Història del Dret. Tema 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas o Economía - 1º curso
Asignatura Història del Dret
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 22/04/2016
Descargas 11
Subido por

Descripción

Apunts d'història del dret de la classe del profesor Josep Capdeferro de la universitat Pompeu Fabra.

Vista previa del texto

Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco HISTÒRIA DEL DRET TEMA 2: ROMA: DE CIUTAT–ESTAT A VAST IMPERI BIPARTIT (OCCIDENT I ORIENT) Tractarem la mutació de les institucions polítiques i l’evolució de les fonts del dret al compàs de les noves circumstàncies territorials, socials, econòmiques i religioses d’una civilització.
HISTÒRIA Ens centrarem en com canvien les institucions i les fonts en les diferents fases.
Història política romana Història del dret romà Monarquia: 753 a. C – 509 a. C ARCAICA: 753 a. C – 265 a. C aprox República: 509 a. C – 27 a. C (el segle I a. C de fet es força convuls pels triumvirats i es guerres civils) PRECLÀSSICA: 265 a. C. - 130 a. C.
Principat (o alt imperi): 27 a. C – 235 d. C CLÀSSICA: 130 a. C. - 235 d. C.
Dominat (o baix imperi): 235 d. C – 476 d. C (per a l’imperi d’Occident, 1453 pe a l’imperi d’Orient) (el segle III d. C també és inestable i turbulent).
POSTCLÀSSICA : 235 d. C. - s. VI d. C.
DE DÉUS I HOMES A Roma hi haurà un marcat teocentrisme des de l’inici (Monarquia) fins al final (Dominat). Però hem de tenir en comte que parlem d’un teocentrisme politeista que evolucionarà fins arribar al monoteisme cristià.
El pontífex (etimològicament: els que fan ponts; i com que saber travessar l'aigua era important va anar fent que cada cop fossin més poderosos) eren els que coneixien el que els déus volien i els conflictes es resolien mitjançant l’ interpretació del pontífex de que era el que deien els déus. Com els altres estrats no sabien quines eren les claus interpretatives del dret aquesta falta de comunicació contribuirà a la caiguda de la Monarquia (753 a. C )i al inici de la República (509 a. C).
Durant el Principat (27 aC) i el Dominat l'Emperador es considerarà una divinitat més.
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco La tradició politeista contribueix a explicar les dificultats que es trobaran al s. IV i V d.C per encarrilar el credo cristià. Roma tenia diferents cultes i com algunes es contradiuen en les seves normes es voldran fer concilis ecumènics (de Nicea 325, Constantinopla I 381, Èfes 431 i Calcedònia 451) que establien uns principis comuns per els cristians. A més a més es perseguiran les heretgies i sectes que no volien rebutjar el seu tipus de cristianisme (Arri, Macedoni, Nestori, Eutiques, Diòscur, Priscil·lià..)per lo que es començarà a establir una ortodòxia. Es començarà a assumir la naturalesa divina de Jesucrist encarnat en home (que déu s’hagués encarnat en home). Amb aixó sortiran a llum els fonaments de dignitat de l’ésser humà (les persones s’han de protegir) establerts en la renúncia de Constantí (313 i s.).
Els romans consideraran els seus avantpassats sagrats (sacralitat quasi divina ja que les seves accions eren sagrades). Consideraven que les pràctiques dels que ja s’havien anat eren molts importants i per aixó el Mores Maiorum/Dret Consuetudinari (costums dels avantpassats) formarà part de la base del dret romà.
Si ens fixem més en l’escala domèstica trobarem un “petit déu” en els paterfamilias (caps de família)qui serà el representant de la seva família en les relacions jurídiques.
DRETS, PUBLICITAT I EXTENSIÓ ÈPOCA MONÀR QUICA I REPUBLICANA En l’època preclàssica (265 a. C. - 130 a. C.) gràcies a que s’havia d’acudir al pontífex per a cada conflicte ja que aquest discernia qui tenia la raó tindrem una opacitat en la declaració del que es considera fas (el que volen els deus) i nefas (el que no volen els deus). Aquesta falta de publicitat i de difusió del dret coadjuven a la crisi de la monarquia esdevinguda tirànica i l’inici de la República.
El dret fins ara havia estat composat per els costums, sols aplicables als ciutadans romans (ius civile). En cas de que la llei fos ambigua un es dirigia al pontífex que la interpretava. Els pontífexs només podien ser patricis. Aixó òbviament els donava poder als patricis per fixar la llei al seu gust.
La població romana havia estat composada per: - Patricis: petit grup de famílies nobles i propietàries.
Plebeus: la major part de la población de nivel inferior.
La República començarà amb ànsies de canvi. Els plebeus contestaran al monopoli dels pontífexs en la declaració del dret amb la fixació i divulgació creixent de les regles, o sigui, redactaran els decemvirs la Llei de les XII Taules (451 a.C) que representarà l’inici del dret romà.
El dret en principi serà un fenòmen públic ja que els conflictes es solucionaven per autotutela (agafar la justícia per la seva mà) entre els paterfamilias però a mesura que Roma i el seu dret progressa aquesta autotutela anirà desapareixent i el poder d’executar el dret passarà a unes altres mans.
Passarem de les accions a les fórmules i sorgirà el pretor ja que els magistrats havien d’encarregar-se de totes les activitats governamentals. El pretor sorgirà com a figura encarregada de fer justícia. Aquest escoltava les dues parts i elaborava la formula que consistia en la defensa de les dues parts amb o sin l’ajuda d’un orador professional (primers vestigis dels juristes). Aquesta formula més tard era passada a un jutge/iudex que elaborava el veredicte sense cap altra informació que no fos aquesta.
Doncs podem dir que les funcions del pretor eren declarar el dret (Ius dicere) i fer-lo a efectiu mitjançant els remedis (solucions per a les greuges) i els remedis extraordinaris (que només podia elaborar el pretos) com l’interdicio (ordre de fer o no fer algo donada per el pretor) o el restitutio in Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco integrum (revocació dels efectes jurídics d’un contracte que resultava injust per a una de les parts). Les diverses solucions s’anaven afegint al ius honorarium.
Els factors que incideixen en l’evolució del dret al llarg de la República seran la creixent complexitat de la societat i del tràfic econòmic i les lluites socials i l’expansió territorial.
Amb aquesta expansió territorial sorgirà l’ius gentium (mínim comú denominador jurídic entre nacions) que es desenvoluparà en un pla diferent al ius civile que jutjava situacions jurídiques entre dues persones romanes. Suposadament els que gaudien de drets i deures (actius o passius) eren els ciutadans romans per lo que els llatins (el seu dret anirà evolucionant) i els estrangers no gaudiran d’aquests drets fins l’edicte de Caracal·la (any 212).
INSTITUCIONS I FONTS DEL MODEL REPUBLICÀ SPQR: Senatus populusque romanus Durant la República es van implementar les magistratures i els requisits d’aquestes eren: - Elegibilitat: Poden accedir aquells que tinguin mèrits com diners, ciutadania i posició social - Anualitat: Són magistratures d’un any - Col·legialitat: S’ha de anar de dos en dos (per evitar l’abús del poder) i s'han de prendre les decisions de manera conjunta i si no hi ha acord es discuteixen fins que s'arriba a un acord.
- Caràcter honorífic: El càrrec s’exerceix per servei a la pàtria per lo que no cobren. Has de estar bé econòmicament per ser magistrat.
Hi havia diferents classes de magistratures.
o Cònsol: magistrat de més alt rang.
o Edil:administració del mercat o Pretor: és el que decideix si un ciutadà pot anar a judici. Pot ser urbà o peregrí o Qüestor: és el que gestiona el cobrament de tributs i l’ordre social o Tribú: representant dels drets dels plebeus o Censor (de cens): és el que regula els drets electorals cada 5 anys o Dictador: magistrat que actua en èpoques de turbulència política.
