Tema 14 Mankiw (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención + Derecho - 1º curso
Asignatura Economia i instruments analítics per a l'estudi del Dret
Año del apunte 2017
Páginas 13
Fecha de subida 12/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

1. Capítol 14: LES EMPRESES DELS MERCATS COMPETITIUS La diferència entre les estructures dels mercats configura les decisions de preus i producció de les seves empreses. Un mercat és competitiu si cada un dels compradors i dels venedors és petit en comparació amb la mida del mercat i, per tant, té poca capacitat per a influenciar en els preus de mercat. En canvi, si una empresa pot influenciar en el preu de mercat del bé que ven, es diu que té poder de mercat (ex. Companyia local d’aigua). La corba d’oferta del mercat està estretament relacionada amb els costos de producció de les empreses. Ø QUÈ ÉS UN MERCAT COMPETITIU? Veurem com les empreses prenen les seves decisions de producció en els mercats competitius. - El significat de competència Un mercat competitiu (mercat en el qual hi ha molts compradors i venedors que intercanvien productes idèntics, i per això cada un d’ells és preu acceptant), també anomenat mercat perfectament competitiu té dues característiques: • Hi ha molts compradors i molts venedors en el mercat. • Els béns oferts pels diferents venedors són, a gran mesura, idèntics. Les decisions d’un comprador o d’un venedor qualsevol en el mercat produeixen un efecte insignificant en el preu de mercat. En els mercats competitius, els compradors i els venedors han d’acceptar el preu que determina el mercat i, per tant, es diu que són preu-acceptants. A més, hi ha una tercera característica que els defineix: • Les empreses poden entrar o sortir lliurement del mercat. - L’ingrés d’una empresa competitiva En un mercat competitiu, una empresa intenta maximitzar els beneficis (l’ingrés total menys el cost total/ IT – CT). Per veure com ho fa, examinem primer l’ingrés d’una empresa competitiva. Considerem una empresa específica: la granja lletera Família Vaca. (L’ingrés total és proporcional a la quantitat de producció). En la següent taula, es mostra l’ingrés de la granja: Els conceptes mig i marginal resulten útils quan s’analitza l’ingrés. Per veure quina informació transmeten aquests conceptes cal examinar les següents qüestions: • Quant ingrés obté la granja per litre representatiu de llet? • Quant ingrés addicional obté si produeix 1 litre més? Les dues últimes columnes de la taula anterior tenen la resposta. La quarta columna de la taula mostra l’ingrés mig (ingrés total dividit per la quantitat produïda à IT/Q). L’ingrés mig indica quants ingressos obté una empresa per la unitat representativa venuda. à en les empreses competitives i en altres tipus d’empreses, l’ingrés mig és l’ingrés total (PxQ) dividit per la quantitat (Q). Per tant, en totes les empreses, l’ingrés mig= al preu del bé. La cinquena columna mostra l’ingrés marginal ( variació que experimenta l’ingrés total quan es ven una unitat més), i és igual a 6$, que és el preu de litre de llet. Aquest resultat il·lustra à en les empreses competitives, l’ingrés total és PxQ i és fixe per a les empreses competitives. Per tant, quan Q augmenta una unitat, l’ingrés total augmenta en P dòlars. En les empreses competitives, l’ingrés marginal = el preu del bé. Ø LA MAXIMITZACIÓ DELS BENEFICIS I LA CORBA D’OFERTA DE L’EMPRESA COMPETITIVA L’objectiu d’una empresa competitiva és maximitzar els beneficis, que són iguals a l’ingrés total menys el cost total. Veurem com maximitza l’empresa els beneficis i com aquesta decisió determina la seva corba d’oferta. - Un senzill exemple de maximització dels beneficis Partim de l’exemple de la següent taula: Com l’objectiu de la família Vaca és maximitzar els beneficis, decideix produir la quantitat amb la que obté els majors beneficis possibles. En aquest exemple, maximitza els beneficis quan produeix 4 o 5 litres de llet, és a dir, quan els beneficis són de 7$. Existeix una altra manera d’examinar la decisió de la granja Família Vaca: els Vaca poden trobar la quantitat maximitzadora dels beneficis comparant l’ingrés marginal i el cost marginal corresponents a cada unitat produïda. El primer litre de llet que produeix la granja té un ingrés marginal de 6$ i un cost marginal de 2$, per tant, la producció d’aquest litre eleva els beneficis a 4$ (-3$ a 1$). Mentre l’ingrés marginal sigui major que el cost marginal, l’augment de la quantitat produïda eleva els beneficis. No obstant això, quan la granja Família Vaca ha arribar als 5 litres de llet, la situació canvia. El sisè litre tindria un ingrés marginal de 6$ i un cost marginal de 7$, cosa que fa que la seva producció redueixi els beneficis a 1$ (de 7$ a 6$). Per tant, els Vaca no produirien més de 5 litres. Segons un dels deu principis de l’economia, les persones racionals pensen en termes marginals. Si l’ingrés marginal és major que el cost marginal – com passa en