TEMA 11 - FILIACIÓ ADOPTIVA I FECUNDACIÓ ASSISTIDA (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Dret de Família
Año del apunte 2017
Páginas 17
Fecha de subida 22/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

FILIACIÓ ADOPTIVA I FECUNDACIÓ ASSISTIDA La filiació és, en principi, una relació biològica i jurídica, si bé pot donar-se una relació biològica, però no jurídica, en cas que no consti o no aparegui, davant el dret els qui són els progenitors d’una persona o un d’ells; i també pot donar-se una relació jurídica sense base biològica, quan el marit no sigui el pare de qui creu ser el seu fill matrimonial, quan el pare o la mare reconeixen un fill extramatrimonial sabent que no l’han generat, quan es presta el consentiment a la fecundació assistida amb cèl·lules sexuals que provenen de la donació d’un tercer, o quan la mateixa és el resultat d’un procediment d’adopció.
LA FILIACIÓ ADOPTIVA La regulació de la filiació adoptiva ha variat des de l’última reforma del Codi de família, bàsicament per adaptar-se a les noves necessitats que imposa la societat. En aquest sentit, la regulació continguda en el Codi civil de Catalunya no presenta grans novetats, sinó que reprodueix les normes existents i respon a les solucions ofertes per la pràctica en l’àmbit de l’adopció.
1. Concepte, característiques i classes.
L’adopció és l’acte jurídic negocial, judicial o administratiu, per virtut del qual s’estableix entre l’adoptant i l’adoptat una relació jurídica semblant a la relació paternofilial sense l’existència de base biològica. En l’actualitat, té un paper de protecció del menor com té a l’actualitat.
La doctrina distingeix dos tipus d’adopció: - L’adopció plena suposa l’equiparació entre l’adoptant i l’adoptat, amb vincles jurídics idèntics als que resulten de la filiació biològica pel que fa a l’atribució de cognoms, aliments i drets successoris, entre d’altres.
- L’adopció simple o menys plena no equipara els fills adoptius amb els fills naturals, de tal manera que els adoptats conserven el cognom de la família biològica, i la obligació alimentària per part de l’adoptant és preferent per als fills naturals. Finalment, l’adoptat, tot i estar exempt d’obligacions per raó de parentiu amb els seus ascendents o col·laterals per naturalesa, conserva els drets successoris.
Els elements que caracteritzen l’adopció a dia d’avui són: - El reconeixement del principi de l’interès superior del menor en compliment del que estableix l’article 39.2 CE, així com per la transposició de les normes internacionals sobre protecció del nen.
- La conversió de l’adopció des del seu caràcter de negoci jurídic que pertany al dret de família, a un acte d’autoritat propi del dret públic. Això es produeix perquè, tal com diuen diEz picAzo i Gullón, l’adopció no és un negoci de família format pels consentiments de l’adoptat i l’adoptant, ja que per tal que assorteixi efectes ha de ser homologat per l’autoritat judicial.
- La seva naturalesa jurídica que la converteix en un instrument d’integració familiar que es produeix per la ruptura del vincle jurídic de l’adoptat amb la seva família d’origen, tot creantse una nova relació de filiació amb la família de l’adoptant.
FILIACIÓ ADOPTIVA I FECUNDACIÓ ASSISTIDA 2. Procediments, requisits i constitució de l’adopció.
El procediment de l’adopció segueix una tramitació que respon a la seva naturalesa actual pública/privada, en tant que és necessari seguir una sèrie de tràmits administratius per passar posteriorment a la seva confirmació davant l’autoritat judicial.
El tràmit establert pel legislador ha estat el de jurisdicció voluntària, en el qual intervenen l’adoptat, l’adoptant i les entitats administratives que tenen al seu càrrec la protecció dels menors desemparats, així com el Ministeri Fiscal (article 1825 LEC 1881). L’article 63.16 de la LEC 2000 li dóna la competència en matèria d’adopció al jutge de la jurisdicció civil del lloc on tingui el seu domicili l’organisme que té al seu càrrec la protecció del menor desemparat domiciliat a Catalunya o que es trobi eventualment en aquest territori (article 33 LPMA). En el cas que l’organisme de protecció no hagi d’intervenir en l’adopció, el jutge competent és el del domicili de l’adoptant.
L’expedient d’adopció es tramitarà d’acord amb les normes del Codi civil de Catalunya i segons les normes processals pertinents.
a) Procediment L’article 235-38 CCCat estableix que, per iniciar el procediment d’adopció, cal la proposta prèvia de l’entitat pública competent, la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) excepte en els casos dels fills del cònjuge o de la persona amb qui l’adoptant conviu en parella estable; els orfes que són parents de l’adoptant fins al quart grau de consanguinitat o afinitat; les persones tutelades per qui vol adoptar, un cop aprovat el compte final de la tutela; i la persona major d’edat emancipada si ha conviscut ininterrompudament amb l’adoptant des d’abans d’haver complert catorze anys o si ha estat en situació d’acolliment preadoptiu, almenys durant els sis mesos immediatament anteriors a l’assoliment de la majoria d’edat o a l’emancipació, i hi ha continuat convivint sense interrupció.
A la proposta d’adopció s’han de fer constar, degudament acreditades, les dades següents: - La idoneïtat raonada de la persona o les persones que volen adoptar, ateses llurs condicions personals, socials, familiars i econòmiques i llur aptitud educadora, que s’obté a través del denominat certificat d’idoneïtat.
L’Administració utilitza aquesta resolució administrativa continguda en un document, per establir els criteris que han de tenir els adoptants en el moment d’iniciar un procediment d’adopció. Aquests criteris també s’han de seguir pels equips de psicòlegs i treballadors socials autoritzats a aquest efecte que aposten per l’elaboració d’una valoració professional conjunta i coordinada que ofereixi una visió global de la família adoptant. Els continguts bàsics que han de quedar reflectits en l’informe psicosocial estan relacionats amb l’actitud i comportament dels adoptants durant les entrevistes, tant en la seva relació com a parella, com en el perfil individual de cadascun d’ells enfront de l’adopció. Així, per exemple, es valorarà l’existència de motivacions i actituds adequades per a l’adopció, la relació estable i positiva de la parella en cas de sol·licituds conjuntes, i l’aptitud bàsica per a l’educació del menor, entre altres indicadors.
- L’últim domicili, si és conegut, dels progenitors, dels tutors o dels guardadors de l’adoptat.
FILIACIÓ ADOPTIVA I FECUNDACIÓ ASSISTIDA L’adopció s’ha de constituir per mitjà d’una resolució judicial motivada, d’acord amb l’establert a l’article 235-39 CCCat i tenint en compte l’interès de l’adoptat, un cop els adoptants i l’adoptat, si aquest ha complert dotze anys, hagin donat el consentiment a l’adopció davant l’autoritat judicial.