S’aconsegueix la consolidació d’un cursus honorum (línea dels càrrecs) ja que estaven esglaonats d’una manera que mai ningú podia començar la carrera política sent cònsol.
Assemblees polítiques: - Comicis: et vincules a cadascuna per les teves condicions econòmiques, ajut militar i tributació fiscal i les seves funcions eren escollir els magistrats i aprovar o discutir les propostes administratives que proposen els magistrats  Per cúria: Formats per 4 antics grans grups ètnics de la Roma inicial.
 Per centúria: Formats per 100 ciutadans i són els que tenen el rol clau per l'elecció dels magistrats.
 Per tribu: Formats per 30 grans divisions de la societat.
- Senat: Assemblea on acabaven tots els que havien exercit una magistratura. Gaudia de un gran respecte per la experiència dels seus membres que havien ocupat càrrec polític. Tenien autoritats.
- Concilis de la plebs: Històricament havia estat marginada però el poble es va reivindicar i va aconseguir aquesta participació.
Font: El vigor limitat de la llei escrita (dels comicis), dels senatconsults (normes del senat que no eren lleis però van adquirir la mateixa importància) o els plebiscits (normes de la pleb: en primer lloc van sortir per protegir a la pleb però van tenir etapes en que van tenir molt de poder) Significats Imperium: poder de coerció, autèntit poder de armes.
Potestas: facultat de exercir accions públiques Auctoritas: respecte que inspira perquè té aquest punt de saviesa Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco Trobarem la projecció d’aquestes magistratures sobre províncies (propretor, procònsol, governador), municipis i colònies ja que amb el pas del tems ja que Roma anava conquistant. S’havia consolidat un model eficaç d’administració territorial i local.
Font: Desenvolupament del ius honorarium. Els pretors abans de ser elegits han de fer el seu edicte en el que diuen tot el que faran si són escollits. Amb el temps cada edicte es convertirà en una compilació de tot el que ja han dit els anteriors.
Si fem un balanç de com serà aquest sistema republicà podem dir que encara que el poder quedarà repartit, aquest estarà en mans de poques persones per lo que aquest model tindrà uns components aristocratitzats.
Font: Els juristes s’encarregaran de l’integració i l’harmonització de les fonts. Ho enllaçaran tot. Hi haurà una articulació lliure i creativa de altres fonts que serà un àmbit autònom en el camp del dret (l’interpretació o ciència jurídica).
ALT IMPERI: TRANSFORMACIÓDE LES ESTRUCTURES En arribar al s. 27 a.C comencem a veure com l’estructura republicana es recau amb la crisis causada per l’acumulació de poders per part dels magistrats. Aquesta crisis acabarà amb els triumvirats i la proclamació d’un sol líder, Octavi August.
Octavi August farà la seva legislació una ficció republicana ja que mantindrà en vigor totes les institucions de l’època republicana, però de manera que siguin inoperants o que recaiguin els poders sobre ell. Ell acumularà magistratures i mandats successius (per més d’un any) utilitzant com excusa que havia de governar els anys que necessités per millorar la societat. Apareix la noció de princeps, el primer ciutadà i de Principat.
Per tant s’obrirà el camí des de l’elegibilitat fins a la successió adoptiva. No parlem ja de poder hereditari sinó de que cada emperador nomenés el seu successor fins arribar a la successió adoptiva.
Cada cop tindrà més valor la llei com una mesura normativa emanada pel poder que s’aplicarà sobre la població. Com a exemple tenim les constitucions imperials que suposaran la intervenció decidida de l’emperador en l’àmbit del dret: - Decrets: normes que han de obeir tots per ordre del emperador Edictes: Consisteix en fer conèixer a la gent una determinada norma, es a dir proclamar-la.
