MICROBIOLOGIA TEMA 07: CONTROL DE CREIXEMENT MITJANÇANT AGENTS FISICS I QUÍMICS (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 1º curso
Asignatura Microbiologia
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 31/03/2016
Descargas 12

Vista previa del texto

Microbiologia Bioquímica UAB curs 2015-16 MICROBIOLOGIA TEMA 7: CONTROL DE CREIXEMENT MITJANÇANT AGENTS FISICS I QUÍMICS Controlar el creixement bacterià ens serveix per a aconseguir parar la proliferació, per exemple, per a preservar aliments controlar i eradicar patologies.
  Esterilització: tractament que utilitzem per a eliminar qualsevol forma de vida en un determinat material. (ex. material quirúrgic). Màxim nivell de control.
Desinfecció: Procés on eliminem la majoria de microorganismes patògens, però, no acaba amb tots els microorganismes presents en un determinat material. Aquest material no serà estèril però se n'haurà eliminat una gran quantitat de microorganismes (ex. detergents, lleixiu...) Trobem diferents agents de control:    Agent esterilitzant: Aquell que inactiva qualsevol forma de vida Agent desinfectant: Químics que són capaços de matar microorganismes patògens d'un material.
Tenen efectes tòxics. S'utilitzen sobre materials inerts i no sobre teixits vius.
Agent antisèptic: Químics que aturen la proliferació de microorganismes en teixits vius. Són desinfectants amb activitat tòxica baixa i per tant no afecta en excés al teixit viu on s'aplica.
Hi ha factors que intervenen en la eficàcia de cada agent com a tractament per a un problema determinat:     Mesura de la població i la composició. Si és molt gran i si hi ha presents o no bacteris resistents Concentració i intensitat de l'agent. La dilució Temperatura Ambient. Si per exemple es favorable per la formació de biofilms, aquests seran més difícils de netejar.
METODES DE CONTROL 1.- Efecte de la temperatura En pujar la temperatura per sobre de la màxima, el microorganisme perd la seva viabilitat (la capacitat de dividir-se). El temps de tractament i exposició al calor és important, podem obtenir:   Una inactivació parcial: encara quedaran viables Una inactivació total: esterilització Trobem calor sec i calor humit, depenent de la presencia o no de vapor d'aigua. El que fa el calor és trencar els enllaços entre molècules. Si tenim aigua en l'ambient, les molècules d'H2O es poden intercalar i desplaçar els seus ponts d'hidrogen, per tant el calor humit és més eficaç.
Calor humit o Autoclave: Escalfa aigua a T > 100ºC i a P > atm durant un temps d'entre 15-20 min. Permet l'esterilització de medis i solucions, material quirúrgic, conserves, llet,... S'utilitza rutinàriament en laboratoris i hospitals.
Microbiologia Bioquímica UAB curs 2015-16 o Tindalització: Cicles d'escalfar material a 100ºC durant 1 o 2 hores i un període d'incubació a 30-37ºC (24h). En la fase b es permet la germinació d'endospores que després matem durant en 2n cicle.
o Pasteurització: No esterilitza però rebaixa la càrrega bacteriana En trobem de diferents temperatures i temps  63ºC durant 30' (tractament agressiu)  72ºC durant 15'' (HTST) noves formes de pasteurització  138ºC durant 2'' (UHT) Calor sec: és més eficaç per treballar en sec.
o o o Forn Pasteur: Similar a l'autoclavat. Escalfat durant 2-3h a una temperatura de 160-170ºC.
Serveix per a la esterilització de materials (sobretot inerts).
Flamejat a la flama: Com per exemple amb nanses de sembra, exposades a la flama es posen al roig molt ràpidament.
Incineració: De materials de rebuig (materials bioperillosos).
Trobem diferents paràmetres d'un producte que permeten rebaixar la quantitat de bacteris del material:     Punt tèrmic mortal: Temperatura mínima que mata totes les bactèries en un cert temps (normalment està al voltant de 10').
Temps tèrmic mortal: Temps necessari per a que morin tots els bacteris exposats a un determinada temperatura Temps de reducció decimal (Dt): Temps per reduir la densitat bacteriana al 10% (matar el 90%) a una determinada temperatura.
Valor Z: Augment de T (∆𝑇) necessari per a reduir el valor D a una 10a part És a dir si 𝐷50 = 40𝑚𝑖𝑛 i 𝐷70 = 4𝑚𝑖𝑛 llavors el valor Z serà de 20ºC.
2.- Esterilització per filtració Filtre que permet retenir qualsevol bacteri que hi hagi en la nostra solució. Per culpa de la naturalesa de certs materials aquests no accepten una esterilització per calor i s'ha d'utilitzar filtracions.
Per exemple: L'esterilització de la glucosa o de medis de cultiu.
Trobem diferents materials que permeten la filtració: Nitrocel·lulosa, Filtres HEPA (cabines de bioseguretat per esterilització de gasos.
3.- Radiació Algunes radiacions, per la seva freqüència són capaces de causar canvis en els materials en els que incideixen. Això permet esterilitzar. Trobem dues radiacions diferents:  Ionitzants: Energia suficient per a produir ions i altres espècies moleculars reactives (eradicació electromagnètica). Serveixen per a la esterilització de plàstic, aliments, antibiòtics, hormones, matar endospores... RAIG X, GAMMA Microbiologia  Bioquímica UAB curs 2015-16 No ionitzants: Té energia suficient per a causar modificacions i ruptures en el DNA. Té menys capacitat de penetració i es sol utilitzar sobre superfícies, no material. UV (útil en descontaminació, no penetra objectes sòlids).
Instruments: En molts casos les superfícies són tractades amb desinfectants amb efecte microbicida. per a desinfectar taules, sòls, parets i maquinària en laboratoris o hospitals s'utilitzen sals quaternàries o formaldehid.
Els materials termostables es poden esterilitzar per fred.
4.- Agents químics Substàncies químiques que influeixen negativament sobre el creixement bacterià. Trobem, depenent de l'efecte, 3 categories:    Bacteriostàtics: Impedeixen el creixement bacterià, sense arribar a matar la bactèria.
Bactericides: Maten la bactèria, perd la viabilitat (és incapaç de dividir-se) Bacteriolítics: Maten i lisen la bactèria, perd la seva integritat.
Per saber si un agent és bacteriostàtic, bactericida o bacteriolític podem comparar el nombre de cèl·lules viables i el de totals.
 Bacteriostàtics: El nombre de cèl·lules totals i el de viables es para, deixa de pujar, no augmenta però tampoc disminueix.
 Bactericides: El nombre de cèl·lules total el veiem igual, el recompte de viables però, ens sortirà que va baixant.
 Bacteriolítics: Estem eliminant cèl·lules del cultiu i per tant baixarà tant les totals com les viables, ja que perden la integritat de la seva estructura.
Quimioteràpics Es poden utilitzar amb finalitats terapèutiques. Tenen una activitat microbicida o microbiostàtica i una toxicitat suficientment baixa com per a no alterar els teixits vius. Per tant, es poden administrar a un organisme superior.
Per a que un químic sigui bon quimioteràpic:      Vetadine: és microbicida i es pot utilitzar sobre teixits vius lleixiu: és tòxic per als teixits vius, no és un quimioteràpic.
La toxicitat ha de ser selectiva (respecte a l'hoste i que mati el microorganisme) Microbicida (un quimioteràpic és millor microbicida que microbiostàtic) Evitar el desenvolupament de resistències bacterianes (tot i que és inevitable en certa mesura) Poden ser efectius contra amplis espectres de microorganismes Que no provoqui al·lèrgies i sense efectes secundaris Microbiologia  Bioquímica UAB Important que sigui soluble en aigua, que s'haurà de trobar dins del cos.
Aquests es poden classificar segons diferents característiques: la seva estructura molecular, el mecanisme d'acció, l'espectre d'acció...
  curs 2015-16 En el cas dels virus és molt difícil atacar-lo sense afectar a la cèl·lula hoste.
Segons el mecanisme d'acció trobem que pot actuar a nivell de diferents parts de l'organisme: la paret cel·lular, síntesi de proteïnes, traducció i transcripció del DNA, alterant la membrana cel·lular.
Segons l'espectre d'acció podem trobar depenent de si es tracta de gram +, gram -, eucariota, fongs... (poden ser atacats per diferents antibiòtics) Antibiòtics: Substàncies de baix pes molecular fabricats per altres éssers vius que es poden utilitzar com a quimioteràpics. la primera en fer-se servir va ser la penicil·lina. Se n'han anar trobant de nous i han anat millorant, actualment podem trobar fins i tot antibiòtics sintètics o semi sintètics (fabricats al lab).
La majoria d'antibiòtics provenen del metabolisme secundari de procariotes (bacillus...) o eucariotes (fongs, penicillium...)  Trobem fongs, com Penicillium notatum capaços de produir substàncies que interfereixen en el creixement bacterià.
la classificació dels antibiòtics es du a terme segons els seu mecanisme d'acció     β-lactàmics: ataquen la paret Quinones: inhibidors de la síntesi d'àcids nucleics Sulfamides: antagonistes metabòlics Tetraciclines i cloramfenicol: inhibidors de la síntesi de proteïnes 5.- Resistència a antibiòtics Habilitat adquirida de resistir els efectes d'un agent antimicrobià mitjançant varis mecanismes:      Falta de l'estructura inhibida o afectada per l'antibiòtic Impermeable a l'antibiòtic Alteració de l'antibiòtic perquè perdi la seva funció (ex. B-lactamasa).
Modificació de la diana de l'antibiòtic Desenvolupar rutes metabòliques resistents, bombeig a l'exterior de l'antibiòtic.
La resistència ve codificada genèticament, els gens de resistència es solen trobar en plasmidis R.
Superbugs: Bacteris que per selecció natural han anat acumulant gens resistents i són resistents a la majoria d'antibiòtics. Presenten actualment un problema de salut pública.
...

Tags: