apunts generals parcial 2 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 3º curso
Asignatura intervencions en alteracions del llenguatge oral i escrit
Año del apunte 2017
Páginas 42
Fecha de subida 15/06/2017
Descargas 1
Subido por

Descripción

apunts generals amb aprotacions de la profe

Vista previa del texto

Intervenció en alteracions del llenguatge oral i escrit Tema 1. La intervenció en el llenguatge oral: Introducció 1.1 Les aportacions per a la selecció dels objectius de la intervenció Un cop ja s‟ha fet l‟exploració i valoració del nen i després d‟elaborar el diagnòstic provisional podem fer el disseny de la intervenció. Per dur-ho a terme caldrà: - Saber seleccionar els objectius de treball: què s‟ha de treballar, per on s‟ha de començar (prioritzar) i com seqüencio la resta d‟objectius.
- Quines activitats caldrà fer per aconseguir l‟objectiu marcat. No té res a veure amb el material (sinó, què li proposo fer al nen amb el llenguatge).
Activitats generals per l‟objectiu principals i específiques pels altres objectius. Les activitats són primordials per el bon funcionament.
- Quin material utilitzo per dur aquesta activitat. Hi ha un ventall molt ampli de materials diferents i a l‟abast de tothom, però caldrà saber adaptar el material a l‟activitat segons l‟objectiu proposat. Caldrà que sigui lúdic i haurà de ser flexible.
- Quan portem a terme l‟activitat el nen farà errors (és el que ha de passar) i caldrà estratègies per ajudar a que millori aquestes dificultats, com s‟haurà de comportar el logopeda per tal d‟ajudar a l‟infant.
Quina dificultat és prioritària? Selecció i priorització d’objectius Adquisició del llenguatge: com evoluciona el llenguatge d‟un nen per tal d‟adaptar els objectius.
Avaluació acurada: descripció de les dificultats, ja que és el que caldrà millorar.
Processament del llenguatge: requereix uns grans esforços que caldrà que estiguin automatitzats, ens ajuda a saber quines són les dificultats més greus d‟un perfil que per tant, seran les prioritàries.
Model d’intervenció: hi ha molta diversitat de models, és important què treballem i com ho treballem.
Necessitem coneixements Tenim: adquisició del llenguatge i models de producció (directrius) Obtenim: avaluació dels perfils Adoptem: model d‟intervenció Adquisició del llenguatge Les bases socials (interacció amb l‟adult) i les bases cognitives (desenvolupament cognitiu) són les que comprometen l‟adquisició i l‟evolució del llenguatge oral. Si algun dels dos pilars falla, l‟adquisició i l‟evolució no és correcta.
Bases socials Gest protodeclaratiu: mira que maco això (surt cap els 9/10 mesos) marca la intenció comunicativa de l‟infant.
Gest protoimperatiu: dona‟m això (surt cap als 8/9 mesos) Quan el nen neix no hi té intenció comunicativa. Les expressions del nen són interpretades pels pares: - Expressió de necessitats i afectes - Li donen un sentit d‟intencionalitat - Li atribueixen un significat El nen percep: - L‟impacte de les seves manifestacions - Que les persones es transmeten intencions Gràcies a recursos comunicatius: mirada, somriure, gest, vocalitzacions, llenguatge; i recursos cognitius.
Bases cognitives: permeten incorporar el món dins del coneixement.
Invariança: hi ha alguns trets distintius que permeten entendre que tipus són hi ha diferents d‟objectes el mateix que (una taula, sigui de la mida que sigui, forma, etc.) Conservació: l‟objecte continua existint encara que ja no ho vegi.
Recursos cognitius Permanència de l’objecte: construcció de significats (si té manca de permanència no pot posar nom a les coses que no veu perquè per ell no existeixen) Causalitat: mitjans – fins: Anticipar accions – resultats: canvien les pautes comunicatives. Sol·liciten cooperació de l‟adult, senyals voluntàries amb diferents funcions. (volen la pilota i criden mirant la pilota i l‟adult perquè cooperi) Representació mental: funció simbòlica Adquisició i evolució Comunicació  comprensió  producció - 1a – 1;6a: o 1 nucli o Prelèxic - 1;6a – 2a : o 2 nuclis (50 paraules mínim per poder produir 2 nuclis) o Explosió lèxica per continuar a evolucionant - 2a – 3a: o SVO (frase simple) o Marcadors morfològics (flexió nominal, flexió verbal i concordança) - 3a – 4a: o Frases simple o Frase complexa o Morfologia o Context complex i narratiu Priorització i seqüenciació dels objectius segons l’adquisició del llenguatge 1. Objectius comunicatius 2. Objectius de comprensió 3. Objectius de producció: lèxica, sintàctica, i morfològica 4. Objectius d‟ús del llenguatge (pragmàtics) Models de producció 1. Generar la proposició/frase (llenguatge del pensament): preverbal, cognitiu a. Processos de macro i microplanificació: selecció (quines caselles) i ordenació (planificació i ordre)  Temps  Acció  Objecte  Localització  Etc.
2. Recupera el lèxic emmagatzemat i formulació de la producció a. Codificació gramatical (lèxic funcional i concordança) b. Codificació fonològica c. Pla fonètic (parla interna) 3. Articulació a. Manifestació de la parla Dificultat d’accés al lèxic: no accés/dificultat per l‟activació de la paraula (la paraula hi és però no la troba).
Dificultats d’evocació de lèxic: errors en la selecció de la paraula (no hi ha la paraula i en posa una altra).
Pormació de la proposició: preverbal, cognitiu Processos de macro i microplanificació: selecció i ordenació Processos categorials: proposició - Incomprensibles - Interpretables - Canvis d‟ordre Processos categorials: nuclis - Omissió Dificultats lexicals - Quantitatiu – qualitatiu - Semàntica - Errors d‟evocaició - Accés al lèxic Avaluació de perfils Hi ha dues formes de fer els perfils, avaluant: - Forma  contingut  us - Comunicació  comprensió  producció lexical  producció morfosintàctica  pragmàtica Test d‟inteligència “wisc4” s‟utilitza des del 2003 i actualment ja ha sortit el “wisc5” més actualitzat.
Hi ha diferents tipus d’errors de comprensió - Motius lèxics: hi ha alguna paraula que no entén - Motius sintàctics: segons com està estructurada la frase no l‟entén - Motius pragmàtics: no entén l‟objectiu del missatge La pragmàtica està formada per diferents components - Component social: torns de paraula, respectar les màximes - Component cognitiu: inferències - Component situacional: context Objectius i dificultats (exemples) L: ¿Qué hace el elefante? N: Està bebiendo leche de su madre Dificultat: error d‟accés al lèxic o d‟evocació de lèxic Per saber si forma part o no del seu vocabulari, se li dona l‟inici de la paraula per activar-la i que la produeixi.
Objectiu: si el nen realment no té la paraula (error d‟accés al lèxic), s‟haurà de fer un treball lèxic per augmentar la producció lèxica. Si en canvi si que té la paraula, caldrà disminuir els errors d‟evocació.
L: Juguen a tennis M: Què t’ho fa pensar? L: El cap Dificultat: error de pragmàtica, no fa inferències correctament. La conseqüència és una ruptura comunicativa per motius pragmàtics. Els processos inferencials formen part del component cognitiu de la pragmàtica.
Objectiu: millorar els processos inferencials.
