2. La socialització desviada (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura psicologia
Año del apunte 2014
Páginas 12
Fecha de subida 07/09/2014
Descargas 25
Subido por

Vista previa del texto

2. La socialització desviada CONCEPTES I IDEES AL VOLTANT DE LA VIOLÈNCIA EN L’ÀMBIT DE LA FAMÍLIA I EL MALTRACTAMENT INFANTIL 1. Els dos tipus bàsics de relacions socials • • Relacions verticals o Per exemple: Relacions de protecció i cura Relacions d’ensenyament i aprenentatge Relacions de comandament Relacions horitzontals: o Per exemple: Basades amb l’amistat Basades amb l’amor (romàntiques) Basades amb l’intercanvi (negocis) 2. La infància com a concepte social 2.1 Los niños tienen derechos: declaración de los derechos del niño aprobada por la asamblea general de las naciones unidas del 20 d enoviembre de 1959.
Necessitat de protegir els infants mes enllà de les costums i cultures.
2.2 Què són els maltractaments d’infants i adolescents? Un infant i adolescent és maltractat quan és objecte de violència física, psíquica i/o sexual.
També ho és si pateix una manca d’atencions que amenaça o interfereix en el seu desenvolupament, i quan se’l priva dels seus drets i el seu benestar.
2.3 Tipus principals de maltractaments ACCIÓ FÍSIC Maltractament físic EMOCIONAL Maltractament emocional OMISSIÓ Negligència Abús sexual Abandonament emocional Font: Secretaria d’Infància i Adolescència. Elaboració pròpia Altres tipus de maltractaments • Explotació sexual • Explotació laboral o inducció a la mendicitat • Corrupció • Sotmetiment a drogues o fàrmacs síndrome de Münchausen per poders • Maltractament prenatal • Maltractament institucional 2.4 Es tracta de casos puntuals? Nivel 1: conocidos servicio de protección infantil Nivel 2: conocido por otras instituciones Nivel 3: Conocido por profesionales: maestros, médicos....
Nivel 4: Conocido por instituciones e individuos 2.5 Es pot estudiar científicament el maltractament als infants? 2.6 Es poden conèixer les causes del maltractament als infants per a poder eradicar-ho? 2.7 La medicina com a exemple… Entre els segles XIX i XX es desenvolupen tres concepcions o paradigmes mèdics: • • • L’anatòmic (l’origen de l’enfermetat està en la lesió) Fisiopatològic (se busca el origen en los "procesos" alterados) Etiològic o (o de las causas externas) Medicina basada en la evidencia Cada vez despuntan menos genios individuales con repercusión general y la investigación se basa en equipos interdisciplinarios o dedicados a búsquedas muy específicas. En este siglo se articula la relación entre investigación e industria farmacéutica y se asienta la estadística como procedimiento principal para dotar a la medicina de base científica. De hecho hacia finales del siglo se acuña el término de medicina basada en la evidencia: los protocolos estandarizados de actuación, avalados por los estudios científicos, van sustituyendo a las opiniones y experiencias personales de cada facultativo, y consiguen otorgar al cuerpo de conocimientos teóricos médicos una validez global en un mundo cada vez más interconectado.
Utilitzant un símil, i per fer més comprensible tot aquest complex sistema, podríem dir que el model de Bronfebrenner s’assembla a una «ceba» al centre de la qual es troba el subjecte, la capa més propera al centre seria el microsistema, ja que són els sistemes que influeixen d’una forma directa sobre la persona. Els diferents subsistemes (família, amics, escola, etc.) que formen el microsistema es trobarien interconnectats pel mesosistema.
La següent capa de la «ceba» seria l’exosistema, que té una influència més indirecta, i finalment tindríem el macrosistema. És important dir que totes aquestes capes de la «ceba» es troben interconnectades de tal forma que una rep influència de les altres, però, al mateix temps, també influeix sobre les altres, i totes influeixen sobre el nin.
Però no hi ha només influència des de les capes de la «ceba» cap al nin, també pot passar a l’inrevés. El subjecte també influeix sobre el seu entorn, de tal forma que els sistemes poden reaccionar davant característiques del nin, ja siguin físiques o psicològiques. En paraules de Bronfenbrenner, el nin i l’entorn s’influeixen contínuament de forma bidireccional.
ABP2 o o o o o SISTEMA ECOLÓGICO DE BRONFENBRENNER Tenir en compte la família Serveis de guarderia? Servei mèdic? Tipus de feina dels pares? Tipus de barri on vivia? o o Tipus de família extesa? Tipus d’ideologia i lleis Per explicar el cas s’han de tenir en compte totes aquestes complexitats Exercici: Factors de risc Factors de protecció - Infant no desitjat - Temperament dificultós Nens (habilitats i necessitats) - Nivell econòmic - Maltractament dels pares - No escolarització Família (circumstàncies relacions socials) Escola - Mort progenitor Esdeveniments vitals - Discriminació - Desavantatge socioeconòmic Societat - Temperament fàcil i - Recursos econòmics i socials - Família extensa - Mestres sensibles - Serveis Socials Protecció al Menor - Seguretat econòmica CONTRA la temptació de contestar “el que volen sentir”, cal reflexió • • • • • Independentment del que es considera avui dia, a la nostra societat com moralment acceptable o inacceptable Independentment de com hem estat educats nosaltres (disculpar els nostres pares) Independentment de les idees implícites o dels prejudicis que tinguem respecte a aquest tema Independentment de com eduquem (disculpar les nostres pautes educatives) O del que digui la legislació vigent.
REFLEXIÓ → FER-SE PREGUNTES (Quins coneixements tinc sobre el tema?*) – DEFINICIÓ: de què parlem? – GRADACIÓ: Un copet per evitar un mal major és un càstig corporal? Un “pam pam” al culet ho és? – FUNCIONALITAT: És més recomanable que altre tipus de càstig com: ‘encerrar a los niños en lugares oscuros’? – MÈTODE EDUCATIU: Es poden admetre els ‘azotes sabiamente administrados’? – OPINIONS, CREENCES de la nostre SOCIETAT i pròpies: ‘La letra con sangre entra’, ‘una bufeta en un moment donat és el que el nen necessita’, ‘és el que t’està demanant’… Es poden ‘disculpar’? Què es sap? Quina informació disposem? Quines evidències tenim? És la dis-posició que s’us demana que tingueu quan abordeu un cas o un problema amb la metodologia ABP ...