Apunts Generals SAAC (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 3º curso
Asignatura Sistemes Alternatius i Augmentatius de Comunicació (SAAC)
Año del apunte 2017
Páginas 32
Fecha de subida 15/06/2017
Descargas 1
Subido por

Descripción

Apunts generals de classe amb aportacions de la profe

Vista previa del texto

SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ Aspectes principials Quins factors determinen el desenvolupament lingüístic en les criatures? Interacció: - Característiques biològiques - Activitats que es realitzen - Reaccions de l’adult - Context social i físic Els SAAC no només estan dirigits no només als usuaris sinó al seu entorn.
TRANSFORMACIÓ CAP A UN MODEL DE QUALITAT DE VIDA - Etapa pre-verbal: atenció primerenca a criatures i familiars - Etapa verbal: prioritaris els aspectes funcionals als formals Actualitat i futur de la CAA (Comunicació Alternativa i Augmentativa) - Consolidació dels resultats sobre la millora dels SAACs en usuaris amb alteracions comunicatives (Van de Meer & Rispoli, 2010: Kagohara et al.
2013).
- Estudis sobre diferències entre ús de baixa tecnologia i Ipad, tablet, etc.
no han trobat diferències significatives (Flores et al. 2012) - Nens amb TEA: estudis de preferència entre IPAD i PECS (Agius i Vance, 2015; Lorah et al., 2013) - Informacions sobre disseny que es realitzen des dels anys 80. Al 2010 Wilkinson i Coombs apunten que els fons en color no són efectius. Fer servir dibuix i paraula escrita o només text. Mida de les imatges: quan més petites són, quan més reals, tipus de graella que es fa servir, etc.
SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ Bloc 1.
Visionat del vídeo Com definiríem l’actitud de la logopeda? Estratègies comunicatives: - Escolta activa - Pacient - Implica el nen a les activitats, fent participar i que pugui triar entre dues coses (no només el si/no) Quins sistemes comunicatius utilitzen - Llengua oral - Paraula complementada - Plafons o Llibreta, quadre, ordinador, etc.
o Punter Lacer, capçal nicorni, etc.
Què és la comunicació Interacció entre persones on es comparteix informació.
On i quan es comuniquen les persones que no tenen aquestes habilitats comunicatives.
- Plorant, cridant, mirant, fent un gest o un so.
Normalment es comuniquen sempre amb les mateixes persones, de la mateixa manera i quan estan en els mateixos llocs concrets.
Objectius de la comunicació - Facilitar la comprensió de l’entorn - Potenciar l’expressió dels desitjos i la possibilitat de compartir emocions i altres informacions amb l’entorn, entre iguals i adults.
Què és el llenguatge Forma de comunicació, que permet tenir aprenentatges, coneixements, socialitzar-nos, estructurar el pensament, etc.
La comunicació i el Procés comunicatiu (Quadre) Intervenir en comunicació Intervenir en la comunicació implica trencar barreres d’oportunitat: - Polítiques SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ - Pràctiques - D’actitud - De coneixement - De comunicació Implica trencar barreres d’accés: - De capacitats - Habilitats - Experiències - Opcions personals del subjecte Les 7 funcions de la comunicació (IMPORTANT!) - Per fer demandes - Per protestar - Per saludar o acomiadar-se (a la entrada i la sortida) - Per respondre a la comunicació d’una altra persona - Per preguntar informació - Per pensar, planificar i resoldre conflictes (jugar) - Per compartir emocions, idees i interessos En clau d’objectiu terapèutic, hi ha activitats que poden fomentar alguna de les funcions.
Factors a destacar de la nostra comunicació - Reciprocitat - Intersubjectivitat: adequar el nostre discurs al nivell de la persona amb la que estem interectuant.
- Sincronització: torns de parla, etc.
- Intencionalitat Influència dels SAAC en comunicació 1. El ritme de la comunicació a. En un minut diem unes 150 paraules. Les persones amb un SAAC els que van lents faran 2-3 paraules i els més ràpids 25 paraules.
b. Diferent ritme en l’elaboració del missatge c. Domini de l’interlocutor: del sistema i de les experiències de l’usuari i el seu dia a dia.
SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ d. Pragmàtica: dificultats per completar els missatges amb comentaris, aclariments, humor, ...
2. La forma i contingut del llenguatge a. Limitacions en el vocabulari b. En la flexibilitat i l’estil d’expressió c. En els continguts lingüístics d. Nen normal de 3 anys 2000 – 3000 paraules al dia i. Nen amb SAAC com a màxim 50 paraules e. ...
3. L’ús d’ajudes tècniques condicionen la comunicació a. Els missatges no tenen perquè ser entesos per tothom b. Claredat de les síntesi de veu c. Impacte social d’algunes funcions comunicatives, la utilització de SAAC pot ser no acceptat per la societat.
i. Sovint el fracàs sol ser per aquest impacte i per lo avinença de la família per fer-lo servir, sobre tot quan són adults.
Classificació internacional de: - Deficiència: pèrdua o anormalitat d’una estructura o funció psicològica, fisiològica o anatòmica.
- Discapacitat: és una absència (deguda a la deficiència) de la capacitat de realitzar una activitat en la forma, o dintre del marge que es considera normal per l’ésser humà.
- Minusvàlua: és una situació desavantatjosa per un individu determinat, conseqüència d’una deficiència o una discapacitat, que limita o impedeix la realització d’una activitat que és normal en el seu cas (en funció de la seva edat, sexe, factors socials i culturals).
Exemple - Pàrkinson o Deficiència: malaltia neurodegenerativa o Discapacitat: problemes físics motors, etc. el grau de discapacitat es determina per les característiques personals entre la persona i la malaltia o Minusvàlua: no poder pujar unes escales perquè no hi ha una rampa per poder pujar.
SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ Adaptacions segons les necessitats - Motòrica  maquinària: entrada - Sensorial / visual  maquinària: sortida - Sensorial / auditiva  maquinària: sortida - Retard mental  programes Funcions del SAAC Dependrà de qui van dirigits: - Manera transitòria de comunicació - Sistema permanent de comunicació Els més beneficiats són persones amb discapacitat motòrica o persones amb retard mental sever, profund, autisme o pluridiscapacitat.
Classificació funcional dels usuaris: - Grup que necessita un medi d’expressió: PC (paràlisi cerebral) o ELA o Un dels nostres objectius principals en nens en paràlisi cerebral és potenciar la lecto-escriptura, ja que aquests SAAC seran permanents al llarg de tota la vida.
- Grup que necessita un llenguatge de suport: DI (discapacitat intel·lectual) o Mesura provisional fins l’assoliment de la parla (transitòria)  Deficiència auditiva  Síndrome de Down  Afàsia o Persones que parlen amb poca intel·ligibilitat -  Disàrtria  Apràxia verbal provinguda d’una afàsia infantil Grup que necessita un llenguatge alternatiu: autisme, afàsia motora (tirant a global, més afectat).
SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ Bloc 2 Història - A partir dels anys 70  només es considerava SAAC la llengua de signes, tot i que els mateixos sords no ho volen reconèixer com a tal.
- Sistemes propis i sistemes utilitzats a europa: o SPC (sistema pictogràfic de comunicació) o PIC (sistema pictogram idiogram communication) o Sistema Rebus o Sistema Bliss Enfocament rehabilitador i habilitador configuren una manera d’analitzar a la persona amb dificultats, prenent com a unitat d’anàlisi a la persona i l’ambient que l’envolta. S’ha d’adequar el SAAC a les necessitats de l’usuari.
Enfocaments Habilitació i rehabilitació Aquests dos enfocaments pretenen reduir la diferència entre l’exigència de l’entorn social i el nivell de competència que té a persona per poder aconseguir realitzar una activitat.  MATEIXES OPORTUNITATS El grau de discapacitat no depèn únicament de les característiques físiques de la persona, sinó també de les característiques del context en el que es troba.
La rehabilitació: dirigida a la persona que inclou tractaments i educació. Està relacionat amb el nivell d’habilitats i competències de la persona, es treballa enfocant-se a la discapacitat.
SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ L’habilitació: dirigida a l’entorn que inclou ajuts tècnics, materials i espais físics, estratègies d’interacció, intervenció ergonònimca, intervenció social. Està relacionat amb el nivell esperat i nivell d’exigència de l’entorn físic i social. Es treballa enfocant-se a la minusvalidesa.
Àrees específiques d’habilitació - Comunicació i llenguatge: habilitats i capacitats d’interacció de les persones amb discapacitat amb les persones del seu voltant.
- Desplaçament: cura i adequació dels espais físics.
- Accés: recursos tècnics de baixa o alta tecnologia per facilitar l’acció de la persona en el medi.
Definicions Sistema de comunicació: codi de comunicació de l’usuari (mitjà).
Ajuda tècnica: recursos materials o instrumentals mecànics i/o electrònics que ajuden a l’usuari a expressar-se. Facilitaran l’autonomia i la independència en les diverses activitats.
- Material lúdic i joguines adaptades - Utensilis del seu entorn - Material per afavorir la comunicació - Informàtica aplicada: hardware/software Ajut tècnic per comunicació: quina és la millor? La més sofisticada? Sempre s’haurà d’estudiar quines necessitats té l’usuari, l’entorn (context social, laboral, escolar, d’oci, etc.). El camí és avançar cap a la tecnologia ja que igual que la resta de societat cada vegada s’utilitza més.
SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ Perspectiva habilitador global, que comprengui totes les àrees del desenvolupament i activitats humanes: - Comunicació i escriptura - Control postural i mobilitat assistida - Cura persona, vida familiar i control de l’entorn - Dibuix, joc i esport adaptat - Accés al currículum escolar i al treball L’enfoc habilitador pot anar dirigit a moltes àrees, la comunicació és una d’elles: Hi ha sistemes d’accés i de sortida al SAAC: - Excés: braç articulat, commutador, etc.
- Sortida: veu informàtica.