Aquest requisit s’ha de relacionar amb l’article 1829 de la LEC (1881) que es refereix a la proposta d’adopció formulada per una entitat pública, que jurídicament acaba amb una instància que dóna pas a l’expedient judicial (lA-cruz bErdEJo-sAncho rEbullidA). Aquest control té el seu fonament en els casos detectats de pagaments de contraprestacions econòmiques per part dels pares adoptants als pares biològics per optar a l’adopció. L’article 235-41 CCCat , igual que el CF (article 122), estableix que han de donar l’assentiment a l’adopció davant l’autoritat judicial, si no estan impossibilitades per a fer-ho: - El cònjuge de l’adoptant, excepte en el cas de separació judicial o de fet, o la persona amb qui l’adoptant conviu en parella estable.  Aquest requisit s’exigeix només quan un dels cònjuges o dels membres de la parella estable vol adoptar, ja que en el cas que siguin dos els que accedeixin a l’adopció, serà necessari el consentiment d’ambdós.
- Els progenitors de l’adoptat, llevat que estiguin privats legalment de la potestat (que s’ha d’apreciar en el mateix procediment d’adopció, mitjançant una resolució motivada, segons indica l’article 235-42 CCCat ) o incorrin en una causa de privació d’aquesta, o, en el cas d’acolliment preadoptiu, que la resolució que el va acordar hagi esdevingut ferma.
En aquest cas, l’assentiment en funció de la potestat sobre el fill no s’exigia en cas que l’adoptat fos major d’edat o els pares estiguessin privats de la pàtria potestat. La mare no pot donar l’assentiment fins que hagin passat sis setmanes del part, garantint així que l’assentiment prestat s’ha fet amb plena consciència en la seva declaració de voluntat, ampliant el termini en relació amb el CF, que era de 30 dies.
Finalment, el Codi civil de Catalunya indica que els progenitors no poden donar l’assentiment a una persona determinada, llevat del cas excepcional que una causa raonable ho justifiqui, que té com a finalitat evitar que la predeterminació dels pares biològics es faci per motius diferents al de la protecció del menor que es troba a la base de la relació adoptiva. No obstant això, és benvinguda l’excepció per al cas en què hi hagi una causa raonable que justifiqui l’assignació, com ara l’adopció per part d’un familiar, fet que, en principi, no sembla generar interessos contraris al benefici del menor, que romandrà dins el cercle familiar.
(*) El Codi civil de Catalunya , en referir-se a «donar el consentiment a l’adopció» per a totes les persones afectades presents en l’acte jurídic de l’adopció, es refereix a la formulació d’una declaració de voluntat, dirigida a constituir el vincle adoptiu, de manera que la manca de consentiment de l’adoptat i dels adoptants impedirien la seva constitució. D’altra banda, la prestació del consentiment té caràcter personalíssim, de manera que no permet que es manifesti per un representant legal o voluntari dels subjectes de la relació jurídica adoptiva.
Per reforçar el control en aquesta fase, l’article 235-43 CCCat estableix que l’autoritat judicial ha d’escoltar en la tramitació de l’expedient d’adopció les persones següents: - Els progenitors dels majors d’edat o dels menors emancipats i les persones de les quals no cal l’assentiment, llevat dels que estan privats de la potestat parental.
FILIACIÓ ADOPTIVA I FECUNDACIÓ ASSISTIDA Els tutors, els curadors o els guardadors de fet de l’adoptat.
L’adoptat menor de dotze anys, si té prou coneixement.
Els fills dels adoptants, si els mencionats fills i adoptants conviuen, i, si escau, els fills de l’adoptat, si tenen prou coneixement i és possible.
- L’audiència d’aquestes persones té una finalitat purament informativa però obligatòria, de manera que si no es compleix amb aquest tràmit l’adopció és nul·la (STC 143/1990, de 26 de setembre). No obstant això, i tal com ho indica aquesta norma, tot i estar d’acord les parts i manifestar-se en aquest sentit, serà necessària l’autorització del jutge per garantir la seva idoneïtat per l’adoptat. A sensu contrari, el jutge podrà autoritzar l’adopció fins i tot en el cas que les persones que tenien el dret a ser escoltades hagin manifestat la seva negativa.
b) Requisits Perquè l’adopció tingui efectes s’han de reunir una sèrie de requisits exigibles a les parts presents en l’adopció.
Requisits de l’adoptant Requisits (l’article 235-30 CCCat) - Tenir plena capacitat d’obrar. Aquest requisit té com a conseqüència que no podran adoptar els menors emancipats, o que no hagin obtingut el benefici de la majoria d’edat (Cfr.
l’article 323 CCE i l’article 211-7 CCCat ), i els incapacitats sotmesos a tutela o curatela (article 222-1 CCCat ). També poden adoptar els estrangers que tinguin plena capacitat d’obrar.
- Ésser major de vint-i-cinc anys. Sota aquesta exigència es troba la necessitat de garantir una determinada maduresa per poder adoptar que està per sobre de la majoria d’edat. En el cas que es tracti d’una adopció conjunta, és a dir, si adopten els cònjuges o la parella estable, n’hi ha prou amb que un dels adoptants hagi complert vint-i-cinc anys, si bé queda implícit que tots dos han de tenir plena capacitat d’obrar, és a dir, que almenys haurà de ser major d’edat. No obstant això, aquest requisit desapareix quan es tracti de l’adopció del fill del cònjuge o de la parella estable o de parents orfes.
- Tenir com a mínim catorze anys més que la persona adoptada.
Prohibicions (l’article 235-31 CCCat) - A les persones que hagin estat suspeses o privades de la potestat. Aquesta prohibició té el seu fonament en la conducta incorrecta de qui vol adoptar no sent el comportament adequat per acceptar aquesta responsabilitat.
Les que hagin estat remogudes d’un càrrec tutelar mentre estiguin en aquesta situació. Aquesta prohibició es basa en l’obligació que té el deutor de retre comptes sobre la seva activitat, de manera que a aquells que no hagin complert amb els deures que els imposa la llei els impedeix accedir a la relació adoptiva. Aquesta prohibició és extensiva a l’administrador patrimonial i per extensió també al curador (puiG i FErriol), si bé desapareix en el moment en què el jutge aprovi definitivament el compte final de la tutela.
FILIACIÓ ADOPTIVA I FECUNDACIÓ ASSISTIDA Requisits de l’adoptat Atès que el fonament de l’adopció és la protecció dels menors, l’article 235-32 CCCat ha introduït com a novetat la possibilitat d’adoptar els menors d’edat desemparats que estiguin en situació d’acolliment preadoptiu.
Requisits (articles 235-34 a 235-36 CCCat ): - Si no és possible el retorn del menor a la seva família d’origen i el més favorable al seu interès és la plena integració en una altra família mitjançant l’adopció.
- Si els progenitors o els tutors ho demanen a l’entitat pública competent i abandonen els drets i deures inherents a la seva condició.
El Codi civil de Catalunya preveu que no és factible el retorn del menor a la seva família biològica si aquest retorn requereix el transcurs d’un període durant el qual pot produir-se un major deteriorament psicosocial en el desenvolupament evolutiu del menor. Així mateix, una vegada acordada la mesura d’acolliment preadoptiu, el legislador pot considerar que s’han de suspendre les visites i relacions del menor amb la família biològica, per aconseguir que s’integri millor a la família acollidora, sempre que aquesta mesura afavoreixi el menor.
La llei també imposa una sèrie de deures per a les persones acollidores que es refereixen al compliment de les responsabilitats parentals i les facultats que es deriven del seu desenvolupament i que es poden resumir en: vetllar pel menor, tenir-lo en la seva companyia, alimentar-lo, i procurar-li una formació integral. Així mateix, per donar seguretat a la seva determinació, l’acolliment preadoptiu s’ha d’acordar mitjançant resolució de l’entitat pública competent en el termini i amb els requisits i el procediment establerts per la legislació sobre la infància i l’adolescència, i pot cessar per les causes establertes a l’article 235-36 CCCat . També és possible adoptar els menors desemparats que estiguin en acolliment simple dels qui volen adoptar, si les circumstàncies han canviat i ja no és possible el retorn dels menors a llur família.
(*) Malgrat la regla general, l’article 235-3 CCCat estableix una excepció respecte a l’adopció de persones majors d’edat o d’una persona emancipada, en la qual està permesa l’adopció sempre que l’adoptat hagi conviscut ininterrompudament amb l’adoptant des d’abans d’haver complert catorze anys o si ha estat en situació d’acolliment preadoptiu, almenys durant els sis mesos immediatament anteriors a l’assoliment de la majoria d’edat o a l’emancipació, i hi ha continuat convivint sense interrupció. El requisit de la convivència ininterrompuda es comptabilitza abans d’haver complert l’adoptat catorze anys i que la convivència continuï en el moment de constituir l’adopció, haventho d’acreditar davant el jutge que ha d’autoritzar l’adopció.
L’article 235-32 CCCat estableix en un llistat de numerus clausus una sèrie de situacions que afavoreixen la disposició per ser adoptats: - Els fills del cònjuge o de la persona amb qui l’adoptant conviu en parella estable. En aquests casos, l’adopció requereix que la filiació no estigui determinada legalment respecte a l’altre progenitor, o que aquest hagi mort, estigui privat de la potestat, estigui sotmès a una causa de privació de la potestat o hi hagi donat l’assentiment.
- Els orfes que són parents de l’adoptant fins al quart grau de consanguinitat o afinitat.
- Les persones tutelades per qui vol adoptar, un cop aprovat el compte final de la tutela.
FILIACIÓ ADOPTIVA I FECUNDACIÓ ASSISTIDA Prohibicions (l’article 235-31.2 CCCat): - - Els descendents, entenent com a tals tant els fills matrimonials com els no matrimonials, fent extensiva aquesta prohibició als fills o descendents en primer grau i als descendents en grau ulterior.
Els germans.
Els parents en segon grau de la línia col·lateral per afinitat, mentre duri el matrimoni que origini aquest parentiu.
Els descendents, els germans i els parents en segon grau de la línia col·lateral per afinitat, mentre duri el matrimoni que origini aquest parentiu. Aquesta norma, que és nova al CCCat subjecta la seva fonamentació a la protecció dels adoptats.
c) Constitució de l’adopció L’expedient d’adopció acaba per resolució judicial motivada per garantir l’efectivitat dels principis de protecció i interès del menor, de tal manera que la seva absència suposa el no perfeccionament de l’adopció. La resolució afirmativa de l’expedient s’ha de fonamentar sempre afavorint l’interès de l’adoptat i pot inscriure’s amb efectes purament declaratius al llibre del Registre Civil, al marge de la inscripció de naixement de l’adoptat.
El Codi civil de Catalunya només s’ocupa de la regulació d’aquest aspecte a l’article 235-2.3 en relació a la incidència que pot tenir la mort de l’adoptant mentre es tramita el procediment i abans que hagi recaigut la resolució judicial. En aquests casos, ha recollit la solució doctrinal, permetent constituir l’adopció davant l’autoritat judicial o bé en testament, codicil o escriptura pública, si bé en cas de mort de l’adoptant individual o, si és adopció conjunta, d’ambdós adoptants, és possible un nou procediment d’adopció de la persona que estava en procés d’ésser adoptada.
d) Efectes de l’adopció L’equiparació entre la filiació per naturalesa i la filiació adoptiva determina l’existència d’un vincle de parentiu, determina que tant els fills naturals com els fills adoptius estiguin sota la potestat del pare i de la mare, que l’exerceix bé conjuntament o per un amb el consentiment de l’altre. També equipara a l’adopció l’obligació recíproca de donar-se aliments entre ascendents i descendents.
A més, es produeix un efecte negatiu segons el qual s’extingeix el parentiu entre l’adoptat i la seva família d’origen. Aquesta solució té com a finalitat facilitar la integració completa de l’adoptat en el si de la nova família creada per l’adopció. Ara bé, l’article 235-47 en relació amb l’article 235-32.1 a) i b) CCCat preveu una sèrie de vincles de parentiu entre la família biològica i la família adoptiva que ja existien amb certes modificacions a l’article 127.2 CF: - Els casos dels fills del cònjuge o de la persona amb qui l’adoptant conviu en parella estable.
En aquest cas, la ruptura no està justificada ja que l’adopció té com a finalitat atribuir una família completa a l’adoptat que ja la tenia, juntament amb la que neix de l’adopció. L’anterior legislació, però, solament aplicava aquesta excepció en pare-lles heterosexuals, establint el Codi civil de Catalunya la seva equiparació en parelles del mateix sexe.
- Els orfes que són parents de l’adoptant fins el quart grau de consanguinitat o afinitat en què es manté el parentiu respecte a la branca familiar del progenitor o els progenitors substituïts.
FILIACIÓ ADOPTIVA I FECUNDACIÓ ASSISTIDA Els vincles de l’adoptat amb la seva família d’origen es mantenen només en els casos que estableix el Codi civil de Catalunya i, especialment, als efectes dels impediments per a contreure matrimoni i en els casos en què es mantenen els drets successoris.
Els vincles amb la família d’origen en els casos excepcionals que estableix el Codi civil de Catalunya La pregunta que s’ha fet el legislador en incorporar figures com l’acolliment o l’adopció simple és si es protegeixen correctament els Drets Fonamentals de l’adoptat establint un únic tipus d’adopció que produeixi sempre un trencament amb la família originària arran de la seva incorporació a la família adoptiva o si, altrament, hi ha la possibilitat de recuperar figures com la de l’adopció simple o l’acolliment en què, tot protegint el menor, es manté el vincle amb la família d’origen, respectant els drets de tots els implicats, especialment els avis, els germans i altres membres de la família de l’adoptat que són exclosos del cercle familiar de l’adoptat en els casos d’adopció plena. Tenint en compte aquest raonament, el Codi civil de Catalunya preveu dos tipus d’adopció: - Adopció plena: L’article 235-32-1 CCCat desplega tots els efectes de l’adopció assimilant-la a la filiació per naturalesa per als menors d’edat desemparats que estiguin en situació d’acolliment preadoptiu.
- Adopció simple: L’article 235-32 CCCat permet l’adopció de menors d’edat, dels fills del cònjuge o de la persona amb qui l’adoptant conviu en parella estable. En aquests casos, l’adopció requereix que la filiació no estigui determinada legalment respecte a l’altre progenitor, o que aquest hagi mort, estigui privat de la potestat, estigui sotmès a una causa de privació de la potestat o hi hagi donat l’assentiment. En aquests casos, l’adopció, que normalment extingeix el parentiu entre l’adoptat i la seva família d’origen, es manté respecte a la branca familiar del progenitor o els progenitors substituïts. A més, els vincles de l’adoptat amb la seva família d’origen es mantenen només en els casos que estableix la Llei i, especialment, als efectes dels impediments per a contreure matrimoni i els casos en què es mantenen els drets successoris. Totes aquestes són situacions en què queda absolutament justificada aquesta vinculació, beneficiant-se així d’una situació de la qual l’anterior legislació el deixava exclòs.
Els drets successoris La persona adoptada i els seus descendents adquireixen drets successoris abintestat respecte a la persona adoptant i la seva família, i aquests respecte a aquells. Així doncs, l’adopció extingeix els drets successoris abintestat entre l’adoptat i els seus parents d’origen, excepte en els casos següents: - L’adopció de fills del cònjuge o de la persona amb qui l’adoptant conviu en relació de parella amb caràcter estable. En aquest cas, els fills adoptius i els ascendents del progenitor d’origen substituït per l’adopció conserven el dret a succeir abintestat.
- El cas d’adopció d’un orfe per un parent dins el quart grau manté els drets successoris abintestat entre l’adoptat i els seus ascendents de la branca familiar en què no s’hagi produït l’adopció, amb les particularitats següents: o A la successió de l’adoptat i a la dels seus descendents, aquests ascendents d’origen només succeeixen si no hi ha ascendents dels pares adoptius.
FILIACIÓ ADOPTIVA I FECUNDACIÓ ASSISTIDA o A la successió dels mencionats ascendents d’origen, els fills adoptats per un parent de l’altra branca familiar només succeeixen si no hi ha fills o descendents del causant que no hagin estat adoptats per una altra persona.
o Successió dels germans per naturalesa.  Els germans per naturalesa conserven el dret a succeir-se abintestat entre si.
(*) En totes aquestes situacions, els drets successoris queden exclosos si s’acredita que el causant i el successor no han mantingut tracte familiar.
L’atribució de cognoms En el cas de l’atribució de cognoms a l’adopció plena, la persona que és adoptada per dues persones conjuntament porta els cognoms dels adoptants en l’ordre establert per a llur primer fill comú o, si no en tenen, en l’ordre que acordin o en el que disposa la Llei (article 194 RRC).
Si els adoptants són del mateix sexe i no tenen cap fill comú ni acorden l’ordre dels cognoms, l’autoritat judicial l’ha de decidir dins el procediment d’adopció. Tots aquests preceptes han d’estar coordinats amb la legislació del Registre Civil. No obstant això, en els casos previstos a l’article 235-32.1.a CCCat, l’adoptat conserva el cognom del progenitor d’origen, tanmateix, aquest progenitor i l’adoptant poden sol·licitar de comú acord que l’adoptat conservi els dos cognoms d’origen com un sol cognom, unint-los amb un guionet i col·locant en primer lloc el del progenitor supervivent. En aquest cas, l’adoptat ha de portar aquest cognom juntament amb el de l’adoptant. Per dur a terme aquesta unió, cal que el progenitor d’origen substituït per l’adopció hagi mort i que l’adoptat, si ha complert els dotze anys, ho consenti.
La justificació d’aquesta regulació es troba en que l’adopció anomenada plena té com a finalitat eliminar la filiació d’origen per passar a implantar l’adoptat a una nova família totalment diferent.
Els pares naturals perden les prerrogatives de la potestat quan l’adoptat és encara menor d’edat o està incapacitat i, al mateix temps, entra a formar part de la família adoptiva, per bé que no queda equiparat als fills matrimonials.
La solució adoptada per l’article 235-48 CCCat és ben rebuda, ja que soluciona problemes generats per les noves formes familiars que s’han generat a la societat actual que no són resoltes per l’adopció plena, resultant, per contra, perjudicial per a l’adoptat: és, per exemple, el cas d’un menor que no pot ser adoptat perquè no existeix la diferència d’edat exigida pels pares del que o bé ha mort o bé es troben en una situació que els impedeix la relació amb el seu fill. En aquets casos, l’acolliment no proporciona cap solució al problema, donada la seva finalitat provisional i, a més, pot ser que el menor requereixi una inserció més definitiva a una família estable.
En aquest sentit, l’adopció simple permet la inserció de l’adoptat a la nova família, mantenint els lligams amb la família d’origen, ja que l’acolliment està pensat per a situacions en què la família d’origen no és capaç d’assumir els deures de guarda del menor o incapacitat i és sempre provisional.
Amb l’adopció simple es tractaria de crear una mena d’acolliment estable per legitimar les noves parelles del pare o mare naturals, sense necessitat d’establir vincles definitius. Aquesta és una solució que no implica cap lligam nou i evita els problemes de superposició que es poden produir en l’adopció simple però, al mateix temps, ofereix un sistema de protecció pel qui hi està sotmès i una legitimació per prendre determinades decisions d’aquell que, de fet, ja se n’està ocupant.
3. L’extinció de l’adopció.
FILIACIÓ ADOPTIVA I FECUNDACIÓ ASSISTIDA L’adopció constitueix un estat que, com totes les situacions familiars, demana un principi d’estabilitat que queda clarament recollit a l’article 235-51 CCCat en considerar que l’adopció és irrevocable.
Això vol dir que, tot i que el consentiment de l’adoptant o dels adoptants i l’adoptat són obligatoris en l’adopció, un cop aquesta s’ha constituït per resolució judicial, no es pot extingir pel mutu acord dels interessats.
Una altra cosa és que l’adopció s’hagi constituït existint un exercici o un defecte que converteixi el vincle adoptiu en ineficaç com succeeix, per exemple, en els casos en què falti el consentiment o les audiències establertes per la llei, per manca de capacitat de l’adoptant o de l’adoptat o per defectes processals en la tramitació de l’expedient que origini l’adopció.
Malgrat això, el principi d’irrevocabilitat de l’adopció es trenca quan l’autoritat judicial estableixi l’extinció de l’adopció en interès de l’adoptat: - Si els progenitors no han intervingut, d’acord amb la Llei, en l’expedient d’adopció per una causa que no els és imputable i impugnen l’adopció en el termini de dos anys a partir del moment en què es constitueix.
Aquest cas parteix de la premissa que l’adopció es va constituir vàlidament però, si els progenitors no van poder intervenir en l’expedient d’adopció, poden demanar l’extinció del vincle per la via de l’oposició per part de tercera persona en l’eficàcia de la resolució judicial en la qual no ha tingut la condició que realment li corresponia processalment.
Per evitar perjudicis per a l’adoptat, que pot estar ja integrat a la família adoptiva quan es planteja aquesta situació, el Codi civil de Catalunya, limita l’exercici de l’acció dins els dos anys següents a l’adopció, terme de caducitat que es computa des de la resolució judicial que constitueix l’adopció.
Així mateix, l’article 235-32 CCCat estableix que l’extinció de l’adopció comporta el restabliment de la filiació per naturalesa, sent per tant el seu efecte automàtic, no sent considerat com un cas d’impugnació de l’adopció. Això es deu al fet que les accions impugnatòries tenen una finalitat purament negativa que consisteix en deixar sense efecte a la filiació que s’ha fet de forma irregular.
També s’ocupa aquest article, dels efectes patrimonials de l’adopció produïts amb anterioritat. Es manté, ja que el que es regula en aquests casos és la possible extinció d’una adopció vàlidament constituïda i, com en aquest cas l’adopció és vàlida, és lògic que això no afecti els efectes produïts abans de la seva extinció.
- També s’extingirà l’adopció si es produeixen les causes que la Llei estableix per a la revisió de les sentències fermes (article 235-51 b) CCCat ), supòsit que és una novetat del Codi civil de Catalunya Pel que fa als efectes que produeix l’extinció, l’article 235-52 CCCat estableix que l’extinció de l’adopció comporta el restabliment de la filiació per naturalesa, podent l’autoritat judicial acordar restablir la filiació només del progenitor que ha exercit l’acció. D’altra banda, es mantenen els efectes patrimonials de l’adopció produïts amb anterioritat.
FILIACIÓ ADOPTIVA I FECUNDACIÓ ASSISTIDA 4. Novetats en la regulació de l’adopció al CCC.
a) L’adopció per parelles del mateix sexe Va ser la Llei 3/2005 la que va fer un pas endavant eliminant aquesta restricció legal a l’adopció per parelles homosexuals, en el marc del que disposa la Resolució del Parlament Europeu del 4 de setembre de 2003, sobre la situació dels drets fonamentals a la Unió Europea. Aquesta norma reprèn el contingut de la Resolució del 8 de febrer de 1994, sobre la igualtat dels drets dels gais i les lesbianes a la Comunitat Europea, que insta els Estats membres a vetllar per l’aplicació del principi d’igualtat de tracte, amb independència de l’orientació sexual de les persones interessades, en totes les disposicions jurídiques i administratives.
El Codi civil de Catalunya parteix de la base que allò que és millor per a l’interès del menor només es pot determinar acuradament en cada adopció concreta, i que no s’ha de fer dependre, apriorísticament, de l’orientació sexual dels sollicitants. Ningú no té, de manera automàtica, el dret d’adoptar, sinó que hi ha persones o famílies idònies per a l’adopció. Per tant, el que fa aquesta Llei és equiparar les persones homosexuals que conviuen more uxorio als convivents heterosexuals, i els reconeix el dret a ésser valorats com a possibles pares o mares adoptius. Correspon als poders públics competents en matèria de protecció de menors desemparats, i correpson a l’autoritat judicial examinar cas per cas si cada sol·licitud concreta s’adequa o no al interés del menor.
b) Dret de l’adoptat a conèixer la informació del seu origen S’ha incorporat de forma explícita a la nova Llei el dret de l’adoptat a conèixer la informació del seu origen (art. 235-49.1 CCCat ) prenent com a referència la legislació comparada més moderna, així com la jurisprudència del Tribunal de Drets Humans del Consell d’Europa.
Es considera que aquest coneixement pot influir en el desenvolupament de la personalitat de l’individu.
Els motius que recomanen el coneixement d’aquesta informació són molt variats, i estan relacionats amb la curiositat per conèixer l’origen, raons de salut que li permetin a la persona descobrir el seu perfil genètic, vincles familiars que impedeixin contraure matrimoni, així com la recerca de la pròpia identitat.
No obstant això, cal analitzar la presència d’aquest dret enfront del que té la mare a ocultar la seva identitat, fonamentat en raons personals relacionades amb l’honor i la intimitat personal i familiar. En aquest sentit, preval la voluntat d’anonimat de la dona. Aquesta pràctica implica: - Negar jurídicament un fet esdevingut (un nen ha nascut d’una dona, però el dret oculta la identitat), Fer impossible el reconeixement de la família natural, quedant el nen desvinculat de la seva família biològica per la sola voluntat de la mare, Negar la regla mater sempre certa est, ja que els metges que atenen el part estan obligats a guardar el secret professional, de manera que per al fill la seva mare no és certa, Eliminar, no només el dret a establir llaços filials, sinó també el dret a conèixer l’origen biològic.
Però, no cal oblidar la presència d’altres subjectes íntimament lligats a ells a qui la Llei ignora en la reclamació dels seus drets. Aquests serien: FILIACIÓ ADOPTIVA I FECUNDACIÓ ASSISTIDA - Parents: De forma àmplia, aquí es podria incloure el pare, ascendents i germans que queden fora de l’òrbita de l’elecció, quedant privats per la decisió unilateral de la mare de conèixer a un fill, nét o germà.
- La societat: L’ocultació de la mare ha estat interpretada per la societat com una assegurança de protecció del menor, i fins i tot de defensa del seu interès general, ja que aquesta situació evitava avortaments i infanticidis comesos per evitar l’estatus de mare soltera.
