TEMA 3: dissenys quasiexperimentals (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura MeDiTI
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 10/04/2015
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ ALS DISSENYS EXPERIMENTALS, QUASIEXPERIMENTALS I EX POST FACTO BLOC 3: DISSENYS QUASIEXPERIMENTALS 3.1. PRESENTACIÓ A diferencia amb els experimentals, als dissenys quasiexperimentals hi ha manca d’aleatorització i té limitacions per interpretar i valorar correctament la validesa de les dades que s’obtenen.
Les raons del control de l’aleatorització son:    Ètica Més econòmics Naturalitat 3.2. PARADIGMA MANIPULATIU: CRITERIS DE DEMARCACIÓ La manca d’aleatorització suposa una reducció del control intern, el fet d’obtenir validesa interna acaba sent resultat de la correcta aplicació de tècniques de control.
3.3. DISSENYS QUASIEXPERIMENTALS: ESTRUCTURES BÀSIQUES DE COMPARACIÓ Esquematització dels dissenys: Oᵢ  observació de la VD en el moment ‘i’.
X  tractament.
_  grup control ------ grups no equivalents Dissenys pretest- posttest d’un sol grup  O₁ X O₂ Es mesura la VD abans u després d’aplicar-hi una intervenció, s’espera que, com a conseqüència de la intervenció, els resultats de la O₂ siguin diferents als de la O₁.
Dissenys només posttest amb un grup no equivalent  X O₁ ----O₁ Comparació del grup que rep el tractament amb un que no ho rep, per establir l’efecte de X.
Aquesta comparació amb grup no equivalent pot causar que no estiguin equilibrats.
Cap dels dos dissenys no permeten valorar la causa-efecte, múltiples amenaces a la v.interna.
3.4. VALIDESA I AMENACES validesa de conclusió estadística validesa interna VALORACIÓ DE VALIDESA: utostᵢ validesa de constructe validesa externa u: unitats en les que s’estudia t: tractaments o: observacions s: context t: temps VALIDESA DE CONCLUSIÓ ESTADÍSTICA: si existeix relació entre t i r i com es de forta la relació.
VALIDESA INTERNA: si hi ha relació causal.
Amenaces:  Precedència temporal ambigua: manca de claredat en l’ordre en que actuen les variables.
 Selecció: diferències sistemàtiques dels participants.
 Història: esdeveniments externs que s’esdevenen entre l’inici del tractament i la mesura.
 Maduració: canvis naturals dels participants, adquisició d’experiència, envelliment...
 Regressió estadística (a la mitjana): puntuacions extremes per les quals han estat escollits deixen de ser extremes.
 Pèrdua no aleatòria de subjectes (mortalitat selectiva): diferents tipus de participants abandonen selectivament diferents condicions.
 Administració de proves: realitzar una mesura prèvia d’una variable pot influir en les següents mesures fetes amb la mateixa prova.
 Instrumentació: canvi en l’intrument de mesura por provocar canvis.
VALIDESA DE CONSTRUCTE: grau de correspondència de les instàncies particulars d’un constructe i el concepte representat pel constructe.
Amenaces:  Inadequada explicació dels constructes: inferències incorrectes sobre les relacions entre l’operativització i el constructe.
 Confusió de constructes: manca de descripció de constructes que poden influir pot donar inferències.
 Biaixos derivats de l’ús d’una operació única: cal que els constructes s’operativitzen de diferents maneres.
 Biaixos derivats de l’ús d’un sol mètode: cal diversificar les tècniques emprades.
 Confusió entre constructe i nivells de constructe  Sensibilitat del tractament a factors estructurals: l’estructura factorial d’una mesura por canviar el resultat del tractament.
 Canvis diferencials en la reactivitat als autoregistres: modificació de la conducta dels subjecte quan s’adona que no esta assignat al grup del tractament.
 Reactivitat davant la situació experimental: les respostes dels participants poden estar alterades per les seves percepcions.
 Expectatives de l’experimentador: influir en les respostes dels participants.
 Efectes de novetat i disrupció: novetat i rutina poden alterar les respostes.
    Igualació compensatòria: quan una intervenció dona efectes desitjables els experimentadors es poden resistit a fer canvis.
Rivalitat compensatòria: els subjectes control poder estar motivats per obtenir els mateixos resultats que els del grup experimental.
Desmoralització o ressentiment: els assignats a la condició desfavorable poden abandonar o canviar respostes.
Difusió de la intervenció: participants s’exposen a estímuls de altres condicions.
VALIDESA EXTERNA: grau de generalització.
Amenaces:  Interacció amb les unitats: l’efecte en certs participants no es manté.
 Interacció amb les variables de tractament: l’efecte en una variació no es manté.
 Interacció amb els resultats: l’efecte trobat en un resultats no es manté en altres.
 Interacció amb el context: l’efecte trobat en un lloc no es manté en tots.
 Mediació depenent de context: efecte de la variable mediadora no es manté en tots els contextos.
3.5. DISSENYS QUASIEXPERIMENTALS: AMPLIACIÓ DEL NOMBRE DE GRUPS I/O DELS MOMENTS DE MESURA Millora del 3.3: Disseny pretest-posttest amb grup control no equivalent O₁ X O₂ ----------O₁ _ O₂ Disseny simple de sèrie temporal interrompuda O₁ O₂ O₃ X O₄ O₅ O₆ Disseny de sèrie temporal interrompuda amb grup control no equivalent O₁ O₂ O₃ X O₄ O₅ O₆ -------------------------O₁ O₂ O₃ _ O₄ O₅ O₆ 3.6. DISSENYS QUASIEXPERIMENTALS: ALTERNATIUS PER A LA FORMACIÓ DELS GRUPS El grup control ha de ser similar al grup que rep el tractament, la selecció més habitual:   Ús de grups naturals ja formats abans de la investigació.
Tècniques d’aparellament.
Alternatives:   Disseny experimental de cohorts: grup de membres que comparteixen alguna característica significativa en un període de temps determinar, com l’any de naixement.
- Cohort bàsic: comparació de dues cohorts. O₁ - Cohort amb pretest X O₂ O₁ _ O₂ O₃ X O₄ Disseny de discontinuïtat en la regressió: el criteri d’assignació dels participants als grups es conegut ...