Valoració de la persona amb discapacitats Premisses per determinar el SAAC i com evolucionarà: - Equip interdisciplinari - Individual i seguiment - Accessibilitat immediata: poder arribar a tot - Postura i cadira - Taula i espai on treball - Motivació i necessitat - Entorn social SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ Habilitació de la comunicació Segos torres (2001): Instrument mecànic o electrònic dissenyat per a què la persona pugui comunicar-se millor, ja sigui de manera augmentativa o suplint la parla oral. Així parlarem de: - Marc teòric - Sistemes de signes per a la comunicació - Aplicació de noves tecnologies - Estratègies i tècniques d’intervenció Comunicació alternativa És la primera A (sAac), qualsevol forma de comunicació diferent a la parla i emprada per una persona en contextos de comunicació cara a cara. L´ús de signes manuals i gràfics, el sistema Morse, l’escriptura, etc.
Mai és tard per donar alternatives comunicatives, tingui l’edat que tingui.
Comunicació augmentativa És la segona A (saAc), significa comunicació de recolzament o d’ajut. La paraula augmentativa té un doble significat, promoure i recolzar la parla i garantir una forma de comunicació alternativa si la persona no aprèn a parlar.
Suposicions - Això impedirà que aprengui a parlar? o No, però s’haurà de fomentar que es comuniqui per parla i per SAAC, és a dir, s’ha de treballar en les dues línies.
- Això farà que el vegin amb més discapacitat? o En qualsevol dels casos es veurà la discapacitat ja que té un impacte visual important tot i que cada cop menys, però el SAAC el permetrà desenvolupar-se millor funcionalment.
- Entén tot el que li dic? o Depèn de com li parlis, si les preguntes que se li facin són molt rutinàries o tancades. Si sempre són el mateix potser si que t’entengui però quan surts d’això ja no et compren, però s’ha d’extrepolar.
- Això ho pot utilitzar un adult? o - Si, sempre que estigui adaptat a les seves necessitats i edat.
Jo ja sé què és el que vol SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ o Els pares tenen tendència a sobreinterpretar els missatges del fill, la qual cosa implica un retard, ja que sempre es trobarà amb gent que no el sobreinterpreti i s’haurà d’esforçar més.
Avantatges SAAC - Incrementar la motivació i iniciativa cap a la comunicació - Promoure l’emissió d’un missatge - Permet canviar de tema quan es desitja, tot i que el repertori sigui limitat - Dóna la possibilitat d’expressar necessitats bàsiques i estats d’anim Limitacions - La comunicació és més lenta que quan es fa servir la parla.
- Pot suposar una molèstia portar a sobre l’AT - Alguns comunicadors són d’elevat cost econòmic - La comunicació és limitada, en la majora dels casos el discurs és de demandes.
Grups més habituals amb necessitat d’utilitzar SAAC - Nens amb TEA, multidiscapacitats i trastorn motriu i/o intel·lectual - Trastorns congènits: RM, TEA, SD, PC, apràxies i atàxies del desenvolupament - Trastorns adquirits: TCE, tumors cerebrals, laringectomies, glosoctomies - Malalties Neurodegeneratives: distròfia muscular, EM, ELA, Parkinson - Discapacitats temporals: intervencions quirúrgiques, intubacions, cremades a la cara, respiració assistida, recuperació d’un AVC.
Procediment per demanar ajudes: SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ Definicions - Comunicació dependent: es comunica a través d’un altre interlocutor perquè entengui el missatge i el transmeti o no.
- Comunicació independent - Sistemes amb ajuda: tots els sistemes de comunicació que necessiten d’un instrument mecànic.
- Sistemes sense ajuda: utilitza llenguatge amb el propi cos (LSC, gestos, etc.) Gestos / signes - Existeixen més de 700 sistemes de signes manuals i gràfics per a la comunicació - La comunicació simbòlica utilitza símbols arbitraris (orals, manuals o gràfics) - Per ser efectiva la comunicació emissor i receptor han de compartir les regles dels símbols - La comunicació amb signes manuals o gràfics es facilita quan és fàcilment endevinaire el significat d’un símbol.
Sistemes sense ajuda: - Gestos d’ús comú: compartits culturalment. S’han de potenciar.
SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ - Gestos idiosincràtics: són gestos que generalment desenvolupen els nens amb dèficit comunicatiu i que els hi serveix per comunicar-se amb els seus familiars. Ex: tancar els ulls per referir son, etc. Només els entenen els pares, per sobreinterpretació. S’ha de potenciar per augmentar la intenció comunicativa, i s’haurà de modelar per adaptar-los a codis gestuals per a què tothom ho comprengui.
- Codis gestuals: sistemes elementals i limitats com els d’abans però que s’han acceptat amb finalitat educativa o terapèutica. Conjunt de signes que tenen molta relació amb la realitat tangible, - Llengua de signes: es tracta de llengües pròpies de persones no oients, desenvolupades en entorns naturals, ja sigui familiar, educatius, recreatius o comunitaris. Complexitat lingüista equiparable al llenguatge parlat. Estructura gramatical pròpia, cada paraula es representa amb un gest.
- Llenguatge de signes pedagògic (paraula complementada/bimodal): la diferencia amb els anteriors és que aquests segueixen la gramàtica i la sintaxis pròpies del llenguatge oral. La comunicació bimodal: acció d’utilitzar simultàniament la parla i la modalitat de signes manuals.
Sobretot utilitzat amb persones amb dèficit auditiu, per facilitar els intercanvis comunicatius. Les paraules clau s’acompanyen del signe corresponent, sense necessitat de signar totes les paraules.
SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ Com més transparent és un signe, més fàcil és d’aprendre.
Els més pictogràfics representen millor la realitat, per exemple una fotografia real. Un símbol no pictogràfic és l’escriptura.
Característiques dels símbols: - Seleccionar un sistema de signes és una de les decisions més importants del procés. Primer es determinen unes 10-20 paraules situades dins el seu context.
- El símbol més icònic, el més fàcil o el més ràpid s’ha d’aprendre.
- L’efectivitat de la comunicació està determinada per l’habilitat de l’interlocutor per interpretar el significat dels símbols seleccionats.
Jerarquia de símbols gràfics (Mireda i Locke) SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ Sistemes amb ajuda: - Signes tangibles: es tracta d’objectes, parts d’objectes o miniatures que s’utilitzen com a signes de comunicació. Els objectes reals són molt adients per a nens o nenes amb grans alteracions sensorials.
- Signes gràfics: són configuracions impreses que representen paraules i conceptes. Solen anar acompanyats de la paraula escrita corresponent per afavorir la comprensió per part dels interlocutors.
- Sistemes pictogràfics: són dibuixos lineals més simples i neutres que les imatges. Són altament icònics. Estaven destinats a persones amb dificultat motora.
- SPC: 3000 signes gràfics que representen paraules i conceptes habituals en la comunicació quotidiana. El seu ús està destinat a persones de diferents edats i discapacitats. Sis categories representats en colors determinats: groc: persones i pronoms personals, verd: verbs, blau: termes descriptius (adjectius i adverbis), taronja: noms per categories (menjars, animals, etc.), blanc: termes diversos (articles, conjuncions, preposicions, conceptes temporals..), rosa: termes socials (com bon dia, gràcies....). Es pot adquirir el programa a partir d’un programa informàtic BoardMaker.
- BOADMAKER: és un editor de taulells de comunicació. Biblioteca de simbols d’SPC.
SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ - PLAHOONS: És un programa que pot servir de comunicador i editor de plafons. Pensat per persones que no poden expressar mitjançant la parla i amb poca mobilitat.
- Picsyms: sistema no gaire utilitzat a Espanya. Requereix un nivell d’abstracció més alt ja que un concepte por estar representat amb més d’un signe.
- PIC: Els dibuixos són molt iconogràfics i es representen en blanc i fons negre amb la paraula escrita també en blanc.
Destinat a persones amb dèficit visual. Vocabulari reduït.
- ARASAAC: sistema desenvolupat pel Centro Aragonés de Tecnologías para la Educación. Són dibuixos lineals, iconogràfics i telegràfics. Constantment estan incrementant el lèxic.
Subjecte a llicència. http://www.catedu.es/arasaac/ SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ - Sistemes Logogràfics: sistemes que es composen per un número reduït de signes bàsics, pictogràfics o ideogràfics, a partir dels quals es creen frases.
Permet la creació de nous signes a partir de la combinació dels existents. Dibuix amb la paraula escrita al damunt.
- Sistema Bliss: creat per Charles Bliss amb la finalitat de crear un llenguatge escrit internacional fàcil d’aprendre i d’utilitzar. És el sistema logogràfic més utilitzat a tot el món. El sistema està format per 100 signes bàsics, que consisteixen en dibuixos lineals molt esquemàtics, pictogràfics, ideogràfics o arbitraris. Cal un bon nivell cognitiu.
- Sistemes de Recerca Antropoides: sistemes basats en experiències d’ensenyament de llenguatge a antropoides.
o Fitxes Premack Deich-Hodges: fitxes utilitzades en estudis amb simis. Es treballa mitjançant el condicionament operant, fitxes de plàstic o fusta. No s’assemblen al que representen.
No es poden fer frases.
o Lexigrames: formes que es sobreposen per formar paraules. No són iconogràfiques. Nosaltres donem el significat.
- Sistemes basats en l’ortografia convencional. En les persones amb habilitats d’escriptura, l’ús de lletrejat permet l’expressió sense cap restricció de vocabulari. Donat que el lletrejar és lent es pot combinar amb l’assignació de paraules o frases ja compostes. És a dir es poden emprar: lletres, paraules, frases fetes i/o la combinació de les anteriors.
- Enquibits amb AJUDES TÈCNIQUES: - Plafons de comunicació o Llibretes de comunicació o Targes o Comunicadors electrònics o Ordinadors SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ Característiques formals i transparència del símbols pictogràfics (estudis) - Hipòtesis d’iconicitat : BliSS, Picsyms, PIC, SPC i REBUS Resultat: els sistemes SPC i Rebus van obtenir les majors puntuacions de transparència. El SPC es considera el sistema més transparent mentre que el Bliss és el més opac.
- SPC vs. ARASAAC: Resultats: Els ARASSC, son a la vegada més transparents que els SPC en noms (pilota, llit, llibre, caramel, cotxe, porta, nena, etc), verbs ( arribar, beure, donar, anar, ajudar, obrir, jugar, llegir..) i adjectius ( gran, fred, brut, espantat, feliç, petit, trist, malalt..), però destaca que aquesta superioritat no apareix en la categoria de símbols lingüístics ( perquè, després, tu, abans, quan, com, on i ells). A nivell gramàtica, es troben els noms com a major transparència, seguida dels adjectius i verbs, existint diferències entre totes elles.
ÉS IMPORTANT TREBALLAR A PARTIR DE LA INFORMACIÓ EMPÍRICA I NO SOBRE LES PREFERÈNCIES I SUPOSICIONS SUBJECTIVES.
Algunes qüestions: - Com triar el millor signe per un usuari amb SAAC? o Per signes manuals el més important és que permetin el contacte, tinguin prou mobilitat física i la intenció comunicativa desenvolupada.
Com construir un plafó de comunicació Variables - Mida: Lligat a la possibilitat de desplaçar-se. S’ha de vetllar per la possibilitat de la mida dels símbols i per poder senyalar els símbols correctament.
- Tipus: Relacionar (portabilitat, forma de senyalització dels símbols, quantitat de vocabulari, cost..) amb el suport on situar les icones (tríptics, E-Tran, plafó electrònic, funda de plàstic...) SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ Contingut A. Criteris de selecció de vocabulari inicial: - Necessitats, interessos, desig de l’usuari: primer que entengui (comprensió de vocabulari) i després que demani.
- Paraules d’alta freqüència en els diferents àmbits.
- Paraules adequades al nivell i/o l’edat de l’usuari, per exemple: pipi, serveis, lavabo..
- Començar pels símbols més transparent B. Tècniques per avaluar les necessitats del vocabulari - Observació directe - Entrevistes amb els interessats o persones significatives: pensar que el nen canvia d’ambients i per tant, ha de variar el vocabulari: primària a l’ESO, diferents contextos i interlocutors (escola-taller...) - Llistat de vocabulari estàndard i complementaria Escollir el vocabulari - La varietat de classes de paraules: pronoms, verbs, negacions, preposicions, paraules per formar preguntes, adverbis, genèrics com aquí, allà...
- Afegir paraules claus per l’alumne: persones, llocs que acostuma anar, objectes especials, etc.
- Desenvolupar el sintagma verbal, per tant incloure els verbs habituals més terminacions verbals o marcadors de temps (ahir, demà, avui..).
- Us de substantius genèrics: aquest, aquell, aquests, etc.
- És important preveure un pla per a l’expansió del vocabulari en el llibre de comunicació.
Part interior Codificació per colors (estàndard, però adaptable a les necessitats de cada persona).
SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ Part posterior - Dades personals - Elements de personalització - Normes d’ús - Símbols mòbils Els materials Les superfícies acostumen a ser de fusta, metacrilat, plàstic, etc.
- Altres models: carpetes, agendes i E-TRAN Plafons no electrònics: E-TRAN, tríptic, llibretes, àlbums, etc.
Comunicadors simples/baixa autonomia: Comunicadors electrònics: simples o complexes, amb veu digitalitzada o veu sintetitzada.
Comunicació: - Plafons i llibres de comunicació - Comunicadors dedicats - Comunicadors d’alta autonomia o dispositius portàtils: gran diversitat de - programes específics per a diverses plataformes.
Formes d’indicació - Directa: senyala amb el propi cos - Directa amb ajudes: amb el cos però amb algun aparell de recolzament  commutador - Indirecta: a través del buf o de la veu s’activa un aparell de suport - Codificada: E-TRAM, escaneig - Encerclament Depenent/Automàtic - Mixta Actualment, per greu que sigui la discapacitat motora de l’infant, sempre podrem trobar la forma d’accedir als signes triats per a la comunicació.
Commutador / polsador És un dispositiu senzill que proporciona la funció de ON-OFF - Confecció simple - El disseny s’ha d’adequar a la població a la que va destinada - Persistent als cops Ajudes tècniques que es poden utilitzar amb polsadors: SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ - Joguines - Comunicadors - Passa-pàgines - Comandaments a distància - Control de l’entorn - L’ordinador: mitjançant l’adequació dels programes (escaneig).
Valoració de la Motricitat: - Postura habitual + definir la seva motricitat - Grau de dependència - Observació en les AVD que li motivin - Fet per un equip interdisciplinari UTAC Decisió de com s’ha d’actuar i valorar: - De cap (“piga”,licorni) (cinta al voltant del cap) - Pressió (botó- gran, petit, colors...) - Cadira - Aire (pressió, diferents tamanys i colors...) - Peu - Palanca. Etc.
Joguines i formes d’entrenament Discriminació auditiva: que pitgi el polsador quan senti la paraula que li hem dit.
Estímul – acció – resposta SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ Ajuts tècnics electrònics per a la comunicació Implementar SAAC a les aules: - Ús de l’objecte real amb suport verbal - Associar l’objecte real amb una fotografia i suport verbal - Associar la fotografia amb el pictograma i suport verbal - Generalització del pictograma (ARASAAC) i el seu ús lingüístic.
Pictografiar l’entorn.
Cal un treball cognitiu previ, d’aspectes com l’atenció visual, la capacitat d’observació, contingència causa efecte, atenció conjunta i la conducta d’assenyalar.
Pictografiar l’entorn - Situar el pictograma al costat del cartell amb el nom de cada dependència a una alçada mitja, visible pel nen.