el cas de 1,2 i 3 litres – els Vaca haurien d’augmentar la producció de llet, ja que guanyarien més (ingrés marginal) del que desemborsarien (cost marginal). Si l’ingrés marginal és menor que el cost marginal – com passa en els casos de 6,7 i 8 litres – els Vaca haurien de reduir la producció. - La corba del cost marginal i la decisió d’oferta de l’empresa Per ampliar l’anàlisi anterior, considerem les corbes de cost de la següent figura. Aquestes corbes tenen les tres característiques que es considera que descriuen la majoria de les empreses: la corba del cost marginal (CMg) té una pendent positiva; la del cost total mig (CTP/CTMe) té forma de U; i la de cost marginal talla amb la de cost total mig en el punt mínim del cost tal mig. La figura també mostra una línia recta horitzontal en el nivell del preu de mercat (P). La recta de preus és horitzontal perquè l’empresa és preu-acceptant: el preu del seu producte és el mateix, independentment de la quantitat que decideixi produir. à empresa competitiva: preu=ingrés mig (IMg(IMe)= ingrés marginal (IMg/IM). • • • Si l’ingrés marginal > cost marginal à l’empresa ha d’augmentar la producció. Si el cost marginal > l’ingrés marginal à l’empresa ha de reduir la producció. En el nivell de producció maximitzador dels beneficis, l’ingrés marginal = cost marginal. Aquestes tres regles s’apliquen no només a les empreses competitives, sinó també a altres tipus d’empreses. - La decisió a curt termini de tancar En algunes circumstàncies, l’empresa decideix tancar i no produir res. Aquí cal distingir entre el tancament temporal d’una empresa i la seva sortida permanent del mercat. La tancada fa referència a la decisió a curt termini de no produir res durant un determinat període de temps degut a la situació a la qual es troba el mercat en aquell moment. La sortida es refereix a la decisió a llarg termini d’abandonar el mercat en aquell moment. Les decisions a llarg termini són diferents de les decisions a curt termini, perquè la majoria de les empreses no poden evitar els seus costos fixes a curt termini. De què depèn la decisió de tancar. Si l’empresa tanca, perd tots els ingressos que obtindria per la venda del seu producte. Al mateix temps, estalvia els costos variables de producció (però segueix havent de pagar els costos fixos). Per tant, l’empresa tanca si l’ingrés que obté produint és menor que els costos variables de producció. És a dir, una empresa decideix tancar si el preu del bé és menor que el cost variable mig de producció. En funció de la següent gràfica arribem a la conclusióà la corba d’oferta a curt termini de l’empresa competitiva és el segment de la seva corba de cost marginal que es troba per sobre del cost variable mig. - << A lo hecho, pecho>> i altres costos irrecuperables Els economistes diuen que un cost és un cost irrecuperable quan és un cost que ja s’ha compromès i que no pot recuperar-se. Com no es pot fer-hi res amb els costos irrecuperables, es poden no tenir en compte quan es prenen decisions sobre alguns aspectes de la vida, incloses les estratègies empresarials. Suposem que l’empresa no pot recuperar els seus costos fixos detenint temporalment la producció. És a dir, qualsevol quantitat que sigui oferta de producció, l’empresa ha de pagar els costos fixes. Els seus costos fixes són, doncs, irrecuperables a curt termini, per la qual cosa no pot tenir-los en compte quan decideix la quantitat de producció. El fet de què els costos irrecuperables siguin irrellevants també és important per prendre decisions personals. Per exemple à imaginem que anar a veure una pel·lícula recent estrenada té per a nosaltres un valor de 15%. Comprem una entrada per 10$, però abans d’entrar al cine, la perdem. Hem de comprar una altra entrada o marxar a casa i negar-nos a pagar un total de 20$ per veure la pel·lícula? La resposta és que hem de comprar-ne una altra. El benefici de veure la pel·lícula (15$) segueix sent superior al cost d’oportunitat (els 10$ de la segona entrada). Els 10$ que paguem per l’entrada perduda són un cost irrecuperable. No té sentit lamentar-se per això. - La decisió a llarg termini de sortir o entrar en un mercat Si l’empresa surt, perd de nou tot l’ingrés que obtindria per la venda del seu producte, però ara estalviaria, no només els seus costos variables, sinó també els seus costos fixes. Per tant, l’empresa surt del mercat si l’ingrés que obtindria produint és menor que els seus costos totals. Aquests resultats es mostren es mostren en la següent figura. à La corba d’oferta a llarg termini de l’empresa competitiva és el segment de la seva corba de cost marginal situat per sobre del cost total mig. - La mesura gràfica dels beneficis de l’empresa competitiva Quan estudiem la sortida i l’entrada, resulta útil analitzar més detalladament els beneficis de l’empresa. Aquesta manera d’expressar els beneficis de l’empresa ens permet mesurar-los en els gràfics. à Observar la següent figura. Ø LA CORBA D’OFERTA EN