- La família adoptiva: També la família adoptiva pot invocar el seu dret a la intimitat familiar i la interferència en les seves relacions familiars en el cas que el fill es posi en contacte amb els seus pares biològics.
Els ordenaments dels Estats han recollit els mandats imposats pel dret internacional amb una intensitat diferent protegint, d’una banda, el respecte al lliure desenvolupament de la personalitat, i d’altra banda, el dret a la intimitat que té tota persona. Per poder analitzar el tractament que els drets interns han donat a aquesta matèria es poden establir dos grans grups: - Països que assimilen la filiació biològica amb la filiació jurídica La legislació d’aquests països defensa el principi mater sempre certa est, desvinculant la determinació de la filiació materna de la voluntat de la mare, i quedant el seu nom automàticament vinculat al fill.
Aquests sistemes defensen el principi de veracitat, facilitant les proves biològiques que permeten la investigació de la paternitat i la maternitat. La maternitat queda establerta per la inscripció de naixement un cop s’ha provat el part i la identitat del fill, sent considerat aquest com un dret fonamental de conèixer el propi origen biològic.
Els països que segueixen aquest sistema són Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Holanda, Portugal, Regne Unit i Suïssa, entre d’altres.
- Països que donen prevalença als vincles afectius davant els vincles biològics Aquestes legislacions concedeixen a la mare un dret a amagar la seva identitat i a desconèixer, per tant, el fill biològic, dificultant l’accés al coneixement de la veritable filiació del fill. Són països representatius d’aquest corrent França, Itàlia i Luxemburg, en els quals no s’imposa als pares biològics el registre del nadó o la declaració de la identitat del registrat.
El dret espanyol Tal com s’ha indicat, l’ordenament espanyol s’identifica amb els països del primer grup, és a dir, amb aquells que assimilen la filiació biològica amb la filiació jurídica.
El Codi civil espanyol també dóna suport a aquesta regulació establint a l’article 180.5 CCE el dret de la persona a conèixer els seus orígens. El text va ser el resultat de la jurisprudència que ha donat als fills el dret a conèixer la seva filiació d’origen, establint els ordenaments espanyols que el dret a la informació està per sobre del dret a la intimitat de la mare que va voler ocultar la seva identitat.
El dret català El Codi civil de Catalunya s’ha acollit a aquesta regulació incorporant a l’art. 235-49 CCCat el dret a la informació sobre el propi origen. Diu aquesta norma que l’adoptat té dret a ésser informat sobre el seu origen, sent a partir de l’assoliment de la majoria d’edat o de l’emancipació quan pot exercir les FILIACIÓ ADOPTIVA I FECUNDACIÓ ASSISTIDA accions que condueixin a esbrinar la identitat dels seus progenitors biològics, la qual cosa no afectarà a la filiació adoptiva. Les administracions públiques han de facilitar l’adoptat, si les demana, les dades que tinguin sobre la seva filiació biològica. Amb aquesta finalitat, s’ha d’iniciar un procediment confidencial de mediació, previ a la revelació, en el marc del qual tant l’adoptat com el seu pare i la seva mare biològics han d’ésser informats de les respectives circumstàncies familiars i socials i de l’actitud manifestada per l’altra part amb relació a la possible trobada. Així mateix, l’adoptat pot sol·licitar, en interès de la seva salut, les dades biogenètiques dels seus progenitors. També ho poden fer els adoptants mentre l’adoptat és menor d’edat.
L’article 235-50 CCCat també estableix l’obligació dels adoptants d’informar el fill adoptat sobre l’adopció tan aviat com aquest tingui prou maduresa o, com a tard, quan compleixi dotze anys, llevat que aquesta informació sigui contrària a l’interès superior del menor. Com es pot observar, s’imposa als pares la obligació d’informar el fill sobre el seu origen adoptiu, establint fins i tot l’edat mínima en què rebrà aquesta informació. Per contra, és molt cautelós en relació a les investigacions dels orígens biològics del nen valorant l’impacte que aquest pugui causar en la família i en el desenvolupament de la personalitat.
Ambdues normes es contradiuen si tenim en compte que, un cop el nen hagi conegut la dada de l’adopció, probablement voldrà investigar sobre qui són els seus pares biològics trobant-se probablement amb un mur legal que decidirà si ha de conèixer o no aquesta informació.
c) La regulació de l’adopció internacional Les circumstàncies econòmiques i demogràfiques de determinats països, als quals molts nens no han pogut trobar un ambient propici per al seu desenvolupament, unides al descens de la natalitat, han originat que en els últims anys el nombre de menors estrangers adoptats s’hagi incrementat notablement.
L’adopcó internacional es concep com una mesura de protecció dels menors que no poden trobar una família als seus països d’origen, assegurant les garanties necessàries i adequades que les adopcions internacionals es realitzen en interès superior del nen i amb respecte als seus drets. En aquest context s’entén per adopció internacional el vincle jurídic de filiació que presenta un element estranger derivat de la nacionalitat o de la residència habitual d’adoptants o adoptands.
Com a novetat, el Codi civil de Catalunya recull al seu articulat la regulació de l’adopció internacional de menors respectant els principis dels Convenis de drets fonamentals relatius als nens, les normes convencionals i les normes de dret internacional privat que siguin aplicables.
Requisits: Per assegurar el compliment de tots aquests principis, l’article 235-44.2 CCCat estableix que l’adopció i l’acolliment internacionals han de garantir una sèrie d’aspectes: - - Que intervingui una autoritat competent, és a dir, que no es produeixin situacions de sostracció o robatori de nens que siguin traslladats a Espanya sense complir amb les normes internacionals.
Que el menor tingui capacitat per ésser adoptat i que els consentiments requerits tant de l’adoptant com de l’adoptat es donin lliurement, sense rebre cap mena de contraprestació. D’altra banda, ambdues parts han de conèixer les conseqüències i els efectes que derivin de l’adopció, especialment pel que fa al trencament definitiu, en el cas de l’adopció, FILIACIÓ ADOPTIVA I FECUNDACIÓ ASSISTIDA de tot vincle jurídic amb la família d’origen. Aquest requisit és important tenint en compte que hi ha ordenaments jurídics dels quals procedeixen molts dels nens que són adoptats a Catalunya, per exemple la Xina o el Marroc, que contemplen com a modalitat única l’adopció simple. En aquests casos, l’adoptat queda vinculat amb la família d’origen fins que no es produeix la ruptura d’aquest vincle, que no sempre és possible.
Diu l’article 26.2 LAI que les autoritats espanyoles controlaran que l’adopció constituïda per una autoritat estrangera produeixi l’extinció de vincles jurídics substancials entre l’adoptat i la seva família anterior; que faci sorgir els mateixos vincles de filiació que els de la filiació per naturalesa; i que sigui irrevocable pels adoptants, sobretot en els casos en què la llei estrangera admeti que l’adopció constituïda a la seva empara pugui ser revocada per l’adoptant. En aquests casos, serà requisit indispensable que aquest, abans del trasllat del menor a Espanya, renunciï a l’exercici de la facultat de revocar, havent de formalitzar la renúncia en document públic o mitjançant compareixença davant l’encarregat del Registre Civil.
També intenta resoldre legalment situacions que es donen reiteradament a la pràctica.
És el cas d’institucions com la kafala musulmana, que no permet la ruptura del vincle amb la família d’origen. En aquests casos, l’article 235-44 CCCat permet que l’autoritat judicial disposi, de manera excepcional, respecte a menors als països d’origen dels quals no existeixi l’adopció ni cap altra institució equivalent, la constitució de l’adopció en aquelles situacions anàlogues a l’acolliment o la tutela constituïdes a l’estranger amb finalitat protectora permanent. Són requisits imprescindibles que la constitució de l’adopció sigui necessària per a l’interès del menor; que ho permetin les normes de dret internacional privat aplicables i que l’entitat pública competent de la residència de la família emeti el certificat d’idoneïtat respecte a la persona o les persones que el tenen confiat i sol·licitin l’adopció.
- Que es respecti el principi de subsidiarietat de l’adopció internacional, preferint sempre l’adopció nacional en interès dels menors, entenent que d’aquesta manera es protegeix l’interès general del menor en prioritzar que aquest romangui al seu entorn familiar i cultural.
- Que l’adopció o l’acolliment no comportin un benefici material indegut per a les persones responsables del menor o per a qualsevol altra persona. Amb això es pretén evitar i prevenir la sostracció, la venda o el tràfic de nens assegurant, al mateix temps, la no discriminació del menor per raó de naixement, nacionalitat, raça, sexe, deficiència o malaltia, religió, llengua, cultura, opinió o qualsevol altra circumstància personal, familiar o social.
- Que el menor, si té prou coneixement, sigui escoltat, evitant així situacions en què l’adopció es dugui a terme en contra de la voluntat de l’adoptat. L’article 235-44.3 del CCCat estableix que no es podran iniciar tràmits per adoptar menors en països en situació de conflicte bèl·lic o desastre natural.
Tramitació de l’adopció internacional: FILIACIÓ ADOPTIVA I FECUNDACIÓ ASSISTIDA Quant a la tramitació de l’adopció en casos internacionals, està prevista la inte-venció de l’entitat pública competent, en el nostre cas la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA), per tramitar l’adopció de menors originaris d’altres països. Amb aquesta mesura es pretén que quedi suficientment garantit el respecte als principis i les normes de l’adopció internacional i la intervenció adequada de llurs organismes administratius i judicials. Amb aquest objectiu, l’entitat pública competent exerceix les funcions següents: - Adoptar mesures per evitar lucres indeguts i impedir pràctiques contràries a l’interès del menor.
Reunir i conservar la informació relativa als adoptats i a llurs orígens i garantir-ne l’accés si la Llei ho permet.
Facilitar i seguir els procediments d’adopció.
Assessorar sobre l’adopció i, si cal i en la mesura permesa per la Llei, fer el seguiment de les adopcions, si ho exigeix el país d’origen de la persona que es vol adoptar.
Seleccionar les persones i les famílies sol·licitants, tot valorant-ne la idoneïtat d’acord amb els criteris i els processos que més afavoreixin l’èxit del procés adoptiu.
Determinar el perfil del menor en concordança amb el de la persona o la família adoptant, per facilitar l’encaix del menor i l’èxit de l’adopció.
Així mateix, està prevista la intervenció d’Entitats Col·laboradores de l’Adopció Internacional (ECAIS) acreditades per la Generalitat per assegurar el compliment dels requisits necessaris per al funcionament de l’adopció. En tot cas, aquestes entitats no han de tenir ànim de lucre, han d’estar legalment constituïdes, han de tenir com a finalitat la protecció dels menors i han de defensar l’interès primordial del menor per damunt de cap altre, d’acord amb les normes de dret internacional aplicables.
A més, s’han de sotmetre a les directrius, la inspecció i el control de l’entitat pública competent.
5. Confidencialitat de les dades.
La nova regulació també introdueix una norma en relació a la protecció de dades, establint a l’article 235-37 CCCat que: «Les persones que intervenen en la constitució de l’acolliment preadoptiu o de l’adopció, tant si presten serveis a l’entitat pública competent o a les institucions col·laboradores com si no n’hi presten, estan obligades a guardar secret de la informació que n’obtinguin i de les dades de filiació dels acollits o adoptats, i han d’evitar, especialment, que la família d’origen conegui l’acollidora o l’adoptiva». Aquesta regulació s’alinea amb les exigències en matèria de protecció de dades que estan desenvolupant la majoria dels ordenaments, especialment al voltant de qüestions relacionades amb la persona.
LA FECUNDACIÓ ASSISTIDA L’article 235-3 CCCat estableix una enumeració dels mitjans de determinació de la filiació per naturalesa, en assenyalar que «la filiació per naturalesa, amb relació a la mare, resulta del naixement; amb relació al pare i la mare pot establir-se pel reconeixement, pel consentiment a la fecundació assistida de la dona, per l’expedient registral o per sentència, i, únicament amb relació al pare, pel matrimoni amb la mare». Enfront de l’article 87 CF que es referia a la determinació de la filiació, el Codi Civil de Catalunya afegeix un nou mitjà de determinació de la filiació consistent en el consentiment a la fecundació assistida de la dona.
NB: Són dos els mitjans que estableix el Codi Civil de Catalunya per a la determinació de la filiació matrimonial paterna: la presumpció de paternitat i el consentiment del cònjuge a la fecundació assistida de la dona.
FILIACIÓ ADOPTIVA I FECUNDACIÓ ASSISTIDA 1. La determinació de la filiació de l’altre cònjuge en cas de fecundació assistida de la dona casada.
Des del punt de vista del dret la utilització de les tècniques de reproducció assistida, planteja el problema de la determinació de la filiació materna i paterna. La Llei 14/2006, de Tècniques de Reproducció Humana Assistida, regula la determinació de la filiació dels fills nascuts mitjançant tècniques de reproducció assistida en els articles 7 a 10, que es dicten a l’empara de l’article 149.1.8 CE, per la qual cosa seran aplicables, sense perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per les Comunitats Autònomes dels drets civils, forals o especials.