Mandats: les ordres Rescriptes: significa tornar a escriure i bàsicament es que el emperador podia modificar les normes mitjançant aquests.
Es redimensionaran les assemblees. El Senat guanyarà poder però acabarà fent qualsevol cosa que li ordenés el emperador i els comicis continuaran existint però no serà per el bé dels ciutadans.
A més a més es configuraran províncies imperials (per o posició a les senatorials) i el fisc imperial que serà la caixa personal del emperador (diferenciat de l’aerarium Saturni, que era la històrica “caixa pública” de Roma.
Duran aquesta època tindrem un moment daurat de la interpretació i la ciència jurídica però més endavant seran posades sota tutela imperial a través de la “funcionarització” dels juristes que acabaran sent servidors de l’emperador.
L’emperador amb por de que els pretors segueixin afegint normes(que possiblement no li agradarien) fixarà /fossilitzarà les fonts. Dirà que ja no feia falta afegir-li més a l’edicte del pretor i establirà l’edicte perpetu de Salvi Julià (130 d.C).
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco BAIX IMPERI/DOMINAT La complexitat territorial originada per l'expansió de l'Imperi va donar lloc a la multiplicació de càrrecs públics i de circumscripcions. Al principi només s'havien previst les províncies, i després es van anar creant en aquestes les diòcesis i les prefectures. Al final es crearà una bipartició final de L’imperi: - Imperi Occident: Dioclecià (284) Imperi Orient: Teodosi (395) S’establiran rígides relacions de jerarquia esgraonades entre el Dominus i els seus subordinats i es consolidarà un nou procediment escrit, la cognitio. La figura del emperador sera divinitzada de per vida i la seva voluntat es converteix en ordre per els subdits Es faran grans compilacions on es recullirà i es sistematitzarà el dret vigent. Era la manera que tenien els romans per conèixer les normes.
- Privades: Codi Hermogenià i Gregorià – Oficial del s. V: Codi Teodosià – Oficial posterior, a Bizanci (s. VI): Corpus Iuris Civilis de Justinià, format per     Digestum: ordenació de tots els fragments que es consideren importants Codex: recull de lleis Novellae: actualització del codex, recull de les noves normes Institutiones: regles bàsiques del dret romà pels que no saben res.
Tindrem un intervencionisme creixent per part del poder públic. Fixarà el dret amb la llei de cites (restricció dels juristes que poden ser al·legats) i farà una reglamentació social (també va regular els oficis) i econòmica (va regular els preus de les mercaderies).
El pas de rosca impedirà l’ensulsiada de les estructures precedents (fixació de preus, vinculació als oficis...) A la vegada tindrem la cristianització de l’Imperi que aprofitarà que l’Imperi està en declivi per ocupar el seu lloc en les províncies i diòcesis. Va aprofitar les institucions romanes per créixer i anar agafant poder. Canviarà moltes normes de l’Imperi com els drets de família (ara el marit i la dona no es podien repudiar i els fills adúlters passaven a ser responsabilitat de l’Imperi) A més a més tindrem un empobriment i vulgarització del dret romà, especialment a les províncies que en no tenir el dret romà a prop es basaran en un vigor renovat dels costums locals.
BALANÇ El dret ha deixat de ser assumpte dels ‘déus’? Sí Bona part del(s) dret(s) ha(n) passat de l’esfera privada a la pública, dins o fora de marges eficients Si, ara l’estat intervé molt més. Ja no és tan sols un assumpte dels ciutadans involucrats.
Successius estrats, capes o onades que amb el pas del temps es percebran compactats i confosos; deixaran de ser-ne identificables la seva naturalesa i els seus trets distintius originaris. Mores maiorum, llei XII Taules, altres lleis i normes equiparables, ius honorarium, interpretació o ciència jurídica de diferents segles, dret imperial, etc.
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco Cadascú ha trobat el que ha volgut en el Dret Romà.
Fonts del dret romà ...