L: Per què serveix el casc? N: Posar cap Dificultat: al haver-hi només dos nuclis, podem tenir dues suposicions: - Si la dificultat és sintàctica caldrà allargar l‟estructura sintàctica - Si la dificultat és lèxica caldrà augmentar la producció lexical A més, també té una dificultat pragmàtica L: Desprès què passarà? N: Que la mare va venint Dificultat: error morfològic de flexió del verb Objectiu: disminuir els errors morfològics de flexió del verb.
J (14 años): Sirve para poner agua a las plantas, bueno, servir agua a las plantes Dificultat: no és un error d‟evocació, perquè rectifica però ho torna a fer malament. La paraula que utilitza després no està ben utilitzada en el context (si es serveix aigua a una persona si que és correcta), per tant, l‟error és semàntic.
Objectiu: disminuir els errors semàntics.
L: i de la última pel·lícula que has vist te’n recordes? O: no, encara no he vist la última Dificultat: entén la paraula “última” com a absoluta (encara en vol veure més).
L‟error és semàntic. Igual que si li pregunten que li donin peces petites o grans i creu que totes són petites (tot i haver-hi de diferents mides) perquè per ell gran és absolut (com un elefant, no com una peça).
Algunes afirmacions - Les dificultats en mantenir l‟atenció i en dirigir-la cap a l‟adult poden interferir el correcte desenvolupament d‟habilitats comunicatives i de la producció del llenguatge.
o L‟objectiu: potenciar l‟atenció cap a l‟adult - Seguint l‟evolució del llenguatge, les dificultats comunicatives són prioritàries.
- El baix nivell de producció de la Maria li provoca un baix repertori d‟habilitats comunicatives.
- En la Maria, l‟augment del lèxic farà augmentar la longitud estructural? El nen en l‟evolució normal del llenguatge, quan augmenta el lèxic, augmenta la longitud estructural. Però en els que pateixen dificultats en el desenvolupament del llenguatge no sorgeix així, són diferents nivells.
Si augmentem el lèxic, no tenim perquè augmentar la sintaxis per si sola, sinó que s‟haurà de treballar específicament.
- En Roger i l‟Adrià presenten un RELL i per tant, s‟han de prioritzar els mateixos objectius? NO, només si coincideixen els perfils de dificultats, i no per l‟etiqueta diagnòstica.
- En Roger té 4 anys i fa produccions d‟un nucli. Augmentar la longitud estructural a la frase simple no ha estat l‟objectiu prioritari.
- En el perfil de l‟Adrià es troben omissions categorials provocades per l‟evolució quantitativa del seu lèxic autònom (noms, verbs,...). És possible ja que si en té poc no l‟utilitzarà, tot i que això no vol dir que si augmentem el lèxic, les dificultats sintàctiques es resolguin 1.2. Els models d’intervenció en llenguatge oral Models d’intervenció Formals Ajuden a aprendre el llenguatge Objectius: - El terapeuta estableix els objectius segons el desenvolupament normal del llenguatge i el nivell afectat Procediment: - Comprensió  Imitació  Producció repetida i controlada  Generalització.
o És un procediment molt tancat. El problema més important és la generalització, ja que el fet de produir-lo dins la sessió no significa que el generalitzi. No generalització de les habilitats adquirides en el context de la intervenció.
Estratègies Cada model té plantejat les seves estratègies Funcionals El llenguatge no pot ser treballat com si ensenyéssim la llengua sinó de la manera que pugui utilitzar el llenguatge. Ajuden a utilitzar el llenguatge.
Necessitat de comunicació A partir de la comunicació s‟aprèn el llenguatge: l‟èxit en la comunicació aporta guanys en àrees del llenguatge.
Entorn social Ha de donar oportunitats per iniciar la comunicació: planificar l‟entorn d‟acord amb els interessos infantils.
Patrons naturals - Espai natural i compartit - Participació activa del nen - Participació adaptada del adult El llenguatge no sorgeix únicament de forma natural, com bé es demostra amb el TEL. Té poc benefici en aspectes formals del llenguatge.
Híbrids Utilitzat en llengua anglesa i dóna molta importància a les activitats.
Activitats - Importants per ser els instruments que utilitzem per a millorar les dificultats de producció.
- Han de ser escollides i dissenyades per a objectius concrets.
Els nens no poden decidir les activitats, però si escollir els materials de suport.
L‟entorn és igual, si ha de ser en grup o individual.
Socio-cognitiu Treballar no només amb les bases socials (com els processesos funcionals) sinó que també treballa el procés cognitiu. Plantegen que el llenguatge té unes bases socials i unes bases cognitives, que s‟han de treballar alhora. Utilitzar models de processament. El llenguatge surt amb: - Interacció social - Desig de comunicar-se - A partir d‟estratègies pròpies - Fonaments conceptuals (scripts – model de processament) Tema 2. Els criteris per a la pressa de decisions: què i com intervenir 2.1. La priorització i la seqüenciació dels objectius Comunicació: poden estar afectades dues coses - Intenció comunicativa: prioritari si no hi és - No tenir habilitats comunicatives: no seran prioritàries mentre hi hagi producció, no seran prioritàries perquè aquestes dificultats seran conseqüència d‟altres nivells.
Comprensió: quan siguin dificultats de comprensió ocasionals es treballarà en altres nivells els que també té dificultats com producció (amb lèxic autònom, sintaxi-morfologia) o pragmàtica, es treballarà les dificultats de comprensió de forma indirecta.
Producció - Lèxic: o Es poden plantejar objectius i seqüenciacions diferents.
o Sempre que tingui molt poc vocabulari serà l‟objectiu principal, però acompanyarà altres dificultats.
- Sintaxi: dos possibles objectius o Disminuir les dificultats de producció o Augmentar la longitud Pragmàtica: potenciar context comunicatiu - Millorar habilitats pragmàtiques i habilitats comunicatives de forma transversal (treballant varis objectius a la vegada) o directa (només un únic objectiu prioritari).
Planificació Priorització dels objectius •El Pere mostra poc interès per la interacció i un baix nivell de producció.
- Prioritari treballar la interacció •La Tània presenta freqüents dificultats de comprensió i freqüents errors d‟evocació.
- Treballar les dificultats de comprensió •L‟Isma presenta poc repertori de lèxic relacional i omissions de lèxic relacional.
- Augmentar el repertori •L‟Emili produeix omissions categorials i no fa oracions complexes.
- Reduir omissions categorials •La Lluïsa presenta dificultats de comprensió ocasionals i dificultats d‟accés lèxic.
- Millorar l‟accés al lèxic.
2.2. Les activitats i els materials Activitat (què fem) - Acció amb el llenguatge: o Comprendre un missatge per a seguir una ordre, conversar, denominar, descriure, narrar.
- Ho ha d‟escollir la logopeda Material (amb què ho fem) - Suports per l‟activitat - Ho pot escollir la logopeda o el nen.
- Que sigui lúdic no vol dir que juguem amb els infants.
El material haurà de ser  Significatiu: prou important per al nen, afavorint la comunicació  Conegut: si no és conegut i forma part del seu ventall del llenguatge, només es fixarà amb el material. Si coneix el material, podrà desenvolupar els altres dèficits. Amb especial atenció al llenguatge.
 Manipulable: afavoreix el coneixement cognitiu i lingüístic.
