GLICOCONJUGATS I LIPOCONJUGATS (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Biotecnología - 1º curso
Asignatura Bioquímica
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 05/10/2014
Descargas 22
Subido por

Descripción

tema

Vista previa del texto

GLICOCONJUGATS I LIPOCONJUGATS GLICOCONJUGATS Els glicans són un codi d’informació. Les possibilitats estructurals són enormes: es coneixen centenars de sucres diferents, es poden lligar entre si de moltes maneres diferents i es poden ramificar. Tenen moltes funcions: ajuden al plegament de les proteïnes, augmenten la solubilitat de les proteïnes, les protegeixen de l’acció de proteases, faciliten la interacció entre molècules o l’eviten, determinen la localització subcel·lular...
En la glicosilació (unió del glúcid o el lípid a la proteïna), en mamífers, s’utilitzen 9 o 10 monosacàrids: glucosa, fructosa, galactosa, manosa, xilosa, N-acetilgalactosamina, Nacetilglucosamina, àcid glucurònic, àcid idurònic i àcid siàlic. Tots ells incorporen a la seva fo rma activa un nucleòtid difosfat: NDP-glúcid. Hi ha tres tipus de glicosilacions: -N-glicans, -O-glicans, (-Cglicans).
Proteoglicans (O-lligats) L’unitat bàsica del proteoglicà és una proteïna nucli a la que s’uneix covalentment un o més glicosaminoglicans. La unió sol ser un residu de serina mitjançant un pont tetrasacàrid mitjançant un enllaç O-glicosídic. La serina sol trobar-se en la seqüència: Ser-Gly-X-GlySón glúcids en seqüències ordenades de disacàrids (mucopolisacàrid o glicosaminoglicans) NO ramificats.
Les proteïnes de membrana externa i/o de secreció són, per exemple: sindecà, glipicà, perlecà...
Els proteoglicans tenen diverses funcions, generalment, la part glicana serveix per interactuar amb altres molècules.
Típica connexió (blau) mitjançant un tetrasacàrid uneix el glucosaminoglicà (en aquest cas el sulfat de condriotina, en taronja) amb un residu de Ser situat en la proteïna nucli.
El residu de xilosa situat en l’extrem reductor (extrem carboxílic) està unit pel seu carboni anomeric al grup hidroxil del residu de Ser.
GLICOSAMINOGLICANS (MUCOPOLISACÀRIDS) Solament es troben en animals i bacteris (no en vegetals). Tenen una elevada densitat de càrrega negativa (grup carboxil i sulfat). Són molt solubles i de conformació estesa (donada la repulsió de càrregues). Molts s’uneixen a proteïnes extracel·lular formant els proteoglicans.
Àcid hialurònic: fins a 50.000 repeticions del disacàrid basic format per àcid glucurònic i N-acetilglucosamina. Forma dissolucions transparents i molt viscoses. Lubricant en líquid sinovial de les articulacions. També és un component essencial de la matriu extracel·lular de cartílags i tendons, els hi dona resistència a la tensió i elasticitat. Interacciona amb molts components de la matriu extracel·lular.
Generalment unit a proteïnes formant els proteoglicans hi ha: Condriotina sulfat: als cartílags.
Dermatà sulfat: pell. Contribueix en la flexibilitat de la pell. També en vasos sanguinis i vàlvules cardíaques.
Queatà sulfat: banya. En la còrnia, cartílags, ossos i diverses estructures formades per cèl·lules mortes com les banyes, pell, ungles, garres...
Heparà sulfat: fetge. Produint per totes les cèl·lules animals. Conté ordenaments variables de sucres sulfatats i no sulfatats. Els fragments sulfatats permeten la interacció amb moltes proteïnes.
Funcions dels proteoglicans Hi ha quatre tipus d’interaccions proteiques amb els dominis NS del sulfat heparà: - Activació conformacional: un canvi conformacional induït en la proteïna antitrombina (AT) al unir-se a un pentosacàrid específic del domini NS permet la seva interacció amb el factor Xa, impedit la coagulació.
- Potenciació de la interacció proteïna-proteïna: la unió de l’AT i de la trombina a dos dominis NS adjacents col·loca les dues proteïnes pròximes una de l’altres, afavorint la seva interacció, que inhibeix la coagulació sanguínia.
- Correceptor per lligands extracel·lulars: els dominis NS interactuen a la vegada amb el factor creixement dels fibroblasts (FCF) i amb el seu receptor, afavorint la formació del complex oligomèric i augmentant l’efectivitat del FCF a baixa concentració.
- Localització/concentració en la superfície cel·lular: l’elevada densitat de càrregues negatives en el sulfat de heparà aproximen les molècules de lipoproteïna lipasa carregades positivament i les mantenen mitjançant interaccions electrostàtiques i per interaccions específiques de seqüència amb els dominis NS.
L’heparina és un anticoagulant. És la forma fraccionada del sulfat d’heparà. Produïda pels mastòcits (leucòcits). Tenen la densitat de càrrega negativa més alta de totes les macromolècules biològiques.
Formada per: àcid idurònic sulfat, glucosamina sulfat, oxigen i s ofre.
Els proteoglicans a vegades formen grans agregats de proteoglicans lligats a àcid hialurònic, per exemple: agrecà, versicà i neurocà. Es troben en articulacions, cartílag, tendons... Les seves propietats físiques són: elasticitat, absorció d’aigua, absorció de cops i friccions...
Matriu extracel·lular del cartílag. Interacciona amb la col·làgena i les proteïnes fibroses de la matriu.
...