TEMA 3. L'ONU, la Declaració Universal dels Drets Humans i la creació de l'Estat d'Israel (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Història del Món Actual
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 27/02/2015
Descargas 20
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3. La creació de l’ONU. La creació de l’estat d’Israel i la Declaració Universal dels Drets Humans L'Organització de les Nacions Unides (ONU) - Sembla que la idea d’establir un sistema de seguretat col·lectiva més eficaç que el de la Societat de Nacions aparegué durant la guerra. Precedents durant la guerra.
- Es considerava necessària la creació d'un nou organisme per al foment de la diplomàcia, la pau i el desenvolupament econòmic i social que substituís la desprestigiada Societat De Nacions.
- El 26 d’agost de 1941 en el cèlebre document establert per Churchill i Roosevelt sota el nom de Carta de l’Atlàntic es preveia la ‘’institució d’un sistema de seguretat general establert sobre bases més amples’’.
- No es podia tractar de ressuscitar simplement la Societat de Nacions. El seu fracàs era patent. A més l’URSS, expulsada el 1939, s’oposava a la seva reconstrucció.
- Per tant, preval la idea de crear una institució nova, iniciativa més dels EEUU que de GB (Gran Bretanya) i URSS.
- L’ONU va ser definitivament fundada i es va dissenyar el 25 de juny de 1945 a la Conferència de San Francisco.
- S'hi van adherir 46 estats fundadors. L’objectiu de l’organització era mantenir la pau i la seguretat entre les nacions i preservar de la guerra a les generacions futures.
- Tres novetats respecte SDN: 1. Organització que permet decisions eficaces.
2. Una força internacional pot ser emprada per imposar el respecte a les resolucions adoptades per l’Assemblea General.
3. S’estableixen els principis d’una vertadera col·laboració econòmica i social.
- Establia: - La igualtat sobirana dels membres.
- La no-ingerència en els afers interiors dels estats.
- El dret de l'autodeterminació dels pobles.
- La seva organització es basa en: 1) L'Assemblea General:  Hi estan representats tots el membres. Anual, amb igualtat de veu.
 És un òrgan deliberatiu que només pot emetre ‘’recomanacions’’. En efecte, els redactors de la carta no volien dar la preponderància a l’Assemblea: una decisió presa per la majoria de petites nacions i refusada per les grans seria, en efecte, inaplicable.
- Organismes administratius: 2) El Consell de Seguretat.
 Consta de 11 membres: 5 permanents, els ‘’grans’’ de 1945 (EEUU, Xina, GB, França i URSS) i sis elegits per l’Assemblea.
 Té la missió d’aplicar les recomanacions de l’Assemblea.
 Els cinc permanents poden vetar les decisions: assegura la preponderància de les grans.
3) El Consell Econòmic i Social.
4) La Secretaria General.
 Encapçalada pel representant públic de l'ONU, el Secretari General.
 Elegida per cinc anys. Assegura l’administració permanent de l’ONU, la seu de la qual es situa a Nova York.
5) El Consell d'Administració Fiduciària.
6) La Cort Internacional de Justícia, amb seu a La Haya.
- La proposta de divisió de Palestina en dos Estats, un àrab i l’altre jueu, votada el novembre de 1947, i la Declaració Universal dels Drets de l’Home, adoptada el 10 de desembre de 1948, foren les primeres grans intervencions de l’ONU.
La Declaració Universal dels Drets de l’Home - El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans (Resolució 217 (III) A).
- Es tracta d'un document de trenta articles en què se subratllen els drets humans considerats bàsics i que s'apliquen, sense excepció, a tots els éssers humans.
- Es tracta del més bàsic d'una sèrie de tractats que es van redactar l'any 1966 i que completen la Carta Internacional de Drets Humans, que després de ser sotmesa a votació el 1976 es convertí en llei internacional.
- El document es va crear com un seguit d'objectius que els governants mundials havien de seguir. Com a llei internacional, és una arma utilitzada sovint per pressionar els governs dels països que no compleixen algun dels seus articles, ja que es tracta d'un document d'obligat compliment per a tots els estats membres de la comunitat internacional.
- Per tal de vigilar-ne el compliment l'any 2006 es va crear en el si de les Nacions Unides un organisme especial anomenat Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.
Els conflictes al Pròxim Orient: La creació de l’Estat d’Israel - La desaparició de l’Imperi otomà després de la Primera Guerra Mundial provoca que les seves províncies del sud passin a mans britàniques i franceses.