UN MERCAT COMPETITIU En primer lloc, examinarem un mercat en el qual hi ha un nombre fix d’empreses i, en segon lloc, un mercat en el qual aquest pot variar al sortir del mercat antigues empreses i entrar-ne d’altres noves. Ambdós casos són importants, ja que cada un s’aplica a un horitzó temporal específic. - El curt termini: l’oferta del mercat quan el nombre d’empreses és fixe Suposem l’existència de 1.000 empreses idèntiques. Donat un preu qualsevol, cada una ofereix la quantitat de producció amb la qual el seu cost marginal és igual al preu. (Figura apartat [a]). La quantitat de producció oferta al mercat és igual a la suma de les quantitats ofertes per les 1.000 empreses. Per tant, per trobar la corba d’oferta del mercat, sumem les quantitats ofertes per totes les empreses d’aquets mercats. El panell [b] ens diu que, com les empreses són idèntiques, la quantitat oferta al mercat és 1.000 multiplicat per la quantitat oferta per cada una. - El llarg termini: l’oferta del mercat quan hi ha entrada i sortida Veiem ara què passa si poden entrar i sortir empreses del mercat. Suposem que tot el món té accés a la mateixa tecnologia per a produir el bé i accés als mateixos mercats per comprar els factors de producció. à totes les empreses ja existents i totes les empreses potencials tenen les mateixes corbes de cost. Aquesta equació mostra que una empresa ja existent té un benefici nul si i només si el preu del bé = al cost total mig de produir-lo. Si és superior, els beneficis són positius, cosa que anima a altres empreses a entrar. Si és inferior, els beneficis són negatius, cosa que anima a altres empreses a sortir. à el procés d’entrada i de sortida només conclou quan el preu i el cost total mig són iguals. Per tant, en l’equilibri a llarg termini d’un mercat competitiu en el qual hi ha lliure entrada i sortida, les empreses han d’estar produint en la seva escala eficient. El panell [a] de la següent figura, es mostra una empresa amb equilibri a ll/t. El preu P = al cost marginal CM, i per tant l’empresa està maximitzant els beneficis. El preu també és = al cost total mig CTMe, cosa que els beneficis són nuls. Les noves empreses no tenen cap incentiu per entrar al mercat i les ja existents no tenen cap incentiu per abandonarlo. Podem trobar la corba d’oferta a llarg termini del mercat. En un mercat en el qual hi ha llibertat d’entrada i de sortida, només hi ha un preu compatible amb un benefici nul: el cost total mig mínim. Per tant, la corba d’oferta del mercat a llarg termini ha de ser horitzontal en aquest preu (panell [b]). Tot preu superior a aquest nivell garanteix beneficis, cosa que provocaria l’entrada d’empreses i un augment de la quantitat oferta. Tot preu inferior a aquest nivell provocaria pèrdues, cosa que donaria lloc a la sortida d’empreses i a una reducció de la quantitat oferta. - Per què no tanquen les empreses competitives tot i tenir un benefici nul? Per comprendre millor la condició del benefici nul, recordem que els beneficis = a l’ingrés total menys el cost total i que el cost total compren tots els costos d’oportunitat de l’empresa. Per tant, en equilibri de benefici nul, el benefici econòmic és zero, però el benefici comptable és positiu. - Un desplaçament de la demanda a curt i a llarg termini Com a llarg termini poden entrar i sortir empreses d’un mercat, però no així a curt termini, la resposta d’un mercat a una variació de la demanda depèn de l’horitzó temporal. Per a veure-ho, analitzem els efectes d’un desplaçament de la demanda amb el pas del temps. A mesura que augmenta el nombre d’empreses, la corba d’oferta a curt termini es desplaça cap a la dreta, de S1 a S2, com en el panell [c], i aquest desplaçament provoca un descens del preu de la llet. Finalment, el preu baixa fins a ser igual que el cost total mig mínim, els beneficis són zero i deixen entrar empreses. Per tant, el mercat aconsegueix un nou equilibri a llarg termini, que és el punt C. El preu de la llet torna a ser P1, però la quantitat produïda ha augmentat a Q3. Cada empresa està produint de nou en la seva escala eficient, però com hi ha més empreses en el sector de la llet, la quantitat de llet produïda i venuda és major. - Per què la corba d’oferta a llarg termini podria tenir pendent positiva Existeixen dues raons per les quals la corba d’oferta del mercat a llarg termini podria tenir un pendent positiu. La primera és que la quantitat d’alguns dels recursos utilitzats en la producció pot ser limitada. La segona raó es deu en què les empreses poden tenir costos diferents. Per aquestes dues raons, pot ser necessari un preu més alt per aconseguir que s’ofereixi una quantitat major, en aquest cas la corba d’oferta a llarg termini té pendent positiva en lloc d’horitzontal. à Com les empreses poden entrar i sortir més fàcilment a llarg termini que a curt termini, la corna d’oferta a llarg termini és normalment més elàstica que la corba d’oferta a curt termini. ...

Comprar Previsualizar