic, però catòlic “a la romàntica”. Tenia la visió d’un Déu no sempre magnànim, però sí una presència. És un Déu que recorda als humans la seva feblesa, però al mateix temps hi ha una transcendència.
...