TEMA 5: EL SUBJECTE DEL DRET (I): LA PERSONA FÍSICA I ELS BÉNS DE LA PERSONALITAT (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Derecho civil I
Año del apunte 2012
Páginas 4
Fecha de subida 18/11/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5. EL SUBJECTE DE DRET (I): LA PERSONA FÍSICA I ELS BÉNS DE LA PERSONALITAT 1. La personalitat: Des del punt de vista jurídic, tot home és persona. Ser persona significa reconèixer l'aptitud per ser subjecte de drets i d'obligacions o si es vol de relacions jurídiques Definició de personalitat: la condició que atribueix l'ordenament jurídic a la persona perquè sigui considerada subjecte de dret i per tant titular de drets i deures jurídics, de les relacions jurídiques Classes de persones: - Persona física: home i dona. Tot individu persona física té per definició personalitat.
- Persona jurídica: l'ordenament jurídic reconeix també personalitat a determinades entitats o agrupacions denominades persones jurídiques a qui atribueix personalitat jurídica independentment dels membres que les componen.
o Es regula en el Llibre I, Títol II, Capítol II del Codi Civil (art. 35-39).
La persona física adquireix la personalitat pel sol fet de ser-ho mentre que el reconeixement de la personalitat a la persona jurídica és una concessió de l'ordenament jurídic. Això explica que les persones jurídiques van rebre inicialment la denominació de persones fictícies, en base fundamentalment a que no poden incórrer en responsabilitat delictual, que en tot cas es trasllada a les persones físiques que formen aquesta.
Abús de la personalitat: aixecament de la mascara de les persones jurídiques: es tracta d’una tècnica judicial consistent en prescindir de la forma externa de la persona jurídica i a partir d’allà penetrar en la interioritat de la mateixa, per tal de poder examinar els interessos reals que existeixen en el seu interior i així poder frenar fraus o abusos.
1.1. Capacitat jurídica i capacitat d'obrar: representa l’aspecte dinàmic de la personalitat jurídica.
Capacitat jurídica: aptitud de la persona per ser titular de dret i obligacions, tota persona pel sol fet de ser-ho té capacitat jurídica existeix sempre que hi hagi la personalitat jurídica.
Comença amb el naixement i acaba amb la mort.
Capacitat d'obrar: és l'aptitud de la persona per realitzar eficaçment actes jurídics, per adquirir o exercitar drets i obligacions.
- Capacitat d'obrar plena: capacitat per comprendre tots els actes de la vida civil.
S’adquireix als 18.
- Capacitat d'obrar limitada: cas en el qual el subjecte no pot realitzar eficaçment per si mateix un negoci o acte jurídic, i ha d'actuar en el seu lloc una altra persona que el representa. La limitació de la capacitat d'obrar es dóna en dos supòsits: o Minoria d'edat: La capacitat natural augmenta gradualment de manera que varia la capacitat d'obrar del menor que anirà augmentant amb l'edat fins arribar a la plena amb divuit anys.
o Incapacitació per sentència judicial: Si la persona presenta malalties o deficiències persistents de caràcter físic o psíquic que li impedeixen governar-se per si mateix (article 200 CC).
1.2. Les capacitats especials i les prohibicions 1.3.
Capacitat especial: En alguns casos l'ordenament jurídic exigeix per a la realització de determinats actes jurídics unes especials condicions d'aptitud: per exemple tenir una determinada edat major de la que comporta l'adquisició de la capacitat d'obrar plena.
Prohibició: En altres casos l'ordenament jurídic prohibeix que certes persones que es troben en determinades circumstàncies facin un determinat acte jurídic: per exemple es prohibeix que el que exerceix càrrec de tutor adquireixi per compra els béns de la persona que està sota la seva guarda o protecció.
Diferencia incapacitat i prohibició: - La incapacitat o limitació esta en funció de l’estat civil, es general - La prohibició afecta a actes jurídics concrets en els que concurreixen determinades circumstancies pressuposant la capacitat per realitzar-les. Les prohibicions han d’establir-se expressament.
2. Inici de la personalitat: "la personalitat jurídica és inherent a la persona física des del naixement" (article 29 del Codi Civil). S'és persona des del naixement i des d'aquest moment s'adquireixen els drets de la personalitat. "La personalitat s'adquireix en el moment del naixement amb vida, un cop produït el sencer despreniment del si matern".
2.1. Requisits del naixement. La prova del naixement Art 30 CC: per als efectes civils, només es reputarà nascut el fetus que tingues figura humana i visqués 24 hores enterament desprès del senus matern - El fetus que tingues figura humana: s’exclouen els fetus que presentin ineptitud per viure - Viure 24 hores fora del senus matern: temps que ha de comptar-me des de la ruptura del cordó umbilical, moment que determina l’hora del naixement.
- Qui neix mort, no te figura humana (no mostra aptitud per viure) o no sobreviu 24 hores després del naixement no te personalitat i no adquireix ni transmet drets. Serà criatura abortiva i s’inscriurà en el RC com a tal.
La prova oficial del naixement és la inscripció al Registre Civil.