 Lúdics: participació amb atenció suficient, que el nen s‟ho passi bé i no s‟avorreixi perquè vulgui participar. Lúdic no vol dir jugar (que el nen entri a la consulta i tingui el material a l‟abast i jugui al que vulgui, mentre la logopeda parla), sinó que han de ser guiats durant la sessió  Temps: variable en funció de l‟atenció sostinguda Les activitats poden ser  Directa: o Dissenyada per a un objectiu  Ex: activitat de descripció per augmentar la producció sintàctica  Transversal: o Treballar una dificultat que apareix en el transcurs d‟una activitat  Ex: ruptura comunicativa mentre s‟està treballant l‟augment de la producció sintàctica.
o S‟ha de ser molt conscient dels objectius transversals per no caure en l‟error de treballar molt en general i així disminuir el ritme de treball.
o Treballar globalment s‟aconsegueixen nivells concrets però no en tot el llenguatge, per exemple el lèxic necessita objectius específics.
Activitats dissenyades per a objectius Comprensió d’ordres Disminuir dificultats de comprensió freqüents  Simples (directes) o VO (nen)  Aixeca‟t (comprensió del lèxic verbal). És adequada si el problema del nen és la comprensió verbal, no és correcte si es vol treballar les dues parts de l‟oració.
 Dóna‟m el llapis (comprensió del lèxic verb-objecte simple).
Si ja coneix l‟objecte (llapis) es van canviant les accions amb l‟objecte per comprovar la comprensió verbal.
 Obre la porta (VO). Pot ser que si la porta està tancada la obri, simplement perquè ha associat que ha de fer alguna cosa amb la porta (distractors). Si en canvi la porta està oberta, haurà de comprendre que no es pot fer (comprensió verbal).
o SVO (agent extern)   El nen agafa el llapis (ho ha de fer un nino) Encadenades (directes) o Dependents (dues ordres relacionades)  Agafa la poma i guarda-la o Independents   Agafa la poma i tira el llapis Ordres inferencials o Ha d‟interpretar què significa el missatge  Quina calor que fa  Ara em menjaria una poma El material serà la pròpia aula, material manipulatiu, el propi nen i l‟entorn on es trobi.
Scripts Formats de coneixement construïts gradualment a partir de l‟experiència, organitzats en memòria: accions prototípiques entre referents relacionats. Ens permeten saber què passarà, preveure la situació i saber reaccionar davant les situacions.
- Persones: homes, dones, nens, nenes.
- Que desenvolupen un rol: professor/a, alumne/a, conserge, cuiner, etc.
- Fent unes accions concretes: escriure, llegir, dictar, cuinar, etc.
- O mentalistes: pensar, aprendre, ensenyar, etc.
- En un temps: matí, tarda, etc.
- Etc.
El nen manipula els objectes (farà coses relacionades amb l‟entorn que ja coneix  script) i la logopeda li posa paraules. Semblant al joc simbòlic, treballant amb el coneixement del nen basant-nos amb la memòria de les seves experiències.
El coneixement i el llenguatge propi de l‟script s‟activa quan ens referim a l‟script - Millora habilitats de comunicació i comprensió - Reduir dificultats de comprensió lèxiques i sintàctiques - Disminuir dificultats de producció S‟iniciarà la intervenció amb un script simple, adaptat al nivell cognitiu i lingüístic del nen i poc a poc l‟anirem ampliant amb mes personatges, més accions, més objectes... i representant situacions més complexes, amb la qual cosa també es requerirà un llenguatge més complex. (ex.: mentre el mestre escriu a la pissarra el nen reparteix fulls).
Quan la situació progressi, anirem introduint nous scripts relacionant-los entre ells (ex: escola i família). Es facilitarà el treball en els diferents contexts d‟expressió: simple i complex.
Materials: cases, granges, escoles, etc. En general, joguines que puguin representar scripts. Pot ser útil que porti el seu propi material, perquè està més habitual. Si el nen no coneix el context, no serveix de res tant per l‟aprenentatge com per la utilització posterior (si no ho coneix, segurament tampoc ho farà servir després quan surti de la consulta). També es pot treballar amb imatges que representin scripts que no haurà de manipular.
Denominació: a nivell lexical Serveix per a - Reduir les dificultats de comprensió o Reconeixement lexical: imatge-nom o Semàntica:  Senyala el nen que arribarà l‟últim, el que està a mig camí, el que ja és a dins, etc. Situa l‟acció i només senyala, no produeix.
- Reduir dificultats en la producció: semàntica, d‟evocació i accés o Evocació lexical  Amb una pilota: passar la pilota mentre anem evocant noms de fruites.
Una imatge es pot fer servir per la nominació o per descriure, tot depèn de la consigna que se li proporciona.
- Què és?  denominar. Només lèxic sol.
- Què passa?  descriure. Ha de fer servir frases.
Descripció d’imatges Comprensió - Nocions semàntiques: comprensió del lèxic funcional, construcció de frases.
Com per dinàmica/estàtica, exemple: possessió, identificació (el/la), localització etc. Les paraules “cap” i “sobre” lingüísticament són preposicions però psicolingüísticament són nocions semàntiques diferents.
- Pragmàtica: anàlisi situacions i context i cognitiu  ajuda a fer inferències i entendre el seu context.
Producció morfosintàctica - Augmentar longitud estructural - Disminuir dificultats morfològiques i sintàctiques Discurs narratiu: text més complex És el text més difícil d‟expressar, a partir de 4 anys comença a desenvolupar-lo i evoluciona amb l‟edat. Un cop s‟han superat les dificultats lingüístiques en el context més simple, s‟haurà de treballar en el context més difícil, és a dir, el narratiu.
Es pot treballar amb 3 objectius diferents.
- Llenguatge en context narratiu o Treballar les dificultats lingüístiques en context complex, un cop estiguin desenvolupades correctament en context simple.
- Planificació o Errors com: retrocessos, parades per dificultats d‟accés al lèxic, parades per pensar el que ha d‟explicar, desorganització de la informació.
- Coherència narrativa o No s‟explica bé, no connecta el que explica amb el context.
Conversa: pragmàtica  Activitats específiques Ens situem de cara a l‟infant, amb contacte físic i visual per potenciar el contacte ocular però sense forçar la situació.
- Hem de crear atenció conjunta i sostinguda: començarem conversant durant un temps curt i l‟anirem augmentant progressivament.
- Inicialment conversarem sobre l‟infant i posteriorment ampliarem els temes de conversa.
- Parlarem sobre aspectes presents i posteriorment sobre aspectes absents.
Es poden treballar 3 objectius diferents: - Interacció i comunicació - Comprensió o Ruptures comunicatives de producció ( no ha entès el missatge) - Pragmàtica o Context social: torns de parla, màximes de la conversa o Context cognitiu Es treballa principalment - Directa o Comunicació: augmentar la intenció comunicativa, interès per la interacció, ampliar habilitats comunicatives o Comprensió: disminuir ruptures comunicatives o Pragmàtica: millorar el context social i potenciar el context cognitiu - Transversal: o Dificultats de producció És una activitat poc útil per treballar de forma directa la producció.
Activitats preferents - La Nora fa servir referències implícites (això, allò)  el referent no està present (implícites  referent està present) o Activitat: denominació - L‟Andreu només fa servir un nucli i volem allargar l‟estructura sintàctica o Activitat: descripció d‟imatges o script depenent de l‟edat que tingui.
- El Martí presenta dificultats freqüents de comprensió o Activitat: comprensió d‟ordres - La Mar presenta dificultats en l‟anàlisi de situacions o Dificultat pragmàtica, no sap interpretar imatges o Activitat: descripció d‟imatges que permetin fer l‟anàlisi de situacions - El Gerard no segueix el torn de parla o Dificultats com: canviar de tema, no seguir en el context, o Activitat: conversa Materials: suport de les activitats Fotos: Una manera per treballar la planificació, se li dona les imatges diferents ordenades i ell ha d‟explicar una història.
Quan ja ho ha fet se li reorganitzen les fotos i ha d‟explicar una història diferent.
Làmines: Poden representar scripts. No funcionen bé per nens amb dèficit d‟atenció per la multitud d‟estímuls.
Sèries: Ajuda a treballar diferents objectius lèxics (evocació o semàntica). És habitual preguntar quin element que no hi lliga, no tant el què sinó el perquè (treballant amb les categories, no característiques perceptives) Material script: Utilitzar les frases per millorar la semàntica, millorar els trets semàntics de les paraules. Pots demanar la paraula correcta, o si és correcta o no i el perquè.
Dibuixos: Se li dona una frase al nen i se li demana que faci un dibuix.
Així es treballa la semàntica a partir del que entén el nen.
2.3. Les estratègies per a la intervenció Estratègies formals Els primers que surten durant la intervenció logopèdica Hi ha 5 tipus d‟estratègies: Imitació Se li fa repetir la producció de la logopeda. No pot ser la única estratègia exclusiva que es faci servir, però és molt útil. Una de les pegues de l‟estratègia és poca generalització del contingut a un altre context, és a dir, només utilitza la producció que ha escollit en el context concret que l‟ha après i no el generalitza a altres contextos.
Modelatge Model correcte: depèn de l‟atenció. Hi ha famílies que utilitzen llenguatge no adequat: frases curtes, diminutius, paraules inventades, utilitzar errors dels nens que fan gràcia, Focalitzada Presentació de la forma lingüística i provocació del seu ús. Fer servir la mateixa producció per realitzar una acció, per assentar bé la producció, provocant l‟ús d‟aquella producció lingüística (ex: posa la vaca a la taula, posa el cavall a la taula, posa l‟ovella a la taula, etc.) Conversacionals Models funcionals Bootstraping (pistes) Sistemes de facilitació semàntica (trets de la paraula que ha d‟evocar) o fonològica (l‟inici de la paraula com el primer so o síl·laba).
La dificultat d‟accés al lèxic és per dèficit d‟accés al significant perquè no té ben organitzat els paràmetres característics del significat. Les pistes fonològiques activaran el coneixement significant. Les pistes semàntiques activaran el coneixement del significat perquè aquest activi el significant. D‟aquesta manera les més útils són les pistes fonològiques.
Estratègies funcionals Gestió de la comunicació Rol que adoptem en l‟intercanvi comunicatiu per que els infants augmentin les seves competències en la conversa.
- Hem de tenir una bona interacció, fer esforços per la comprensió.
- Mantenir els intercanvis: torns alternatius, equilibrats - Donar temps o La família pot ser que sobre entenguin massa els seus fills i gairebé no deixin parlar els nens o el fet d‟entendre‟ls fa que el nen no s‟esforci per parlar.
o Sovint els temps no acostumen a ser respectats Adaptació i ajust Adaptacions lingüístiques - Suprasegmental: entonació de preguntes, etc.
- Lèxic: ajustar-se al nivell de comprensió que sigui similar al de producció del nen - Morfosintàctic: frases no gaire llargues ni complexes si a nivell productiu és més limitat.
Educatives Produccions lingüístiques que fem amb l‟objectiu de modificar la producció del nen.
- Allargament: afegir contingut nou que el nen no ha dit o C: mama talco o L: sí, la mama pone talco al nen - Expansió: afegir contingut sense afegir més nuclis o C: osito nene o L: sí, es el osito del nene - Correcció implícita: corregeix de forma no explícita l‟enunciat - Correcció explícita: s‟explica que la producció no és correcta directa o indirectament - Valoració positiva i negativa: : es valora elogiant la producció infantil.
- Demanda d„acció: ordre o pregunta que espera una resposta verbal o no verbal o L: Paula, ¿qué dibujo harás? - Encadenaments: elaboració conjunta d‟enunciats o L: ¿qué hace la yaya? o C: compra o L: ¿qué compra? o C: a poma o L: dímelo todo o C: a yaya compra a poma - pregunta d‟elecció: pregunta amb dos opcions de resposta.
o L: on vius, a Barcelona o a Girona? o N: Girona - Bastida: model de l‟adult que el nen pot imitar o respondre - Inducció: inici d‟enunciat perquè l‟acabi l‟infant.
- modelatge: - retransmissió d‟enunciats: l‟adult explica el procés d‟activitat que realitza amb l‟infant. Utilitzat sobre tot a l‟script.
- substitució instructiva: es substitueix algun terme o expressió per d‟altres més adients a la situació: o C: quiero jugar a esto o L: ¿cómo se llama esto? o C: plato.
- Descontextualitzadors: ebjectiu que preten que el nen parli d‟una altra cosa que no estigui present a la sessió (fora de context).
A les famílies l‟assessorament ve donat per les estratègies.
Estratègies sociocognitives Conflicte cognitiu Provoca el desequilibri de l‟oració per trobar la manera més correcta de produirla (posar en dubte el que diu): - N: El señor está contando un cuento en el sofá - L: ¿A quién? - N: Lo está leyendo para él mismo - L: Dilo todo - N: El señor está leyendo un cuento - N: Esta señora va muy rápida por las escaleras - L: ¿Qué hace? - N: Correr - L: ¿Está subiendo las escaleras? - N: No, está bajando corriendo por las escaleras - L: Dímelo todo otra vez - N: Esta señora baja las escaleras corriendo Exemples d’estratègies preferents: • La Nora fa servir referències implícites • • L‟Andreu només fa servir un nucli i volem allargar l‟estructura sintàctica • • Adaptació lingüística La Mar presenta dificultats en l‟anàlisi de situacions • • Allargaments, encadenaments El Martí presenta dificultats freqüents de comprensió • • Substitució Conflicte cognitiu El Gerard no segueix el torn de parla • Gestió de la comunicació 2.4. L’entorn de la intervenció Tema 3. La intervenció en els nivells del llenguatge oral: objectius, activitats, materials i estratègies 3.1. La intervenció en la comunicació Es valoren dues coses: intenció i habilitats Quan els infants no manifestin intencions comunicatives: dissenyar un programa específic que els faciliti el sorgiment i l‟expressió de la intencionalitat, independentment de la forma amb la que l‟expressin.
Aquest programa estarà ajustat a les necessitats específiques de l‟infant que atenem.
Observació cas Lucía - No té intensió comunicativa i no manifesta contacte ocular, només produeix 4 paraules (papa, mama, si, no). Està diagnosticada d‟autisme.
- Objectiu prioritari: augmentar la intenció comunicativa, millorar la interacció amb l‟adult - Objectiu 1: augmentar atenció conjunta i temps d‟aquesta, augmentar l‟interès cap a l‟adult o Activitat: puzle amb un nº de peces augmentant cada sessió i introduir diferents materials (ara poso jo la peça, ara la poses tu).
- Objectiu 2: millorar les demandes protoimperatives o Activitat: imitació de sons per produir una conseqüència (joc del yoyo demana que digui BAJA perquè la logopeda faci baixar el yoyo). Utilitzar el gest d‟assenyalar per demanar (si no ho fa, no se li dona).
- Objectiu 3: respectar els torns de paraula o Activitat: bufar bombolles d‟aigua per torns - Objectiu 4: augmentar el lèxic productiu (de forma trasnversal) o Activitat: la logopeda verbalitza tot allò que a la nena li crida l‟atenció.
Quan els infants manifestin intencions comunicatives: - Manifesti interès per les persones, l‟entorn i les activitats proposades per la logopeda.
- Mostri atenció sostinguda per l‟inici i final d‟activitats.
- Prengui iniciatives sobre les activitats que vol fer.
- Informi d‟algun aspecte del context present que l‟interessa.
- Informi d‟algun aspecte no present que l‟interessa.
- Faci servir molt el llenguatge malgrat les seves imprecisions.
- Mostri habilitats comunicatives: pregunti, respongui, imiti, comenti, iniciï una conversa, etc.
- Etc.
Activitats generals per la intervenció en la comunicació - Objectius comunicatius treballats de forma directa: conversa, parlar de forma àmplia, amb bones intervencions per tal de que el nen s‟interessi i vulgui fer preguntes.
- Objectius comunicatius treballats de forma transversal. Ex.: o Denominació: conversarem sobre les seves activitats quotidianes per que l‟infant informi d‟aspectes no presents en la sessió de treball (ex.: què ha menjat avui a l‟escola, com té la seva habitació...).
o Descripció d‟imatges: imatges que representin scripts coneguts pels infants per què informin d‟aspectes de les imatges que interessin.
o Scripts Estratègies d’intervenció en la comunicació Estratègies de gestió de la comunicació i la conversa: tenint una bona interacció, mantenint els intercanvis comunicatius i donant temps per què l‟infant pugui elaborar les seves produccions.
Assessorament familiar per optimitzar la comunicació Orientacions per optimitzar la interacció comunicativa seguint les estratègies de gestió de la comunicació i la conversa i d‟adaptació i ajust comunicatiu.
La intenció del logopeda és millorar la interacció lingüística i no afectiva (això és feina del psicòleg). S‟ha d‟explicar què significa, com fer les estratègies exactament. Se‟ls ha de dir com millorar la comunicació amb activitats que ja fan i no posar “deures” extres, sinó aprofitar les tasques de la vida diària per potenciar la comunicació.
3.2. La intervenció en la comprensió Dificultats ocasionals  conjuntament amb la producció: - Dificultats pel lèxic: intervenció en l‟organització lèxica - Dificultats per la sintaxi: intervenció en l‟organització morfosintàctica.
- Dificultats per la pragmàtica: intervenció en l‟ús del llenguatge.
Comprendre el lèxic autònom i la semàntica lexical 1. No coneix les paraules autònomes (ex.: sap que hi ha persones que neden sota l‟aigua, però no sap com es diuen).
o Objectiu: aprenentatge lèxic.
2. No coneix la semàntica de les paraules (ex.: sap que hi ha bussejadors però no sap què vol dir).
o Objectiu: treball semàntic.
3. No coneix ni les paraules ni els seus conceptes (ex.: no sap que existeixen els bussejadors).
o Objectiu: aprendre, alhora, significants i significats.
Comprendre la sintaxi i la semàntica oracional - Objectiu: que comprengui la relació entre les paraules. L‟avaluació ens ha d‟haver proporcionat informació de per què els infants tenen dificultats en la comprensió sintàctica.
Activitats per la intervenció en la comprensió Activitats generals: - Per comprendre el lèxic autònom i la semàntica lexical: la denominació i els scripts.
- Per comprendre la sintaxi i la semàntica oracional: la comprensió d‟ordres i els scripts.
Activitats específiques: - Denominació: imatges de lèxic d‟alta freqüència nominal i verbal o On és la taula? Qui fa...? - Scripts: pretenen treballar el lèxic verbal augmentant la comprensió lexical: material figuratiu representant animals.
o Què fa el cavall? – corre (i ho representa) - Comprensió d’ordres: augmentar la comprensió oracional.
o Seqüenciació de les ordres de més simples a més inferencials.
o Amb suports extralingüístics però amb una progressiva disminució.
o Segmentació de les ordres:  Comprensió de noms amb contrast verbal: O.V1, V2, V2...
 El cavall salta, corre, etc. El nom és el mateix i canvia el verb.
 Comprensió verbal (d‟accions) amb contrast nominal: V: O1, O2, O3...
 El cavall corre, el gos corre, la girafa corre, etc. El verb és el mateix i canvia el nom.
- Distractors: Obre la porta (quan aquesta ja està oberta) o Escollir la imatge que representa la frases que li donem.
 Ex.: ordre de donar-nos la peça que correspongui a:  Els nens que llegeixen un conte  El nom que dorm amb l‟osset  els nens que es vesteixen  Els nens que van a dormir o Es pot complementar amb un treball de producció de manera que sigui l‟infant el que ens demani la peça que vol que agafem.
Estratègies d’intervenció - Ajust: Donarem ajudes d‟adaptació i ajust en la zona de comprensió de l‟infant, ajustant el lèxic al seu nivell i parlant amb frases curtes per poder treballar les dificultats comprensives.
- Educatives: correccions, preguntes d‟elecció, inducció.
Assessorament familiar Accions simples en les rutines qüotidianes. Ex.: bany - Accions iguals sobre objectes diferents: toca‟t el nas, toca‟ els ulls.
o Comprensió verbal: contrast nominal - Accions diferents sobre objectes iguals: toca‟t el nas, renta‟t el nas, ensenya‟m el nas.
o Comprensió nominal: contrast verbal 3.3. La intervenció el l’organització lèxica - Objectius de la intervenció en l‟organització lèxica o Augmentar el lèxic autònom: noms, verbs i atributs.
o Millorar la semàntica lexical.
o Disminuir les dificultats d‟accés lèxic.
o Disminuir els errors lèxics.
o Augmentar el lèxic funcional.
No és suficient tenir significats i significants aproximats, sinó que hauran de ser els adequats.
Els significats acurats, s‟organitzen en xarxes semàntiques que faciliten l‟accés als significats  és necessari un bon desenvolupament conceptual Alguns infants no denominen correctament les accions, tot i que conceptualment puguin tenir clar de què parlen. Per això és més oportú treballar amb scripts i descripció d‟imatges per tal de desenvolupar el significat i el significant de la paraula.
AUGMENTAR EL LÈXIC AUTÒNOM: noms verbs, atributs.
La intervenció haurà de seguir dos principis: - Establir una bona fonamentació conceptual o A partir de la claredat en el referent (diferents formes d‟un significat), en el concepte (significat en si) i en el context (situació exacte) en la que es troba l‟acció/en el que hi apareix.
- Treballar amb significats i els usos del llenguatge. Ha d‟aprendre a utilitzar el llenguatge, no aprendre el llenguatge en si.
o Treballar el lèxic més habitual de l‟entorn infantil per a que l‟infant l‟hagi de fer servir i generalitzi els aprenentatges Activitats generals: scripts, denominació (noms, accions) Estratègies d’intervenció: educatives, conflicte cognitiu AUGMENT DEL LÈXIC D’ALTA FREQÜÈNCIA Activitat: scripts Material: figuratiu representant animals AUGMENT DEL LÈXIC DE BAIXA FREQÜÈNCIA Objectius transversals: accedir al lèxic, millorar els processos de categorització.