 1915: Londres havia promès a l’emir de La Meca la formació d’un estat àrab independent si es rebel·laven contra els turcs (per descarregar la frontera europea de l’Imperi otomà).
 Accepten el tracte: atemptats als ferrocarrils, principals vies de comunicació i xarxes d’armament.
 Acord secret entre els ministres francès i anglès per partir-se l’estat àrab, al qual s’apuntarà Rússia i que deixarà de ser secret després de la Revolució d’Octubre de 1917.
 Es promet als jueus la formació d’un estat a Palestina. Rics jueus molt influents a Anglaterra.
 Això resulta impossible: dos estats i a més compartits amb França. Teòricament haguessin quedat sota control de la SDN però amb presència i sota vigilància francesa i britànica.
 Londres promet ‘’a mitges’’ als jueus anglesos la terra ‘’promesa’’, afavorint l’emigració de jueus a Palestina, uns moviments que ja es produïen des de mitjans s. XIX: compraven terres i els deixaven en mans de mà d’obra jueva.
 S’incrementen les tensions entre les dues comunitats (àrab i jueva), com la revolta àrab de 1936-1939, amb centenars de morts.
- Després de la Segona Guerra Mundial, la barbàrie europea afavoreix l’emigració de jueus a Palestina. Els països àrabs continuen sent una sèrie de països sotmesos al règim de protectorats internacionals, sota vigilància de França i GB.
- Final 2a GM, context d’impacte (Holocaust), milers de jueus es reagrupen i es desplacen a Palestina, poblada d’àrabs i 600mil jueus, sota comandament britànic.
- Organització Haganah (milícia jueva) fa un campanya d’agitació i d’atemptats per forçar retirada de GB i crear un estat jueu.
- 1947, una resolució de l’ONU = partició de Palestina en dos estats:  Estat jueu.
 Estat àrab.
 Complex de Jerusalem, que passa a sobirania internacional (ONU).
- En teoria, si s’hagués portat a la pràctica el Pla de Partició, cap estat dels dos hauria tingut continuïtat territorial (els territoris no es connectarien) i no s’expandirien.
- Segons el Pla el territori jueu era d’un 55% i l’àrab d’un 45%.
- 1948 acabà el comandament britànic i es proclamà l’Estat d’Israel, no reconegut per palestins i pels veïns àrabs.
- Expulsió dels palestins d’Israel i la seva reclusió en camps de refugiats donarà lloc a l’esclat de la primera guerra araboisraeliana (1948-1949), començant amb un atac de la Lliga Àrab que fou reprimit per Israel.
- 1949,armistici = triomf absolut d’Israel: reconeix la partició de Jerusalem en 2 zones i li atorga nous territoris, mentre que els palestins queden reduïts a 2 petites franges de Gaza i Cisjordània, sota administració egípcia i jordana.
- Quatre conseqüències de la guerra: 1. Apareix el problema dels refugiats palestins.
- - - - - - Israel s’expandeix un 23% més del que establia el Pla de partició i per tant tindrà continuïtat territorial. Palestina no en tindrà i perd territori. Incompliment del Pla.
Això porta a que hi hagi refugiats palestins, que van a parar primerament a Cisjordània i Gaza.
Gaza passà a ser controlada per Egipte i Cisjordània annexionada per Transjordània (passant a formar Jordània).
A les dues riberes del Jordà hi ha palestins (els filisteus de la Bíblia, com una mala traducció de la ph grega).
Entre 600-800mil palestins refugiats. No s’ha pogut demostrar l’ordre d’execució d’àrabs a Palestina donada per l’estat d’Israel. Però si que l’exèrcit, en molts casos, expulsà els habitants àrabs del seu territori.
Això impedeix una solució final, malgrat la intervenció de l’ONU. Es parla del retorn dels refugiats o d’una compensació econòmica.
Clar, Israel s’hauria mostrat disposat sols a negociar econòmicament, ja que els refugiats ara es conten per 5 milions, i el retorn suposaria la mort d’Israel a les eleccions properes.
El que passa també és que molts ja s’han integrat als nous territoris, als països d’exili o desplaçament.
2. Israel es fa amb el 78% del territori de Palestina i deixa l’estat àrab sense continuïtat territorial.
3. Transjordània annexiona Cisjordània = forma Jordània.
4. Els àrabs israelians esdevindran ciutadans de segona (com a Betlem, que són cristians).
...