El Codi Civil de Catalunya regula la determinació de la filiació dels fills nascuts mitjançant tècniques de reproducció assistida, partint de la consideració que és un supòsit de filiació per naturalesa. Des del punt de vista de la filiació paterna, quan s’utilitzen tècniques de reproducció humana assistida, el criteri que pot utilitzar-se per a la seva determinació de la filiació són el de la procedència de la cèl·lules genètiques o bé el consentiment a la realització de la tècnica. Quan el material reproductor procedeix del marit de la mare (en aquest cas es parla de tècnica homòloga), no presenta grans dubtes atribuir la paternitat al marit, atès que no hi ha cap alternació del principi de veracitat. No obstant, quan s’utilitza material reproductor que procedeix d’un tercer (en aquest cas es parla de tècnica heteròloga), la determinació de la paternitat exigeix prendre partit per una de les dues alternatives que hem assenyalat, ja que el pare realment és la persona de qui procedeix el material reproductor.
El Codi Civil de Catalunya opta pel principi del consentiment, amb independència de si la tècnica de reproducció és homologa o heteròloga, havent estat considerat constitucional aquest criteri en la sentència del Tribunal Constitucional 116/1999 dictada contra la Llei de Reproducció Assistida de 1988.
La filiació que resulti de la fecundació assistida serà matrimonial quan la mare estigui casada i existeixi el consentiment del cònjuge, home o dona. Precisament, la modificació que introdueix el Codi Civil de Catalunya enfront del Codi de Família deriva de la possibilitat dels matrimonis entre persones del mateix sexe.
L’article 235-8 CCCat , en regular la fecundació assistida de la dona casada, estableix dos supòsits: - La fecundació assistida practicada en vida del cònjuge, home o dona L’article 235-8.1 CCCat estableix que «els fills nascuts a conseqüència de la fecundació assistida de la dona, practicada amb el consentiment exprés del cònjuge formalitzat en un document estès davant un centre autoritzat o en un document públic, són fills matrimonials del cònjuge que ha donat el consentiment». L’atribució de la paternitat o maternitat al cònjuge exigeix el seu consentiment, que serà un afegit al consentiment que hagi de prestar la dona que se sotmet a aquesta intervenció tal com exigeix l’article 6 LTRHA, atès que tota dona major de 18 anys i amb plena capacitat d’obrar podrà ser receptora o usuària de les tècniques, sempre que hagi prestat el seu consentiment escrit a la seva utilització de manera lliure, conscient i expressa.
El consentiment exprés del cònjuge pot ser formalitzat en un document estès davant un centre autoritzat o en un document públic. Estableix una doble alternativa que elimina els dubtes que havien separat la doctrina en comentar el Codi de Família de Catalunya, ja que només es referia a l’escriptura pública.
D’acord amb la legislació actual, el mateix document servirà com a consentiment a efectes sanitaris a FILIACIÓ ADOPTIVA I FECUNDACIÓ ASSISTIDA què es refereix l’article 6 LTRHA i com a document a efectes civils de deixar determinada la filiació.
Aquest consentiment és un acte personalíssim.
- La fecundació assistida practicada després de la mort del marit (article 235-8.2 CCCat) La fecundació assistida post mortem, respecte a la qual es realitza en vida de l’altre cònjuge, queda limitada als matrimonis heterosexuals. Són requisits per a la filiació del fill que quedi determinada com a matrimonial, després de la mort del marit de la mare: - Que es tracti d’una fecundació assistida homòloga, és a dir, que es tracta d’una fecundació assistida efectuada amb gàmetes del marit mort. És independent que els òvuls (gàmetes) de la dona siguin d’ella i no d’una tercera persona, tal com es preveia a la llei de filiacions.
- Ha de constar fefaentment la voluntat expressa del marit per a la fecundació assistida després de la mort. Aquest consentiment del marit, per la seva pròpia naturalesa, és personalíssim i conforme a l’article 9.2 LTRHA és revocable en qualsevol moment anterior a la realització de les proves. Pel que fa al seu caràcter fefaent, suposa que no es pugui dubtar sobre quina va ser la voluntat de qui va ser marit de la mare.
L’article 9.2 LTRHA fa referència com a possibles vehicles formals de la voluntat del marit l’escriptura pública, el testament o el document d’instruccions prèvies (testament vital).
- S’ha de limitar la fecundació a un sol cas, encara que sigui un part múltiple. La referència a un sol cas s’ha d’entendre referida a l’embaràs, no als intents d’embaràs, sempre que es realitzi en el termini fixat.
- I, finalment, s’ha de realitzar la tècnica en un termini prefixat de 270 dies a partir de la mort del marit. L’autoritat judicial pot prorrogar aquest termini per una justa causa i per un temps màxim de 90 dies. La justa causa queda a l’arbitri del jutge, però a tall enunciatiu podria ser una raó de la salut de la mare o el seu estat emocional, ja que s’ha de recordar que la tècnica es realitzarà en un període de recent viduïtat.
2. La determinació de la filiació en cas de fecundació assistida de la dona no casada.
La determinació de filiació materna, en cas de fecundació assistida, no presenta cap especialitat, ja que es recull en el Codi Civil de Catalunya el principi segons el qual la mare és qui hagi donat a llum, amb independència de com s’hagi produït la gestació (article 235-3 CCCat ).
L’article 235-13 CCCat diferencia dos supòsits de fecundació assistida: - Que es produeixi en vida de l’home o de la dona que l’ha consentit En aquest cas, «els fills nascuts de la fecundació assistida de la mare són fills de l’home o de la dona que l’ha consentit expressament en un document estès davant un centre autoritzat o en un document públic», que planteja els mateixos problemes que la fecundació assistida de la dona casada.
- Que es produeixi després de la mort de l’home que convivia amb la mare En canvi, «en la fecundació assistida després de la mort de l’home que convivia amb la mare, el nascut es considera fill d’aquest si es compleixen les condicions establertes per l’article 235-8.2, en el que li FILIACIÓ ADOPTIVA I FECUNDACIÓ ASSISTIDA sigui d’aplicació». Sembla raonable pensar que aquesta equiparació ho serà en l’ús del material reproductor de l‘home.
3. La determinació judicial de la filiació en procés civil.
L’article 235-15-2 CCCat , després d’assenyalar que en els processos de filiació s’admet tota classe de proves, deixa allò establert a l’article 235-28.2 CCCat , que permet a un pare que ha consentit la fecundació assistida de la dona amb el seu material genètic que podrà impugnar la paternitat provant que el fill no ha nascut de la fecundació assistida per ell consentida, sinó a causa de les relacions sexuals amb un tercer.
...

Comprar Previsualizar