- Es practica la inscripció en virtut de declaració de qui tingui coneixement cert del naixement (art. 328 CC i 42 LRC) - Els naixements en els que concorrin les circumstancies establertes en l’art 30 CC s’inscriuran en la secció primera del registre (art. 40 LRC) - La inscripció dona fe del fet, hora, data, i lloc de naixement, sexe, filiació de l’inscrit (art. 41 LRC) Estan obligats a promoure l’ inscripció: 1 º pare, 2 º la mare, 3 º els parents consanguinis fins al 4 º grau i els afins fins al segon grau, 4 º el cap de l'establiment o el cap de família de la casa en el naixement ha tingut lloc, 5 º en cas de nounats abandonats la persona que els hagi trobat.
Sense prejudici de la obligació de promoure la inscripció dels parents i altres persones: - El metge ajudant o comadrona ajudant que assisteixi al naixement estarà obligat a donar immediatament part escrit a l’encarregat del RC - En defecte d’aquest part abans de la inscripció es comprovarà el fet del naixement pel metge forense del RC o en virtut de 2 persones capaces que hagin assistit al part o tinguin noticies certes d’ell - Termini per inscriure en el Registre civil: 24 hores a 8 dies següents al naixement.
Aquest termini s'allarga als 30 dies al·legant justa causa.
2.2. La protecció jurídica del nasciturus i del concepturus Nasciturus: és el concebut no nascut. L'article 211-1.2 CCC estableix amb caràcter general que "el concebut té la consideració de persona als efectes que li siguin favorables sempre que arribi a néixer" S'atorga al concebut la possibilitat d'adquirir drets a herències o donacions que no siguin costoses: - En l'àmbit de successions es reconeix al concebut no nascut dret a succeir sempre que sobrevisqui al causant - Si el naixement té lloc: El nascut adquireix seus drets des del mateix moment de la concepció amb la intervenció dels seus representants legals que acceptaran l'herència - Si es produeix l'avortament: S'aixecarà l'administració especial dels béns i la suspensió de la partició de l'herència i es procedirà com si el concebut mai hagués existit.
- També poden haver donacions fetes als concebuts no nascuts que seran acceptades per les persones que els representin quan neixin. El donant no perd la titularitat dels seus béns fins que neixi el donatari. Si el concebut neix mort es procedeix com si mai hagués existit.
Concepturus: l'encara no concebut. Ni és persona ni es troba protegit per la norma de l'article 211-1 CCC No obstant això l'ordenament civil permet reservar una sèrie de drets al concepturus. Concretes institucions que permeten atribuir drets a persones encara no concebudes. Per exemple: la donació amb clàusula de reversió: els bens donats revertiran a favor d’un donatori (d’un no concebut en el cas que ens ocupa) que substitueix l’original donatori.
3. Els béns de la personalitat: concepte i caràcters 3.1 Dret al nom El nom propi l’escullen els pares o tutors del menor, i en defecte de tots ells, l'encarregat del Registre Civil, que ha de fer-se contar en la inscripció de naixement, o bé un de simple o dos de simples units per un guió o un sol nom compost. Hi ha algunes limitacions a l'elecció del nom: - Noms que objectivament poden perjudicar a la persona.
- Diminutius i variants familiars i col·loquials que no hagin aconseguit substantivitat.
- Els que fan confusa la identificació de la persona.
- Els que indueixin a error en quant al sexe de la persona.
- Tampoc pot posar-se a una persona els mateixos noms de un dels seus germans vius.
3.2 Autonomia del pacient en l'amnistia de la salut.
Dret a la informació sobre la salut: Segons l’article 212-1 del Codi Civil Català: “Tota persona té dret a rebre informació verídica, comprensible i adequada a les seves necessitats i als seus requeriments sobre l’abast de qualsevol intervenció en l’àmbit de la seva salut, que l’ajudi a prendre decisions d’una manera autònoma”. “El pacient és el titular del dret a la informació i qui té el dret a permetre i autoritzar l’accés a la informació que fa referència a la seva salut”. “Tota persona té dret que es respecti la confidencialitat de les dades que fan referència a la seva salut”.
Consentiment informat: Segons l’article 212-2 del Codi Civil Català: “Les persones majors de setze anys i les menors que tinguin una maduresa intel·lectual i emocional suficient per a comprendre l’abast de la intervenció en la seva salut han de donar el consentiment per si mateixes”. “Si la persona es troba en un estat físic o psíquic que no li permet fer-se càrrec de la seva situació ni decidir, el consentiment s’ha d’obtenir, de la manera que estableix la legislació per a l’àmbit sanitari”. Si les persones que supleixen la seva capacitat, en interès del mateix interessat, revoquen aquesta responsabilitat, l’autoritat judicial pot autoritzar la intervenció a sol·licitud del facultatiu responsable i en interès de la persona que no pot consentir”.
Document de voluntats anticipades: Segons l’article 212-3 del Codi Civil Català: “La persona major d’edat amb plena capacitat d’obrar pot expressar en un document de voluntats anticipades les instruccions per a la realització d’actes i tractaments mèdics, per al cas en què es trobi en una situació en què no ho pugui decidir per ella mateixa. També pot designar la persona que, en substitució seva, ha de rebre la informació sobre la seva salut i decidir sobre la realització d’aquells actes i tractaments”. “El document de voluntats anticipades és sempre revocable”.
...