Activitat: denominació de noms Com: desenvolupament conceptual  trets semàntics que diferencien les paraules (esquerdar, esmicolar, estripar, esbotzar, despuntar) EVOCAR LÈXIC D’ALTA FREQÜÈNCIA Es presenten 3 imatges i ha d‟anomenar el primer que li passa pel cap i el primer que denomina és el que més destaca de la imatge (pont, dofí, medusa).
Després se li demana que torni a fer una altra denominació i ha de sortir alguna acció/verbs (circular, nedar, picar). Una mala evocació seria dir per els tres elements (entre altres elements que surten) el mateix concepte (aigua, aigua, aigua).
EVOCAR LÈXIC VERBAL Com: organització lèxica Activitat: denominar Estratègies: educatives Se li presenta una imatge i se li pregunta què està fent, normalment pot passar que només evoqui una acció, caldrà utilitzar estratègies educatives per incitar a aprofundir més en la imatge, o sinó, canviar d‟imatge, depenent del que es busqui treballar.
MILLORAR LA SEMÀNTICA LEXICAL Activitats especifiques - Ex1: activitats de classificació: conceptes nominals (ex: animals, mobles, fruites,...) conceptes verbals (ex: activitats de moviment, activitats passives, etc.) convictes de qualitats concretes (ex: color, forma, etc.) i relatives (ex: mida, quantiat, etc.) - Ex2: jocs de camps semàntics - Ex3: relacions semàntiques: visual (amb imatges), oral, escrit (fletxes) sense el determinant (perquè sinó pot donar pistes del significat  la clau/el clau – martell) - Ex4: definicions funcionals (per a què serveix) per escrit, fent un dibuix, - Ex5: definicions funcionals PRECISAR TRETS SEMÀNTICS Activitat: definicions funcionals (per a què serveix) Com: desenvolupament conceptual Estratègia: conflicte cognitiu. Si no diu exactament el que busquem que digui, buscar la manera perquè ho acabi produint.
Material: visual, escrit PRECISAR TRETS SEMÀNTICS Com: desenvolupament conceptual Activitat: dibuixar frases amb lèxic amb diferents significats (el frutero està lleno de frutas) MILLORAR LA SEMÀNTICA LEXICAL Com: desenvolupament conceptual Activitat: intrús - Escriure 4 paraules que tenen algun lligam semàntic menys una. Que digui quina és la que no s‟escau i perquè.
Estratègia: conflicte cognitiu Material: visual, escrit MILLORAR LA SEMÀNTICA LEXICAL Activitat: classificació espontània - Es dona una sèrie d‟imatges i ha de fer grups, segons el seu criteri - Després haurà d‟explicar els criteris que ha utilitzat per a classificar - Haurà de raonar i explicar el perquè dels criteris.
- Es posa en conflicte per buscar altres formes de classificació Com: desenvolupament conceptual Estratègia: conflicte cognitiu Material: manipulatiu DISMINUIR LES DIFICULTATS D’ACCÉS AL LÈXIC/ ERRORS LÈXICS - Establir adequada organització conceptual - Augmentar les claus conceptuals, sintàctiques i fonològiques. Fer que el nen faci frases amb totes les combinacions sintàctiques.
- Restringir les alternatives de competició de les paraules: o Augmentant les claus o Afavorint la selecció de paraules dins d‟una llista de possibilitats: què pot fer el nen amb un sol objecte, presentar un conjunt d‟accions que s‟hi poden combinar.
Objectius - Transversal: en el moment en el que es presenti la dificultat; a partir del bootstrapping externs: o Fonètiques: anirem donant segments fonètics de la paraula fins que l‟activi o Semàntiques: donarem qualitats de la paraula o Definicions funcionals: descriurem per què serveix - Directe: o En el treball d‟augmentar el lèxic autònom, pararem especial atenció a la seva incorporació, buscant una bona fonamentació, fet que disminueix les dificultats d‟accedir després al lèxic après.
o Augmentar la freqüència: l‟alta freqüència de les paraules disminueix les dificultats al seu accés.
o Potenciar la fluïdesa verbal: categories semàntiques; trets fonològics.
Activitats generals: denominació Al David li agrada jugar a pilota. Per tant, aprofitem aquesta activitat oer a treballar l‟evocació lèxica: mentre ens passem la pilota anem evocant paraules per categories semàntiques. Ex.: “avui ens passem fruites”; “avui ens passem roba d‟hivern” etc.
Estratègies d’intervenció en l‟organització lèxica: bootstrapping, correccions, les substitucions instructives, la bastida, conflicte,etc.
Us de lèxic funcional: amb aquest material es demana al nen que posi cada aliment on vulgui verbalitzant on ho posa: caramel de maduixa, yogurt de llimona, pastís de xocolata, etc. Es treballa codificació sintàctica.
Comprensió nocions semàntiques: assenyala els nens que ha hagin arribat; assenyala els nens que estan a punt d‟arribar; assenyala el que arribarà últim; etc.
Es treballa concepte.
Dificultats amb el lèxic funcional: per què porten bufanda? C: frio (resposta causal) - Objectiu: o Aprendre etiqueta causal: nivell lèxic o Ús de lèxic causal: nivell sintàctic - Com: organització morfosintàctica - Activitat: descripció d‟imatges (material de suport) JM: perquè van a l‟escola (resposta no causal) - Objectiu: noció semàntica de causalitat o Com: desenvolupament conceptual o Estratègia: conflicte cognitiu (material de suport) Assessorament a les famílies Explicarem a les famílies que les primeres paraules s‟aprenen en un context interactiu i d‟alta freqüència: l‟infant les va incorporant a partir de que se les va trobant d‟una manera repetitiva en les seves activitats quotidianes (menjar, banyar-se, vestir-se... ) i les organitza en memòria en formats de coneixement (scripts).
Assessorarem als pares per tal que en les activitats quotidianes amb els seus infants actuïn de manera que es reforcin els objectius pertinents: - Objectiu: augmentar la freqüència o Els pares han de repetir molt, primer el nom dels objectes i després el de les accions i les qualitats, - Objectiu: aconseguir una bona fonamentació conceptual o Els pares s‟han d‟assegurar que aquestes paraules estan be associades als seus conceptes en el seu context original d‟expressió - Objectiu: aconseguir el seu ús fora del context o Els pares han de potenciar que les paraules siguin associades amb els seus conceptes en d‟altres contextos diferents del context on han sigut inicialment apreses.
Els assessorarem perquè utilitzin pistes fonètiques, semàntiques, etc. que ajudin els seus nens i nenes a evocar aquelles paraules que els hi presenten dificultats i en la correcció dels errors lèxics a partir de les substitucions correctes.
LA INTERVENCIÓ EN L’ORGANITZACIÓ MORFOSINTÀCTICA - Objectius de comprensió morfosintàctica : o Millorar la comprensió - Objectius de producció sintàctica : o Augmentar la complexitat estructural (allargar): amb oracions complexes o nuclis expandits.
o Disminuir les dificultats sintàctiques.
- Objectiu de producció morfològica: o Expressar correctament les variacions que es poden donar en els noms i les accions i la concordança. Quan no hi ha flexió s‟ha de fer un treball conceptual.
Activitats generals: la descripció d‟imatges i els scripts Estratègies: – Per augmentar els nuclis sintàctics: la expansió, els encadenaments, la inducció...
– Per disminuir les dificultats sintàctiques: la expansió, el encadenaments, la correcció implícita i explícita, el conflicte...
– Per expressar correctament la morfologia nominal, verbal i la concordança: la correcció implícita i explícita, el conflicte...
COMPRENSIÓ ORACIONAL: - “La cullera serveix per beure líquids”: hi ha nens que poden dir que és correcta - “Les nanses dels gots es poden trencar” - “El jardiner cultiva i cuida els horts” - “La gerra serveix per posar-hi flors” PRODUCCIÓ: AUGMENT DE LA FLEXIÓ VERBAL Activitat: descripció d‟imatges Com: desenvolupament conceptual Estratègia: conflicte cognitiu Material: imatges - Se li pregunta: què feia just abans.
o Es pot treballar només la formulació de oracions simples però transversalment es pot treballar els processos inferencials, perquè d‟aquesta manera enllaci les imatges. Són les estratègies que modifiquen la producció.
o Després es pot treballar personalment, és a dir, que sigui ell el que expliqui què fa.
INTERVENCIÓ EN L’ÚS DEL LLENGUATGE Objectius - CONTEXT SOCIAL: es respecti el principi de cooperació i les màximes de conversa: que les intervencions no siguin insuficients, ambigües, poc revelats, que no es faci omissió d‟informació no coneguda per l‟oient, etc.
- CONTEXT COGNITIU: que entengui la intenció del parlant, que copsi el significat no literal de les produccions (entendre les ironies, els acudits...), que faci les inferències que li permetin operar amb la informació no dita explícitament.
- ANÀLISI DE SITUACIONS: que no faci descripcions que fan dubtar de la comprensió de les situacions que representen les imatges, descripcions imprecises i/o errònies.
Activitats generals: la descripció d‟imatges i la conversa Estratègies: educatives, conflicte cognitiu CONTEXT SOCIAL: SITUAR-SE EN EL TORN DE PARLA - Activitat: conversa - Estratègies: de gestió de la conversa - Material: opcional CONTEXT SOCIAL: RESPECTAR ELS PRINCIPIS DE COOPERACIÓ - Activitat: denominar paraula més important - Material: imatges - Procediment: demanem que diguin amb una única paraula l‟acció (què fan). Es treballa amb nens que donen més informació del compte.
Llàmina 1: Picó. Como el turrón. ¿Esto qué es? (sin esperar respuesta). Está picando un clavo en la madera y de qué poco se da en la mano. Está clavando con un martillo un clavo… ¡no!,¡ esto es un sargento! Lo sé porque a veces se rompen cosas y lo utiliza. Mira esto me hacía mi primo (refiriéndose a otra imagen que está encima de la mesa) Làmina 8: Tapionic. Curar. ¡Ah! Y tiene una lagrimilla y todo. Curar. Se ha hecho daño (coge todas las imágenes) Podemos jugar a cartes.
Fins a la làmina 9 segueix produint excessivament, després aguanta així fins a la 17.
Té la necessitat compulsiva de parlar.
Realitzar processos inferencials Activitat: descripció d‟imatges Material: imatges d‟accions, de persones, etc.
Estratègia: conflicte cognitiu El que no es veu A: Una señora o un señor que se está poniendo azúcar en el café L: ¿Una señora o un señor? A: Una señora L: ¿Por qué lo crees? A: Por las manos, por el anillo… los señores también tienen anillos pero son redondos. Por los dedos, son muy pequeños L: ¿Dónde puede estar? A: En una cafetería L: ¿Dónde más? (se le va preguntando donde más cada vez que A. da una respuesta) A: En un restaurante // en su casa // tomando el café de las 5 // en el jardín L: ¿Dónde más? A: No me sale más L: ¿En el trabajo? A: No, bueno puede ser, pero más bien no porque la taza es muy bonita, en el trabajo se va más deprisa, hay máquinas y sacas el cafè Què farà després A: No sé qué puede hacer después. Saltará a la cuerda. Es que no sé qué hará después, me da igual L: ¿Qué hace ahora? A: Subir escaleras L: ¿Dónde puede ir? A: No se L: Si fueras tú quién subieras escaleras, ¿dónde podrías ir? A: No sé. ¿A mi casa? L: ¿Y qué puede hacer este niño en su casa? A: Ver la tv, jugar.
L: ¿Jugar a qué? A: ¿Jugar a la play? L: ¿Puedes ahora decirme una frase con lo que hará después? A: Roberto irá a su cuarto a jugar a la play Inventar-se una vida: ensenyar una foto i que s‟inventin una vida d‟una persona real.
Llenguatge figurat Activitat: endevinalles Material: escrit Estratègies: conflicte cognitiu Tengo la barriga vacía, me atan con cuerdas, suspiro y gimo si alguien me las toca, pues hay quién las toca sin saber tocar M: La gallina.
M: Dice que tiene la barriga vacía, tiene que ser un animal L: ¿Por qué? M: Porqué tiene barriga.
L: Dice que hace ruido ¿verdad? M: (Releyéndose la adivinanza). ¡Sí! L: ¿Cuándo? M: Cuando alguien la toca L: Pero cuando le toca ¿el qué? M: Las cuerdas. ¡Ah! Es la guitarra Realitzar descripcions adequades Activitat: descripció d‟imatges Com: desenvolupament conceptual Estratègia: conflicte cognitiu Material: imatges I: Una chica que està subida encima de un papel de Periódico L: ¿Encima del papel? I: Encima de una mesa de cristal L: ¿Y qué pasa con el periódico? I: Que está sucio, viejo L: ¿Pero dónde está? I: Encima de la mesa L: Dímelo todo I: La madre está encima de una mesa y encima de un papel de periódico viejo Realitzar interpretacions adequades Activitat: descripció d‟imates Material: imatges d‟accions, persones, ambigües Estratègies: conflicte cognitiu G: Subir al árbol L: Pues yo no veo cómo está subiendo G: Ah,¿no? Está haciendo pipi L: ¿Y qué otra cosa puede estar haciendo detrás del árbol? G: Esconderse L: Y entre subir al árbol, hacer pipi y esconderse, ¿qué crees tú que está haciendo? G: Esconderse Tema 4. L’assessorament logopèdic Quan el llenguatge dificulta l‟escolaritat Aquesta nena ens dibuixa primer una església i una sirena (sonora).
Quan se li posa en conflicte, ho compren. Però fa interpretacions segons els seu propi context i percep la semàntica de les paraules.
Des de la psicobiologia i la neurociència cognitiva La ment és un sistema funcional que consisteix en una col·lecció de processos mentals mútuament relacionats: Percepció, Memòria, Emoció, Sentiments...LLENGUATGE.
EN LA ONTOGÈNESI - Llenguatge més que un sistema de comunicació: va revolucionar l‟estructura i el contingut de les funcions cerebrals.
- El nostre cervell lingüístic multiplica extraordinàriament la intel·ligència, facilita el pensament i permet noves formes de consciència, ampliant quantitativament i qualitativament els continguts de la ment.
DES DE LA PSICOLINGÜÍSTICA LLENGUATGE: procés bàsic que requereix habilitats i coneixements per transformar: - La nostra intenció comunicativa en un missatge que articularem amb els sons de la nostra llengua (producció).
- La intenció comunicativa de qui ens parla a partir del missatge que rebem en un continu de sons (comprensió).
SABEM DEL TEL: - Els dèficits lingüístics del TEL s‟expandeixen cap a la funció no verbal: diverses aptituds cognitives que són deficitàries dins les funcions d‟atenció, memòria i funcions executives.
- Conti-Ramsden y Durkin (2008): són menys independents que els seus companys de la mateixa edat cronològic, inicialment per les pobres habilitats lingüístiques i posteriorment pel seu baix rendiment escolar provocat per les seves dificultats lingüístiques.
- Mendoza (2009).
Les dificultats acadèmiques o conductuals s‟atribueixen a trastorns d‟aprenentatge o de conducta sense pensar que poden ser causats per problemes de llenguatge (però en realitat podem dir que alguns problemes de llenguatge que provoquen l‟aïllament o la frustració condueixen a problemes de conducta).
DELL INICIEN L’ESCOLARITAT AMB LLENGUATGE NO RESOLT - Fey y col. (1995): la intervenció logopèdica no elimina el risc de problemes futurs a l‟escola (pot fer que siguin menys severs) - Pérez Pérez (2010). Dificultats en: 1. Processament dels continguts d’aprenentatge o Necessitem més temps i més recursos atencionals i cognitiu per què les transformacions no estan automatitzades (Clark i Kamhi, 2011). Necessita més temps per fer el procés de descomposició.
o Baixada de l‟atenció sostinguda, no seguiment de les explicacions. El nen desconnecta i el professorat pot pensar que presenta una TDA-H o desinterès.
o Es pot confondre amb dèficit d‟atenció, desinterès.
2. Comprensió dels continguts o Lèxics – semàntics:  Trets semàntics  Activacions semàntiques o Sintàctics  Lèxics relacional  Semàntica oracional o Pragmàtics  Processos inferencials 3. Aprenentatge i la producció lexical o Aprenent lèxic: infants amb un creixement lèxic més tardà perquè els hi costa aprendre lèxic: d‟alta freqüència, quotidià i significatiu pel nen, molt contextualitzat, de significats coneguts, de referència conjunta.
o Produint lèxic:  Lèxic après s‟organitza en xarxes semàntiques i ha d‟estar disponible en el processament del llenguatge per a ser evocar sense dificultats.
 Molts infants tenen dificultats per evocar el lèxic après: dificultats d‟accés, errors d‟evocació, circumloquis, definicions funcionals, díctics, referències implícites, etc.
o I el lèxic d‟aprenentatge? o Les dificultats lèxiques es poden manifestar en els resultats escolars:  L‟aprenentatge de nou lèxic  Respostes a exercicis i exàmens:  Activitats escrites: deixen preguntes en blanc, preguntes molt curtes.
o Quan és Sant Jordi? – el drac  Activitats orals: poden reformular o El que per capacitats cognitives poden fer no ho poden fer fàcilment per dificultats lingüístiques.  es pot confondre amb falta d‟estudi o habilitats.
4. Planificació per explicar el seu aprenentatge o Dificultats en la planificació:  Afecta a la seqüenciació del discurs: omissions d‟elements i us d‟elements que no permeten integrar la informació.
 Aprenentatge memorístic, tasques reproductives, aprenentatges inicials amb poca exigència de planificació: dificultats no es manifesten.
 Alumne de 4rt d‟ESO, la consigna és presentar un invent propi al Diagnosticat Corte de Inglés.
dislèxia, per causa del TEL. Només es diagnostica dislèxia si no van acompanyades per una discapacitat del llenguatge, ja que la causa arrel és el llenguatge i no la descodificació lectora.
5. Lectoescriptura - Des de la neurologia: la correcta codificació del llenguatge escrit requereix la integritat del llenguatge oral (Verger i Sastre, 2000).
- Clark y Kamhi (2011): un dels més grans riscos que tenen els infants amb TEL és tenir dificultat amb l‟aprenentatge de la lectoescriptura.
o El TEL ja justifica les dificultats lectores, per tant no es diagnostica com a dislèxia.
- Les dificultats apareixen: o A les bases per la lectoescriptura a P4 i a P5 a infants que estan fent tractament logopèdic en el llenguatge oral o Als processos de descodificació: processament fonològic (transformació fonema/grafema) o Als processos de comprensió:  Per les pròpies dificultats a la descodificació  Per a què s‟ha d‟accedir al sistema semàntic oral  Per dificultats neuropsicològiques associades: atenció, memòria.
6. Interacció/relació social: problemes amb els processos inferencials, per tant problemes d’exclusió social.
- Per una bona escolarització necessiten: o Intervenció especialitzada: amb la logopeda o Adaptacions escolars: mestres/pares  Si aquesta no és correcte, no se li diu als pares, sinó que s‟intenta parlar amb els professionals per tal de que ells ho modifiquin i si aquests no volen saber la teva opinió, se li explica als pares que han de parlar amb l‟escola. Mai entrar en conflicte entre pares i escola.
- Entendre el llenguatge com a instrument de cognició i d‟aprenentatge i que pot repercutir a l‟escolaritat per la gran base psicolingüística que aquesta en té.
- Explicar amb claredat com i en quins moments una dificultat lingüística pot repercutir en l‟escolaritat dels infants - Avaluació psicolingüística acurada (PERFILS) per: o Fer anàlisis exhaustiva de la situació que permeti conèixer en quina situació del procés d‟aprenentatge poden aparèixer els problemes.
o Prioritzar i seqüenciar els objectius de la intervenció (conceptual: sociocognitiu) - Derivacions per exploracions complementàries El sistema educatiu Desenvolupar mecanismes que redueixen l‟impacte de les seves dificultats, per què aquestes no penalitzin als infants en els seus aprenentatges. Mecanismes com: xerrades, cursos de formació, trobades, etc.
Adaptacions En les explicacions orals: - Recursos visuals per complementar les explicacions orals: es redueix l‟atenció que han de prestar al llenguatge oral i facilita els aprenentatges per l‟ajut extralingüístic.
- Alentir la velocitat de les explicacions - Explicacions durant un curt període de temps Comprensió d‟explicacions orals: - Assegurar-se que han processat tota la informació per l‟aprenentatge: converses informals.
- Assegurar-se que han comprès què han de fer/consigna (activitats i exàmens). No és només entendre la frase sinó la intenció d‟aquesta.
- Introduir vocabulari nou amb tota la informació necessària perquè pugui ser processat correctament.
- Contemplar tots els significats possibles de les paraules que fem servir i quin és el més correcte per a la situació.
Temps d‟estudi: - Utilitzar mapes conceptuals per compensar dificultats lectoescriptores.
- Ajustar temps (per part de l‟escola) Activitats avaluatives: - Ajustar les activitats al temps.
- Possibilitats d‟ exàmens orals per què es puguin reformular les respostes.
- Fer servir “pistes” que ajudin a l‟evocació lèxica. No és sempre acceptat perquè es pensen que li facilites la paraula, però simplement se l‟està ajudant a l‟accés.
- Preguntes curtes.
- Reduir la informació implícita i ambigua ...

Comprar Previsualizar