- Els pictogrames de l’aula han de respondre a les necessitats educatives que se’n deriven: o Fomentar l’autonomia de l’alumne SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ o Oferir a l’alumne anticipació i claredat a través d’horaris i agendes per afavorir la comprensió i organitzar la seqüencia espai-temps o Establir sistemes de treball:  Quin treball han de fer i quan  Com saben que està avançant i terminant  Què faran un cop acabat Parla digitalitzada (veu gravada) vs. parla sintetitzada (posa veu al que està escrit) - Enregistrar paraules (desapareix la prosòdia) o frases (limitació que no et permet augmentar) - Veu humana/màquina - Durada de la bateria molt limitada (digitalitzada) - La sintetitzada pot donar problemes ja que si no s’escriu correctament ho llegeix tal qual.
SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ Comunicadors d’accés directe: Comunicadors d’accés indirecte SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ http://www.feskits.com/index.php http://www.feskits.com/demo/files/NF03_cat.pdf És un tractament d’estimulació cognitiva on-line que aprofita les noves tecnologies informàtiques per ajudar a mantenir o millorar les funcions mentals superiors:  Atenció i concentració  Memòria  Funcions executives  Percepció i reconeixement  Llenguatge  Càlcul  Orientació espacial i temporal FesKits estimulació cognitiva proposa exercicis especialment dissenyats per activar totes aquestes àrees.
Accés a l’ordinador Hi ha progràmes per facilitar l’accés amb el teclat i el ratolí convencionals: <de fàcil accés> o <opxions d’accessibilitat>.
Antirepetició: permet que per cada pulsació d’una tecla tan sols s’escrigui un caràcter, independent de quan temps estigui premuda.
Tecles permanents o stickykeys: quan l’alumne no pot prémer dos tecles simultàniament (Ctrl +Alt..) les tecles permanents permeten que es puguin prémer una darrera de l’altre.
SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ Tecles lentes o slowkeys: configura el teclat de manera que s’exigeix un temps mínim durant en el que la tecla s’ha de mantenir premuda per tal que s’escrigui el caràcter.
Modificar la velocitat del cursor amb el ratolí: si la velocitat és alta, un petit moviment del ratolí el cursor es desplaça molt ràpidament; amb un velocitat baixa l’usuari ha de desplaçar molt el ratolí perquè el cursor es desplaci. És important trobar l’equilibri.
Cursors de ratolí: modificar tamany, color, segons els sistemes operatius.
Col·lecció disponible a la web del UTAC. http://www.utac.cat/descarregues Blocatge del ratolí: per realitzar algunes accions freqüents a l’ordinador com: arrossegar una icona, seleccionar diversos elements, dibuixar, etc.
Un sol clic: per obrir elements: si s’observa que hi ha dificultats en fer un doble clic, podem configurar el sistema operatiu per tal de que els elements s’obrin amb un sol clic.
Antitremolor: podem determinar el temps que ha de passar com a mínim entre dues pulsacions d’una mateixa tecla.
Tecles de ratolí o mousekeys: les tecles del ratolí permeten realitzar totes les funcions del ratolí des del teclat numèric.
Teclats sensibles: poden programar-se per ampliar el teclat convencional, activar la veu a una casella per a que es verbalitzi mentre s’escriu, afegir caselles per frases senceres, afegir tecles per a què s’obri el plafó, etc. A la web del UTAC es poden descarregar enganxines per a les caselles dels teclats.
Opcions de teclat a la pantalla: es tracta de programes transparents que permeten controlar qualsevol programa convencional i que presenten una simulació del teclat a la pantalla. Alguns programes són comercials i altres de lliure distribució.
Ratolins alternatius: - Ratolins de tipus Trackball - Ratolins de tipus Multimouse - Ratolins de tipus Joystick amb botons o sense - Ratolins controlats amb la mirada - Ratolí de placa - Comandaments adaptables a la cadira de rodes per tal de poder utilitzarho com a ratolí per l’ordinador SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ - Caixes de connexions per a crear un ratolí amb quatre o cinc commutadors Els programes disponibles per a la instal·lació del ratolí a través de la webcam són: - CAMERA MOUSE (Boston College i Boston University) - Enabla Viacam (CREA i Departament de Governació) - Headmouse (Universitat de Lleida) - SINA (Universitat de Illes Balears) SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ Estratègies d’ensenyament de la CAA A l’ensenyament en general no hi han « receptes de cuina » fixes sinó principis i mètodes per a l’ensenyament. Els mètodes estan basats en l’experiència i la teoria. Contínuament sorgeixen noves variants d’estratègies amb noves tendències i debats ideològics.
Les dividim entre: - Estratègies dirigides a la comprensió de l’entorn - Estratègies d’us Ensenyament dirigida a la comprensió de l’entorn Durant les primeres etapes de l’ensenyament, la major part del signes per a la comprensió seran signes de senyal. Són aquells que senyalen o marquen les activitats i els esdeveniments que vindran a continuació, i el interlocutor els utilitza amb la finalitat d’informar a la persona sobre el què succeirà a continuació. Aquests signes es poden configurar amb les mans del propi usuari o bé, pot ser el mateix professor qui configuri el signe.
Ex: un noi de 23 amb RM que viu en una comunitat i que cada dissabte li visita el seu pare. L’educador abans de que entri el pare, li fa el signe de “pare” i també li diu oralment al nen.
Ex2: l’educadora li fa el signe de “para” al nen, un nen autista que no para d’apagar i obrir les llums. Anomenem signes funcionals en aquells signes manuals i gràfics que s’utilitzin amb la finalitat d’aconseguir quelcom, informar, comentar o similars. L’ensenyament funcional serà l’ensenyament de l’ús pràctic dels signes, consisteix que l’usuari es dirigeixi amb l’interlocutor, ell haurà d’entendre els signes i respondre o reaccionar de forma apropiada.
L’educador li pot ajudar a configurar els signes o indicar els signes gràfics en la mesura de les necessitats.
SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ Ex: una nena amb RM que li agrada molt la música, la mestra li ensenya el signe de musica perquè ho utilitzi per demanar la ràdio i pugui escoltar.
Situacions naturals: moltes persones amb greus dificultats de llenguatge i comunicació presenten desconeixement de les activitats i esdeveniments quotidians. Moltes vegades van d’un lloc a l’altre de manera passiva o passen d’una activitat a l’altre donat a la dificultat d’anticipar-se, ni prendre ells la iniciativa de fer quelcom o demostrar interès o rebuig per allò que s’ha planificat. Alguns d’ells actuen amb por o passivitat o angoixa davant de la inseguretat sobre el que succeirà. Ex: nen autista que presenta rabietes o es dona cops cada cop que es canvia l’activitat a la llar d’infants que assisteix. Un dels objectius és que les persones amb dificultats de comunicació o llenguatge, sàpiguen què faran a cada moment. Una manera de fer-ho és sempre realitzar les mateixes rutines a la mateixa hora i utilitzar les senyalitzacions per indicarho, anomenada estructura general marcada per senyalitzacions. A l’inici es convenient fer ús dels signes manuals donat que comporta l’aprenentatge directe del llenguatge, però també es poden utilitzar signes gràfics o objectes reals.
És important indicar el signe tot just abans de l’activitat i no massa temps més tard i, a mesura que es vagin integrant, la idea és anar-ho allunyant per tal de que la persona pugui conèixer què passarà més tard, d’aquesta manera també podrà demanar coses o activitats que no estan presents en aquell moment.
L’ús de signes és més fàcil d’aprendre i d’utilitzar en situacions d’ensenyament, però també és molt important fer ús en els ambients naturals de l’usuari, per tant les persones del seu voltant els han d’utilitzar també.
Instruccions (especials): dos tipus d’entrenament per a la comprensió del signe.
Per una banda quan el professor senyala una imatge o un objecte i l’alumne ha de configurar el gest manual que se’l indica. Si és un signe gràfic, el professor senyala el signe gràfic i l’alumne ha de mostrar que ho ha entès, senyalant un objecte real o realitzant alguna acció que correspongui. Li poses objectes diferents davant i ha d’escollir el correcte, important variar la posició de SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ l’objecte. La realitat és que els professors utilitzen més els signes manuals i senyalen menys els signes gràfics.
Ensenyament d’ús Existeixen moltes formes d’entrenament d’ús funcional, la majora d’aquestes formes poder utilitzar-se en situacions d’instruccions especials com en ambients naturals.
- Vigilar-esperar-reaccionar: poden ocórrer en situacions no estructurades (aprenentatge incidental).
La persona ha d’observar-vigilar els moviments del nen, i en el moment que faci un moviment que pugui ser reconegut en el futur, el professor ha de reaccionar com si fos un signe per a comunicar una cosa determinada (molt semblant a la sobreinterpretació que fan els pares amb els seus fills). Un resultat d’això és que aquestes persones augmentin la freqüència de l’acció i a sobre rebin una reacció de la seva acció i a més, prendran més iniciativa per a comunicar-se i poc a poc, anant incrementant els signes i tot plegat convertir-se en una espiral positiva de desenvolupament.
- Moldejar una expressió de desig: l’objectiu es convertir una acció no funcional en una activitat comunicativa i socialment acceptable. Ex: un nen autista que té per costum buidar les bosses del seu voltant, doncs en una sala sense gaires coses al voltant, quan el nen agafi una bossa, el professor ha de senyalar el signe de “bossa”. D’aquesta manera converteixes una situació en comunicativa abans de que realment ho sigui.
- Construir i interrompre cadenes: consisteix en crear una cadena d’actes que agradin a la persona i més tard interposar obstacles per a què aquests actes es duguin a terme i hagi de demanar ajut. L’impediment ha de ser significatiu amb l’acció que s’està fent i vegi a l’interlocutor a la persona que resolgui aquesta situació. Ex: nen autista que li agrada muntar puzles, doncs li treus del seu abast una peça i quan la necessiti, se li senyala el signe de “peça”.
- Modelar reaccions d’anticipació davant de signes de senyal: quan ja es pressuposa que s’entén un signe i s’utilitza, la reacció d’expectativa es pot fer servir per ensenyar altres signes. Serveix per a què la persona SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ anticipi una activitat que succeirà. Ex: noia autista de 19 anys. Quan es senyala el signe de “treball” sap que li toca treballar amb les cistelles, quan ella va a per les cistelles el professor li ensenya a signar la paraula “mimbre” i ràpidament se li ha de proporcionar el mimbre perquè faci les cistelles. Aquí la persona està motivada, atenta i compren per avançat la situació.
ESTRATÈGIES PER A L’ENSENYAMENT AVANÇAT DE CAA El desenvolupament del llenguatge en nens i joves que necessiten un sistema alternatiu o augmentatiu de comunicació depèn, en gran mesura, de l’equip professional realitzi una correcta avaluació i puguin recomanar els sistemes d’ajuts més indicats en cada cas, així com que pugui assessorar de manera continuada les estratègies metodològiques per a què tant el nen com els interlocutors en el seu entorn, pugui utilitzar-les.
Hem de tenir present que l’objectiu principal de l’ensenyament per a nens amb discapacitat motora que han ja han desenvolupat les primeres habilitats comunicatives, serà l’adquisició d’habilitats de conversa. Les dificultats motores més les característiques de les ajudes tècniques (lentitud) comporten una alteració en el ritme de la conversa. Tanmateix, hem de sumar que els ambients acostumem a ser més pobres en quant a experiències que provoca que moltes vegades els parlants no tinguin coses interesants a explicar o que els interlocutors ja ho sàpiguen per avançat. L’actitud dels interlocutors també és crucial doncs moltes vegades fingeixen entendre coses que no han entès, no acaben les paraules o frases abans de temps, fan preguntes tancades de si/no o preguntes que ja coneixen la resposta poden agreujar el problema. Tot això es pot traslladar a experiències negatives de comunicació i provocar passivitat en l’usuari.
SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ Algunes de les estratègies relacionades amb l’entorn, els interlocutors o els usuaris destinades a promoure la participació d’aquests últims són: - Estratègies relatives a l’entorn : l’objectiu és promoure que el nen tingui coses interessants que explicar als altres i que aquests desconeguin des del inici.
A. Flexibilitzar l’entorn: ampliar el nombre de llocs i situacions en que el nen es comunica. No només ha de comunicar-se a casa o a l’escola, també al bar, al parc, a la botiga, al carrer, etc. Per això ha d’estar preparat per enfrontar-se aquestes situacions (jocs de roll-playing poden ser útils).
B. Augmentar la responsabilitat comunicativa: evitar fer preguntes que ja coneixem la resposta per avançat.
C. Incrementar la comunicació amb persones de la mateixa edat: amb i sense discapacitat. Fomentar la participació entre iguals, que li ajudin, que es comuniquin sense la intervenció innecessària de l’adult.
- Estratègies relatives a l’interlocutor: l’objectiu serà que les persones que es comuniquin amb el nen facin servir pautes de comunicació que facilitin, enlloc de frenar, la participació de l’usuari d’ajudes tècniques.
A. Donar suficient temps: per a què pugui dir quelcom B. Disminuir el número de preguntes: per intentar promoure els comentaris generals, és a dir, allunyar-nos de les preguntes tancades de si/no i fer prou pauses per donar temps a l’usuari a fer els seus comentaris, d’aquesta manera promovent també la iniciativa comunicativa.
C. Prioritzar la funcionalitat sobre la forma: els interlocutors s’han de conscienciar que tot és comunicació, no només el plafó, sinó també una mirada, uns gestos. Fins i tot no esperar que sempre construeixi correctament les frases quan aquests les sàpiga fer, ser flexibles sobre la forma.
D. Fer conjectures: moltes vegades haurem de fer conjectures sobre el que ens estan transmetin amb el missatge, sobretot quan utilitza una sola paraula. Hem de conèixer al nen i el seu entorn.
SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE LA COMUNICACIÓ - Estratègies relatives a l’usuari: l’objectiu és aconseguir que els propis parlants aprenguin estratègies de gestió de la conversa que poc a poc vagin suplint les limitacions derivades de la seva discapacitat motora i l’ajut tècnic.
A. Iniciar, acabar, continuar: ensenyar-los estratègies que permetin que ells mateixos expressin quan volen dir quelcom, o donen per finalitzada la conversa o volen continuar amb allò que parlaven. Un exemple seria tenir enregistrada una frase amb veu sintetitzada que digui “vull parlar” o “conversa finalitzada”. Hem de pensar l’afectació que tenen a nivell d’expressió facial, gestos, etc.
B. Reparar les interrupcions i els malentesos: els hi hem d’ensenyar estratègies per a que si no els hi entenem alguna cosa puguin donar una volta a la paraula i no prémer sempre la mateixa casella, o bé una opció és tenir una casella que indiqui “malentès” o “equivocació”.
C. Estratègia “tema-comentari”: les habilitats o pautes en l’expressió oral no són iguals que mitjançant ajudes tècniques, una bona estratègia per a centrar les converses és primer aclarir el tema del que es parla per després fer els comentaris, així és més fàcil seguir el fil de la conversa.
D. Torns de conversa “L’ús d’aquestes estratègies en els entorns habituals i durant 24 hores al dia, és un aspecte clau en les intervencions en persones amb dificultats comunicatives”.
...

Tags: