lliçó 10 Personal al servei AJ (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Dret Processal
Año del apunte 2015
Páginas 10
Fecha de subida 08/06/2015
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

Lliçó 10: Personal al servei de l’administració de justícia DOS TIPUS DE PERSONAL A L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA (AJ)  Personal al servei de l’AJ o Personal jurisdiccional: Jutges i magistrats o Personal no jurisdiccional: Secretari judicial, cossos de funcionaris (metges forenses, cos de gestió processal i administrativa, cos de tramitació processal i administrativa i d’auxili), policia judicial, personal d’altres administracions públiques  Personal Col·laborador amb l’AJ: Part d’alguns dels processos o Ministeri fiscal: Part acusadora en el procés penal o Advocats, procuradors i graduats socials: Defensen a cada una de les parts 1. PERSONAL AL SERVEI DE L’AJ PERSONAL JURISDICCIONAL CLASSIFICACIÓ: 1. Jurisdicció ordinària / jurisdicció especial 2. Jutges i magistrats de carrera / jutges i magistrats que no integren la carrera judicial: a. Jutges de pau b. Jutges en règim de provisió temporal c. Magistrats suplents i jutges substituts CARRERA JUDICIAL  Tres categories: Jutge, magistrat, magistrat del TS  Sistema d’ingrés: o Oposició lliure: Per arribar a la categoria de jutge i abans de tenir un destí fer un curs de jurisdicció a la escola jurisdiccional de Barcelona.
o Concurs de mèrits: Acreditar que es un jurista amb més 10 any d’experiència i una de les 4 places que hi ha a l’any pot passar a la categoria de magistrat. I d’aquesta, una tercera part es reserva a secretari de magistrat que vol accedir a la categoria de magistrat.
o Designació discrecional del CGPJ: Per accedir a la magistrat. Les assemblees legislatives de les CCAAA fan una llista de candidats aquests han de tenir 10 anys, reconegut prestigi, i entre aquests el CGPJ acaba decidint.
 Sistemes d’ascens o Antiguitat: Tots els jutges poden arribar a magistrat o Proves especialització: Per ocupar determinats òrgans judicials, o Designació discrecional del CGPJ  Provisió de places: Antiguitat i especialització. Depèn de quin sigui la plaça que s’ha d’ocupar.
Exemple: En els jutjats de menors s’utilitza molt la especialització per tenir plaça en el jutjat de menors.
JUTGES I MAGISTRATS QUE NO FORMEN PART DE LA CARRERA JUDICIAL  Jutges de pau (art 101 – 103 LOPJ)  Jutges en règim de provisió temporal (art 428 a 433 LOPJ)  Jutges substituts (art 213 LOPJ)  Magistrats suplents (art 200 a 202 LOPJ) PERSONAL NO JURISDICCIONAL N’hi ha de dos tipus:  Els que desenvolupen les seves funcions amb dependència dels òrgans judicials o Personal auxiliar al servei de l’AJ o Oficina judicial  Els que desenvolupen les seves funcions amb independència els òrgans judicials (plena autonomia) o Personal col·laborador amb l’AJ PERSONAL NO JURISDICCIONAL AUXILIAR La majoria estan integrats a l’oficina judicial, i estan constituïts per:  Secretaris judicials  Cossos de funcionaris al servei de l’AJ o Metges forenses o Facultatius de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses o De Gestió Processal i Administrativa o Tècnics especialistes de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses o Ajudants de Laboratori o De Tramitació Processal i Administrativa i d’Auxili Processal Aspectes comuns a tot el personal auxiliar al servei de l’Administració de Justícia:  Caràcter de “cossos nacionals” (únics per tot l’Estat)  Depenen del Ministeri de Justícia o bé òrgan de la CA amb competència en la matèria. No enquadrats dins del PJ  Poden exercir lliurament el dret de sindicació i vaga 1. SECRETARIA JUDICIALS  Accés o Oposició o Concurs – Oposició (de forma excepcional)  Incompatibilitats: igual que jutges i magistrats, llevat el que es refereix a l’activitat política art 455.2 LOPJ  Funcions: o Fe pública judicial: Encarregats d’aixecar un acte o dictar diligencia per deixar constància que s’ha fet aquell acte processal.
o De documentació i de formació de les actuacions i expedients o Organització, gestió, inspecció i direcció del personal en aspectes tècnico-processal o Informació a les parts sobre l’estat dels expedients o Promoció dels mitjans tecnològics o Donar compte o Impuls processal del procés o Execució de resolucions judicials o Tramitació dels expedients de jurisdicció voluntària o Conciliacions o Direcció tècnico-processal del personal de l’oficina judicial o Porta l’arxiu judicial de gestió o Porta els llibres de registre o Responsable dels dipòsits de béns i objectes afectes a expedients judicials o Col·laboració amb l’Administració Tributaria o Estadística judicial L’any 2009 a través de la modificació de la LO del poder judicial se li donen més funcions:  Principals noves atribucions al Secretari Judicial amb la reforma: o Té competència per admetre la demanda a tràmit (per contra la inadmissió de la demanda es reserva als jutges i magistrats, ja que el dret a l’accés a la justícia forma part del dret a la tutela judicial efectiva, que és un dret constitucional)  EXCEPCIÓ: L’admissió de la demanda executiva correspon al Tribunal ja té el mandat constitucional de jutjar i executar allò que s’ha jutjat L’admissió de la denúncia o querella penal, per la importància dels drets afectats, també correspon al jutge o tribunal.
Especial menció a la LO 13/2009  Dictar el decret que posi fi al procediment en els supòsits que les parts arribin a un acord o com a conseqüència de la falta d’activitat de les parts, per desestiment, per satisfacció extra processal o en el supòsit d’enervació de l’acció en un desnonament.
 Decisió sobre les mesures executives concretes per tal de portar a terme l’execució Contra les resolucions del secretari judicial es poden interposar dos recursos:  Recurs de reposició (el resol el mateix Secretari)  Recurs de revisió (el resol el Jutge) 2. COSSOS DE FUNCIONARIS AL SERVEI DE L’AJ  Cossos generals: Fan tasques de contingut processal i són: o Cos de gestió processal i administrativa (diplomat) o Cos de tramitació processal i administrativa (batxillerat) o Cos d’auxili judicial (graduat en ESO)  Cossos especials: Fan tasques que suposen essencialment l’exercici de funcions objecte d’una professió o titulació específica i són: o Metges forenses (art 479.2 LOPJ): Presenten assistència tècnica a jutjats, tribunals fiscalia i registre civil, tant en el camp de patologia forense i pràctiques toxicologia com en l’assistència o vigilància facultativa dels detinguts, lesionats o malalts que es troben sota la jurisdicció d’aquells o Facultatius del institut nacional de toxicologia i ciències forenses o Tècnics del institut nacional de toxicologia i ciències forenses o Ajudants de laboratori del institut nacional de toxicologia i ciències forenses 3. LA POLICIA JUDICIAL  Actua sobretot en el procés penal, però també actua en altres processos  Hi ha dues maneres d’organitzar la policia judicial: o Tant a nivell organitzatiu com a nivell funcional només depèn dels jutges i magistrats, ja que només depèn del PJ.
o Crear dins dels cossos de l’Estat els cossos policials: Unitats de cossos de l’administració pública que es poses a disposició dels tribunals i del ministeri fiscal (Art 126 CE)  Les unitats orgàniques de la policia: Art 444 LOPJ: Que es creïn unitats de caràcter permanent i s’estableixi amb la deguda especialització segons les matèries i l’àmbit provincial. Aquest mateix article diu que aquestes unitats han de col·laborar i cooperar amb l’AJ  Dependència funcional i orgànica de la policia judicial: Depenen funcionalment del tribunal que els hi encarregui les diligències i orgànicament al cos de la policia del que provenen. Dues garanties: o INAMOBILITAT: Art 550.2 LOPJ i 34 LOFCSE (Llei orgànica de les forces i cosses de seguretat de l’Estat). Els funcionaris de les unitats de policia judicial no poden ser remoguts o apartats de la investigació concreta que se’ls hi hagi encarregat fins que no hagi finalitzat si no és per decisió o autorització del jutge o fiscal competent.
o EXCLUSIVITAT: Art 549.2 LOPJ: No es podrà encarregar als membres de les unitats de la policia judicial la pràctica d’actuacions que no siguin les pròpies de la policia judicial o derivades d’aquesta.
També poden desenvolupar les mesures de prevenció de la delinqüència i altres que les circumscrites ho requereixin.
Les funcions de l’art 549.1 LOPJ: Esbrinar si uns determinats fets són delictius o no y quines persones ho han fet i posar-lo al coneixement dels jutges, fiscals, etc.
2. PERSONAL COL·LABORADOR AMB L’AJ MINISTERI FISCAL:  És una institució de l’Estat regulat en els art 124.1 CE i 541.1 LOPJ  Se li assigna la funció de promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i del interès públic tutelat per la llei, d’ofici o a petició dels interessats, així com garantir la independència dels tribunals i procurar davant d’aquests la satisfacció del interès social.
 Les funcions bàsiques del art 3 EOMF: o Intervé en els processos civils (incapacitació, família), procediments d’ampar davant del TC, processos C-A i, sobretot, en el procés penal.
o El MF neix amb la supressió del sistema inquisitiu (el jutjador assumeix la funció d’acusar i sentenciar). La separació d0aquestes funcions fa necessària la creació d’una institució que exerceix l’acusació.
o Per molt que l’art 2.1 EOMF digui que el MF està integrat amb autonomia funcional dins del PJ, això no és així perquè només col·labora amb aquest (no té independència com els òrgans jurisdiccionals).
 Organització (art 12 i 13 EOMF): Jerarquia i piramidal: o Fiscal general de l'Estat. És nomenat pel Rei a proposta del Govern un cop escoltat el Consell General Poder Judicial.
o Consell fiscal.
o Junta de fiscals de sala.
o Inspecció fiscal.
o Secretaria tècnica de la fiscalia general de l'Estat.
o Fiscalia del Tribunal Suprem.
o Fiscalia del Tribunal de comptes.
o Fiscalia de l'AN, dels Tribunal Superior de Justícia. i la les Administracions Publiques.
o Fiscalies especials (repressió de la corrupció i drogues).
 Categories professionals: o Advocat fiscal (equival a jutge).
o Fiscal (equival al magistrat).
o Fiscal de sala del TS (equival a magistrat del TS).
 Principis: o Principis orgànics:  Unitat: Només hi ha un sol ministeri fiscal per a tot l'Estat, sota l  a dependència del fiscal general de l'Estat i els mateixos òrgans de govern.
 Dependència:  No depèn del Govern.
 Dependència i jerarquia total dins del propi MP.
 Tota la institució queda sota la dependència del fiscal general i des d'aquest fins a l'últim advocat fiscal que s'ha incorporat a la carrera fiscal hi ha una estricta cadena de comandament.
 El fiscal general i els fiscals en cap imparteixen als seus subordinants ordres, instruccions o manaments per a l'exercici de les seves funcions.
 Un fiscal superior sempre pot apartar un fiscal que estigui sota seu de l'assumpte que li havia encarregat. Si hi ha discrepància qui ho resol és el superior comú dels dos. El govern pot demanar al fiscal que promogui davant dels tribunals algunes actuacions i ho decideix el fiscal general de l'Estat.
 Principis d'actuació:  LEGALITAT. Ha de perseguir amb objectivitat l'interès social plasmat a les lleis. La seva actuació ha d'estar sempre regida per una estricta legalitat.
 IMPARCIALITAT. El fet que el govern sigui qui nomena el fiscal general de l'Estat no garanteix la imparcialitat.
Per sort, en l'ordenament jurídic espanyol el MF no té el monopoli per acusar, hi ha la acusació popular que pot reduir els riscos d'arbitrarietat o les mancances d'imparcialitat.
Conseqüència directa dels principis de legalitat i imparcialitat és que en el procés penal no ha d'exercir necessàriament d'acusador, sinó que està obligat a demanar l'absolució o la reducció de la condemna si l'aplicació de la legalitat el porta a aquest resultat.
ADVOCATS I PROCURADORS  Realitzen el que s'anomena la intermediació tècnica, perquè el nostre OJ no permet a la major part dels casos que els ciutadans puguin dirigir-se i actuar directament davant dels òrgans jurisdiccionals.
 Els ciutadans han d'estar representats per procurador i assistits o dirigits per lletrats o advocats.
 Justificació: o Millor defensa dels drets dels justiciables.
o Millor funcionament de l'administració de justícia.
 Accés a les professions d'advocats i procurador: o Tradicionalment per accedir a la professió no s'havia de superar cap prova.
o Atès que la norma general dels diferents estats que integren la UE és condicionar l'accés a la professió a la superació de diferents proves selectives, el legislador espanyol ha decidit establir un sistema selectiu d'accés a l'advocacia ia la professió de procurador promulgant la llei 34/2006 de 30 d'octubre, sense aquest títol no es permet la col·legiació (que entrarà en vigor el 31 d'Octubre de 2011). Requisits d'accés:  Tenir el títol universitari de llicenciat en dret o el grau que el substitueixi.
 Obtenir la capacitació professional necessària superant determinats cursos de formació especialitzada (pot ser a la universitat o a les escoles de pràctica jurídica dels col·legiats d'advocats) on la meitat del contingut ha de ser pràctiques externes sota la tutela d'un advocat o procurador.
 Acreditar la capacitació corresponent avaluació.
professional mitjançant la ADVOCATS:  La professió d'advocat està regulada a l'article 542-546 de la LOPJ i l'estatut general de l'advocacia, aprovat per Reial decret 658/2001.
 Advocat: Llicenciat en dret que exerceix professionalment la direcció i defensa de les parts en tota classe de processos, o l'assessorament i consell jurídic.
 La intervenció de l'advocat acostuma a ser obligatòria (almenys alguns casos, com ara els judicis.
 Només assumeixo la direcció del procés, és a dir, el disseny de la conducta i l'estratègia processal però no assumeix la representació (aquesta l'assumeixen els procuradors).
 L'advocacia és una professió lliure i independent però sotmesa a l'obligatorietat de col·legiació (la col·legiació a qualsevol col·legi d'advocats espanyol, et permet exercir en tot el territori = abolició de les habilitacions.)  Incompatibilitats: càrrecs i funcions en l'administració pública que així ho especifiqui i l'exercici de procurador, graduat social, agent de negocis o gestor.
 L'estatut professional inclou els següents: Drets i deures.
PROCURADORS:  També tenen el caràcter de lliure i independent  Està regular als articles 543 a 546 LOPJ ...